Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 3097 - 13.3.2000
Departament de Medi Ambient

Text i annexos Text i annexos en format Adobe Acrobat

La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, regula en el seu títol V el règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua i crea, com a ingrés específic d’aquest règim, el cànon de l’aigua, impost ecològic destinat no només al finançament dels costos derivats de l’activitat de l’Agència, sinó al finançament d’objectius que, més directament, han de ser qualificats d’ambientals, com ara la prevenció en origen de la contaminació o la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics. Alhora, la mateixa Llei ajorna l’entrada en vigor d’aquest règim economicofinancer al moment de l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.

La LOGTA defineix els elements bàsics i els trets essencials del cànon de l’aigua, com són, entre altres, la definició del fet imposable, de la base imposable, del tipus i elements directament determinants d’aquest, dels subjectes passius i resta d’obligats tributaris, del règim d’exempcions, i del d’infraccions i sancions vinculat a les característiques pròpies i definidores d’aquest tribut. Malgrat això, és imprescindible l’aprovació del reglament que desenvolupi aquests trets generals per tal de permetre la implantació d’aquesta nova figura tributària.

En conseqüència, l’aprovació del reglament ha de permetre la implementació de la Llei, i per tant del nou tribut, de manera eficient, assegurant la consecució dels seus objectius bàsics, tant des d’un punt de vista de la seva condició d’instrument en mans de l’administració per incentivar conductes d’estalvi o d’ús racional de l’aigua, i conduir i modificar les conductes dels usuaris cap a actuacions ecoeficients com des del punt de vista de la necessitat de disposar de recursos per a l’assoliment dels objectius de la planificació hidrològica i per a l’acompliment de les funcions que l’Agència Catalana de l’Aigua té atribuïdes.

Per tal d’aconseguir l’efectiva implementació del cànon de l’aigua, aquest Reglament regula el règim jurídic d’aquesta figura tributària, que s’ha d’adequar a la seva definició d’impost amb finalitat ecològica, i la resta d’aspectes necessaris per a la seva aplicació pràctica.

Així, en els dos primers títols regula, en primer lloc, l’objecte del reglament, que és el desenvolupament del cànon de l’aigua i de la resta de cànons i exaccions que constitueixen ingressos propis de l’Agència, i defineix la seva naturalesa jurídica i els seus elements essencials; el fet imposable, i els supòsits d’exempció, el meritament i els subjectes actius i passius de l’obligació juridicotributària, així com la resta d’obligats tributaris.

Posteriorment, defineix la base imposable del tribut i preveu els sistemes de determinació d’aquesta, especificant, per a cadascun d’aquests sistemes, en quins supòsits resulten d’aplicació i, si s’escau, les fórmules per a fer-ho. Regula també el tipus de gravamen, distingint els diversos elements determinants d’aquest en funció que es tracti d’usos domèstics, industrials o bé agrícoles i ramaders de l’aigua.

En el títol tercer es regulen les normes de gestió del cànon de l’aigua, diferenciant en funció que aquesta gestió es realitzi per mitjà d’entitats subministradores o bé que el tribut es percebi directament dels usuaris, i definint, en el primer cas, el règim jurídic d’aquestes entitats subministradores que col·laboren amb l’Administració en la gestió i recaptació del cànon mitjançant la seva inclusió en el rebut de l’aigua.

Els capítols tercer i quart regulen el règim de recaptació, tant en període voluntari com en període executiu, i el procediment inspector, introduint especificitats respecte del règim general previst per a la resta de tributs de la Generalitat de Catalunya, derivat de la intervenció en el procediment recaptador de les entitats subministradores, obligades tributàries també subjectes a inspecció. Per la mateixa raó, el règim d’infraccions i sancions associat al tribut, que s’ajusta al que preveu la LOGTA, preveu infraccions específiques, tant greus com simples, derivades de les particularitats de la mateixa gestió del tribut i, fins i tot, de les seves especials característiques.

Finalment, el Reglament conté una breu referència a la gestió de la resta de cànons que formen part del règim economicofinancer de l’Agència, com són el cànon d’ocupació i el cànon de regulació, i, en les disposicions addicionals i transitòries, especifica aspectes relacionats amb la determinació del tribut, derivats de situacions excepcionals com la concurrència amb altres cànons, i regula, bé qüestions tècniques necessàries per a la seva aplicació, bé situacions derivades de la concurrència, durant un període determinat de temps de procediments de gestió vinculats als tributs als quals el nou cànon ve a substituir, i de procediments connectats a la gestió del cànon que es crea.

Per tant, a proposta del conseller de Medi Ambient, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Títol primer

Disposicions generals

Article 1

Objecte

És objecte del present Reglament el desenvolupament normatiu del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, previst en el títol V de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua integrat pel cànon de l’aigua i pels cànons d’ocupació i regulació.

Article 2

Règim jurídic del cànon de l’aigua

2.1  El cànon de l’aigua es regeix per la LOGTA, per aquest Reglament i per les disposicions de desenvolupament.

2.2  En defecte d’una regulació específica, són aplicables les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

Article 3

Règim jurídic dels cànons d’ocupació i de regulació

El cànon de regulació i el cànon d’ocupació tenen la naturalesa de taxes estatals transferides a la Generalitat de Catalunya i es regulen per les normes següents:

a) La LOGTA, el present Reglament i per aquelles disposicions que es dictin com a desenvolupament d’aquests dos textos.

b) La normativa estatal que els és aplicable i, en el seu defecte, per les normes que regeixen les taxes de la Generalitat.

Article 4

Naturalesa i competències de l’Agència Catalana de l’Aigua

4.1  L’Agència Catalana de l’Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, de les previstes en l’article 1.b) de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per assolir els seus objectius.

4.2  L’Agència, com a administració hidràulica de Catalunya, és l’autoritat que exerceix les competències que corresponen a la Generalitat en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques, així com en matèria de medi ambient relativa a aquestes.

Article 5

Funcions tributàries de l’Agència Catalana de l’Aigua

5.1  Corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb el que determina la legislació vigent, les funcions de gestió, recaptació, inspecció, administració i distribució dels cànons regulats en aquest Reglament i dels recursos econòmics que generen.

5.2  L’Agència garanteix en les seves relacions amb altres administracions públiques i amb els particulars l’ús de mitjans informàtics i telemàtics.

Article 6

Actes administratius tributaris de l’Agència Catalana de l’Aigua

6.1  Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l’aigua i de la resta d’ingressos de dret públic, així com els actes d’imposició de sancions dictats per l’Agència són actes administratius dictats en l’exercici de les seves funcions com a poder públic i sotmesos al dret públic que s’han d’ajustar a la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents i resta de normativa que sigui d’aplicació.

6.2  Els actes administratius tributaris dictats pel director o directora de l’Agència posen fi a la via administrativa i poden ser objecte de reclamació davant el mateix òrgan que els va dictar i de reclamació en la via economicoadministrativa prèvia al control jurisdiccional.

Títol segon

Del cànon de l’aigua

Capítol primer

Concepte, fet imposable i subjectes

Article 7

Concepte

El cànon de l’aigua és un impost de finalitat ecològica que s’aplica a tot el territori de Catalunya i que resta afectat en els termes previstos a l’article 38 de la LOGTA.

Article 8

Fet imposable i acreditament

8.1  El fet imposable del cànon de l’aigua és l’ús real o potencial de l’aigua en els termes previstos en la LOGTA i la contaminació que el seu abocament pot produir, sense excloure aquells usos de tipus indirecte, provinents d’aigües pluvials o escorrenties, associats o no a un procés productiu.

8.2  Resten exempts de pagament del cànon de l’aigua els usos següents:

a) El consum d’aigua fet per l’Agència Catalana de l’Aigua, les ELA i els òrgans de l’Estat per a operacions d’investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres públiques de la seva competència.

b) Els consums fets pels serveis públics d’extinció d’incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.

c) Els usos corresponents a la utilització de l’aigua que facin les entitats públiques per a alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics. L’abastament fet a través de les xarxes bàsiques definides per la LOGTA i, en general, l’abastament en alta d’altres serveis públics de distribució d’aigua potable.

d) El consum d’aigua per a l’ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d’inspecció de l’Administració competent.

e) Els usos domèstics de l’aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d’aigua i de xarxa de tractament o evacuació d’aigües residuals.

8.3  L’acreditament del cànon de l’aigua coincideix amb el moment del consum real o potencial d’aigua, independentment que el compliment de l’obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació.

Article 9

Subjecte actiu, subjecte passiu i obligats tributaris

9.1  És subjecte actiu del cànon de l’aigua l’Agència Catalana de l’Aigua.

9.2  Són subjectes passius del cànon de l’aigua en concepte de contribuents les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i les entitats previstes a l’article 33 de la Llei general tributària, usuàries de l’aigua en baixa que la rebin per mitjà d’una entitat subministradora o que la captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment. Als efectes d’aquest article, es considera usuari de l’aigua en baixa:

a) Quan es tracti d’aigua subministrada per una entitat, el titular de la pòlissa o contracte de subministrament,

b) Quan es tracti d’una concessió de proveïment, el titular de la concessió,

c) Quan l’aigua provingui d’una captació mitjançant instal·lacions pròpies, el titular d’aquestes instal·lacions.

9.3  Tanmateix, en els supòsits previstos en els punts b) i c) de l’apartat anterior, es considera que és usuari de l’aigua qui efectivament en realitzi el consum, sempre i quan l’interessat acrediti documentalment aquesta condició.

9.4  Les entitats subministradores són obligats tributaris en substitució del contribuent en el compliment de les obligacions materials i formals que els imposa la LOGTA, aquest Reglament i les disposicions de desenvolupament i complementàries. No obstant això, no resten obligades al compliment de les obligacions materials que se’ls imposa respecte dels imports repercutits en els seus abonats i no satisfets per aquests.

Capítol segon

Determinació de la base imposable

Secció 1a

Normes generals

Article 10

Base imposable. Mínims de facturació

10.1  La base imposable és constituïda, en general, pel volum d’aigua consumit o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat dins el període de liquidació que es tracti.

10.2  Es fixa, amb caràcter general, un volum mínim de facturació de 6 m3 per habitatge o establiment i mes, 3 m3 per plaça i mes per a establiments hotelers i 3 m3 per unitat d’acampada i mes per als establiments de càmping. Aquests mínims seran d’aplicació en els casos en què el consum real o estimat no els assoleixi.

10.3  En el cas d’usos industrials d’aigua i assimilables, vinculats a activitats econòmiques de caràcter estacional, i sempre que el període de funcionament de l’activitat, degudament acreditat per l’establiment, sigui inferior a 7 mesos l’any, els mínims de facturació són determinats per les fórmules següents:

Pels establiments hotelers:

Cabal mínim de facturació trimestral (expressat en metres cúbics) = 0,25 x 0,3 x 3 x núm. places x Núm. DO/30.

Pels establiments de càmping:

Cabal mínim de facturació trimestral (expressat en metres cúbics) = 0,25 x 0,3 x 2,5 x núm. unitats acampada x Núm. DO x DDP

Per a la resta d’establiments amb activitats estacionals:

Cabal mínim de facturació trimestral (expressat en metres cúbics) = 0,2 x cabal abastat.

On,

Núm. DO són el nombre de dies d’obertura.

DDP és la dotació diària ponderada.

10.4  En el cas que la facturació no sigui trimestral, el cabal mínim de facturació es calcula d’acord amb les fórmules previstes, que han d’adaptar-se al període de facturació, i s’apliquen de manera proporcional a aquest.

En els supòsits que l’entitat subministradora efectuï més de quatre factures a l’any, el valor del mínim de facturació s’afecta del coeficient 4/ nombre de factures-any.

10.5  Els mínims previstos en l’apartat 3 es facturen de manera diferenciada en funció que es tracti de subministrament de companyia, de fonts pròpies o mixt, d’acord amb el següent:

a) Quan es tracti de consum exclusivament de fonts pròpies, l’Agència factura trimestralment els mínims,

b) Quan el subministrament l’efectuï únicament una entitat subministradora, l’Agència comunica els mínims aplicables per tal que l’entitat els incorpori a les seves factures.

c) Quan el subministrament sigui mixt, l’Agència comunica aquest fet a l’entitat subministradora per tal que no inclogui els mínims en la seva facturació, ja que els liquida directament la mateixa Agència en funció de les dades històriques de què disposi o que li hagin estat facilitades per l’entitat subministradora.

10.6  En els casos de comptadors o sistemes d’aforaments col·lectius, s’han de considerar tants mínims com habitatges hi estiguin connectats.

Article 11

Règims de determinació de la base imposable

11.1  La base imposable del cànon de l’aigua es determina d’acord amb els sistemes següents:

a) Amb caràcter general i preferentment per estimació directa, mitjançant comptadors o altres sistemes de mesurament de cabals, homologats i instal·lats segons les instruccions previstes en la normativa sectorial vigent i, en el seu defecte, d’acord amb les que dicti l’Agència Catalana de l’Aigua.

b) Per estimació objectiva, en el cas de contribuents sense sistemes directes de mesura del consum, que es determina genèricament atenent l’ús de l’aigua que realitzen i al volum de captació fixat en atenció a les característiques i circumstàncies de l’aprofitament.

c) Per estimació indirecta, quan l’Administració no pugui determinar la base imposable per cap dels sistemes d’estimació anteriors per causa d’alguns dels fets que preveu l’article 42.5.c) de la LOGTA.

11.2  Les bases determinades pels règims de les lletres a) i c) de l’apartat anterior poden ser desvirtuades pel subjecte passiu mitjançant les proves oportunes.

Secció 2a

Estimació directa

Article 12

Estimació directa

12.1  La determinació de la base imposable d’acord amb el sistema d’estimació directa correspon a l’Administració i es realitza d’acord amb les declaracions o documents presentats, o amb les dades consignades en els llibres registre comprovats administrativament.

12.2  Per a la correcta determinació del consum d’aigua efectuat, els subjectes passius contribuents són obligats a instal·lar i mantenir, al seu càrrec, comptadors o mecanismes de mesura directa permanent del volum d’aigua efectivament consumit, d’acord amb les instruccions que a aquest efecte estableixi l’Agència.

12.3  Els subjectes passius usuaris de fonts pròpies de proveïment d’aigua han d’expressar la seva opció per l’estimació directa, i, en aquest cas, l’estimació s’efectua d’acord amb les dades aportades. Cas de no optar de manera expressa per l’estimació directa, o de no aportar les dades necessàries per la seva pràctica, s’entén que renuncia a aquesta en favor de l’estimació objectiva.

12.4  L’Administració pot imposar la instal·lació de dispositius de control del cabal quan sigui necessari per a la planificació hidrològica i el compliment d’objectius d’estalvi i qualitat de l’aigua, sens perjudici d’establir les mesures de foment i les línies d’ajut compensatòries necessàries.

Secció 3a

Estimació objectiva

Article 13

Caràcter voluntari de l’estimació objectiva

13.1  El règim d’estimació objectiva de bases imposables s’utilitzarà, amb caràcter voluntari, per a aquells subjectes passius que ho sol·licitin, sempre que no els hagi estat requerida ni imposada la instal·lació d’aparells de mesura en els termes fixats en l’article 42.8 de la LOGTA.

13.2  Les despeses que generi l’aplicació d’aquest sistema de mesura de la base són sempre a càrrec del subjecte passiu.

13.3  S’entén que el subjecte passiu opta voluntàriament per l’estimació objectiva quan manifesta aquesta voluntat de manera expressa o bé quan no ha optat per l’estimació directa, o no ha aportat les dades necessàries per la seva pràctica, i s’entén en aquest cas, d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 12, que renuncia a l’estimació directa.

Article 14

Fórmules de determinació de la base imposable del cànon de l’aigua segons el sistema d’estimació objectiva.

14.1  L’estimació objectiva de la base imposable és d’aplicació, en general, en els supòsits de captacions subterrànies, contractes d’aforament i recollida d’aigües pluvials, i es poden preveure, dins aquests supòsits, especialitats en funció d’altres magnituds, i, en especial, del tipus d’activitat econòmica desenvolupada pel subjecte passiu.

14.2  En cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de subministrament, el consum mensual s’avalua d’acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula següent:

Q = 37.500 x p/(h + 20)

En la qual,

Q = és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics,

p = és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats,

h = és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.

14.3  En cas de subministraments mitjançant contractes d’aforament, quan no pugui ser mesurat directament, el volum d’aigua utilitzat en el període considerat s’avalua per aplicació de la fórmula "b = I/P", en la qual "b" és el volum d’aigua estimat, expressat en metres cúbics, "I" és l’import satisfet com a preu de l’aigua, expressat en pessetes, i "P" és el preu mitjà ponderat segons les tarifes vigents de l’aigua subministrada per l’entitat en els subministraments mesurats per comptador dintre del terme municipal i corresponent al mateix tipus d’ús, expressat en pessetes per metre cúbic.

