Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2895 - 25.05.1999 

Junta d'Aigües

Enrere

EDICTE de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya ha estat elaborat i tramitat per la Junta d’Aigües de Catalunya d’acord amb els criteris establerts en la Resolució 111/III del Parlament de Catalunya, a més dels preceptes legals i reglamentaris aplicables, i ha estat aprovat pel Consell de Ministres mitjançant el Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca.

Per tal de facilitar la consulta del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, la Junta d’Aigües de Catalunya ha elaborat un text on es recullen les determinacions de contingut normatiu que s’hi inclouen, el qual ha rebut l’informe favorable de la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües de Catalunya en la sessió de 23 de desembre de 1998 i que es transcriu a l’annex.

Barcelona, 16 de març de 1999

Jordi-Joan Rosell i Selvas
President

 

Annex

Normativa del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya

Capítol 1

Sobre el Pla i el seu funcionament

Article 1

Marc jurídic del Pla

1.1  Aquest Pla s’ha formulat a l’empara de les determinacions contingudes a la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües i, en especial, al títol III. El seu contingut s’ha adaptat a les prescripcions de la Llei esmentada i a la resta de preceptes aplicables dels ordenaments estatal i autonòmic.

1.2  La tramitació d’aquest Pla s’acomoda a la modalitat prevista a l’article 38.6 de la Llei esmentada i al Reial decret 2646/1.985, de 27 de desembre, de traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’obres hidràuliques.

Article 2

Referències abreujades

Quan es facin referències a la Llei s’ha d’entendre que es tracta de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, i quan se’n facin al Reglament s’ha d’entendre que es tracta del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, mentre que les referències fetes al Pla tracten d’aquest Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. Quan s’esmenta l’Administració, es fa referència a l’Administració hidràulica competent.

Article 3

Divisió territorial

3.1  Als efectes normatius, es distingeixen, a l’interior de les conques internes els sistemes, els subsistemes, els cursos i trams, les zones i els aqüífers.

3.2  S’entén per sistemes una de les quatre àrees geogràfiques en què es divideix el territori de les conques internes. Els sistemes nord, centre i sud coincideixen respectivament amb les àrees de gestió Conques del Nord, Conques del Centre i Conques del Sud de l’Administració. El Sistema Baix Ebre-Montsià, constituït per les conques de les rieres litorals que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i el riu de la Sénia, com també pels aqüífers subterranis i els que desguassen al mar en les conques esmentades, pertany a l’àrea de gestió anomenada Demarcació de les Terres de l’Ebre. Aquestes àrees de gestió són les regulades a l’article 8 del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic.

Article 4

Normes generals i particulars

Les determinacions i normes del Pla tenen caràcter vinculant, amb l’abast determinat pel seu mateix contingut.

Aquesta normativa s’estructura en normes generals i normes particulars.

Qualsevol norma general és d’aplicació a tot l’àmbit territorial del Pla, i serveix de norma subsidiària de tot allò que no estigui explicitat a les normes particulars dels sistemes o subsistemes, en què s’ha dividit el territori.

Totes les normes particulars prevalen sobre les de caràcter general, ja que el fet de dictar-les pressuposa l’existència de circumstàncies especials o particulars que fan necessària l’excepció de la norma general.

Article 5

Vigència i horitzons temporals del Pla

El Pla es divideix en dues fases:

1a fase, que finalitza el 31 de desembre de 2002.

2a fase, que finalitza el 31 de desembre de 2012.

Partint d’aquests dos horitzons, es fan les previsions de disponibilitats, necessitats i accions.

La vigència del Pla queda fixada al període comprès entre la data de la seva aprovació i el 31 de desembre de 2012.

Article 6

Revisió del Pla

6.1  D’acord amb l’article 39 de la Llei, correspon a l’Administració hidràulica catalana l’elaboració i la proposta dels projectes de revisió del Pla. L’aprovació definitiva correspon a l’Administració de l’Estat, que ha d’actuar en els termes previstos de l’article 38.6 de la Llei.

6.2  A més a més de les referències temporals establertes a l’article anterior, el Pla serà objecte de revisió quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües proposi a l’Administració la seva revisió.

b) Quan s’aprovi el Pla hidrològic nacional, sempre que calgui incorporar modificacions derivades d’aquella circumstància.

c) Per variacions en la disponibilitat dels recursos o en l’avaluació de les demandes, no acomodables a les previsions del Pla o a la dels seus instruments de desplegament.

d) Quan concorrin circumstàncies no previstes al Pla, que facin impossible la realització d’obres essencials per al compliment dels objectius previstos.

e) Quan es variï el sistema de finançament de manera que no sigui possible el compliment dels objectius previstos en el Pla.

f) A instància de l’Administració hidràulica i, com a mínim, al cap de cinc anys de vigència.

6.3  La revisió del Pla podrà ser total o parcial. En aquest últim cas, s’haurà de justificar expressament la coherència de les noves determinacions amb la resta del Pla vigent. S’entén per revisió parcial la referida a un sistema, un subsistema o un aspecte del Pla.

6.4  L’actualització permanent de dades i d’informació necessària per al correcte seguiment i desenvoplupament del Pla no tindrà en cap cas el caràcter de revisió.

6.5  Les adaptacions i modificacions previstes en aquest Pla, les quals es desplegaran mitjançant els instruments de desplegament del Pla, definits als articles següents, no tenen caràcter de revisió.

