Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 3819 - 11.02.2003 


Departament de Medi Ambient. Agència Catalana de l'Aigua

 

EDICTE de 7 de febrer de 2003, pel qual es dóna publicitat a l’Acord de 6 de febrer de 2003, que aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera.

El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la sessió número 38, de 6 de febrer de 2003, ha adoptat l’Acord la proposta del qual es transcriu a l’annex.

Contra aquest Acord, que és definitiu i exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte dins el termini d’un mes comptador a partir de l’endemà de la rebuda de la present notificació (article 116 de la Llei de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú), o directament recurs contenciós administratiu davant el jutjat contenciós administratiu corresponent en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la rebuda d’aquesta notificació (articles 45 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol), sens perjudici de poder-hi interposar qualsevol altre recurs que es consideri oportú.

Barcelona, 7 de febrer de 2003

Pablo Herráez Vilas
Cap del Departament de Gestió
del Domini Públic Hidràulic

Annex

Proposta de declaració provisional de sobreexplotació de l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera.

El Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, estableix determinacions aplicables a l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera, la delimitació del qual es troba a l’annex 1, paràgrafs 4 i 9 del mateix Decret.

L’Acord de 5 d’octubre de 2000 del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (DOGC núm. 3360, de 2.4.2001) va establir, a l’empara de l’article 53 de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, el règim d’explotació de l’aqüífer al·luvial de la Tordera. Entre les mesures adoptades destaca una moratòria de dos anys per a la tramitació de totes les sol·licituds d’autorització de noves extraccions per a qualsevol ús, incloses les captacions de fins a 7.000 m3/any, així com les modificacions de concessions, les autoritzacions d’investigació d’aigües subterrànies i les autoritzacions per a noves extraccions d’àrids.

Arran de l’adopció de l’Acord esmentat, l’Agència Catalana de l’Aigua va continuar fent estudis sobre els aqüífers de la Tordera mitjana i baixa mitjançant l’elaboració d’un model matemàtic, tot analitzant tres grups de dades:

Evolució dels nivells piezomètrics: s’observa una progressiva disminució dels nivells en el període 1990-2000, amb un descens mitjà de 5 cm anuals en l’aqüífer lliure superficial i de 13 cm anuals en l’aqüífer semiconfinat profund.

Evolució de la salinitat: la intrusió salina va començar durant els anys 80, però el fenomen s’ha vist agreujat durant el període 1990-2000 i, en particular, a partir de l’any 1998, en què s’ha arribat a valors de 3.000 mg/l en pous que disten 2 km de la costa.

Evolució de les extraccions: les extraccions globals en l’àmbit considerat han augmentat fins a assolir valors propers a 50 hm3/any.

Del model matemàtic realitzat en resulten les conclusions següents, resumides en el document núm. 2 que s’adjunta:

Les evolucions piezomètriques manifesten l’existència d’un desequilibri hidrodinàmic dels aqüífers de la Tordera. Els descensos progressius de nivells observats durant els anys 90, tant a la baixa Tordera (des del colze de Fogars fins al mar) com a la Tordera mitjana (des de Sant Celoni fins al colze de Fogars), s’han aguditzat arran del període de sequera que s’ha produït al final d’aquesta dècada.

L’evolució de la salinitat per intrusió, palesa en zones costaneres, és un altre indicador clar d’aquest desequilibri existent a l’aqüífer. L’augment de les concentracions de clorurs en els pous de l’aqüífer profund del delta de la Tordera s’ha vist accentuada sobretot a partir de l’any 1999. A 2 km de la costa, l’any 1994 es registraven valors entre 500 i 1000 mg/l, mentre que a l’any 1999 se’n mesuraven entre 2.000 i 3.000 mg/l. Al 2002 aquests mateixos pous enregistren valors entre 4.000 i 6.000 mg/l de clorurs. Passa igual als pous més interiors, on es passa de valors menors de 200 mg/l abans del 1999, a concentracions superiors a 1.300 mg/l l’any 1999, i a valors entre 2.000 i 3.000 mg/l als inicis del 2002.