14.4  En cas de recollida d’aigües pluvials per part dels usuaris amb la finalitat d’utilitzar-les en processos productius, la quantitat d’aigua per any a considerar és l’equivalent al doble del volum dels dipòsits de recollida.

14.5  En cas d’establiments de càmping, el seu consum anual, cas que no disposin dels preceptius aparells de mesura, s’obtindrà, com a norma general, d’acord amb la fórmula següent, que es desenvolupa en l’annex B-1:

Cabal anual = Qd + Qreg.

On,

Qd = és el cabal estimat d’aigua per a usos domèstics i sanitaris.

Qreg = és el cabal estimat d’aigua de reg.

Secció 4a

Estimació indirecta

Article 15

Estimació indirecta

15.1  El sistema d’estimació indirecta de la base resulta d’aplicació als subjectes passius del cànon de l’aigua que es troben en alguna de les circumstàncies que donen lloc a la seva aplicació, de les previstes en la vigent normativa reguladora de la gestió dels tributs de la Generalitat de Catalunya. En particular, resulta d’aplicació a aquells subjectes que no han instal·lat un mecanisme de mesura directa del volum d’aigua efectivament consumit, malgrat haver estat requerits en aquest sentit per l’Agència, i que prèviament no han optat pel sistema d’estimació objectiva.

15.2  La base imposable es fixa per estimació indirecta quan l’Administració no pugui determinar-la mitjançant els sistemes d’estimació directa u objectiva per alguna de les causes següents:

a) L’incompliment de l’obligació d’instal·lar els mecanismes de mesurament exigibles per la mesura directa de la base, sempre que no s’hagi optat prèviament per l’estimació objectiva, o, l’opció per aquest sistema hagi estat denegada per l’Administració per haver estat imposada la instal·lació d’un aparell de mesura.

b) La manca de presentació de les declaracions exigibles, o insuficiència o falsedat de les presentades.

c) La resistència, excusa o negativa a l’actuació inspectora.

d) L’incompliment substancial de les obligacions comptables.

15.3  Quan l’Agència desconegui el consum efectivament produït per manca de presentació de declaracions o per no disposar el subjecte passiu d’aparells de mesura, la base imposable del cànon corresponent a exercicis no prescrits es fixa d’acord amb el procediment d’estimació indirecta.

15.4  Els mitjans per determinar la base imposable en el règim d’estimació indirecta són els previstos en la normativa tributària general. Tanmateix, si es considera convenient, es poden utilitzar les fórmules concretes previstes per la determinació de la base en règim d’estimació objectiva.

15.5  L’aplicació del règim d’estimació indirecta s’efectua d’acord amb allò previst en les normes específiques que es dictin a l’efecte i en la normativa tributària general.

Capítol tercer

Tipus de gravamen

Secció 1a

Usos domèstics

Article 16

Tipus de gravamen

16.1  El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics de l’aigua, previst en l’article 44.1  de la LOGTA, en els supòsits d’habitatges, resulta afectat pels següents coeficients en funció del tram de consum mensual de l’abonat al qual s’apliquen,

Consum mensual igual o inferior a 12 m3: 1.

Consum mensual superior a 12 m3: 1,5.

16.2  Quan el nombre de persones per habitatge sigui superior a 4, el límit de 12 m3 assenyalat per al primer tram de consum en l’apartat anterior s’incrementarà en 3 m3/mes per cada persona addicional que hi convisqui.

16.3  L’acreditació del nombre de persones per habitatge correspon al titular de la pòlissa de subministrament d’aigua. En cas que l’aigua consumida procedeixi de captacions mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió d’aprofitament, l’esmentada acreditació serà a càrrec del subjecte passiu titular o de l’usuari real dels aprofitaments i instal·lacions mencionades anteriorment.

16.4  L’acreditació a la qual fa referència l’apartat precedent es duu a terme emplenant una sol·licitud, segons el model que recull l’annex A-1 d’aquest Reglament, acompanyada dels documents següents:

a) Còpia autenticada del Document Nacional d’Identitat del subjecte al qual es fa referència a l’apartat 3 d’aquest article.

b) Certificat d’empadronament.

c) En cas de percebre’s l’aigua de subministrament, còpia de l’última factura emesa per l’entitat subministradora, o, en el seu defecte, còpia del contracte o pòlissa de subministrament.

d) L’última liquidació del tribut efectuada per l’Agència Catalana de l’Aigua, en cas de subministrament d’aigua de fonts pròpies.

e) Certificat de convivència expedit per l’Ajuntament del municipi del sol·licitant, en el qual es faci constar totes les persones que conviuen amb el titular en el mateix habitatge.

16.5  La sol·licitud presentada es tramita d’acord amb el següent procediment:

a) El procediment iniciat amb la presentació de la sol·licitud es regeix per la normativa per la qual es regula el procediment administratiu comú, llevat que en aquesta o d’altres normes es prevegi una regulació específica.

b) La resolució final del procediment la dicta el director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua en el termini de sis mesos a partir de la presentació de la sol·licitud.

c) L’Agència Catalana de l’Aigua notifica la resolució al sol·licitant en els termes i terminis previstos en la normativa tributària, i, en el seu defecte, de procediment administratiu comú. La manca de notificació de la resolució en el termini establert comporta l’estimació de la sol·licitud.

d) El règim de recursos aplicable és el vigent per als actes administratius tributaris de la Generalitat.

16.6  Quan s’hagi concedit allò que se sol·licitava, l’Agència ha de dur a terme les actuacions següents, per a l’aplicació de l’ampliació que correspongui en els trams de consum, d’acord amb l’apartat segon d’aquest article:

a) Comunicar a l’entitat subministradora de l’aigua les dades identificatives de la pòlissa de subministrament d’aigua.

b) Aplicar directament en les seves liquidacions l’increment que correspongui.

16.7  En un i altre cas, l’ampliació en el primer tram de consum s’aplica un cop produïda la sol·licitud, en la primera facturació de consum de l’aigua o en la primera liquidació administrativa, segons el cas, que es realitzi a partir de la data de la comunicació a l’entitat subministradora de les dades per a efectuar-la o, si es tracta de consum d’aigua de fonts pròpies, a partir de la notificació a l’interessat de la resolució o de l’acceptació de la sol·licitud per silenci administratiu.

16.8  Qualsevol modificació en el nombre de persones per habitatge que impliqui la pèrdua del dret a l’aplicació de l’ampliació del primer tram de consum ha de ser comunicada a l’Agència Catalana de l’Aigua en el termini de dos mesos a partir del moment en què es va produir, per tal que aquesta ho comuniqui a l’entitat subministradora als efectes de modificar la facturació o bé apliqui directament aquesta modificació en les seves liquidacions.

Article 17

Aplicació del coeficient de concentració demogràfica

17.1  S’aplica un coeficient de concentració demogràfica 1 sobre el tipus de gravamen aplicable als usos domèstics per als municipis connectats a un sistema de sanejament públic que reculli totes o part de les aigües residuals abocades.

17.2  Aquest coeficient s’aplica a partir del primer dia de l’any següent al d’entrada en funcionament del sistema de sanejament, sens perjudici del que es preveu en la disposició transitòria vuitena d’aquest Decret.

17.3  Respecte als usuaris que no disposin d’un sistema de sanejament públic, els hi seran d’aplicació els coeficients de concentració demogràfica previstos en l’article 44.5 de la LOGTA.

Secció 2a

Usos industrials i assimilables

Article 18

Tipus de gravamen

18.1  El tipus aplicable als usos industrials i assimilables d’aigua resulta de la suma del gravamen general previst en l’article 46 de la LOGTA, afectat pels coeficients que s’hi relacionen, i el gravamen específic, fixat d’acord amb el que preveu l’article 47 de la mateixa norma.

18.2  L’Agència Catalana de l’Aigua, d’ofici o a instància de part, pot determinar el tipus de gravamen corresponent a cada usuari industrial d’aigua segons un dels següents sistemes:

a) D’acord amb el valor determinat amb caràcter general en els articles 46 i 47 de la LOGTA. En aquest cas, el sistema d’aplicació del cànon de l’aigua a l’establiment és el de tarifació per volum.

b) Segons quantitats individuals proporcionals a l’ús i a la contaminació produïda. En aquest cas, el sistema d’aplicació del tribut és el de mesurament directe de l’ús i de la càrrega contaminant.

Article 19

Mesurament directe de la contaminació

19.1  El càlcul de la tarifa individualitzada basada en la càrrega contaminant d’un establiment amb un sol abocament correspon a l’expressió prevista en l’article 47.7 de la LOGTA:

P = [ *i (Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi) x Ka x Cr x Cf] x Kr

On:

* = sumatori

C = és la concentració de cada un dels paràmetres de contaminació establerts.

P = és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts.

Cp = és el coeficient punta de cada paràmetre; expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i els valors de concentració de contaminació màxima, obtinguts a partir de la declaració presentada per l’interessat o bé a partir del mesurament fet per l’Administració. S’entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. La determinació d’aquest coeficient s’efectua d’acord amb el que preveu l’annex 4 de la LOGTA.

Ks = és el coeficient de salinitat: els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 100 metres cúbics per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de les sals solubles equivalents a 0,1.

Kd = és el coeficient de dilució, aplicable als abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats a l’apartat 1 de l’article 47 de la LOGTA:

Paràmetre. Coeficient de dilució.

Sals solubles: 0.

Nitrogen: 0.

Fòsfor: 0.

Matèries inhibidores: 1.

Resta de paràmetres: coeficient de dilució resultant de l’aplicació dels barems que s’indiquen en l’annex 6 de la LOGTA.

Ka = és el coeficient d’abocament a sistema: el tipus del gravamen específic determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, aplicable als subjectes passius en relació amb abocaments a xarxes de clavegueram i col·lectors generals connectats a sistemes públics de sanejament, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst per als usos domèstics del municipi, resta afectat d’un coeficient d’1,5.

El tipus resultant no pot superar en cap cas el previst per als usos domèstics.

Cr = és el coeficient de regulació; la utilització pels contribuents de dispositius que permetin efectuar una distribució temporal del cabal abocat pot donar lloc a l’aplicació d’un coeficient de regulació, segons la relació establerta a l’annex 5 de la LOGTA.

Cf = és el coeficient de fertirrigació; el consum amb destinació final a la reutilització pròpia, amb finalitats agrícoles, d’aigües residuals amb alts continguts de matèria orgànica i nutrients, en les condicions que autoritzi l’Agència, gaudeix d’un coeficient (Cf) reductor del tipus específic, individualitzat en funció de la càrrega contaminant de 0,75.

Kr = és el coeficient corrector de volum que expressa la relació entre el volum d’aigua abocat i el volum d’aigua de subministrament.

El preu final s’obté en aplicar el coeficient corrector de volum a la ponderació, en funció del cabal, dels diversos preus de cada conducte d’evacuació o tipus d’abocament.

19.2  Els paràmetres de contaminació que es consideren en la determinació de la càrrega contaminant són els següents:

a) Matèries en suspensió (MES).

b) Matèries oxidables (MO).

c) Matèries inhibidores (MI).

d) Sals solubles (SOL).

e) Increment de temperatura (IT), aplicable només quan se superin els 3ºC.

f) Nitrogen (N).

g) Fòsfor total (P).

19.3  La quantitat de contaminació corresponent a cadascun dels paràmetres es mesura de la forma següent:

a) En les matèries en suspensió, per la seva concentració en l’aigua.

b) En les matèries oxidables, per la seva concentració en l’aigua, una vegada reposades les matèries decantades en dues hores. Les matèries oxidables es determinen segons l’expressió: MO = 2/3 DQO (decantada).

c) El contingut en sals solubles de l’aigua per la conductivitat de l’aigua (a 25ºC) expressada en microSiemens per centímetre (mS/cm).

d) Les matèries inhibidores, per la quantitat continguda a l’aigua, una vegada reposades les matèries decantades en dues hores, mesurades d’acord amb la inhibició de l’emissió de llum de bacteris luminiscents.

e) L’increment de temperatura per la diferència de temperatura existent entre l’efluent en el punt de l’autorització d’abocament i l’influent en el punt de la captació.

f) El nitrogen per la quantitat de nitrogen orgànic i amoniacal contingut a l’aigua.

g) El fòsfor total pel contingut de fòsfor orgànic i mineral contingut a l’aigua.

19.4  Els mètodes i procediments per a l’anàlisi dels elements enumerats en els apartats anteriors i les normes d’arrodoniment dels resultats analítics són els que es descriuen en l’annex B-3 d’aquest Reglament.

Article 20

Obligació de declaració dels usuaris industrials i assimilables d’aigua

20.1  Els usuaris industrials i assimilables d’aigua, subjectes passius del cànon, amb un consum d’aigua superior a 1.000 m3 anuals i que tinguin per objecte una activitat inclosa en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E de la CCAE-93, aprovada pel Decret 97/1995 (DOGC 2034, de 4 d’abril de 1995), resten obligats a la presentació davant l’Agència Catalana de l’Aigua d’una declaració relativa al volum i a la qualitat del seu abocament d’aigües residuals, que ha de contenir totes les dades necessàries per a la determinació dels elements del tribut. En aquest cas cal diferenciar dos tipus d’establiments:

a) Usuaris industrials d’aigua, que tinguin per objecte una activitat inclosa en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D, i E de la CCAE-93 i amb consums d’aigua superior a 6.000 m3/any.

b) Usuaris industrials d’aigua, que tinguin per objecte una activitat inclosa en les divisions de la CCAE-93 esmentades en l’apartat anterior, i amb un consum anual d’aigua d’entre 1.000 i 6.000 m3.

20.2  Els usuaris industrials i assimilables d’aigua que tinguin per objecte qualsevol altra activitat econòmica i amb consums d’aigua superiors a 6.000 m3/any no resten obligats a la presentació d’aquesta declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua, sens perjudici que puguin optar-hi o ser requerits en aquest sentit per l’Agència.

20.3  Els usuaris industrials i assimilables d’aigua que tenen per objecte una activitat econòmica diferent de les previstes en els codis de la CCAE esmentats en l’apartat 1 i consumeixen entre 1.000 i 6.000 m3 anuals, només estan obligats a la presentació de la declaració cas que l’Agència els requereixi de manera expressa.

20.4  Els establiments amb consums inferiors a 1.000 m3/any i que efectuïn alguna de les activitats previstes en l’apartat 1 d’aquest article, únicament han de presentar la declaració a l’efecte de quedar registrats en el cens com a tals.

20.5  No han de presentar la declaració, a excepció de requeriment exprés de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquells usuaris industrials d’aigua, amb activitats econòmiques diferents de les anteriors i amb consums inferiors a 1.000 m3/any.

20.6  A l’efecte d’establir els límits de cabal de 1.000 i 6.000 m3/any es considera el valor mitjà dels dos darrers anys, quan es disposi de dades mesurades per comptador, i, cas contrari, es consideren les estimacions que efectuïn els serveis tècnics en base a les dades de què disposin dels elements de mesura instal·lats o bé, en el cas que hi manquin, de les mesures d’ofici i/o estimacions indirectes que es realitzin.

Article 21

Tipus de declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA)

21.1  S’estableixen els tipus següents de declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua:

a) Declaració abreujada, que han de presentar, amb caràcter general, els establiments previstos en els articles 20.1.b), 20.4, i els previstos en els apartats 3 i 5 de l’esmentat article 20, aquests darrers només cas que els sigui requerida.

Aquesta declaració consta del model B1 (1, 2), que s’incorpora en l’annex B-2.

b) Declaració bàsica, que consta dels models B1 (1, 2), B2 (1, 2, 3), B3 (1, 2), B4 i B5, que s’incorporen en l’annex B-2 d’aquest Decret, i que han de presentar els establiments a què fa referència l’apartat 1 a) de l’article 20, els previstos en l’apartat 3 del mateix article, només en el cas que els sigui requerida, els de l’apartat 2, quan hi optin o els sigui requerida, i els previstos en l’apartat 1 b) només en els següents supòsits:

Quan l’Agència els ho requereixi.

Quan superin els valors de contaminació següents:

MES = 500 mg/l

MO = 750 mgO2/l

Quan disposin d’un sistema de depuració propi, d’acord amb les condicions fixades en l’annex B-6.

Quan la incorporació d’aigua als productes, les aigües no abocades, les pèrdues per evaporació, i/o els usos per refrigeració, representin més d’un 50 per cent del consum total de l’aigua utilitzada.