6.6  En tot cas, cal atendre les disposicions en la Llei (art. 39) i el Reglament (art. 108 a 114).

Article 7

Instruments de desplegament del Pla (IDP)

Per al desplegament del Pla es disposa la realització dels instruments d’ordenació següents:

1. Plans zonals.

2. Plans sectorials.

3. Normes d’explotació.

L’elaboració dels instruments de desplegament del Pla serà preceptiva quan així s’estableixi expressament. L’Administració competent de la Generalitat de Catalunya queda facultada per elaborar tots els IDP que consideri oportuns, per adaptar-se millor a les circumstàncies i necessitats que sorgeixin en el període de vigència del Pla.

Els IDP no podran alterar les determinacions vinculants del Pla, encara que sí que s’hauran de constituir en intèrprets dels criteris del Pla i pont d’enllaç entre aquests i els objectius proposats en el Pla.

Els instruments de desplegament del Pla han de ser elaborats i aprovats per l’Administració competent de la Generalitat de Catalunya.

Article 8

Plans zonals

8.1  Correspon als plans zonals el desplegament i, si escau, l’adaptació de les determinacions del Pla en un sistema, tram o zona.

8.2  Els plans zonals podran contenir precisions de qualsevol mena sobre:

a) Ordenació i criteris de gestió detallats dels diversos recursos al seu àmbit.

b) Replantejament d’obres previstes al Pla, les determinacions de les quals es limiten a establir el concepte de cada acció.

Article 9

Plans sectorials

9.1  Els plans sectorials tenen com a finalitat desplegar alguna o algunes de les determinacions del Pla en determinats aspectes com ara la normalització del medi ambient, l’abastament, el sanejament, el reg, l’aprofitament hidroelèctric, la conservació dels sòls i la protecció contra les avingudes.

9.2  El seu àmbit territorial podrà ser o no ser general.

Article 10

Normes d’explotació

10.1  Les normes d’explotació tenen com a objecte l’ordenació de l’aprofitament d’una àrea, una conca, una subconca, un aqüífer o un sistema d’aqüífers.

10.2  La descripció de les característiques hidrològiques de cada àrea, conca, subconca, aqüífer o sistema d’aqüífers s’ha de fer sobre la base dels coneixements que en cada moment es tinguin.

Les millores successives que es vagin produint en el coneixement de les característiques esmentades podran donar lloc, si escau, a les modificacions corresponents i a les adaptacions de la normativa, d’acord amb les especificacions de l’article 6.

Capítol 2

Sobre el règim d’aprofitament

Article 11

Generació de drets a futur

11.1  Si bé els drets consolidats queden protegits per la legislació vigent, d’acord amb l’article 38.3 de la Llei, l’execució o no de les previsions del Pla no genera drets a futur a favor de particulars o entitats, ni la modificació d’aquestes previsions dóna lloc a indemnització per les expectatives que hagi pogut generar.

11.2  El que estableix l’apartat 11.1 anterior també és aplicable a les previsions contingudes en els instruments de desplegament del Pla, indicats a l’article 7 d’aquesta normativa.

11.3  L’Administració no podrà atorgar concessions, autoritzar aprofitaments ni efectuar obres que siguin contradictòries amb les determinacions del Pla o dels seus instruments de desplegament, sense la seva modificació o revisió prèvia.

Article 12

Cabals de manteniment

12.1  L’Administració hidràulica, juntament amb el Departament de Medi Ambient, ha de determinar les necessitats de cabal circulant per garantir un nivell admissible de desenvolupament de la vida aquàtica.

12.2  Amb aquesta finalitat l’Administració hidràulica i el Departament de Medi Ambient redactaran un pla sectorial en què es determinaran els cabals de manteniment a aplicar en cada cas.

Aquesta determinació es realitzarà d’acord amb la metodologia que establiran conjuntament l’Administració hidràulica i el Departament de Medi Ambient.

12.3  La determinació d’aquests cabals s’ha de fer per a cada riu i tram de riu, d’acord amb el règim hidrològic específic propi al qual s’haurà d’adaptar, tenint en compte la seva variabilitat temporal natural.

Amb aquesta finalitat, el criteri general que cal seguir és assegurar la circulació dels cabals mínims garantits pel règim hidrològic natural en cada època de l’any i que siguin imprescindibles per a la preservació de la flora i la fauna existents als rius i les rieres.

12.4  Els cabals així determinats constitueixen el cabal de manteniment del riu o tram de riu. La seva consideració serà prèvia a l’atorgament de qualsevol concessió d’ús. L’acumulació anual dels cabals de manteniment constitueixen els recursos ecològics del riu o tram de riu en qüestió.

12.5  En cap cas el cabal de manteniment podrà considerar-se, avaluar-se o comptabilitzar-se com un element de dilució de la contaminació que un riu o tram pateixi. La correcció, recuperació i millora qualitativa de les lleres s’ha d’aconseguir de forma exclusiva mitjançant les accions previstes al Pla de sanejament.

Article 13

Recursos o cabals disponibles

En un riu o tram de riu, s’han de considerar com a recursos o cabals assignables i, per tant, susceptibles d’atorgament de concessió d’ús, aquells que resultin de restar als recursos o cabals totals existents els recursos o cabals mínims, o els ecològics si estan determinats.

Per a l’atorgament d’una concessió cal tenir en compte exclusivament els recursos o cabals assignables definits al paràgraf anterior.

En els trams de riu ocupats per concessions preexistents, els cabals susceptibles d’atorgament de noves concessions són els resultants de restar als recursos o cabals assignables, els cabals o recursos concedits prèviament, considerant les mateixes condicions de garantia que tenien en la concessió inicial.