Cal destacar, tal com ho mostren els registres piezomètrics i de salinitat, el caràcter cíclic i estacional del problema existent a la Tordera, amb unes extraccions punta i els mínims valors de nivells piezomètrics a l’estiu, i màxims valors de clorurs a partir de la tardor.

Les extraccions avaluades durant el període 1970-2000 (període d’anàlisi considerat) mostren una clara tendència a augmentar. A partir dels consums mesurats després de l’any 2000 s’observa que les extraccions continuen augmentant de manera considerable.

S’han avaluat diferents balanços hídrics a partir de dos períodes de recàrrega, un que abasta el màxim període de recàrrega (depenent de les dades considerades, des del 1970 o 1976) i un altre que es refereix concretament al període de sequera des del 1996 fins al 2000. Comparant els balanços presentats, s’observa:

  1. Per la baixa Tordera, el desequilibri és evident durant èpoques de sequera, i arriba a uns dèficits entre –6,5 i –9 hm3/any segons estudis previs i entre –8,8 i –11,3 hm3/any segons el model.
  2. A la Tordera mitjana, es pot considerar que està al límit de les possibilitats d’aprofitament.

Arran dels condicionants considerats en el model dels aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de la Tordera, s’estima que per aconseguir aturar la progressió de la intrusió i anar recuperant el bon estat quantitatiu i qualitatiu de l’aqüífer, caldria una reducció de les extraccions d’almenys 13 hm3/any. En altres casos, per arribar a l’equilibri cal aportar aquest volum d’aigua de fonts externes. El programa de gestió detecta, a més, les zones (definides per polígons d’isotransmissivitats) deficitàries on s’haurien d’aplicar aquests recursos.

A partir d’aquestes anàlisis exposades, es fa evident una clara situació de sobreexplotació als aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de la Tordera, bàsicament concentrats a la baixa Tordera, i més concretament a l’aqüífer profund. A la Tordera mitjana, tot i que està al límit de les possibilitats d’explotació, es poden diferenciar zones amb lleugers superàvits i altres amb dèficits.

Atenent a la continuïtat hidràulica, l’increment de les extraccions en qualssevol d’aquests trams afectarà l’aqüífer situat aigües avall, de manera que l’increment del dèficit que es produeixi s’haurà de compensar amb noves aportacions equivalents a l’increment d’extraccions produït.

Aquestes dades posen de relleu que actualment s’estan fent extraccions anuals superiors o molt properes al volum mitjà dels recursos renovables que posen en perill immediat la subsistència dels aprofitaments existents en l’aqüífer, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 56.1 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, en relació amb l’article 171 del Reglament del domini públic hidràulic, cal manifestar que es donen les condicions per considerar que l’aqüífer es troba sobreexplotat o en risc d’estar-ne, per la qual cosa cal declarar-lo de manera provisional en situació de sobreexplotació. La declaració definitiva de sobreexplotació tindrà lloc, si s’escau i una vegada aprovada la declaració provisional, quan s’aprovi el Pla d’ordenació de l’aqüífer, el qual haurà de ser redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua després d’escoltar la comunitat d’usuaris de l’aqüífer, i sotmès a informació pública.

Tenint en compte les previsions de l’Acord del Consell d’Administració de 5 d’octubre de 2000, en ordre a l’elaboració d’un model de gestió integrada i les normes d’explotació de l’aqüífer, actualment en la fase final de redacció, i l’exigència legal que s’aprovi un pla d’ordenació per recuperar l’aqüífer una vegada declarada provisionalment la sobreexplotació (article 56.1 del Reial decret legislatiu 1/2001), resulta procedent, de conformitat amb l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, disposar l’acumulació del present procediment i el subsegüent a l’Acord del Consell d’Administració de 5 d’octubre de 2000.