21.2  Els abocaments efectuats a un sistema de sanejament públic mitjançant cisternes es declaren de forma equivalent al de qualsevol conducte d’evacuació i amb el model B3 pertinent. Cas que aquest tipus d’abocament superi els 100 m3/any i es constati que no ha estat declarat, l’Agència, previ el requeriment oportú, pot procedir a la determinació de la contaminació abocada en base a la informació de què disposin dels corresponents comprovants de recepció de les cisternes a la depuradora pública en qüestió.

21.3  En la presentació dels diferents tipus de declaracions cal ajustar-se als requeriments següents:

a) Els establiments de l’apartat 20.1.b) que presentin la DUCA bàsica, d’acord amb el que disposa l’apartat 1.b) de l’article 21, han d’acreditar, si s’escau, que disposen dels comptadors o elements de mesura interns necessaris per tal de poder mesurar i comprovar el percentatge del cabal abocat i del no abocat.

b) En els casos en què es declari més d’un abocament, i un dels abocaments representi més del 25% del total de l’aigua abocada o més de 6.000 m3/any, l’Agència podrà exigir a l’interessat la instal·lació dels comptadors d’aigua i/o totalitzadors necessaris per tal de poder registrar i comprovar el valor del cabal abocat. Aquesta exigència afecta especialment aquells casos amb abocaments d’aigua de refrigeració o per a reg.

c) En cas de declarar un Kr inferior a 0,75 o quan la quantitat d’aigua no abocada representi més de 6.000 m3/any, l’Agència pot exigir i obligar l’interessat i a la instal·lació dels elements de mesura i/o totalitzadors necessaris per tal de poder registrar i comprovar el valor del cabal d’aigua no abocat.

Si es produeix un incompliment d’aquests requisits es pot desestimar la declaració presentada, la qual quedarà arxivada i sense efectes fins a que es compleixin els requeriments esmentats.

d) L’Agència ha de comprovar que la declaració de l’ús i contaminació de l’aigua ha estat presentada pel subjecte passiu del tribut o pel seu representant.

e) Als efectes de procedir a la declaració dels valors mitjans de contaminació de cada paràmetre, s’entendrà que per a les declaracions abreujades, aquests valors mitjans representen el valor mitjà anual de les aigües abocades corresponents a un conducte d’evacuació o tipus d’abocament, sent aquest valor resultant i/o representatiu d’un període mínim equivalent a vuit hores d’abocament.

Article 22

Períodes de presentació i validesa de les declaracions

22.1  Presentació inicial de la declaració.

La declaració inicial s’ha de presentar, tant pel que fa a la modalitat abreujada com pel que fa a la bàsica, dins el termini de tres mesos comptats des de l’entrada en funcionament de l’establiment.

22.2  Presentació periòdica de la declaració.

Les dades consignades en la declaració inicial s’han d’actualitzar periòdicament en funció del tipus de declaració i d’acord amb el següent:

a) La declaració abreujada té un termini de validesa de quatre anys, finalitzat el qual el subjecte passiu ha de renovar les dades declarades. Aquesta renovació s’ha de presentar durant l’últim trimestre de l’any en què es compleixen els quatre anys de la declaració anterior.

b) La declaració bàsica té validesa anual, i ha de ser presentada l’últim trimestre de l’any anterior a aquell en què ha de produir efectes. Així mateix, cas que no s’hagi produït cap variació en les dades declarades, el subjecte passiu pot optar per ratificar, en el mateix termini i de manera expressa, la declaració bàsica anterior.

22.3  Presentació de declaracions complementàries.

Es pot presentar una declaració complementària anual només en el cas que la declaració inicial fos bàsica per tal d’actualitzar les dades de contaminació de l’establiment, en aquells casos en què s’ha produït un canvi substancial en el procés productiu o en el tractament de les aigües residuals de l’establiment.

La declaració complementària ha de venir acompanyada de la justificació documental que acrediti el canvi produït perquè pugui ser acceptada per l’Agència. Aquesta declaració produeix efectes, si és acceptada, el trimestre natural següent al de la seva presentació.

22.4  Si es produeix algun canvi en les dades de l’establiment que no afecti directament a la determinació del tipus aplicable, aquell pot actualitzar la seva declaració en qualsevol moment i amb independència del que preveuen els apartats 2 i 3 d’aquest article.

Article 23

Resolucions i comunicacions resultants de les declaracions

23.1 a) La presentació d’una declaració comporta la corresponent avaluació per part de l’Agència. En els casos en què la declaració sigui acceptada, el director o directora de l’Agència dicta, en el termini màxim de 6 mesos des de la presentació de la declaració considerada correcta, la corresponent resolució o comunicació que fixa la modalitat d’aplicació del cànon i els elements que n’integren la base imposable i el tipus.

b) El venciment del termini de 6 mesos esmentat en l’apartat anterior sense que s’hagi dictat o notificat resolució expressa permet a l’interessat considerar acceptada la seva declaració. Així mateix, la manca de resolució expressa no exclou l’obligació de l’Agència d’emetre la corresponent resolució de determinació dels elements del tribut d’acord amb les dades declarades per l’interessat.

23.2  La presentació de la declaració abreujada i la seva acceptació per l’Agència comporten la corresponent comunicació del sistema d’aplicació del tribut "tarifació per volum", d’acord amb el qual s’aplica el tipus de gravamen previst, amb caràcter general, per als usos industrials d’aigua sobre tota l’aigua abastada.

Si l’Agència Catalana de l’Aigua considera que la utilització i/o els abocaments d’aigua superen els valors de contaminació previstos en l’apartat b) de l’article 21.1 i/o el consum de l’establiment supera els 6.000 m3/any, es procedeix al requeriment d’una declaració bàsica i a l’arxiu de la declaració inicialment presentada.

23.3  De la presentació de la declaració bàsica, i quan aquesta sigui acceptada per l’Agència, en resulta la corresponent resolució de determinació del tribut corresponent a l’establiment segons el sistema de mesurament directe, que implica la determinació del tipus de manera individualitzada en funció de l’ús i de la càrrega contaminant abocada, sent d’aplicació sobre la totalitat de l’aigua abastada.

Si l’Agència considera que la declaració és incorrecta, incompleta o fraudulenta pot requerir que es corregeixin o completin les dades inicialment presentades.

En cas que no s’aporti la documentació requerida o quan aquesta continuï sent incorrecta o incompleta, s’arxiva la declaració i s’inicien les actuacions d’ofici necessàries.

23.4  La declaració bàsica s’arxiva quan no es complexin les condicions i requisits establerts a l’apartat 1.b) i 3 de l’article 21.

23.5  El director o directora de l’Agència, d’acord amb el resultat de les dades referents a la base i/o al tipus, obtinguts en el procediment d’ofici, dicta la corresponent resolució en el termini màxim de 6 mesos des de l’inici d’aquest procediment.

23.6  La resolució pot preveure la realització d’operacions complementàries de mesurament de càrrega contaminant o de qualsevol dels elements que intervenen en la determinació de la base imposable o en el càlcul de la quota del tribut. Alternativament, també pot preveure la instal·lació obligatòria, a càrrec de l’establiment, d’aparells de mesurament permanent de cabals, mostreig i anàlisis. En aquest darrer cas la resolució ha de fixar:

a) Les dades que ha de proporcionar el subjecte passiu i la seva periodicitat

b) Els mecanismes d’inspecció i accés del personal de l’Agencia Catalana de l’Aigua per a la verificació dels aparells.

Article 24

Efectes de la resolució

24.1  Les resolucions de determinació del tribut aplicable als establiments industrials i assimilables, resultants de la DUCA periòdica, tenen efectes a partir l’1 de gener de l’any següent.

En cas de revisió d’ofici d’aquesta declaració, la resolució resultant manté la data d’efectes de l’1 de gener de l’any en què correspon la revisió.

24.2  En els casos resultants de les declaracions inicials i complementàries la resolució produeix efectes a partir del trimestre natural següent al de presentació de la DUCA.

24.3  Davant la manca de declaració inicial i quan sigui necessària una actuació d’ofici per a la determinació del tipus aplicable, la resolució que el determini té efectes a partir del trimestre natural següent al primer requeriment desatès.

24.4  Davant la manca de declaració periòdica, continua vigent el tipus existent, excepte en els casos en què s’iniciï una actuació d’ofici. En aquests casos, la resolució corresponent té efectes a partir l’1 de gener de l’any en curs.

Article 25

Efectes de la manca de presentació de la declaració i procediment d’ofici

25.1  L’incompliment del deure de presentació de la declaració de l’ús i contaminació de l’aigua o la presentació de declaracions incompletes o fraudulentes és constitutiu d’una infracció tipificada en l’article 52.6.a) de la LOGTA, sens perjudici que l’Agència iniciï d’ofici, previ requeriment, els tràmits per a la determinació del tribut aplicable a l’establiment.

25.2  La determinació d’ofici de les dades necessàries per a la fixació del tipus específic aplicable s’efectua amb les dades resultants de la mitjana d’un mínim de dos mesuraments de llarga durada de l’abocament de l’establiment, si bé es pot procedir a un mesurament més curt quan hi hagi acceptació expressa per ambdues parts. Per la determinació d’ofici s’han de respectar les condicions següents:

a) Per a la correcció esmentada no es tindran en compte aquelles inspeccions anteriors a un any respecte de la data de la notificació de les dades considerades en el procediment seguit d’ofici.

b) Les dades obtingudes en el procediment efectuat per manca de declaració inicial de l’interessat són d’aplicació a partir del trimestre natural següent al primer requeriment desatès.

25.3  La determinació d’ofici de les dades del tribut s’ajusta al procediment següent:

a) Fase d’avaluació i determinacions:

En aquesta fase s’inclou l’avaluació de les actuacions d’inspecció, pressa de mostres, anàlisi, mesuraments de cabals, així com la mesura i/o recopilació d’altres dades. Durant els mesuraments i la presa de mostres, un representant de la indústria pot acompanyar el personal encarregat de l’Agència. La presa de mostres es pot efectuar mitjançant la utilització d’aparells automàtics de funcionament continu.

Finalitzat el mesurament i la presa de mostres, si s’escau, es lliura una còpia de l’acta estesa, que han de signar i segellar ambdues parts i una mostra bessona identificada i precintada, perquè l’interessat pugui dur a terme les anàlisis contradictòries, la qual cosa es fa constar a l’acta.

b) Audiència a l’interessat.

Es notifica a l’interessat l’informe dels serveis tècnics amb les dades resultants de les mesures i càlculs efectuats per la determinació del cànon aplicable per tal que presenti les al·legacions que consideri necessàries.

c) Resolució.

El director o directora de l’Agència dicta la resolució final, la qual es notifica a l’interessat en el termini màxim de 6 mesos comptadors des de l’inici del procediment d’ofici.

25.4  En els casos que davant la no-presentació de la DUCA o la seva presentació de manera incorrecta i en què, a la vegada, per manca d’acondicionament de l’abocament no es pugui procedir a les mesures oportunes i s’efectuï una estimació indirecta, la resolució causarà efectes a partir del trimestre natural següent al requeriment de presentació de la declaració que ha estat desatès.

25.5  L’Agència pot iniciar el procediment d’ofici quan es modifiquin substancialment les condicions en base a les quals es va dictar la resolució vigent, ja sigui degut a variacions del procés productiu, del règim d’abocaments o per qualsevulla altra causa.

25.6  Determinació dels valors mitjans en abocaments discontinus.

Per raó de la discontinuïtat d’un determinat abocament que impedeixi la determinació dels valors mitjans de contaminació mitjançant mesuraments de llarga durada, aquests podran ser substituïts pel conjunt d’un mínim de tres mesuraments puntuals, sempre que es compleixin alguna de les següents condicions:

a) Que s’hagi acreditat per part de l’Agència, mitjançant una o més inspeccions en un període no superior a l’any, que la discontinuïtat de l’abocament impedeix un mesurament prolongat i representatiu de l’abocament.

b) Que l’establiment disposi d’elements de retenció o processos productius que provoquen i/o comporten la discontinuïtat dels abocaments.

Article 26

Correccions d’ofici dels valors de contaminació mitja i del tipus aplicable

26.1  En la correcció de les dades corresponents als valors mitjans d’un o alguns dels paràmetres de contaminació, declarades per l’interessat o bé establertes d’ofici per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la determinació del tribut aplicable a un establiment, cal ajustar-se a les següents condicions:

a) La correcció d’ofici de les dades corresponents als valors mitjans de contaminació declarades o establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua s’efectua quan aquelles amb les quals es realitzi la correcció superin en un 15% les susceptibles de ser corregides. Com a mínim, les noves dades han de ser el resultat de la mitjana de dos mesuraments de llarga durada, si bé es pot procedir a un mesurament més curt quan hi hagi acceptació expressa per ambdues parts. Tanmateix, aquesta correcció només fa referència als paràmetres en què es constati un increment positiu respecte el valor declarat o establert anteriorment.

Per a la correcció esmentada no es consideren aquelles inspeccions anteriors a un any respecte la data de la notificació de la correcció.

La correcció es podrà efectuar paràmetre a paràmetre, sense que s’hagin d’utilitzar les mateixes inspeccions realitzades per a tots els paràmetres corregits.

La data d’efectes de la correcció en el cas de declaracions periòdiques serà l’1 de gener de l’any en què s’han efectuat les mesures. En el cas de correcció de declaracions inicials o complementàries, la data d’efectes de la correcció és la prevista per a la declaració que es corregeix.

L’Agència també pot revisar els valors mitjans en els casos que no s’hagi procedit a una correcció d’ofici de les dades, en un període dels dos darrers anys naturals i en cas que amb les dades de dos o més inspeccions en cada un dels anys considerats es detectin desviacions superiors al 30% dels valors mitjans vigents per als corresponents períodes. En aquest cas la revisió s’efectua en base a la mitjana de totes les inspeccions efectuades en el període en qüestió, sempre que el nou valor mitjà obtingut superi en un 15% els valors susceptibles de correcció.

c) En el cas que, d’acord amb l’administració, existeixin plans de control o convenis de seguiment dels abocaments d’aigües residuals d’un establiment, les dades resultants d’aquests plans de control o convenis juntament amb les actuacions d’ofici realitzades, si escau, podran ser utilitzades per a la revisió de les dades corresponents als valors mitjans dels paràmetres de contaminació.

d) En el procediment de correcció dels valors mitjans de contaminació, cal respectar les fases establertes en l’apartat 3 de l’article 25. Durant el procediment, l’Agència requerirà les dades que consideri incorrectament declarades, d’acord amb els antecedents de què disposi i indica a l’interessat la data en què la correcció iniciada pot tenir efectes.

26.2  En relació amb la correcció dels valors mitjans, cal tenir presents les següents definicions:

a) Inspecció o mesurament de llarga durada. És aquella actuació amb una durada mínima de 4 hores, durant la qual es procedeix a la presa de mostres dels abocaments que es produeixin. També té la consideració de mesurament de llarga durada aquella operació de presa de mostres de menys de 4 hores, efectuada sobre un abocament que, per raó del sistema de tractament i/o homogeneïtzació, té una retenció superior a les 4 hores. En aquest darrer cas caldrà, però, la conformitat de l’interessat en aquesta consideració.

b) Mesurament directe. És el conjunt d’operacions de llarga durada que comporten el mostreig d’un període de 8 hores. Les diferents operacions de mostreig poden ser parcialment coincidents en els períodes mostrejats, tot i que aquesta coincidència no pot ser superior al 50% del temps mostrejat. Si la coincidència supera el 50%, cal efectuar un nou mesurament.

c) Inspecció o mesurament puntual. És la inspecció amb operacions de presa de mostres de durada inferior a 4 hores.

Article 27

Correccions d’ofici dels valors màxims de contaminació i del coeficient punta

27.1  Condicions generals per a la correcció dels valors màxims:

a) Com a norma general la correcció dels valors màxims declarats es pot efectuar d’una de les maneres següents:

a.1) El valor màxim d’un determinat paràmetre es pot corregir amb la mitjana d’un mínim de 2 valors resultants de dues inspeccions o operacions complementàries de control efectuades a l’abocament considerat, sempre que aquesta mitjana superi en un 15% el valor màxim subjecte a correcció i que els 2 valors siguin superiors al valor mitjà declarat o considerat per aquell abocament.

a.2) També es pot utilitzar per a la correcció del valor màxim declarat, juntament amb els resultants d’una inspecció puntual o de llarga durada, els valors d’un o més paràmetres resultants d’una inspecció de llarga durada d’un mínim de 4 hores de mostreig degudament ponderat amb el cabal i sempre que el valor obtingut i utilitzat en la correcció superi en un 15% el valor màxim subjecte a correcció.