Article 14

Plans zonals de recuperació

14.1  En els trams de riu ocupats per concessions preexistents, i prioritàriament en aquelles zones d’elevat valor natural, d’especial valor paisatgístic o que permetin un general aprofitament lúdic per a la població, l’Administració ha de redactar i implantar plans zonals de recuperació de cabals i programes d’ús lúdic.

14.2  Els plans zonals de recuperació de cabals han de tenir com a objectiu prioritari la restitució d’un riu o tram de riu ocupat, de manera que es garanteixi la pervivència dels ecosistemes que hi estan associats.

14.3  En aquests plans zonals s’indicarà l’ordre en què es realitzaran les actuacions previstes, d’acord amb uns criteris de prioritat que seran fixats conjuntament per l’Administració hidràulica i el Departament de Medi Ambient i un càlcul de les indemnitzacions a què poden donar lloc les revisions de les concessions preexistents.

14.4  Els programes d’ús lúdic han de tenir com a objectiu prioritari el desenvolupament d’activitats considerades d’oci, sempre que la seva utilització sigui pública i no privativa.

14.5  Aquests plans zonals de recuperació de cabals i programes d’ús lúdic han de procurar en la mesura de les possibilitats compatibilitzar el que constitueix el seu objectiu prioritari amb els usos preexistents. Les incompatibilitats totals o parcials que es posin de manifest amb motiu de l’elaboració d’aquests plans, i els perjudicis a tercers derivats de la seva posada en marxa s’hauran d’abordar mitjançant les indemnitzacions a què doni lloc l’aplicació de la legislació vigent en la matèria.

Article 15

Prioritat entre els diferents usos

Tret que les normes particulars d’un sistema estableixin una altra cosa, el Pla assumeix amb caràcter general l’ordre de preferència d’usos establerts a l’article 58 de la Llei.

Article 16

Prioritat entre actuacions

El Pla ha de considerar d’especial interès, i en conseqüència els ha de donar caràcter prioritari i el suport que en cada cas es consideri oportú, les actuacions d’iniciativa pública o privada que afavoreixin la consecució dels objectius següents:

a) Una política d’estalvi d’aigua i una millora de la qualitat dels recursos, tant en els abastaments urbans i regadius com en els circuits interns de les indústries.

b) La conservació dels recursos subterranis a les zones en què els usuaris, constituïts en comunitat, tinguin organitzada l’explotació racional i conjunta dels recursos esmentats.

c) La normalització de trams de riu, d’acord amb el que expressa l’article 14 d’aquesta normativa.

d) L’increment dels recursos per a l’aplicació de processos de depuració que permetin la seva reutilització directa per als usos agrícoles.

e) La substitució de l’ús de recursos ordinaris per recursos procedents de l’aplicació dels processos previstos a l’apartat anterior d). Aquesta prioritat s’estén a les subvencions que s’estableixen per a regadiu, i en primer lloc a aquelles actuacions que possibilitin aquest objectiu.

Aquest suport atorgat per l’Administració en els apartats a), b) i d) va condicionat a l’obtenció i el manteniment d’uns nivells d’eficiència adequats, per a la qual cosa l’Administració ha d’establir els sistemes de control convenients.

Article 17

Justificació del cabal sol·licitat en una concessió

En la sol·licitud de concessió d’un aprofitament s’han de justificar les necessitats del cabal sol·licitat, precisar el que es necessita cada mes (variacions estacionals que l’aprofitament en qüestió requereixi) i indicar el volum total anual sol·licitat.

No es podran adduir necessitats de creixement a llarg termini. Les necessitats de creixement a llarg termini, quan es produeixin, hauran de considerar-se en una revisió de la concessió inicial. Tampoc no es podran atorgar concessions que no justifiquin adequadament els cabals sol·licitats, en especial en aquells casos en què l’ús previst sigui consumptiu.

Article 18

Control de cabals concedits

18.1  En el moment d’atorgar una nova concessió o de prendre resolucions previstes a la disposició transitòria primera, dos, de la Llei, s’ha d’ordenar la instal·lació, a càrrec del beneficiari, dels mecanismes d’aflorament per calcular l’abast real de l’aprofitament.

18.2  La disposició anterior també és aplicable als aprofitaments de volum total anual de menys de 7.000 m3 als quals es refereix l’article 52.2 de la Llei.

Article 19

Increment dels recursos o cabals en la conca

L’increment de cabal, derivat d’una aportació addicional en els recursos de la conca, a causa de l’execució d’obres de regulació o de transvasament, ha de ser destinat als usos previstos en el Pla o en els instruments de desplegament, sense que hagi d’adscriure’s necessàriament a la millora de concessions anteriors no satisfetes totalment per falta de cabals.

Article 20

Perjudici per als aprofitaments

Es considera que un aprofitament establert ha estat perjudicat quan es produeix una disminució dels cabals o de la qualitat de les aigües concedides, de manera que redueixi de fet el volum susceptible d’utilització o, encara que no el redueixi, l’alteri qualitativament i obligui a un tractament previ que penalitzi l’ús al qual va destinat.

No es considera perjudici la variació del nivell dels embassaments superficials o subterranis.

Article 21

Comunitats d’usuaris

L’Administració ha de fomentar, i si és procedent podrà imposar, en els termes establerts en la Llei en els articles 73.4, 79 i 80, les actuacions següents:

a) La constitució dels diferents tipus de comunitats i juntes centrals d’usuaris.

b) La constitució de comunitats d’usuaris d’aqüífers o les que tinguin com a finalitat l’aprofitament conjunt d’aigües superficials i subterrànies.