Atès que, de conformitat amb l’article 19.9.g) de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, correspon al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua la declaració de sobreexplotació d’aqüífers, concordant amb l’apartat 3 de l’article 171 del Reglament del domini públic hidràulic, es formula la proposta d’acord següent:

  1. Es declaren provisionalment sobreexplotats l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i els aqüífers de la baixa Tordera, delimitats en l’annex 1, paràgrafs 4 i 9, del Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
  2. Les mesures que s’adopten en el present Acord són aplicables en tot l’àmbit de l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera i a tot tipus d’aprofitament d’aigües continentals que s’hi faci, independentment de la seva naturalesa jurídica.
  3. La declaració de sobreexplotació comporta els efectes següents:
    1. Paralització de tots els expedients d’autorització d’investigació d’aigües subterrànies i de concessió i de modificació de característiques de les concessions d’aigües subterrànies i superficials que comportin un increment dels cabals a utilitzar.
    2. Suspensió del dret d’obertura de noves captacions establert en l’article 52.2 de la Llei d’aigües.
    3. Constitució forçosa de la comunitat d’usuaris de l’aqüífer. Si transcorregut un any des de la data de l’entrada en vigor de la declaració de sobreexplotació no s’hagués constituït la comunitat d’usuaris, l’Agència Catalana de l’Aigua la constituirà d’ofici, o encomanarà les seves funcions amb caràcter temporal a un òrgan representatiu dels interessos concurrents.
  4. Així mateix, els titulars de concessions administratives d’aigües i tots els qui per qualsevol altre títol tinguin dret al seu ús privatiu estan obligats a instal·lar i mantenir els corresponents sistemes de mesura que garanteixin informació precisa sobre els cabals d’aigua utilitzats i a posar les dades obtingudes a disposició de l’Agència Catalana de l’Aigua quan aquesta les demani. Els titulars afectats disposaran d’un termini de 6 mesos comptadors des de l’entrada en vigor de les determinacions del present Acord.
  5. Amb les sol·licituds d’autorització d’activitats que puguin afectar el domini públic hidràulic, l’interessat haurà de presentar un estudi d’avaluació dels efectes mediambientals i particularment dels efectes sobre el domini públic hidràulic.
  6. En el termini màxim de tres mesos des de la data del present Acord, l’Agència Catalana de l’Aigua sotmetrà a informació pública un pla d’ordenació per a la recuperació de l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i els aqüífers de la baixa Tordera. Per a l’aprovació del pla d’ordenació esmentat s’escoltarà amb caràcter previ la comunitat d’usuaris de l’aqüífer o l’òrgan que la substitueixi.
  7. L’atorgament de concessions d’aigües subterrànies o superficials per abastir la població en situacions d’excepció requerirà l’autorització prèvia del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Disposicions addicionals

Primera

Els aprofitaments d’aigües mineromedicinals, mineroindustrials i termals declarats a l’empara de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, resten fora de l’àmbit d’aplicació del present Acord.

Segona

Les previsions del paràgraf 3.a) del present Acord no són aplicables als procediments de concessió per a la reutilització d’aigües depurades.

Tercera

Es disposa l’acumulació d’aquest procediment amb el que es tramita arran de l’Acord del Consell d’Administració de 5 d’octubre de 2000, per la qual cosa el pla d’ordenació per a la recuperació de l’aqüífer que s’ha de redactar de conformitat amb el paràgraf 6 del present Acord inclourà les normes d’explotació de l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitjana i els aqüífers de la baixa Tordera.

Quarta

Aquest Acord no modifica el Conveni de col·laboració de 8 d’abril de 2002 entre l’Agència Catalana de l’Aigua i les societats cooperatives catalanes limitades Agrícola Blanes, Agrícola del Progrés Garbí i COPPAL.

Disposició final

Aquest Acord entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.