27.2  La correcció dels valors màxims ha de respectar les condicions següents:

a) En les declaracions en què no s’hagi declarat un valor màxim aquest es considerarà igual al valor mitjà.

b) Per a la revisió dels valors màxims en els casos que no superin el 10% del valor mitjà, serà suficient el valor resultant d’una inspecció puntual o de llarga durada que superi en un 25% el valor mitjà. En aquests casos el valor màxim es corregirà incrementant el valor mitjà un 25%.

c) Per a la correcció esmentada no es consideren aquelles inspeccions anteriors a un any respecte de la data de la notificació de la correcció.

d) En cas d’utilitzar més d’una inspecció per a la correcció, les inspeccions considerades no han de ser necessàriament consecutives, si bé s’utilitzaran tots aquells valors obtinguts que superin el valor mitjà declarat per a un determinar paràmetre de contaminació.

e) La correcció es pot efectuar paràmetre a paràmetre, sense que s’hagin d’utilitzar les mateixes inspeccions realitzades per a tots els paràmetres corregits.

f) La data d’efectes de la correcció de declaracions anuals periòdiques és l’1 de gener de l’any en què s’han efectuat les mesures. En el cas de correcció de declaracions inicials o complementàries la data d’efectes de la correcció serà la prevista per a la declaració que es corregeix.

g) En el cas que, d’acord amb l’administració, existeixin plans de control o convenis de seguiment dels abocaments d’aigües residuals d’un establiment, les dades resultants d’aquests plans o convenis juntament amb les actuacions realitzades per l’administració, si s’escau, poden ser utilitzades per a la revisió de les dades corresponents als valors màxims dels paràmetres de contaminació.

27.3  En el procediment de correcció dels valors màxims de contaminació, caldrà respectar les fases establertes en l’apartat 3 de l’article 25. Durant el procediment, l’Agència requereix les dades que consideri incorrectament declarades, d’acord amb els antecedents de què disposi i indica a l’interessat la data en què la correcció iniciada pot tenir efectes.

Article 28

El coeficient corrector de volum (Kr). Determinació i correccions

28.1  Es procedeix a la correcció del Kr quan es detectin diferències superiors al 15% respecte els valors declarats o establerts amb anterioritat per l’Agencia Catalana de l’Aigua. Es pot desestimar el Kr declarat si en un mesurament puntual o de llarga durada es constaten valors de cabals abocats superiors en un 100% als valors del cabal diari declarat. Es consideraran suficients per corregir les dades corresponents al coeficient corrector de volum (Kr) les dades obtingudes a partir de:

a) Dades del cabal o volum abastat: mínim de les mesures de comptadors d’aigua d’entrada corresponents a un període mínim de 15 dies.

b) Dades del cabal o volum abocat: de les mesures corresponents a 2 períodes de 4 hores de mesura del cabal abocat.

28.2  L’Agencia Catalana de l’Aigua pot acceptar períodes de mesura més llargs sempre que l’interessat disposi dels corresponents mesuradors de cabal en els punts d’evacuació d’aigües residuals instal·lats de manera que permetin totalitzar les dades i evitar-ne manipulacions.

28.3  Per al càlcul del coeficient corrector de volum Kr es considera el valor final obtingut de la relació entre el cabal abocat i el cabal abastat (Qaboc./Qabast.) quedant aproximat el seu valor a un sol decimal a excepció dels valors inferiors a 0.1 en què podrà aproximar-se a 0.05. En el cas que l’abocament sigui nul es pot acceptar un valor 0.

28.4  En els casos que es procedeixi a la correcció regulada en aquest article, l’Agència Catalana de l’Aigua pot imputar els costos de l’actuació inspectora a l’interessat sempre que hi hagués hagut un requeriment previ de correcció o presentació de la DUCA, sens perjudici dels procediments incoats per l’incompliment del requeriment efectuat.

Article 29

Correccions i revisió dels coeficients de dilució (Kd)

29.1  El coeficient de dilució és una característica de la instal·lació d’evacuació de les aigües residuals al mar, i, en conseqüència, és igual per tots els establiments que aboquen a través d’una mateixa instal·lació. L’empresa titular d’un emissari està obligada a notificar qualsevol avaria o modificació de les característiques de l’emissari a l’Agencia Catalana de l’Aigua tan aviat com en tingui coneixement.

29.2  El coeficient de dilució assignat a un emissari és revisat quan les condicions de volum abocat i qualitat de l’aigua variïn de forma significativa o quan per algun motiu variïn les condicions de dilució de l’abocament.

29.3  En el cas que es produeixi una avaria o modificació en una instal·lació d’evacuació d’aigües residuals i, per tant, la seva dilució no correspongui a l’establerta, s’apliquen les determinacions següents:

a) Quan l’Agencia detecti, sense comunicació prèvia de l’interessat, que una instal·lació d’evacuació de les aigües residuals està avariada o ha estat modificada, s’aplica el coeficient kd=1 per tot el trimestre natural corresponent a la data de detecció de l’avaria i pels trimestres naturals següents, inclòs aquell en què s’ha produït la comunicació de la reparació. Aquesta modificació comportarà el tràmit i comunicació oportuna a l’interessat.

b) Quan la detecció de l’avaria de la instal·lació d’evacuació ha estat feta i informada per part de l’interessat, el coeficient de dilució kd=1 s’aplica d’acord amb el que s’estableix al paràgraf anterior, quan el període de l’avaria superi els 30 dies. Així mateix, l’interessat resta obligat a aportar la justificació corresponent conforme la instal·lació torna a funcionar correctament. Tanmateix, a sol·licitud de l’interessat, es pot aplicar, per als períodes corresponents a la correcció esmentada en els apartats anteriors, el coeficient de dilució corresponent a les noves condicions.

Article 30

Correccions dels coeficients de regulació (Cr)

30.1  El coeficient de regulació es corregeix a la unitat quan, en base a una inspecció i amb la posterior certificació de l’Administració actuant responsable de l’explotació del sistema de sanejament on s’aboquen les aigües residuals de l’establiment, es constati que no es regula l’abocament d’acord amb les instruccions inicials, o que la regulació ha deixat de ser efectiva pel sistema en qüestió.

30.2  En la certificació s’ha d’indicar el trimestre natural en què es van deixar de complir les condicions de regulació establertes.

Article 31

Incidències accidentals en els abocaments

31.1  Els accidents o avaries que comportin una modificació substancial de les característiques de l’abocament declarades pel subjecte passiu han de posar-se en coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua en el termini màxim de 24 hores des que es va produir l’accident o l’avaria.

31.2  Aquelles incidències, declarades per part de l’interessat com de caràcter accidental, i que comportin una variació dels valors màxims i/o mitjans declarats però quedin esmenades en un període temps breu, siguin notificades amb anterioritat a una inspecció i no es puguin considerar com a reiterades en un mateix any, seran valorades per l’Agència Catalana de l’Aigua abans de procedir a la correcció d’ofici. S’entendrà per reiteració el fet de tenir més de tres incidències a l’any.

Article 32

Obligacions derivades del mesurament directe

32.1  En els casos que de les actuacions derivades dels procediments d’ofici per a la determinació i/o correcció de dades, en especial les proves, analítiques, mostreigs i altres despeses, en resulti una correcció a l’alça de la base o el tipus del tribut, totes les despeses són íntegrament a càrrec del subjecte passiu.

32.2  En tots els casos, són per compte del subjecte passiu les despeses derivades de les actuacions següents:

a) La realització de les obres i condicionaments de l’abocament necessaris per emplenar la declaració per part de l’interessat, així com aquelles que requereixi l’Agència Catalana de l’Aigua per poder efectuar mesures de comprovació.

b) La instal·lació d’elements de mesura de cabals que pugui requerir l’Agència, d’acord amb l’article 42.8 de la LOGTA.

Article 33

Arquetes de registre

33.1  Els titulars d’establiments industrials a què es refereix l’article 18.2.b) resten obligats a instal·lar una arqueta de registre en el tram de conducció fora del recinte industrial que permeti en tot moment la inspecció de l’abocament per part de l’Administració, a l’efecte de realitzar operacions de presa de mostres i la instal·lació d’aparells automàtics de mostreig.

33.2  L’Administració, a instància del subjecte passiu, defineix l’alternativa tècnica més adequada per garantir la inspecció i la presa de mostres, en cas d’impossibilitat d’instal·lació de l’arqueta.

33.3  En els casos que per manca d’arqueta i/o d’acondicionament del punt d’abocament i previ requeriment desatès, no es pugui dur a terme de manera correcta el mesurament directe, l’Agència pot determinar la càrrega contaminant de forma indirecta en base a les dades disponibles del sector o subsector que es considerin més correctes.

Secció 3a

Usos agrícoles i ramaders i assimilables. Determinació de la quota

Article 34

Supòsits d’ús agrícola exempt

34.1  El consum d’aigua per a ús agrícola està exempt del cànon, llevat que es detecti contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica comprovada pels serveis d’inspecció de l’Administració.

34.2  Una vegada identificada l’existència de contaminació, i sens perjudici de les conseqüències sancionadores que, en cada cas, puguin derivar tant en l’àmbit penal com en l’administratiu, l’Agència liquida el tribut de conformitat amb els valors adjudicats als paràmetres de contaminació expressats a l’article 47.1 de la LOGTA. De la mateixa manera, es liquida el tribut quan la contaminació sigui coneguda en funció de les actuacions desenvolupades per altres administracions competents.

Article 35

Tipus de gravamen aplicable

35.1  En els usos agrícoles de l’aigua no exempts, el tipus de gravamen general s’afecta del coeficient 0.

35.2  En els usos ramaders de l’aigua, el tipus de gravamen general s’afecta d’un coeficient 0.

35.3  En els usos agrícoles no exempts i en els usos ramaders de l’aigua, el tipus específic es determina en funció dels paràmetres recollits a l’article 47.1 de la LOGTA, o d’altres paràmetres que s’estableixin legalment.

Article 36

Quota

36.1  En els supòsits d’usos ramaders i agrícoles no exempts, d’acord amb l’article 39.2.e) de la LOGTA, quan el tipus específic no pugui ser calculat de manera individualitzada segons quantitats de contaminació determinades, d’acord amb el sistema previst en l’article 47.7 d’aquella Llei, la quota es fixa per un sistema de determinació objectiva, basat en les següents magnituds característiques de l’activitat:

a) Capacitat productiva de l’explotació (en nombre, volum o pes).

b) Nombre i característiques dels caps de bestiar.

c) Sistemes de depuració propis i/o sistemes de gestió dels productes fitosanitaris.

36.2  Per la determinació objectiva de la quota anual, en els supòsits d’explotacions ramaderes, s’aplica la fórmula següent, que es desenvolupa en l’annex B-5, fixada en funció de dades, que han de ser declarades pel subjecte passiu, relatives al tipus d’explotació, de bestiar i al número de places:

Q = Nombre de places x pta/plaça

36.3  La determinació objectiva de la quota del tribut, en els supòsits d’explotacions agrícoles no exemptes, es fixa en la normativa que completi aquest reglament.

Títol tercer

Normes de gestió

Capítol primer

Gestió i percepció del cànon de l’aigua per mitjà d’entitats subministradores

Article 37

Obligacions de les entitats subministradores

37.1  Les entitats subministradores d’aigua que desenvolupin la seva activitat dins el territori de Catalunya estan obligades a cobrar dels seus abonats l’import del cànon de l’aigua mitjançant la seva inclusió en la factura, incorporant-lo com un cost més del cicle hidràulic de manera diferenciada de qualsevol altre concepte.

37.2  A aquest efecte, les entitats subministradores han d’adaptar el format de les seves factures de manera que hi figurin, de forma diferenciada, les dades següents:

a) El nombre de metres cúbics facturats en el període, amb expressió, en el cas d’usos domèstics d’aigua, dels metres cúbics facturats compresos en cadascun dels trams de consum previstos en l’article 44.2 i 44.3 de la LOGTA, i, en cas d’usos industrials d’aigua, dels trams previstos en la disposició addicional sisena de la mateixa norma.

b) El tipus aplicable, en pessetes per metre cúbic. En el cas de consums domèstics, cal expressar els coeficients sobre el tipus de gravamen a què fa referència l’article 44.2 de la LOGTA. En el cas d’usos industrials, d’una banda, el valor del tipus de gravamen general i del tipus de gravamen específic, i, d’altra banda, els coeficients sobre el tipus de gravamen general que preveu la disposició addicional sisena de la mateixa norma.

En l’àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona, i de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sènia, s’ha de fer constar el coeficient indicat en les disposicions addicionals setena i vuitena de la LOGTA.

Dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 18/1981, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, també es detallarà la deducció del tipus de gravamen establert en la disposició addicional quarta de la LOGTA.

c) L’import final facturat pel concepte de cànon de l’aigua, especificant-ne que es tracta de la repercussió d’un tribut de la Generalitat de Catalunya. La part de l’import de la factura que correspon a la repercussió no es podrà desglossar dels rebuts de l’aigua pendents de cobrament fins que no hagin estat documentats a l’Agència Catalana de l’Aigua en la forma i terminis previstos en l’article 41 d’aquesta norma.

37.3  En els supòsits d’aparells de mesura col·lectius, per tal de determinar el volum d’aigua consumit comprès en el primer tram de consum, a l’efecte de l’aplicació del coeficient 1, es consideren tots els habitatges que hi siguin connectats. Cal tenir presents els mínims de facturació previstos, amb caràcter general, en la LOGTA i en l’article 10 d’aquest Reglament.

37.4  L’ampliació del primer tram de consum a què fa referència l’article 44.3 de la LOGTA, en relació amb usos domèstics en què el nombre de persones per habitatge sigui superior a 4, únicament és d’aplicació en els casos de comptadors individuals.

37.5  Cas que dins un mateix període de facturació es modifiqui el tipus de gravamen del cànon de l’aigua, cadascun dels tipus serà aplicat al volum facturat en proporció al nombre de dies de vigència respectiva dins el període.

37.6  Els consums propis de les entitats subministradores, mesurats per comptadors o facturats a la mateixa entitat resten subjectes al pagament del tribut i, a aquest efecte, les entitats han de complir les obligacions previstes en els apartats anteriors quant a l’emissió de factures amb les especificacions en ells contemplades, com a mínim, una vegada a l’any. La mateixa obligació els afecta quan es tracta d’altres proveïments especials, domèstics i industrials, efectuats per qualsevol entitat subministradora, no facturats als usuaris, i que restin subjectes al cànon de l’aigua.

37.7  Les entitats subministradores d’aigua estan obligades al pagament de les quantitats corresponents al tribut que no han repercutit als seus abonats. El naixement de la seva obligació de pagament coincideix amb la data de declaració de la seva facturació a l’Agència prevista en l’article 39 d’aquest Reglament.

37.8  Les entitats subministradores resten obligades al compliment del que preveu el Reial decret 2402/1985, de 18 de desembre, en matèria de facturació.

Article 38

Comunicació de tarifes individualitzades i altres dades

38.1  L’Agència Catalana de l’Aigua comunica a les entitats subministradores les dades que es detallen a continuació i que són d’aplicació obligatòria en la facturació immediatament posterior al comunicat:

a) Número de pòlissa.

b) Nom de l’abonat.

c) NIF.

d) Tipus pta/m3.

e) Nombre de persones per habitatge que passin de 4, per tal que l’entitat subministradora adeqüi la seva facturació a allò que estableix l’article 44.3 de la LOGTA.

f) En el cas d’usos industrials d’aigua i assimilables vinculats a les activitats de caràcter estacional previstes en l’article 42.4 de la LOGTA, es comuniquen els mínims de facturació que són aplicables.

38.2  En cas que en algun usuari hi concorrin les circumstàncies objectives i subjectives, degudament acreditades davant l’Agència, per tal d’incloure’l dins algun dels supòsits d’exempció de pagament previstos en l’article 39.2 de la LOGTA, l’Agència comunica aquesta circumstància a l’entitat subministradora per tal que no inclogui en la seva factura la repercussió del cànon.

Tanmateix, la mateixa entitat subministradora pot aplicar directament l’exempció cas que disposi de la totalitat de les dades necessàries per fer-ho, i l’Agència pot efectuar el control de legalitat d’aquesta situació.

38.3  Correspon a l’Agència el control i el seguiment de les diferents situacions fàctiques amb transcendència fiscal, que, d’acord amb la vigent normativa reguladora del cànon poden afectar els usuaris.

38.4  L’Agència comunica a les entitats subministradores qualsevol variació de les circumstàncies que afecti la fixació de la base imposable o del tipus del tribut, als efectes que incorporin les modificacions necessàries en la primera factura que emetin a partir de la notificació d’aquestes variacions.