Article 22

Definició i classificació d’aqüífers

22.1  Als efectes d’aquesta normativa, l’expressió aqüífer s’utilitza indistintament per referir-se a una àrea d’un aqüífer o a un sistema d’aqüífers i s’interpreta en sentit genèric com a referència a un territori els aprofitaments d’aigües subterrànies del qual estan sotmesos a uns criteris d’explotació comuns.

22.2  Els aqüífers de la conca s’agrupen en aqüífers classificats i aqüífers no classificats.

22.3  Es declaren aqüífers classificats aquells que figuren delimitats als annexos 1 i 2 del Decret 328/1988, d’11 d’octubre.

L’Administració pot establir normes addicionals de protecció i de delimitació d’uns altres aqüífers que quedaran incorporats al Pla com a aqüífers classificats. Perquè un aqüífer sigui inclòs en la relació d’aqüífers classificats, es requereix una declaració expressa de l’Administració en aquest sentit.

22.4  L’Administració pot declarar que un aqüífer classificat, o una part, està sobreexplotat quan les condicions d’aquest així ho requereixin. Igualment podrà anul·lar la declaració de sobreexplotació d’un aqüífer o d’una part, quan les condicions d’aquest així ho permetin.

22.5  Es declara sobreexplotada l’àrea delimitada en el Decret 329/1988, d’11 d’octubre.

Article 23

Aqüífers classificats

La declaració d’un aqüífer com a aqüífer classificat comporta que siguin d’aplicació les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, que s’assumeixen com a part integrant d’aquesta normativa.

Article 24

Aqüífers classificats declarats sobreexplotats

La declaració d’un aqüífer classificat com a aqüífer sobreexplotat comporta que siguin d’aplicació les determinacions contingudes en el Decret 329/1988, d’11 d’octubre, i els articles 5, 6, 7 i 8 de l’Acord de la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües publicat par mitjà de l’Edicte de 19 d’abril de 1993 (DOGC núm. 1739, de 30.4.1993), que s’assumeixen com a part integrant d’aquesta normativa.

Article 25

Règim d’explotació dels aqüífers classificats

El règim d’explotació dels aqüífers classificats o de les àrees d’explotació que hi estiguin incloses queda establert en la corresponent norma d’explotació o Pla d’ordenació d’extraccions vigent, de cada aqüífer o àrea. Si no n’hi ha, serà d’aplicació transitòriament el règim general que regula els aqüífers no classificats.

El règim d’explotació dels aqüífers no classificats es regeix per la Llei i la normativa d’aquest Pla.

Article 26

Règim d’explotació dels aqüífers no classificats

El règim d’explotació dels aqüífers no classificats es regula amb caràcter general conforme al que diuen la Llei i el Reglament, les especificacions en aquesta normativa i el que especifiquin els instruments de desplegament del Pla.

L’ordre de prioritat de disposicions concurrents en una àrea determinada sempre serà de menor a major rang territorial.

Amb caràcter general s’estableixen els criteris següents:

1. S’estableix en cent (100) metres la distància mínima recomanable entre pous o entre aquests i el marge de riu o canal més pròxim.

2. Amb l’objecte de millorar el rendiment d’una captació que disposi de concessió, es podrà separar, modificar o fins i tot construir una altra captació nova en un radi de 20 metres, sempre que no impliqui afecció a tercers. La captació primera haurà de ser clausurada i segellada.

Article 27

Norma d’explotació dels aqüífers classificats

La norma d’explotació de cada aqüífer ha de contenir les determinacions següents:

a) Previsions sobre cabals mitjans i cabals punta explotables i volums anuals d’extracció amb plantejament, si s’escau, de diverses alternatives.

b) Mesures per a la millora d’explotació i l’increment de recursos, densitat de captacions segons el cabal, normes de tramitació de concessions i la seva selecció i normes de policia.

c) Disposicions específiques sobre comunitats d’usuaris.

d) Prelació d’usos segons la disponibilitat i la qualitat del recurs.

La norma d’explotació també pot contenir determinacions sobre els aspectes següents:

a) Delimitació de l’aqüífer a les àrees sotmeses a ordenació.

b) Característiques hidrogeològiques i esquema estructural de l’aqüífer o àrea, d’acord amb el que especifica l’article 34.

c) Característiques químiques.

d) Paràmetres de producció.

e) Antecedents i situació d’explotació amb esquema de funcionament de l’aqüífer.

f) Protecció de l’àrea de recàrrega de l’aqüífer. Anàlisi de la possibilitat d’implantar un sistema de recàrrega artificial.

g) Xarxa de control amb previsions sobre informació i seguiment temporal de l’explotació.

h) Esquemes constructius de les captacions.

i) Normes de segellament i abandonament de captacions.

j) Integració de l’aqüífer a l’estructura global d’explotació.

k) Definició del seu valor estratègic.

l) Mesures sobre estalvi d’aigües subterrànies.

La norma d’explotació ha de contenir, com a mínim, els documents següents:

a) Síntesi de la informació existent amb interès específic (estudis, plànols, esquemes d’informació, etc.).

b) Memòria tècnica justificativa.

c) Plànols i esquemes normatius.

d) Ordenances d’explotació d’acord amb les especificacions de l’article 37.

e) Ordenances de policia.

Article 28

Norma d’explotació dels aqüífers classificats declarats sobreexplotats

En el supòsit d’aqüífers sobreexplotats, s’haurà de redactar el Pla d’ordenació previst a l’article 171 del Reglament que substituirà o integrarà, i si escau complementarà, la norma d’explotació.

Article 29

Delimitació legal dels aqüífers classificats.

La delimitació legal de l’aqüífer s’ha de fixar a partir de l’assenyalament dels límits geogràfics amb referència a accidents del terreny o relatius a circumscripcions administratives. Aquesta delimitació és aplicable a tots els efectes, fins i tot a l’hora de definir l’àmbit de les comunitats d’usuaris.

Article 30

Descripció de les característiques hidrogeològiques dels aqüífers classificats

En la descripció de les característiques hidrogeològiques de cada aqüífer, es podran examinar, entre alguns altres, els aspectes següents:

a) Litologia.

b) Desenvolupament en profunditat.

c) Identificació dels diversos subaqüífers i, si s’escau, d’àrees en un mateix aqüífer.

d) Paràmetres hidrològics i capacitat d’emmagatzematge.

e) Delimitació de l’àrea de recàrrega amb assenyalament d’àrees de protecció amb diferent grau o intensitat, d’acord amb les diferents modalitats i riscos d’afecció de l’aqüífer.

f) Intrusió d’aigües salines.

Article 31

Descripció de les característiques químiques dels aqüífers classificats

En la descripció de les característiques químiques de cada aqüífer s’ha de fer referència als diversos paràmetres, components i elements continguts en l’aigua, amb una especial atenció als efectes de la contaminació, identificant-ne tant com sigui possible els orígens i el percentatge, com també la intensitat a cada àrea afectada.

Article 32

Definició del valor estratègic dels aqüífers classificats

El valor estratègic de cada aqüífer s’ha de definir d’acord amb la seva potencial funció de substitució d’aigües superficials o d’uns altres recursos, en el cas de necessitat.

Article 33

Determinacions sobre explotació en les normes dels aqüífers classificats

Les determinacions sobre explotació de cabals han de definir una solució preferent i, si escau, alternatives addicionals. Progressivament i segons la informació disponible, cal establir determinacions sobre uns altres aspectes relatius a la situació de l’explotació, als nivells d’explotació admissibles, als criteris sobre afeccions i per a l’atorgament, la revisió o l’adequació de concessions i disposicions relatives a unes altres autoritzacions.

Article 34

Protecció de les àrees de recàrrega dels aqüífers classificats

Les mesures de protecció de l’àrea de recàrrega de cada aqüífer a què fan referència els articles 27 i 30 han de comprendre, entre algunes altres coses, les relacions amb els usos del sòl, amb les extraccions d’àrids i amb activitats potencialment contaminants per abocaments directes, abocadors i contaminació difosa.

Article 35

Àrees de recàrrega artificial en els aqüífers classificats

L’Administració ha de fixar, si escau, les directrius per a recàrrega artificial d’aqüífers, d’acord amb l’objectiu de la recàrrega com també de la procedència, quantitat i qualitat dels recursos aplicats.

Article 36

Zones de policia d’aigües en els aqüífers classificats

36.1  Els aqüífers classificats en el Pla han d’estar subjectes a una zona de policia que n’ha d’abraçar tota l’extensió superficial d’acord amb la delimitació establerta.

36.2  Per fer qualsevol obra o treball a la zona de policia que impliqui una possible afecció de les aigües, en particular la construcció de fonaments profunds, dragatges portuaris, enterraments de residus, abocaments contaminants, extraccions d’àrids, etc., caldrà una autorització prèvia de l’Administració hidràulica per a la qual el peticionari ha d’incloure el corresponent estudi sobre les possibles afeccions i sobre les mesures correctores que puguin caldre per a la protecció del domini públic hidràulic, sens perjudici d’allò que estableix l’article 9.3 del Reglament, per a la policia de lleres que serà d’aplicació en aquest cas.

Article 37

Delimitació de les àrees o zones inundables

37.1  L’Administració ha de definir la delimitació concreta de les zones inundables a què fa referència l’artcile 14.3 del Reglament.

37.2  Per a l’execució de qualsevol obra o treball a les zones amb risc d’inundació, cal una autorització prèvia de l’Administració hidràulica, per a la qual cosa el peticionari haurà d’incloure el corresponent estudi hidrològic i les mesures correctores que, si escau, calguin per a la seguretat de les persones i els béns.

37.3  En qualsevol cas, els danys que es puguin derivar de l’execució de les obres en aquestes zones són a càrrec del beneficiari.

Article 38

Àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i normes d’explotació sobre extracció d’àrids

38.1  A les lleres de corrents naturals continus i discontinus, als llits dels estanys i les llacunes, i a les seves respectives zones de policia, als espais inclosos al PEIN és d’aplicació el procediment d’avaluació d’impacte ambiental als projectes següents:

a) Obres de canalització i de regulació de cursos d’aigua.

b) Dics i altres instal·lacions destinades a retenir les aigües o a emmagatzemar-les.

c) Activitats extractives.

d) Totes aquelles altres a què fa referència el Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del PEIN.

38.2  Aquelles altres activitats regulades per aquest Pla no incloses en el que disposa el punt anterior a realitzar en espais inclosos dins el PEIN han de ser sotmeses preceptivament a informe previ del Departament de Medi Ambient i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

38.3  En tots els supòsits, les administracions han de ser especialment exigents amb les mesures de restauració i de protecció que siguin necessàries per integrar l’activitat de què es tracti en l’entorn i per minimitzar l’afecció que pugui produir.