Article 39

Procediment de declaració de facturació

39.1  Les entitats subministradores d’aigua estan obligades, d’acord amb allò previst per l’article 50.3 de la LOGTA, a declarar a l’Agència els imports del cànon de l’aigua inclosos en les seves factures i repercutits als seus abonats. A aquests efectes, s’estableixen els següents sistemes de declaració de facturació:

a) Ordinari, aplicable, amb caràcter general, a totes les entitats subministradores, excepte les que optin prèviament pel procediment simplificat.

b) Simplificat, aplicable només a entitats subministradores amb un volum de facturació inferior a 100.000 m3 anuals i que hagin manifestat la seva voluntat d’acollir-s’hi, d’acord amb allò previst en l’aparat 2 d’aquest article.

39.2  En el supòsit d’entitats subministradores subjectes al procediment ordinari, s’estableixen els següents terminis de declaració de facturació

a) Les entitats subministradores han de presentar una declaració mensual abreujada, de manera ajustada al contingut del model A10, que s’incorpora en l’annex A-2, amb deu dies d’antelació respecte del calendari previst per al compliment de les obligacions fiscals de l’Agència relacionades amb la facturació.

b) Les entitats subministradores han de presentar, durant el mes posterior a la finalització de cada trimestre natural, una declaració trimestral de dades administratives per companyia i municipi subministrat, de manera ajustada al model A11, incorporat en l’annex A-3, el qual ha de recollir la facturació realitzada en el trimestre anterior.

La declaració de facturació, en el supòsit previst en l’apartat a) d’aquest article, s’ha de presentar en suport informàtic, i si s’escau, via telemàtica, d’acord amb les prescripcions tècniques i formals que estableixi l’agència. En el cas de l’apartat b), només han de presentar la declaració en suport informàtic les entitats subministradores amb un volum de facturació superior a un milió de metres cúbics anuals.

39.3  Les entitats subministradores amb un volum de facturació de cànon de l’aigua inferior a 100.000 m3 anuals poden optar per acollir-se al procediment simplificat. A aquests efectes, han de presentar dos tipus de declaració:

a) Declaració de facturació abreujada, d’acord amb el model A10, com a més tard el 20 de gener de cada any.

b) Declaració de dades administratives per cadascun dels municipis de subministrament, ajustada al model A11, que ha de presentar-se davant l’Agència com a més tard el 31 de març de cada any.

L’opció per acollir-se a aquest procediment ha d’exercir-se mitjançant comunicació expressa presentada davant l’Agència abans del mes d’abril de l’any en què es vulgui exercir. Formulada l’opció, s’entén tàcitament reiterada per períodes anuals mentre no s’hi renunciï expressament o el volum de subministrament no ultrapassi el límit expressat.

39.4  Les entitats subministradores resten obligades a presentar a l’Agència, vint dies abans de la presentació de la declaració anual d’operacions amb tercers, relació detallada de totes les factures i documents equivalents emesos l’any anterior per cadascun dels seus abonats, amb expressió de la totalitat de les dades resultants de l’aplicació del cànon de l’aigua i, a més a més, de les exigides pel Reial decret 2402/1985, de 18 de desembre, pel qual es regula el deure d’expedir i entregar factura que afecta els empresaris i professionals. Aquesta relació ha de ser presentada, en tot cas, en suport informàtic, i si s’escau, via telemàtica, i de manera ajustada a les prescripcions formals i tècniques que fixi l’Agència.

Article 40

Resums anuals

40.1  Totes les entitats subministradores han de presentar, fins al 31 de març de cada any, i per cada municipi que proveeixin, una declaració resum de l’any anterior ajustada al model A30, que s’incorpora en l’annex A-5. Aquestes declaracions resum contindran la determinació del saldo pendent repercutit en les seves factures i no percebut dels abonats al final de l’any.

40.2  Les entitats subministradores d’aigua amb un volum de facturació superior a 1 milió de m3 anuals, resten obligades a presentar les dades i declaracions esmentades en l’apartat anterior en suport informàtic, i, si s’escau, via telemàtica. La resta d’entitats subministradores poden optar per acollir-se a aquesta via de subministrament d’informació.

Article 41

Documentació d’impagats

41.1  Les entitats subministradores no resten obligades al pagament dels imports repercutits en els seus abonats i no satisfets per aquests sempre i que, d’acord amb el que preveu l’article 50.5 de la LOGTA, aquests imports hagin estat comunicats i documentats a l’Agència, per tal que aquesta els notifiqui als interessats per al seu ingrés en període voluntari, abans de procedir-ne, si s’escau, a l’exacció en via de constrenyiment.

41.2  La documentació del saldo pendent de cobrament de cada any s’ha d’efectuar juntament amb el resum anual de l’any següent, que, amb caràcter general, resten obligades a presentar com a molt tard el 31 de març de cada any. Tanmateix, la documentació pot efectuar-se abans de la presentació del resum anual sempre que la factura tingui una antiguitat superior a 6 mesos. La documentació dels impagats ha de ser notificada als subjectes passius contribuents, en relació amb els quals té el caràcter de declaració als efectes previstos en l’article 65 de la Llei general tributària.

41.3  Si resta algun import no documentat, es considera deute tributari líquid de l’entitat subministradora i és reclamat per l’Agència, amb els recàrrecs i interessos previstos en la normativa vigent en matèria de recaptació i liquidació dels tributs de la Generalitat.

41.4  La documentació dels rebuts impagats s’ha de realitzar mitjançant una relació d’aquests ajustada al model A40, que s’incorpora en l’annex A-6.

41.5  Les entitats subministradores subjectes al procediment ordinari han de presentar la documentació dels rebuts impagats en suport informàtic i/o via telemàtica, d’acord amb les prescripcions tècniques que determini l’Agència.

Article 42

Procediment d’ingrés

42.1  Les entitats subministradores d’aigua, per al compliment de l’obligació d’ingrés del cànon de l’aigua que els imposa l’article 50.3  de la LOGTA, han d’acollir-se a un dels dos procediments següents:

a) Procediment directe, en què l’ingrés del cànon de l’aigua repercutit i cobrat dels seus abonats es fonamenta en dades reals de cobrament declarades per l’entitat.

b) Procediment objectiu, en què l’ingrés és, amb caràcter general, del 80% de la facturació del darrer trimestre, excepte que la pròpia Agència fixi un percentatge superior.

42.2  Estan obligades a efectuar l’ingrés a l’Agència, d’acord amb el procediment directe, i fins al darrer dia del trimestre natural posterior a aquell a què fa referència la recaptació, les entitats subministradores que superin un volum de facturació d’un milió de metres cúbics anuals, i aquelles respecte de les quals l’Agència constati que disposen de l’estructura administrativa i d’informació suficient per al compliment de l’obligació d’ingrés d’acord amb aquest procediment.

42.3  Les entitats subministradores que no estiguin incloses en l’article anterior poden optar per efectuar l’ingrés, segons el procediment directe o bé segons l’objectiu. En aquest cas, l’ingrés s’ha d’efectuar fins al darrer dia del trimestre natural següent al de recaptació i, si s’escau, es procedirà a la regularització d’aquests imports, efectivament recaptats i no liquidats durant l’exercici, abans del 31 de març.

No obstant això, les entitats acollides al procediment simplificat han d’efectuar l’ingrés fins al 31 de març de l’any posterior a aquell a què fa referència la recaptació.

42.4  L’opció per l’un o l’altre procediment d’ingrés s’efectua, com a màxim, el 31 de desembre de l’any natural immediatament anterior a aquell en què ha de produir efectes, i no pot ser modificada per l’interessat en els dos anys naturals posteriors a aquell en què s’exercita l’opció.

42.5  L’ingrés s’ha d’efectuar en tot cas mitjançant autoliquidació de les quantitats percebudes, ajustada al model A20, que s’incorpora en l’annex A-4.

Article 43

Liquidacions i notificacions

43.1  L’Agència pot practicar liquidacions provisionals complementàries a les declaracions autoliquidacions presentades per les entitats subministradores per tal de:

a) Corregir errors aritmètics o de concepte.

b) Rectificar autoliquidacions en funció de les dades de què prèviament disposi.

c) Liquidar recàrrecs i interessos de demora quan l’ingrés s’hagi produït fora de termini.

d) Liquidar els imports de cànon de l’aigua repercutits als seus abonats i que no han estat declarats a l’Agència en el termini reglamentàriament previst per fer-ho, amb els recàrrecs legalment previstos. Aquesta liquidació s’efectua d’acord amb les dades, antecedents i altres elements de què disposi l’Agència respecte de la facturació de l’entitat.

e) Liquidar a les entitats acollides al procediment objectiu d’ingrés, l’import del cànon de l’aigua en els percentatges esmentats en l’apartat b) de l’article 42. Cas que no es disposi de dades referides a la darrera facturació, aquest percentatge es calcularà en proporció a les dades de la facturació de l’any anterior o de l’últim període de que l’Agència en tingui coneixement.

43.2  Aquestes liquidacions poden ser regularitzades en funció de dades reals que aporti l’interessat al final de l’exercici o amb les que l’Agència pugui obtenir mitjançant les oportunes actuacions de comprovació i inspecció. Aquesta regularització es durà a terme amb independència de les sancions que puguin correspondre quan s’apreciï la comissió d’infraccions tributàries.

43.3  Abans de dictar la liquidació, es posa de manifest l’expedient a l’interessat o als seus representants per tal que en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, pugui al·legar i presentar els documents i justificants que consideri oportuns.

43.4  Les liquidacions són comunicades a les entitats subministradores amb expressió dels elements propis de tota notificació tributària i, si s’escau, amb expressió suficient dels motius de la correcció o rectificació.

43.5  El refús de la notificació intentada en hores de funcionament normal de l’empresa o entitat produeix tots els efectes propis de la notificació, en els supòsits i condicions previstos en la normativa tributària i administrativa aplicable.

Article 44

Ingressos

44.1  L’ingrés dels deutes tributaris s’ha d’efectuar en el Tresor de la Generalitat al compte corrent obert a nom de l’Agència, i, cas que aquest ho autoritzi, en comptes oberts al seu nom en entitats privades de crèdit i estalvi de Catalunya.

44.2  Els terminis d’ingrés són:

a) Per als deutes autoliquidats, els previstos a l’article 42 d’aquesta norma.

b) Per als deutes liquidats per l’agència, els previstos, amb caràcter general, en la legislació aplicable a la percepció de la resta de tributs de la Generalitat.

Article 45

Indemnitzacions

45.1  L’Agència Catalana de l’Aigua pot acordar indemnitzacions a favor de les entitats subministradores d’aigua, com a compensació dels costos que els produeixi el compliment en termini de les obligacions materials i formals que la LOGTA i aquest Reglament els imposen. L’import d’aquesta indemnització s’estima en funció dels criteris objectius que l’Agencia determini.

45.2  En cas d’incompliment o de compliment fora de termini d’alguna de les obligacions a què fa referència l’apartat anterior, de forma reiterada, no s’acredita l’import corresponent a la indemnització de l’exercici.

A aquests efectes s’entén que hi ha reiteració quan l’incompliment o el compliment fora de termini es produeix més d’una vegada en el transcurs de dos anys.

Capítol segon

Gestió del cànon de l’aigua percebut directament de l’usuari

Article 46

Obligació de declaració

46.1  Els subjectes passius del tribut que disposin d’aigua procedent de fonts pròpies de subministrament han de presentar davant l’Agència les declaracions següents:

a) Declaració inicial de dades, ajustades als models B1 (1) i B1 (2), que consten en l’annex B-2, dins el termini de tres mesos comptats de la data d’inici d’activitat, o de la data d’entrada en vigor d’aquest Decret, cas que no haguessin declarat amb anterioritat les dades contingudes en els models esmentats.

b) Declaració periòdica, dins els vint dies naturals primers de cada trimestre i de manera ajustada al model B6, que s’incorpora en l’annex B-2 dels volums d’aigua consumits o utilitzats en el trimestre immediatament anterior, amb el consum mesurat per qualsevol dels aparells de mesura acceptats i verificats per l’Agència.

46.2  L’Agència pot, d’acord amb allò previst en l’article 42.5 de la LOGTA, imposar la instal·lació d’aparells de mesura als usuaris industrials i assimilables d’aigua, subjectes passius del tribut, en el cas que el tipus específic del cànon de l’aigua els sigui determinat de manera individualitzada en funció de la càrrega contaminant abocada, i rebin l’aigua a través d’entitat subministradora que no facturi per comptadors o sistema d’aforament. En aquest supòsit, els subjectes passius resten obligats a la presentació de la declaració periòdica a que fa referència l’apartat 1 b) d’aquest mateix article, als efectes que l’Agència efectuï la liquidació del cànon de l’aigua d’acord amb les dades declarades.

Article 47

Liquidacions i notificacions

47.1  L’Agència practica, a la vista dels volums d’aigua consumida declarats, la liquidació provisional del període corresponent, que serà notificada al subjecte passiu fent-hi constar la totalitat dels elements propis d’una notificació tributària exigits per la vigent normativa.

47.2  L’Agència pot practicar també liquidacions provisionals complementàries per tal de:

a) Corregir errors aritmètics o de concepte.

b) Liquidar interessos de demora i recàrrecs quan l’ingrés s’hagi produït fora de termini.

c) Liquidar els imports de cànon de l’aigua corresponents a consums que no han estat declarats a l’Agència en el termini reglamentàriament previst per a fer-ho. Aquesta liquidació s’efectuarà d’acord amb les dades, antecedents i altres elements de què disposi l’Agència respecte del consum del subjecte passiu.

47.3  Les liquidacions regulades en aquest article poden ser regularitzades en funció de dades reals que aporti l’interessat o que l’Agència pugui obtenir mitjançant actuacions de comprovació i inspecció. Aquesta regularització es durà a terme amb independència de les sancions que puguin correspondre quan s’apreciï la comissió d’infraccions tributàries.

47.4  El procediment d’elaboració de les liquidacions regulades en aquest article s’ajusta a les determinacions establertes en l’article 43.3  d’aquest Reglament.

47.5  El refús de la notificació intentada en hores de funcionament normal de l’empresa o entitat produeix tots els efectes propis de la notificació, en els supòsits i condicions previstos en la normativa tributària i administrativa aplicable.

Capítol tercer

Procediment de recaptació

Article 48

Recaptació en període voluntari

48.1  La recaptació en període voluntari correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua en nom de la Generalitat, amb subjecció a la normativa general en matèria de recaptació en tot allò que no quedi previst de forma expressa en aquest Reglament i en la resta de normes reguladores dels tributs sobre l’aigua de la Generalitat.

48.2  La percepció dels tributs sobre l’aigua s’efectuarà de forma directa per l’Agència o a través de les entitats subministradores d’aigua. La gestió i la recaptació, tanmateix, pot ser objecte de delegació en els termes que reglamentàriament es prevegin.

Article 49

Ingressos fora de termini sense requeriment previ

49.1  Els ingressos corresponents a declaracions liquidacions o autoliquidacions presentades fora del termini assenyalat per a la recaptació en període voluntari, així com les liquidacions derivades de declaracions presentades fora de termini, sense la mediació de cap requeriment previ, reben els recàrrecs estipulats a l’article 61.3 de la Llei general tributària i amb les condicions que l’ordenament estableixi.

49.2  En cas que el retard en la presentació de les esmentades declaracions liquidacions o autoliquidacions, així com en la presentació de declaracions tributàries, es produeixi per primera vegada, l’Agència liquida el cànon d’acord amb les dades en base a les quals va girar l’autoliquidació o la liquidació administrativa immediatament anterior a la presentada amb retard.

49.3  L’Agència pot preveure la periodicitat anual de les declaracions-liquidacions, autoliquidacions o declaracions tributàries en aquells supòsits en què les circumstàncies de la facturació, gestió o comprovació del tribut així ho aconsellin.

Article 50

Recaptació en període executiu

50.1  El període executiu de recaptació s’inicia:

a) Per als deutes liquidats per l’Agència, l’endemà al del venciment del termini reglamentàriament establert per al seu ingrés.

b) Per als deutes a ingressar mitjançant declaració liquidació o autoliquidació presentada dins termini, sense realitzar l’ingrés corresponent, el dia següent a la finalització del termini reglamentàriament determinat per a aquest ingrés.

50.2  Un cop transcorreguts els terminis de recaptació en període voluntari, es procedirà a expedir, per procedir contra els béns i drets dels deutors, i amb la mateixa força executiva que una sentència judicial, la providència de constrenyiment que suposa l’inici de la via de constrenyiment.