38.4  Pel que fa als espais que es detallen a continuació, a les resolucions relatives a concessions i autoritzacions de recursos i aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en els aqüífers sobreexplotats, en el planejament hidràulic i en la fixació dels cabals de manteniment quan puguin afectar directament o indirectament la quantitat i la qualitat de les seves aigües superficials, s’hi hauran de justificar degudament la congruència amb els objectius i el règim del PEIN:

Riera de Merlès

Riera de Santa Coloma

Albereda de Santes Creus

Penya-segats de la Muga

Antic estany de Sils

Sèquia Major

Illa de Canet

Riera d’Arbúcies

Torrent del Sorreig

Estanys de Tordera

Riu Foix

Riera de Navel

En general, tots els àmbits fluvials inclosos en espais naturals de protecció especial.

38.5  Els mateixos requisits hauran de complir les resolucions a què fa referència el punt anterior quan afectin l’àmbit dels aqüífers que es relacionen directament amb els espais següents:

Serra del Cadí-Moixeró (aqüífer calcari de les fonts del Llobregat)

Estany de Banyoles (aqüífer calcari profund)

Estanys de la Jonquera (aqüífer)

Aiguamolls de l’Alt Empordà (aqüífer deltaic)

Aiguamolls del Baix Empordà (aqüífer deltaic)

Article 38 bis

Normes d’explotació sobre extracció d’àrids

38bis.1  L’Administració hidràulica i el Departament de Medi Ambient redactaran normes d’explotació reguladores de les extraccions d’àrids que afectin el domini públic hidràulic de les conques internes de Catalunya, amb la intervenció, si s’escau, del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, dins de l’àmbit de les seves competències.

38bis.2  Aquestes normes d’explotació han de tenir com a objectiu prioritari la preservació de la qualitat ecològica del tram del curs fluvial afectat.

Article 38 ter

Protecció de zones humides

38ter.1  D’acord amb el que disposa l’article 103.1 de la Llei, l’Administració hidràulica i el Departament de Medi Ambient coordinaran les seves actuacions per a una protecció eficaç de les zones humides d’interès natural o paisatgístic.

38ter.2  A tal efecte, elaboraran un pla sectorial de zones humides amb el contingut establert pels articles 276 i concordants del Reglament. La delimitació d’aquestes zones es farà d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Les zones humides incloses en aquest pla sectorial restaran subjectes al que disposen l’article 11.1 de l’esmentada Llei 12/1985 i els articles 279, 281 i 282 del Reglament.

Capítol 3

Sobre la qualitat de les aigües

Article 39

La contaminació

39.1  S’entén per contaminació i degradació i per abocaments els processos definits respectivament als articles 85 i 92 de la Llei.

39.2  Es considera contaminació convencional o genèrica la produïda per substàncies sotmeses a una cinètica de variació de les seves concentracions de manera independent a l’aportació de nous cabals i que pot ser eliminada mitjançant la intensificació, per mitjans artificials, del sistema d’autodepuració natural de les aigües.

39.3  Es classifica com a contaminació específica o persistent la formada per substàncies tòxiques o de difícil eliminació.

39.4  Els afluents, als efectes d’aquest Pla, es classifiquen en aigües domèstiques i aigües industrials i diverses.

Article 40

Anàlisi territorial

40.1  S’han dividit els cursos d’aigua en trams d’estudi i de proposta, d’acord amb els mitjans de control i informació actuals.

Els trams d’estudi queden aïllats per la capçalera, la desembocadura i les estacions de control.

40.2  La variació dels trams i l’establiment de nous objectius als trams de proposta no constitueixen revisió del Pla i s’han de fer mitjançant qualsevol dels seus instruments de desplegament, sempre que els nivells de qualitat d’aigua previstos per als nous trams siguin iguals o superiors als establerts per als trams delimitats per aquest Pla.

Article 41

Classificació de les activitats

41.1  Les activitats que poden contaminar el domini públic hidràulic es classifiquen en els grups següents:

a) Urbà.

b) Industrial.

c) La resta, en què s’inclouen de manera separada els abocaments difusos per drenatge i arrossegament (agrícoles especialment) i els abocaments concentrats.

41.2  Les activitats industrials se subclassifiquen en les categories següents:

a) Energia i aigua.

b) Indústria alimentària.

c) Mineria, pedreres i materials de construcció.

d) Indústria tèxtil.

e) Indústria del cuir.

f) Indústria paperera.

g) Indústria de producció i de transformació de metalls.

h) Indústria química.

Article 42

Els usos i els nivells de qualitat

42.1  En relació amb els nivells exigibles de qualitat, els usos de l’aigua s’agrupen de la manera següent:

a) Abastament de la població.

b) Per a fins industrials.

c) Agrícoles.

d) D’esbarjo.

42.2  En l’ús de l’aigua per a l’abastament de població es distingeix segons si se n’assegura la potabilitat per tractament físic simple i desinfecció (ús urbà directe), per tractament convencional o per tractament avançat.

S’entén per tractament convencional el compost per tractament físic normal, tractament químic i desinfecció. Per tractament avançat, s’entén el compost per tractament físic i químic intensius, afinament i desinfecció.

42.3  L’ús per a fins industrials pot classificar-se segons sigui de caràcter general, d’ordre restringit o exclusivament per a refrigeració.

42.4  L’ús agrícola se subdivideix en reg general i en reg controlat. Per reg general entenem el reg indefinit de qualsevol tipus de planta i per a qualsevol tipus de sòl.

Article 43

Determinació dels nivells de qualitat

La determinació dels diversos nivells de qualitat de l’aigua s’estableix a partir dels paràmetres següents:

a) Característiques fisicoquímiques. Aquest grup abraça els aspectes següents: temperatura, pH, oxigen dissolt, matèries en suspensió, demanda bioquímica d’oxigen, matèria orgànica, demanda química d’oxigen i amoníac.

b) Elements indesitjables en què s’inclouen fosfats, nitrats, coure, ferro, manganès, zinc, fluorurs i detergents.

c) Components tòxics. Aquest grup inclou cianurs, fenols, crom, arsènic, cadmi, plom, seleni, mercuri i bor.

d) Característiques microbiològiques que comprenen els colibacils totals i els colibacils fecals.

e) Índex de qualitat general, que té exclusivament valor orientatiu.

f) Salinitat, que comprèn la conductivitat, la duresa, clorurs, sulfat, calci, magnesi i TAR.

Article 44

Classificació de les aigües per nivells de qualitat

44.1  Mitjançant la fixació dels paràmetres previstos a l’article 43 s’estableixen cinc classes de qualitat de les aigües superficials.

44.2  S’entén que els valors fixats són màxims, tret dels previstos per als paràmetres de pH, oxigen dissolt i índex de qualitat general.

44.3  Es considera que la qualitat de l’aigua és de classe cinquena quan no s’ajusta als valors de pH (interval) i oxigen dissolt i índex de qualitat general (valors mínims) o se supera qualsevol dels valors màxims fixats per a la resta de paràmetres en relació amb la de l’aigua de classe quarta.

44.4  Els valors dels paràmetres de cada classe d’aigua s’estableixen sobre la base de les característiques de qualitat definides als annexos núm. 1, 2 i 3 del Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, que desplega els títols II i III de la Llei, i de l’annex del Pla de sanejament reproduït a l’apartat 1.6  de la Memòria.

44.5  S’admet una variació d’alguns valors en un percentatge de mostres sense que comporti una reclassificació de les aigües. Els marges de superació per grups de paràmetres es fixen tot seguit en relació amb la totalitat de les mostres obtingudes durant el període de temps establert o campanya de mostreig:

Percentatge de mostres

a) Característiques fisicoquímiques: 20 (excepte oxigen dissolt).

b) Elements indesitjables: 10.

c) Característiques microbiològiques: 10.

d) Components tòxics: 0.

e) Salinitat: 20.

44.6  Les relacions de l’epígraf anterior quedaran alterades en allò que calgui per les disposicions que es puguin dictar en relació amb la qualitat de les aigües.

44.7  Els valors del grup de paràmetres de salinitat poden variar de manera independent i en tota la seva escala, a les aigües de les classes segona, tercera i quarta.

Article 45

Adequació dels usos als nivells de qualitat

L’assignació d’usos segons les classes d’aigua es pot fer assenyalant-ne l’adequació total, la simple compatibilitat o incompatibilitat i reben, respectivament, la denominació d’ús indicat, ús possible i ús prohibit.

1. A les aigües de classe primera s’han de considerar indicats tots els usos.

2. A les aigües de classe cinquena es prohibeixen tots els usos.

3. Per a les aigües de classe segona s’estableix el règim d’usos següent:

a) Se’n prohibeix l’ús urbà directe.

b) S’assenyalen com a usos indicats l’industrial general i la pesca i el bany i com a ús possible el d’abastament amb tractament convencional de potabilitat.

c) Si els valors de salinitat corresponen a aigua de classe tercera, els usos indicats són l’industrial en la modalitat de refrigeració, el reg controlat i la pesca i el bany, i com a ús possible es fixa únicament l’industrial restringit.

d) Si els valors de salinitat corresponen a aigua de classe quarta, l’únic ús indicat és el bany i com a ús possible es fixa només l’industrial en la modalitat de refrigeració.

4. A les aigües de classe tercera s’estableix la regulació d’usos següent:

a) Se’n prohibeixen els usos urbà directe i el bany.

b) S’assenyalen com a usos indicats l’industrial en la modalitat de refrigeració, el reg controlat i el d’esplai i, com a ús possible, l’industrial restringit.

c) Si els valors de salinitat són els propis de l’aigua de classe primera i segona, es fixen com a usos indicats l’industrial general, el de reg general i el d’esplai i, com a ús possible, el d’abastament amb tractament avançat de potabilitat.

d) Si els valors de salinitat són d’aigua de quarta classe, només s’admet com a ús indicat el d’esplai i com a ús possible l’industrial en la modalitat de refrigeració.

5. En les aigües de classe quarta es prohibeixen els usos d’abastament i de bany i es consideren, si els valors de salinitat són els propis d’aigües de classe primera, segona i tercera, usos indicats l’industrial en la modalitat de refrigeració i el de reg controlat.

6. Tant els plans zonals i projectes de sanejament com, d’acord amb l’article 93.2 de la Llei, les autoritzacions d’abocament poden admetre condicions inicials de depuració de les aigües menys exigents, sempre que s’estableixi un sistema de depuració progressiva que permeti l’adequació a les característiques normals en un termini que fixa el Pla de sanejament.

Article 46

Objectius en matèria de qualitat de les aigües: el Pla de sanejament de Catalunya

46.1  El Pla recull i fa seves les determinacions i els objectius del Pla de sanejament de Catalunya, redactat, en l’ús de les seves atribucions i competències, per la Junta de Sanejament del Departament de Medi Ambient.

46.2  Als efectes d’aquesta normativa, el Pla de sanejament vigent en cada moment constitueix un instrument de desplegament del Pla en els termes definits als articles 7, 8 i 9 precedents.