50.3  La titularitat de la gestió de recaptació executiva correspon a l’Agència.

50.4  El procediment aplicable és el regulat en la normativa sobre recaptació d’aplicació general, excepte el que disposi aquest reglament i les normes que el desenvolupin o complementin.

Article 51

Caràcter privilegiat dels crèdits tributaris a favor de l’Agència

51.1  L’Agència, en formar part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, gaudeix de les prerrogatives i tractament fiscal que li correspon a aquesta.

51.2  En la concurrència de procediments, la preferència dels crèdits tributaris a favor de l’Agència es regeix pel que queda previst a la normativa tributària d’aplicació general.

51.3  En els processos de suspensió de pagaments, l’ordenació de les actuacions a desenvolupar en defensa dels crèdits tributaris a favor de l’Agència correspondrà al director o directora de l’Agència.

51.4  L’Àrea competent proveeix la certificació o acreditació suficient de la realitat i import dels crèdits tributaris a favor de l’Agència.

51.5  L’Agència demana als òrgans judicials el reconeixement del seu crèdit, així com del seu caràcter privilegiat.

51.6  El caràcter privilegiat dels crèdits tributaris de l’Agència li atorga el dret d’abstenció en els processos concursals, si bé, pot subscriure acords o convenis concertats en el decurs d’aquests processos.

51.7  En cas d’exercir el seu dret d’abstenció, es procedirà en constrenyiment contra els béns del deutor fins a la completa satisfacció dels deutes.

Article 52

Ajornaments i fraccionaments

52.1  La competència per atorgar ajornaments i fraccionaments dels deutes tributaris, en període voluntari o executiu, així com per dispensar de la prestació de garanties, correspon al director o directora de l’Agència.

52.2  El procediment aplicable als ajornaments i fraccionaments és el que preveu el Reglament general de recaptació i les disposicions que el modifiquin o complementin.

52.3  Només la concessió d’un ajornament o fraccionament permet que en el període voluntari s’efectuïn pagaments parcials amb efecte alliberador.

Capítol quart

Procediment inspector

Secció 1a

La funció inspectora. Generalitats

Article 53

Funció inspectora i inspectors

53.1  Les actuacions inspectores podran encomanar-se a empleats públics que tindran la consideració d’Inspecció pel que fa als deures, consideracions i facultats pròpies d’aquesta. D’altra banda, les actuacions merament preparatòries o de comprovació o prova de fets o circumstàncies amb transcendència tributària, poden encomanar-se a empleats públics, administracions actuants o establiments tècnics auxiliars.

53.2  Els qui ocupin llocs de treball que impliquin la realització de funcions pròpies de la Inspecció estaran investits dels corresponents drets, prerrogatives i consideracions i se’ls considerarà agents de l’autoritat, a efectes de la responsabilitat administrativa o penal d’aquells que oposin resistència o cometin un atemptat o desacatament contra aquests en actes de servei o amb motiu d’aquests.

53.3  Els inspectors, i aquells qui, en el si de la Inspecció, n’exerceixin funcions pròpies o funcions de col·laboració, actuaran proveïts de la corresponent acreditació que els identifica com a tals i amb la qual han d’identificar-se sempre.

53.4  Les dades obtingudes de la realització de la inspecció tributària programada i ordenada pel director o directora de l’Agència serveixen de base per a la instrucció del corresponent expedient inspector i, quan s’escaigui, el sancionador, de conformitat amb les normes previstes en aquest Reglament i en les normes d’aplicació general. La inspecció tecnicofacultativa també pot donar lloc a l’expedient sancionador i a la regularització de la situació tributària del subjecte passiu.

53.6  Els òrgans amb funcions en matèria de gestió tributària poden efectuar, no obstant això, la comprovació formal de les dades aportades en les declaracions tributàries presentades.

Article 54

Funcions de la Inspecció

Corresponen a la inspecció dels tributs als quals fa referència el present reglament les funcions següents:

a) La investigació dels fets imposables per al descobriment d’aquells que siguin ignorats per l’Administració i la seva atribució al subjecte passiu.

b) La integració definitiva de les bases imposables mitjançant la seva anàlisi i avaluació en els seus diferents règims de determinació o estimació i la comprovació de les declaracions i de les declaracions liquidacions per determinar-ne la veracitat i la correcta aplicació de les normes establint l’import dels deutes corresponents.

c) La comprovació de l’exactitud dels deutes tributaris ingressats en virtut de declaracions o documents d’ingrés.

d) Practicar les liquidacions tributàries resultants de les seves actuacions de comprovació i investigació.

e) La realització d’aquelles actuacions d’informació que s’hagin de dur a terme prop dels particulars o d’altres organismes, i que directament o indirectament condueixin a l’aplicació dels tributs.

f) La comprovació del valor real dels consums, rendes, productes, béns i altres elements del fet imposable.

g) La verificació del compliment dels requisits exigits per a la concessió o gaudi de qualssevol beneficis, desgravacions o restitucions fiscals.

h) La informació als subjectes passius i obligats tributaris sobre les normes fiscals i l’abast de les obligacions i dels drets que se’n derivin.

i) Totes les altres funcions que li encomani el director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Article 55

Fonts

Les funcions, facultats i actuacions de la Inspecció es regeixen per les normes legals i reglamentàries reguladores dels tributs de la Generalitat sobre l’aigua, per la resta de normes de caràcter tributari de la Generalitat i, quan s’escaigui, per la resta de l’ordenament tributari estatal en la matèria. En tot cas, tenen caràcter supletori les normes reguladores del procediment administratiu.

Article 56

Facultats de la Inspecció

En les actuacions de comprovació i investigació, la Inspecció està facultada per dur a terme les actuacions següents:

a) Examinar la documentació de subjectes passius i obligats tributaris, tant si consisteix en aquella que les normes tributàries puguin exigir com si es tracta de la comptabilitat que imposa el Codi de Comerç, inclosos programes i arxius en suport magnètic.

b) Requerir a tota persona natural o jurídica, pública o privada, tota classe de dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, deduïts de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones, en relació amb els tributs objecte de regulació en aquest Reglament.

c) Entrar en finques, despatxos, locals de negoci i altres establiments o llocs en què es desenvolupin activitats o explotacions relacionades amb els tributs objecte d’aquest Reglament sempre que resulti adient per a la pràctica de les actuacions inspectores, així com practicar les actuacions probatòries connexes que siguin necessàries, amb ple respecte pels drets de les persones.

d) Adoptar les mesures cautelars que garanteixin la conservació de llibres, documents o proves i antecedents del tipus que siguin per tal d’evitar-ne la destrucció, alteració o desaparició. Aquestes mesures són adoptades per la mateixa Inspecció o amb el concurs d’altres autoritats i els seus agents i deixant-ne sempre constància escrita. Aquestes mesures han d’ajustar-se al que disposa l’article 142.3 de la Llei general tributària.

e) Efectuar totes aquelles actuacions que siguin necessàries en el desenvolupament de la inspecció de conformitat amb la normativa aplicable.

Article 57

Deures de la Inspecció

La Inspecció ha de complir els deures següents:

a) Mantenir, en l’exercici de les seves funcions, la més estricta correcció en el tracte personal amb subjectes passius, obligats tributaris i resta de subjectes obligats a suportar les actuacions inspectores.

b) Guardar sigil rigorós i observar estricte secret respecte dels assumptes que conegui per raó del seu càrrec. La infracció d’aquest deure pot ser constitutiva d’infracció administrativa o fins i tot penal.

c) Quan tingui coneixement de fets que puguin ser constitutius de delicte, comunicar-les a l’autoritat judicial, al Ministeri Fiscal o a l’òrgan competent que procedeixi, i facilitar a l’autoritat judicial competent totes aquelles dades que se li demanin per a la persecució dels mencionats delictes.

d) Procurar que les seves actuacions produeixin la menor pertorbació possible en les activitats econòmiques dels subjectes inspeccionats.

Article 58

Obligats tributaris subjectes a les actuacions inspectores

58.1  Resten subjectes a les actuacions inspectores:

a) Els subjectes passius contribuents del cànon sobre l’aigua i de la resta de tributs gestionats per l’Agència i que formen part del seu règim economicofinancer.

b) Les entitats subministradores d’aigua.

c) Qualssevol subjectes que resultin obligats tributàriament mitjançant obligacions materials o deures formals en relació amb la gestió dels tributs de l’aigua.

58.2  La subjecció esmentada comporta, en particular, el compliment de les actuacions de col·laboració següents:

a) Comparèixer personalment o mitjançant representant, legal o voluntari, quan aquesta presència sigui requerida per la Inspecció. La representació podrà ser atorgada i acreditar-se pels mitjans previstos en la normativa tributària general.

b) Facilitar l’actuació inspectora, permetent l’accés de la Inspecció als locals, establiments o llocs en general en què es duguin a terme les activitats objecte d’inspecció, d’acord amb el que estableix l’article 56.c) d’aquest Reglament.

c) Proporcionar les dades, documents, antecedents i justificants relacionats amb els elements determinants dels tributs sobre l’aigua objecte d’aquest reglament que siguin necessaris per al desenvolupament de les actuacions inspectores, fent-se càrrec del seu cost d’obtenció.

Secció 2a

Les actuacions inspectores

Article 59

Classes d’actuacions inspectores

Les actuacions inspectores poden ser:

a) De comprovació i investigació.

b) D’obtenció d’informació amb transcendència tributària.

c) Tècnicofacultatives.

d) D’informe i assessorament.

Article 60

Actuacions de comprovació i investigació

60.1  Són actuacions de comprovació i investigació aquelles que tenen per objectiu la verificació del compliment per part dels obligats tributaris dels seus deures, determinant, si s’escau, el deute tributari que en resulti.

60.2  El resultat final de les actuacions de comprovació i investigació es documentarà mitjançant una acta d’inspecció. Quan sigui necessari suspendre les actuacions sense haver arribat a la determinació completa del deute tributari, la inspecció estendrà diligència, subscrita per l’actuari i l’interessat, en la qual es recolliran les dades obtingudes.

Article 61

Actuacions d’obtenció d’informació

Les actuacions d’obtenció d’informació són aquelles que tenen per objectiu el coneixement per part de la Inspecció de dades o antecedents de qualsevol naturalesa que es trobin en poder d’una persona o entitat i tinguin transcendència tributària respecte d’altres persones o entitats diferents d’aquesta.

Article 62

Actuacions tecnicofacultatives

62.1  Les actuacions tècnicofacultatives són aquelles que tenen per objecte el mesurament de la contaminació, la pràctica d’estimacions objectives i, en general, aquelles d’un caràcter que, sense tendir de manera immediata a la determinació del deute tributari, s’hi relacionin.

62.2  Les actuacions tecnicofacultatives es documenten mitjançant diligències i, si s’escau, informes ampliatius.

62.3  Sobre la base de les actuacions tecnicofacultatives, es pot incoar el corresponent expedient sancionador en matèria d’infraccions simples.

Article 63

Actuacions d’informe i assessorament

Les actuacions d’informe i assessorament són aquelles mitjançant les quals la Inspecció assessora, d’ofici o quan en rebi la sol·licitud, en matèries de caràcter economicofinancer, jurídic o tècnic.

Article 64

Lloc i temps de les actuacions inspectores

Les actuacions inspectores tindran lloc, a criteri de la Inspecció:

a) En els locals, instal·lacions o oficines on es desenvolupin les activitats sotmeses a inspecció o on existeixi alguna prova o indici del fet imposable que s’investigui. En aquest cas, sempre s’observarà la jornada laboral del local, instal·lació o oficina, sens perjudici que es pugui acordar de fer-les en altres hores i dies.

b) En les dependències de l’Agència, preferentment dintre de l’horari oficial d’obertura al públic.

Secció 3a

Inici i desenvolupament de les actuacions inspectores

Article 65

Iniciació de les actuacions inspectores

65.1  Les actuacions de la Inspecció s’inicien:

a) D’ofici.

b) En virtut de denúncia pública.

c) A petició del subjecte passiu.

65.2  Les actuacions de la Inspecció es poden iniciar prèvia comunicació notificada al subjecte passiu o per la simple presentació de la Inspecció a les oficines, instal·lacions, i resta de llocs en els quals es pugui trobar alguna prova del fet imposable en relació amb l’interessat.

Article 66

Efectes de la iniciació de la Inspecció

La comunicació a l’interessat de l’inici de la Inspecció, o la simple presència d’aquesta amb el seu coneixement per tal d’iniciar efectivament les actuacions inspectores, produeix els efectes següents:

a) La interrupció del termini legal de prescripció en els termes previstos en la normativa general tributària aplicable.

b) La consideració d’ingrés a compte, respecte de la liquidació que, en cada cas, resulti de l’acta incoada, de qualsevol ingrés que a partir del moment d’inici de la inspecció pugui efectuar el subjecte passiu en relació amb el deute tributari el descobriment o comprovació del qual constitueix l’objecte de les actuacions inspectores. Els interessos de demora sobre la quantitat ingressada després de l’inici d’aquestes actuacions es calcularan fins al dia anterior a aquell en el qual es va realitzar el corresponent ingrés i seran liquidats per la Inspecció dels tributs si l’oficina gestora no n’hagués practicat la liquidació.

Article 67

Desenvolupament de les actuacions inspectores

67.1  Les actuacions inspectores de comprovació, investigació i liquidació, es desenvoluparan durant els dies que siguin necessaris i hauran de concloure en el termini màxim de dotze mesos a partir de la data de notificació al contribuent del seu inici. La conclusió d’aquestes actuacions es considera produïda en la data en què es dicti l’acte administratiu resultant.

67.2  La interrupció injustificada de les actuacions inspectores durant sis mesos, produïda per causes no imputables al subjecte inspeccionat, o l’incompliment del termini assenyalat a l’apartat anterior, determinarà que no es consideri interrompuda la prescripció com a conseqüència d’aquestes actuacions.

Article 68

Finalització de les actuacions inspectores

68.1  Les actuacions inspectores es consideren concloses quan, segons el parer de la Inspecció, s’hagin obtingut les dades i proves necessàries per fonamentar els actes de gestió que calgui dictar, ja sigui considerant correcta la situació tributària de l’interessat o bé regularitzant-la d’acord amb la normativa vigent.

68.2  La conclusió de les actuacions inspectores determina la documentació del resultat assolit, d’acord amb el que disposa la secció següent d’aquest Reglament.

Secció 4a

Documentació de les actuacions inspectores

Article 69

Documents de la Inspecció

Les actuacions inspectores es documenten en diligències, comunicacions, informes i actes, entenent per això aquells documents regulats en la normativa general tributària aplicable.

Article 70

Actes de la Inspecció

70.1  Les actes de la Inspecció són els documents que estenen els inspectors amb la finalitat de recollir els resultats de les actuacions de comprovació i investigació, proposant la regularització de la situació tributària de l’inspeccionat o bé declarant que l’esmentada situació és correcta.

70.2  En les actes de la inspecció que documentin el resultat de les seves actuacions, es consignen els aspectes següents:

a) El lloc i la data de la seva formalització.

b) La identificació personal dels actuaris que la subscriuen.

c) El nom i cognoms, DNI i firma de la persona amb la qual s’entenen les actuacions i el caràcter o representació amb els quals hi intervé; així com el nom i cognoms, raó o denominació social, NIF i domicili tributari del subjecte inspeccionat.

d) La data d’inici de les actuacions.

e) Els elements essencials del fet imposable i de la seva atribució al subjecte passiu, amb expressió dels fets i circumstàncies amb transcendència tributària que hagin resultat de les actuacions inspectores o referència a les diligències on s’hagin fet constar.

f) Es fa constar si l’interessat ha presentat o no al·legacions i, si ho hagués fet, la corresponent valoració que mereixin.

g) Si s’escau, la regularització de les situacions tributàries que els actuaris considerin procedent, amb expressió de quotes, recàrrecs, interessos de demora i deute tributari total.

h) La conformitat o disconformitat del subjecte inspeccionat.

i) L’expressió dels tràmits immediats del procediment.

j) Si s’escau, es fa constar l’absència de motius per procedir a l’obertura de procediment sancionador, en el cas que, segons el parer de l’actuari, no n’estigui justificada la iniciació.

70.3  La Inspecció estén les seves actes en els models oficials.

Article 71

Classes d’actes d’Inspecció

71.1  Les actes de la Inspecció poden ser del tipus següent:

a) Actes sense descobriment de deute o amb comprovat i conforme, que s’estenen quan l’inspector actuari consideri correcta la situació de l’obligat tributari.

b) Actes amb descobriment de deute, que són aquelles de les quals deriva una liquidació a càrrec del subjecte passiu.

71.2  Les actes amb descobriment de deute es classifiquen, a efectes de la seva tramitació, en els tipus següents:

a) Actes de conformitat, que s’estenen quan el subjecte passiu i/o l’obligat tributari manifesta la seva conformitat amb la proposta de regularització de la seva situació tributària formulada per l’actuari.

b) Actes de disconformitat, que s’estenen quan el subjecte passiu i/o l’obligat tributari manifesta la seva disconformitat, parcial o total, amb la proposta de regularització formulada, o quan es nega a subscriure l’acta. Si la disconformitat és parcial, s’estén una acta de conformitat per la part de deute tributari acceptat i una altra de disconformitat per la part no acceptada, fent, en ambdues, recíproca referència a l’altra.

c) Actes de prova preconstituïda, que es poden estendre, sense la presència del subjecte passiu i/o l’obligat tributari ni del seu representant, quan els elements determinants de la proposta de regularització siguin el resultat de proves documentals que estiguin prèviament en poder de la Inspecció.

Article 72

Tramitació de les actes. Liquidació i ingrés dels deutes

72.1  La competència per dictar les liquidacions derivades de les actes d’inspecció correspon al director o directora de l’Agència, qui és, a la vegada, el cap de la inspecció.

72.2  En el cas que es tracti d’actes de conformitat, es considera produïda la liquidació tributària d’acord amb la proposta de regularització formulada per l’inspector i acceptada per l’obligat tributari, si, transcorregut el termini d’un mes a partir de la data de l’acta, l’interessat no rep notificació d’acord exprés de l’inspector en cap, rectificant errors materials apreciats en la proposta formulada a l’acta. En la data de producció de la liquidació, l’acta s’entén notificada als efectes cobratoris i d’inici de terminis per recórrer.

72.3  En les actes de conformitat en què el cap d’inspecció observa errors en l’apreciació dels fets o aplicació indeguda de les normes jurídiques, se segueix el procediment següent:

a) El cap d’inspecció acorda de forma motivada la iniciació d’expedient administratiu, notificant-ho a l’interessat dintre del termini d’un mes des de la data de l’acta.

b) L’interessat pot formular al·legacions en el termini de quinze dies a partir de la notificació de l’acord adoptat.

c) Transcorregut aquest termini, es dicta la liquidació que correspongui.

d) L’inspector en cap també pot deixar sense efecte l’acta incoada i ordenar que es completin les actuacions practicades durant un termini no superior a tres mesos, actuacions complementàries que es documentaran en acta, la qual serà tramitada d’acord amb la seva naturalesa.

72.4  La tramitació de les actes de disconformitat s’ajusta al següent procediment:

a) El subjecte passiu queda advertit, a l’exemplar que se li lliuri, que podrà examinar l’expedient, en el qual ha de constar l’informe de la Inspecció, i formular al·legacions en el termini dels quinze dies posteriors al setè posterior a la data des que s’hagi estès l’acta o la seva recepció.

b) A la vista de l’acta, de l’informe de l’actuari i de les al·legacions presentades, el director o directora de l’Agència dicta acte administratiu dintre del mes següent a la finalització del termini per formular al·legacions.

c) Dins el mateix termini per resoldre, l’Inspector en cap pot acordar que es completi l’expedient a través de la pràctica per part de la Inspecció de les actuacions que procedeixin en un termini no superior a tres mesos. En aquest cas, l’acord adoptat es notifica a l’interessat i interromp el còmput del termini per resoldre. Un cop acabades les actuacions complementàries, aquestes es documenten segons s’escaigui d’acord amb els seus resultats. En el cas que s’incoï l’acta, aquesta substitueix en tots els extrems l’anteriorment formalitzada i es tramita segons escaigui d’acord amb els seus resultats. De no ser així, es posa un cop més l’expedient complet a disposició de l’interessat per un termini de quinze dies, i l’inspector en cap resol en el mes següent.

72.5  La tramitació de les actes de prova preconstituïda s’ajusta als següents requeriments:

a) Es tramet un exemplar de l’acta a l’inspeccionat, qui, en el termini de quinze dies a partir de la recepció, pot examinar l’expedient i formular al·legacions sobre els possibles errors o inexactituds de la prova, sobre la proposta de liquidació o sobre ambdues coses, o bé manifestar la seva conformitat.

b) Transcorregut el termini d’al·legacions, el cap de la Inspecció dicta la liquidació que correspongui.

72.6  La Inspecció inclou l’interès de demora en les propostes de liquidació consignades en les actes, així com en les liquidacions que practiqui.

72.7  Els deutes tributaris que, en cada cas, derivin de les liquidacions que resultin de les propostes efectuades en les actes d’inspecció s’han d’ingressar en els terminis que s’indiquen en la normativa vigent en matèria de recaptació dels tributs de la Generalitat.

Article 73

Impugnació de les liquidacions derivades de les actes

73.1  Les liquidacions tàcites o expresses derivades de les actes d’inspecció són impugnables en via economicoadministrativa, previ la interposició, amb caràcter potestatiu d’un recurs de reposició davant del cap d’inspecció.

73.2  La impugnació de les liquidacions derivades d’acta de conformitat es poden fonamentar en:

a) Error en l’apreciació dels fets als quals es va donar conformitat.

b) Aplicació indeguda de les normes jurídiques als fets acceptats.

Article 74

Interessos de demora

Són exigibles interessos de demora pel temps transcorregut entre la finalització del termini voluntari de pagament i el dia en què es practiqui la liquidació que regularitzi la situació tributària.

Capítol cinquè

Procediment de revisió

Article 75

Actes impugnables relatius al cànon de l’aigua

75.1  Poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa, prèvia la interposició amb caràcter potestatiu d’un recurs de reposició, els actes següents:

a) Les liquidacions provisionals o definitives practicades per l’Agència.

b) Les resolucions expresses o presumptes derivades d’una sol·licitud de rectificació d’autoliquidació.

c) Els actes administratius de fixació de la base imposable i tipus de gravamen.

d) Les providències de constrenyiment que expedeixi l’Agència.

e) Els actes d’imposició de sancions.

f) Qualsevol altre acte administratiu que, provisionalment o definitivament, declari un dret o una obligació, i els de tràmit que decideixin directament o indirectament el fons de l’assumpte.

75.2  Es consideren actuacions tributàries impugnables en via economicoadministrativa els actes de facturació i repercussió de les quotes tributàries del cànon de l’aigua que efectuïn les entitats subministradores.

Article 76

Competència

76.1  És competent per resoldre els recursos de reposició el mateix òrgan que ha dictat l’acte objecte de recurs.

76.2  Són competents per resoldre les reclamacions economicoadministratives les Juntes de Finances, en la forma i terminis previstos en la seva normativa reguladora.

Article 77

Procediment

77.1  El termini per a la interposició del recurs potestatiu de reposició és de quinze dies a partir de la notificació de l’acte impugnat o de la recepció de la factura emesa per l’entitat subministradora.

77.2  El termini per a la interposició de la reclamació economicoadministrativa és de quinze dies comptats de la manera següent:

a) Quan s’interposi directament, des de l’endemà al de la data de notificació de l’acte impugnat o a partir de la data de recepció de la factura emesa per l’entitat subministradora.

b) Quan s’hagi interposat recurs de reposició previ, des de l’endemà al de la data de notificació de l’acte exprés resolutori del recurs.

c) Quan el recurs de reposició no s’hagi resolt en el termini de trenta dies, i mentre no es dicti resolució expressa, la reclamació economicoadministrativa es podrà interposar sense cap altre límit que el de prescripció. En el moment que es notifiqui la resolució expressa, i independentment del temps que hagi transcorregut des de la desestimació presumpta, es començarà a computar el termini de quinze dies per a la interposició de la reclamació economicoadministrativa.

77.3  El procediment del recurs de reposició i, si s’escau, el de la reclamació economicoadministrativa, s’ajusten a la normativa tributària d’aplicació general.

Article 78

Recurs extraordinari de revisió

El recurs extraordinari de revisió es pot interposar contra els actes de gestió tributària de l’Agència, de conformitat amb el que queda establert en la normativa tributària de la Generalitat de Catalunya.

Títol quart

Infraccions i sancions

Capítol primer

Disposicions generals

Article 79

Fonts

El règim d’infraccions i sancions en matèria del cànon de l’aigua és el que estableix la LOGTA, i pel que fa a tot el que no hi està regulat, en la normativa aplicable de manera general per a la resta de tributs de la Generalitat.

Article 80

Òrgan competent

La competència per acordar i imposar les sancions tributàries correspon al director o directora de l’Agència.

Article 81

Graduació de les sancions

La graduació de les sancions relatives a les infraccions simples i greus s’efectua de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària i la normativa de desenvolupament, excepte en el cas d’allò que reguli específicament aquest Reglament.

Article 82

Graduació de les sancions corresponents a les infraccions simples

82.1  Les sancions pecuniàries per infracció tributària simple s’agreugen si concorren les circumstàncies que figuren en els apartats següents:

a) La comissió repetida d’infraccions tributàries. S’apreciarà l’existència d’aquesta circumstància quan el subjecte infractor hagi estat sancionat, en virtut de resolució ferma administrativa, dintre dels quatre anys anteriors a la comissió de la infracció objecte de l’expedient, per infracció tributària simple de deures o obligacions del mateix caire o relacionats amb la gestió del cànon sobre l’aigua. La sanció prevista incrementarà la seva quantia un import equivalent al 15% de la sanció màxima fixada per a aquest tipus d’infraccions simples.

b) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció, com ara factures, justificants o d’altres documents o suports falsos o falsejats. S’incrementarà la quantia de la sanció en un import equivalent al 15% de la quantia ja fixada.

c) La falta de compliment espontani o el retard en el compliment de les obligacions o deures formals o de col·laboració. La sanció prevista incrementarà la seva quantia en un import equivalent al 15% de la quantia ja fixada.

d) L’omissió, falsejament o aportació incompleta de dades. La sanció adoptada s’incrementarà en un import equivalent al 0,5% d’aquesta sanció prevista per a cada dada omesa, falsejada o incompleta.

e) La transcendència per a l’eficàcia de la gestió tributària de les dades, informes o antecedents no facilitats, així com, en general, l’incompliment de les obligacions formals, de les de caire comptable o de registre i de col·laboració o informació a l’Agència. La sanció prevista incrementarà la seva quantia en un import equivalent al 15% de la sanció fixada.

82.2  Els criteris de graduació es poden aplicar simultàniament sempre que l’import final de la multa resultant d’aquesta aplicació no superi el màxim establert legalment per sancionar les infraccions simples.

Article 83

Suspensió de la sanció sense garantia en via administrativa

83.1  L’execució de les sancions tributàries queda automàticament suspesa, pels mateixos òrgans encarregats de cobrar el deute tributari, sense necessitat d’aportar garantia, per la presentació a temps i amb forma adequada del recurs de reposició o reclamació econòmicoadministrativa que procedeixi contra aquestes i sense que es puguin executar fins que siguin fermes en via administrativa.

83.2  Les sancions suspeses meriten interessos de demora de conformitat amb la normativa general tributària, i se’n procedirà al cobrament un cop la sanció imposada adquireixi fermesa en via administrativa.

Article 84

Extinció, condonació i transmissió de la responsabilitat derivada de les infraccions

84.1  La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix pel pagament o compliment de la sanció o per prescripció.

84.2  Les sancions tributàries fermes només poden ser condonades de forma graciable, quan l’execució de la sanció imposada afecti de manera greu i substancial el manteniment de la capacitat productiva i el nivell d’ocupació d’un sector de la indústria o de l’economia de Catalunya, o bé si produís un greu inconvenient per als interessos generals de Catalunya. La condonació es concedeix discrecionalment pel conseller de Medi Ambient, a proposta del director o directora de l’Agència, prèvia petició de l’interessat.

84.3  En cas de mort dels subjectes infractors, les obligacions tributàries pendents es transmeten als hereus o legataris, sens perjudici del que estableix la legislació civil pel que fa a l’adquisició de l’herència a benefici d’inventari. En cap cas seran transmissibles les sancions.

84.4  En el cas de societats o entitats dissoltes i liquidades, les seves obligacions tributàries pendents es transmeten als socis o partícips en el capital, els quals respondran d’ella solidàriament i fins al límit del valor de la quota de liquidació que se’ls hagi adjudicat.

Article 85

Conformitat amb la proposta de regularització

85.1  Quan el subjecte infractor expressi la seva conformitat amb la proposta de regularització de la seva situació tributària que se li formuli relativa a la quota tributària, recàrrecs i interessos de demora, abans que es dicti l’acte de liquidació corresponent, la quantia de la sanció pecuniària per infracció tributària greu es redueix un 30 per 100, reducció que pot afectar, segons el cas, la quantia de la sanció mínima.

85.2  La interposició posterior de qualsevol recurs o reclamació contra l’acte administratiu que contingui la regularització a la qual fa referència l’apartat anterior determinarà l’exigència de l’import de la reducció practicada.

Capítol primer

Procediment sancionador

Article 86

Procediment separat

86.1  La imposició de sancions tributàries es realitza mitjançant un expedient diferent o independent de l’instruït per a la comprovació i investigació de la situació tributària del subjecte infractor, en el qual es dóna audiència a l’interessat.

86.2  El procediment d’imposició de sancions tributàries es regula per la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties del contribuent, i pel Reial decret 1930/1998, d’11 de setembre, pel qual es desenvolupa el règim sancionador tributari i s’introdueixen les adequacions necessàries en el Reial decret 939/1986, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament general de la Inspecció dels tributs, així com per aquelles altres normes que els completin, desenvolupin o substitueixin.

Títol cinquè

Altres disposicions

Capítol primer

Gestió dels cànons d’ocupació i de regulació

Article 87

Fonts

87.1  La gestió, en tots els seus ordres, del cànon d’ocupació i del cànon de regulació, previstos, respectivament, en els articles 104 i 106 de la Llei estatal 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, es duu a terme d’acord amb la normativa estatal aplicable.

87.2  Supletòriament, s’apliquen les normes que regulen la percepció dels tributs de la Generalitat.

Disposicions addicionals

Primera

En la determinació del tipus de gravamen general aplicable als usuaris industrials i assimilables d’aigua, els coeficients fixats en l’article 46 de la LOGTA pels diferents usos que s’hi relacionen, s’apliquen, si s’escau, de forma ponderada al percentatge d’aigua consumida destinat a cada ús, sempre que aquest percentatge, en relació amb el total del consum, superi el 50 per cent. En aquest cas, l’Agència Catalana de l’Aigua pot imposar la presentació de la DUCA bàsica i la instal·lació d’aparells de mesura diferenciats per a mesurar l’aigua emprada en cada cas.

Segona

Dins l’àmbit d’aplicació de la Llei de l’Estat 18/1981, d’1 de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, i d’acord amb la previsió continguda en la disposició addicional quarta de la LOGTA, l’Agència comunica a les entitats subministradores d’aigua de la zona subjectes passius del cànon de derivació establert en l’article 3.1 de l’esmentada Llei 18/1981, el coeficient que, una vegada aplicat sobre aquest, determina la deducció del tipus de gravamen general del cànon de l’aigua. Aquest coeficient es determina en base a la proporció, calculada anualment d’acord amb els resultats de l’any anterior, entre el cabal subjecte al cànon de derivació d’aigua i el cabal total facturat en baixa.

En el cas d’usos domèstics de l’aigua, la deducció, que no pot superar l’import del tipus de gravamen general, s’efectua, d’acord amb el mateix procediment, i s’aplica sobre el tipus de gravamen previst per aquests usos en l’article 44.1  de la LOGTA.

Disposicions transitòries

Primera

Les resolucions d’aplicació de l’increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament segons la modalitat de mesurament directe de la càrrega contaminant dictades abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret mantindran la seva vigència mentre no siguin substituïdes per unes altres dictades d’acord amb el present Reglament. L’import fixat en les mateixes correspon al gravamen específic que integra, juntament amb el gravamen general, que fixa la LOGTA, el tipus del cànon de l’aigua.

Segona

Les resolucions d’aplicació de l’increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament a usuaris industrials d’aigua i assimilables, segons la modalitat de tarifació per volum, dictades abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, mantindran la vigència pel que fa a la modalitat de tarifació, mentre no siguin substituïdes per unes altres dictades d’acord amb el present reglament.

No obstant això, el tipus indicat en aquestes resolucions, que es prendrà en consideració per determinar el tipus específic del cànon de l’aigua, es veurà modificat i passarà a ser el valor determinat amb caràcter general per a tots els usos industrials i assimilables, en l’article 47.1 de la LOGTA.

Tercera

Les entitats subministradores que amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma emetin factures que incloguin períodes afectats per normatives diferents, i sempre que es puguin diferenciar els consums meritats a l’empara de cadascuna d’elles, resten obligades a diferenciar el règim fiscal aplicat en cada cas.

Quarta

Pel que fa referència als consums produïts fins a la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, les entitats subministradores restaran obligades a facturar, declarar i liquidar l’ITS i CIH d’acord amb la normativa reguladora dels mateixos. El termini per presentar la documentació que posarà fi al procediment de gestió regulat pel Decret 320/1990, de 21 de desembre, finalitza en el mes de desembre de l’any 2000.

Cinquena

No és necessària la presentació de la documentació exigida en l’article 16.4 d’aquesta norma per acreditar el dret a l’ampliació del primer tram de consum previst en l’apartat 2 del mateix article, quan aquesta coincideixi amb l’aportada anteriorment pel mateix usuari d’aigua per tal de justificar les situacions fàctiques que donen dret a les deduccions de la quota de l’increment de tarifa de sanejament i del cànon d’infraestructura hidràulica, previstes en el Decret 188/1999, de 28 de juliol.

Sisena

Per a l’aplicació dels coeficients establerts en la disposició addicional sisena de la LOGTA, als establiments industrials amb activitats incloses en la divisió 05.02 de la secció B i en les seccions C, D i E de la CCAE-93, en els supòsits que no se subministren exclusivament de fonts pròpies, l’Agència Catalana de l’Aigua pren en consideració les dades de consum derivades de la DUCA o DCCA de l’any anterior, i comunica el coeficient resultant a les entitats subministradores per tal que l’apliquin en la seva facturació. L’agència pot efectuar la regularització que sigui necessària a final de cada any.

Setena

L’aplicació del coeficient de concentració demogràfica de cada municipi, regulat en l’article 17 d’aquest Reglament s’efectua gradualment, de la manera següent:

a) Quan la població base del municipi se situï entre 2.001 i 10.000 habitants, el coeficient 1 s’assoleix en dos anys, corresponent al primer any d’aplicació el 50 per cent de l’augment.

b) Quan la població base del municipi no superi els 2.000 habitants l’aplicació del coeficient 1 s’assoleix en quatre anys a partir de la data indicada en l’apartat 2, modificant el coeficient inicial de manera proporcional als anys que restin fins a la data prevista per assolir el coeficient 1.

Aquests coeficients també seran d’aplicació als municipis als quals a l’entrada en vigor d’aquest Reglament els corresponia l’aplicació d’un coeficient 1, a assolir de manera gradual, en funció de l’anterior normativa.

Vuitena

Els consums d’aigua, de qualsevol procedència, produïts fins la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament continuaran regint-se per les normes vigents en el moment que es van produir.

Disposició derogatòria

Resten derogades totes les disposicions reglamentàries dictades en matèria de gestió de l’increment de tarifa de sanejament, cànon de sanejament i cànon d’infraestructura hidràulica que s’oposin a les normes aprovades en aquest reglament i, expressament, les següents:

a) Decret 320/1990, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de desplegament del títol 2 del Decret legislatiu 1/1988 i del títol 1 de la Llei 5/1990, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya.

b) Decret 286/1992, de 24 de novembre, de modificació del procediment de determinació de l’increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament per mesurament directe de la càrrega contaminant.

c) Ordre de 27 de novembre de 1998, per la qual s’aproven els models MD-1(4) i MD-15 de la declaració de càrrega contaminant abocada i s’estableixen les normes d’actuació de la Junta de Sanejament en la valoració i correcció de les dades declarades.

d) Decret 188/1999, de 13 de juliol, pel qual es regulen les deduccions en la tributació sobre l’aigua.

e) En general, qualsevol disposició de rang igual o inferior contrària al que disposa aquest Decret.

Disposicions finals

Primera

Els aspectes relatius a la delegació en les ELA de les competències de gestió i recaptació del cànon seran objecte de desenvolupament reglamentari, un cop estigui definit el seu àmbit territorial.

Segona

S’autoritza el conseller de Medi Ambient per a l’execució i aplicació del que disposa aquest Reglament i, específicament, per a l’aprovació dels models de gestió del tribut.

Tercera

Aquest Decret entra en vigor l’1 d’abril del 2000.

Barcelona, 6 de març de 2000

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient

Annex A

1. Model sol·licitud d’ampliació del primer tram del cànon de l’aigua per a usos domèstics.

2. Model A10 de Declaració abreujada de facturació.

3. Model A11 de Declaració de dades administratives i de facturació.

4. Model A20 Autoliquidació.

5. Model A30 Resum anual.

6. Model A40 Relació de rebuts impagats.

Annex B

1. Fórmula de càlcul de l’estimació objectiva per als establiments de càmping.

2. Models de declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA).

3. Mètodes analítics i procediments per a la determinació dels paràmetres de contaminació.

4. Normes d’arrodoniment dels resultats analítics.

5. Sistemes de determinació de la quota per als establiments ramaders.

6. Elements mínims dels sistemes de depuració a l’efecte de la presentació de la DUCA bàsica considerats a l’article 21.1.b).

1. Fórmula de càlcul de l’estimació objetiva per als establiments de càmping

En cas d’establiments de càmping, el seu consum anual, en cas que no disposin dels preceptius aparells de mesura, s’obtindrà, com a norma general, a partir de la suma del volum d’aigua destinada per als usos domèstics i sanitaris i el volum d’aigua utilitzada per al reg, segons l’expressió següent:

Cabal anual (en m3) = Qd + Qreg

a) Qd: Aigua per a usos domèstics i sanitaris. El seu consum anual es determinarà a partir de la següent expressió:

Qd anual en m3= Núm. U.A x 2.5 x núm. D.O. x DDP.

On:

Núm U.A = núm. d’unitats acampada.

Núm D.O = núm. dies d’obertura.

DDP = dotació diària ponderada.

El valor de la dotació diària ponderada és el que resulta de la següent taula i tenint en compte el nombre de dies a l’any d’obertura.

A=dies d’obertura anuals;
B=dotació diària ponderada.

A (dies/any)
B (m3 any)/persona dia)
Més de 209
0.055
Entre 150 i 209
0.070
Entre 90 i 149
0.085
Menys de 90
0.100

b) Qreg: aigua per a reg. Es considera una quantitat d’aigua de reg proporcional a les necessitats d’aigua domèstica utilitzada d’acord amb l’expressió següent:

Qreg = 0.43 Qd

2. Models de declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA)

Models de declaració: B1 (1, 2)

Models de declaració: B2 (1, 2, 3)

Models de declaració: B3 (1, 2)

Models de declaració: B4

Models de declaració: B5

Models de declaració: B6
 
 (Vegeu annexos al document PDF)
  

3. Mètodes analítics i procediments per a la determinació dels paràmetres de contaminació

3.1  Preparació i conservació de la mostra.

En cas de necessitat les aigües sotmeses a anàlisi s’han de passar prèviament per un tamís de malla quadrada de cinc (5 mm).

La determinació de les matèries oxidables i de les matèries inhibidores s’haurà d’efectuar sobre mostres decantades durant dues hores.

La decantació prèvia al mesurament de les matèries oxidables i matèries inhibidores s’efectuarà de la manera següent: s’abocarà un litre de l’aigua que caldrà analitzar dins de la proveta o recipient equivalent. Després d’haver-la deixat reposar durant dues hores i sense afegir-hi les matèries decantades o les que puguin surar, es xuclarà mitjançant un sifó de cinc-cents mil·lilitres (500 ml) d’aigua, mantenint la boca de l’instrument de succió en el centre d’una secció de la proveta, a mitja altura entre la superfície del llot dipositat i la superfície del líquid. El diàmetre interior del tub de succió ha de ser de cinc mil·límetres (5 mm).

Quan no s’observin matèries decantades o sobrenadants es podrà separar la mostra amb mètodes alternatius.

Per a informació, s’anotarà el volum de matèria decantada en dues hores, llegit sobre la proveta de decantació.

En el cas particular que la càrrega contaminant, en matèries oxidables o en matèries inhibidores de l’aigua a analitzar estigués concentrada en la part que sura, la preparació de la mostra a analitzar s’hauria de fer, com en el cas general, sobre aigua decantada durant dues hores. Així mateix, acabada la decantació es xuclaran les matèries sedimentades i s’homogeneïtzarà acuradament la resta, de la qual se separaran, en les condicions habituals, cinc-cents (500) ml, que serviran per a l’anàlisi. Les determinacions de la DQO i de les matèries inhibidores es faran sobre la mostra així obtinguda.

Durant el transport i el període previ a l’anàlisi es preservarà la mostra de la calor i la llum.

3.2   Mètode per a la determinació de les matèries en suspensió (MES).

Les matèries en suspensió seran mesurades segons la Norma UNE-EN 872 seguint el sistema de filtració per a discos filtrants de fibra de vidre.

En cas que el filtratge anterior no sigui efectiu s’utilitzarà com a sistema alternatiu la centrifugació.

El conjunt de matèries en suspensió podrà ser objecte de correcció en cas d’utilitzar un aparell de captació contínua; per tenir en compte la captació imperfecta de matèries en suspensió. En aquest cas, es prendrà manualment una mostra representativa d’una hora d’aigua vessada, pel cap baix, i es mesuraran les matèries en suspensió totals contingudes en aquesta mostra. Es calcularà, aleshores, la relació entre les matèries en suspensió contingudes, d’una banda, en aquesta mostra manual, i d’una altra, en la mostra elemental aixecada per l’aparell durant el mateix període de temps, i, tot seguit, es multiplicaran per aquest coeficient els continguts de matèries en suspensió totals obtinguts a les diverses mostres elementals que hagi proporcionat l’aparell de mostratge automàtic.

3.3  Mètode per a la determinació de la demanda química d’oxigen (DQO).

De forma general, la determinació de la demanda química d’oxigen s’efectuarà sobre l’aigua decantada durant dues hores, pel mètode del dicromat potàssic seguint la Norma UNE 77004. Amb l’acord previ de les parts implicades, subjecte passiu i Agència Catalana de l’Aigua es podrà seguir un mètode reduït equivalent.

En el cas de mostres amb continguts salins superiors a 2 gr/l, es seguirà un mètode dels referenciats en l’Standard Methods 20th Edition, punt 5220A (4 References), o bé es procedirà si s’escau a les dilucions necessàries. En aquests casos es podrà acordar de mutu acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua un mètode alternatiu per a la determinació de les matèries oxidables.

En el cas de que el valor de la DQO (decantada) sigui inferior a 50 mg/l el valor de les matèries oxidables s’obtindrà a partir del carboni orgànic total (TOC) (determinat segons la Norma UNE EN-1484) després de multiplicar-lo per un factor de 3.

3.4  Mètode per a la determinació de les sals solubles (SOL).

S’entén per sals solubles d’una aigua el conjunt de la massa salina que hi està continguda. La determinació de les sals solubles s’efectuarà a partir de la conductivitat segons la norma UNE-EN 27888 expressant els resultats a 25 graus C en mS/cm (unitat de concentració de les sals solubles).

3.5  Mètode per a la determinació de l’increment de temperatura (IT).

L’increment de temperatura es determinarà mesurant les temperatures de l’efluent i l’influent in situ mitjançant un termòmetre de precisió (fins a la dècima de grau i prèviament calibrat).

3.6  Mètode per a la determinació de les matèries inhibidores (MI).

La determinació de matèries inhibidores s’efectuarà sobre l’aigua decantada durant dues hores i es basarà en la inhibició de l’emissió de llum de bacteris luminiscents, d’acord amb la Norma EN ISO 11348. No es procedirà a la neutralització de la mostra prèviament a l’assaig.

Els resultats de matèries inhibidores s’expressaran en equitox (unitat de toxicitat de les matèries inhibidores a l’aigua), que resulten de multiplicar 100 per la inversa de la concentració expressada en % corresponent a la CI50 obtinguda segons el mètode esmentat.

Als efectes de les determinacions i/o declaracions del cànon del aigua, 1 equitox equivaldrà a 1 equitox/m3.

La mostra destinada a la determinació de matèries inhibidores es preservarà de la calor durant el transport al laboratori que efectuï l’anàlisi. La determinació s’efectuarà sobre la mostra decantada sense neutralització prèvia.

Els resultats obtinguts es discrecionalitzen d’acord amb la taula següent, on:

R = Resultat obtingut de les matèries inhibidores a declarar en equitox (arrodonint el valor a la unitat).

V = Valor aplicable per l’Agència Catalana de l’Aigua per al càlcul del cànon de l’aigua.

De 81 a 160
80
R
V
Fins a 1
0
De 2 a 5
1
De 6 a 10
5
De 11 a 20
10
De 21 a 40
20
De 41 a 80
40
De 161 a 320
160
De 321 a 640
320
Superior a 641    
*

(*) El resultant de dividir el valor obtingut per 2 arrodonint a la unitat.

En la declaració de la càrrega contaminant abocada a presentar per part de l’interessat s’indicaran els resultats de les matèries inhibidores sense discrecionalitzar. La discrecionalització es tindrà en compte posteriorment durant el procés càlcul.

3.7  Mètode per a la determinació del nitrogen orgànic i amoniacal (N).

La determinació del nitrogen orgànic i amoniacal s’efectuarà, sense decantació prèvia, segons el que disposa la Norma UNE-EN 25663.

3.8  Mètode per a la determinació del fòsfor total (P).

La determinació del fòsfor total s’efectuarà, sense decantació prèvia, segons el mètode descrit en la Norma UNE-EN 1189.

En determinats casos degudament justificats davant de dificultats específiques per dur a terme les determinacions segons els mètodes establerts es podrà establir de mutu acord per totes les parts implicades la utilització d’altres mètodes tècnicament equivalents i de reconeguda solvència tècnica.

4. Normes d’arrodoniment dels resultats analítics

Les dades a declarar corresponents als paràmetres de contaminació MES, MO, SOL, MI, N i P es declararan arrodonides a la unitat.

Les dades corresponents als coeficients punta parcials s’arrodoniran d’acord amb la taula prevista per aquest efecte.

El coeficient corrector de volum s’arrodonirà a 1 decimal, excepte en els casos previstos en l’article 28.

En els càlculs que realitzi l’Agència Catalana de l’Aigua per a determinar el tipus final aplicable s’utilitzaran 6 decimals, si bé aquest tipus final s’arrodonirà a 2 decimals desprès d’afectar-lo amb el coeficient corrector de volum. En els casos en què aquest tipus sigui inferior a la unitat el seu valor s’arrodonirà a 4 decimals.

Les normes que se seguiran en l’arrodoniment seran les següents:

L’arrodoniment d’una determinada xifra comporta transformar el nombre de la xifres en qüestió de la manera següent:

Es pren en consideració el nombre a arrodonir amb totes les seves xifres decimals.

Si el dígit posterior a la xifra que es vol arrodonir és igual o superior a 5, se suma un punt a la xifra que volem arrodonir. En cas contrari es pren la xifra que es vol arrodonir sense modificar.

En cap cas, per arrodonir una determinada xifra es procedirà a l’arrodoniment successiu de dos o més xifres posteriors.

5. Sistemes de determinació de la quota per als establiments ramaders

E= tipus d’explotació; B= tipus de bestiar.

E B
Pta/plaça
Porcina Producció porcina
169.3
  Porcí de transició
37.3
  Porcí d’engreix
81.2
Avícola Avicultura de posta
4.8
  Pollets de recria
0.9
  Engreix de pollastres
2.2
  Engreix d’ànecs
2.2
  Engreix de guatlles
0.4
  Engreix de perdius
0.9
  Engreix de paó
4.3
Bovina Vaquí de llet
706.3
  Vaques alletants
494.4
  Vedelles de reposició
353.4
  Cria de boví
74.2
  Engreix de vedells/vedelles
211.8
Ovina Ovelles de reproducció
87.3
  Oví d’engreix
29.1
  Ovelles de reposició
43.4
De cabrum Cabrum de reproducció
69.5
  Cabrum de reposició
34.7
  Cabrum de sacrifici
23.4
Equina Bestiar equí
617.3
De conills Producció de conills
41.7

6. Elements mínims del sistemes de depuració a efectes de la presentació de la DUCA bàsica considerats a l’article 21.1.b)

6.1  Sistemes de depuració físico-química

Elements de dosificació i mescla

Decantador

Tractaments de fangs

6.2  Sistemes de depuració biològics

Homogeneïtzació-aireig

Decantació

Tractament de fangs

6.3  Sistemes de depuració especials

L’ACA podrà acceptar sistemes de tractaments especials amb l’abocament autoritzat sempre que es constati un rendiment de depuració significatiu.

(No s’inclouen en aquest apartat fosses sèptiques, pous filtrants, ni sistemes d’evaporació).