46.3  D’acord amb el que especifica l’article 6.5 d’aquesta normativa, les revisions i adaptacions del Pla de sanejament no han d’implicar una revisió del Pla.

46.4  En compliment de l’especificat a la Norma 91/271/CEE, queden definides les zones sensibles de les conques internes de Catalunya al Pla de sanejament vigent. Qualsevol revisió que a la definició de zones sensibles es faci al Pla de sanejament quedarà integrada en aquest Pla de manera immediata d’acord amb el que s’especifica als subapartats 1,2 i 3 d’aquest article.

46.5  La tramitació, aprovació i revisió del Pla de sanejament de Catalunya es regeix per la Llei 7/1994, de 8 de maig, capítol VI, articles 30 i 31, de modificació de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament de Catalunya.

Article 47

Concessions per a la reutilització d’aigües residuals

47.1  Com a norma general, la reutilització d’aigües residuals ha de requerir la concessió administrativa específica. El punt de presa ha d’estar a la sortida dels desguassos de la planta depuradora o del col·lector o col·lectors directament connectats amb aquesta, i sense que en cap moment les esmentades aigües siguin abocades a la llera pública.

47.2  Els usuaris que disposin d’una concessió administrativa ordinària i sol·licitin el dret de reutilitzar els cabals ja utilitzats en l’ús de la seva concessió han de disposar de prioritat en l’atorgament de la concessió de reutilització.

47.3  Han de tenir prioritat en l’atorgament de la concessió de reutilització els usuaris que disposin d’una concessió administrativa ordinària destinada a reg i sol·licitin el dret de reutilitzar els cabals ja utilitzats en l’ús d’altres concessions, renunciant als drets inherents a la concessió inicial. Aquesta prioritat s’ha de mantenir encara que el cabal sol·licitat superi el que té concedit.

47.4  Als municipis que desitgin acollir-se al que especifica l’apartat 47.2 precedent, només els caldrà dirigir comunicació fefaent a l’Administració competent per obtenir el dret d’ús dels cabals reutilitzables, sempre que aquests cabals no hagin retornat a la llera pública.

47.5  En qualsevol cas, el beneficiari d’una concessió per a la reutilització és responsable de l’adequació de la qualitat de les aigües reutilitzables a l’ús pretès. En el cas que l’esmentat beneficiari estigui facultat per distribuir els cabals concedits entre uns altres usuaris, serà així mateix responsable d’adequar la qualitat de les aigües que distribueixi als usos de destinació, o si s’escau haurà de limitar aquests usos a aquells per als quals la qualitat del recurs distribuït sigui adequat.

47.6  Les concessions de reutilització han de ser sotmeses en la seva tramitació a un informe vinculant del Departament de Sanitat i Seguretat Social, sigui quin sigui l’ús que es doni a les aigües.

Capítol IV

Sobre les inversions i el seu finançament

Article 48

Classificació de les inversions

Les inversions previstes en el Pla es classifiquen en:

48.1  Inversions en obres d’interès general. Aquelles que, d’acord amb la Constitució (art. 149.1.24), atesa la seva naturalesa o perquè afecten més d’una comunitat autònoma, són competència exclusiva de l’Estat. No hi ha limitació pel tipus d’obra a la inclusió en aquest apartat, sinó tan sols pel seu impacte social o transcendència.

48.2  Inversions en infraestructura general que el Pla inclou:

a) Les inversions en plans de normalització de lleres i en programes d’ús lúdic.

b) Les obres de defensa contra riuades, embassaments de regulació i laminació d’avingudes i per a increment de recursos hidràulics, neteja i dragatge de lleres.

c) Les inversions en la promoció de la substitució de recursos ordinaris per recursos de reutilització directa.

48.3  Inversions en infraestructura d’abastament. El Pla inclou les obres d’abastament de caràcter regional o local.

48.4  Inversions en reg. El Pla inclou les obres de millora i ampliació de zones regables existents, i les obres de construcció d’infraestructura en zones regables de nova promoció.

48.5  Inversions en obres de col·lectors bàsics d’aigües pluvials. El Pla inclou les obres de construcció de grans col·lectors en zones fortament urbanitzades.

48.6  Inversions en obres de sanejament. El Pla inclou les obres de construcció de plantes de tractament d’aigües residuals, col·lectors i obres auxiliars.

Article 49

Règim de finançament de les inversions en obres d’interès general

Les inversions en obres d’interès general es financen íntegrament amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, d’acord amb la competència exclusiva que aquest exerceix sobre les dites obres.

Aquestes obres, d’acord amb les competències en matèria hidràulica de l’Administració catalana en les conques internes, seran executades per la Generalitat.

Article 50

Règim de finançament de les inversions en infraestructura general

El règim de finançament de les inversions en infraestructura general, el recull la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya (art. 5.2.A i 5.2.D), llevat del que fa referència a l’apartat 2.1 de l’article 48 d’aquesta normativa.

El finançament de les inversions a què es refereix l’apartat 2.1 de l’article 48, es regeix pel règim general. L’Administració ha de dictar, si s’escau, les disposicions específiques oportunes que recullin el règim de finançament especial per a aquestes.

Article 51

Règim de finançament de les inversions en infraestructura d’abastament

El règim de finançament de les inversions en infraestructura d’abastament, el recull la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya (art. 5.2.B i 5.3). En general aquestes inversions representen una aportació del 50% de la Generalitat de Catalunya, i el restant 50% és l’aportació dels usuaris.

Article 52

Règim de finançament de les inversions en reg

El règim de finançament de les inversions de reg el recull la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infrastructures hidràuliques de Catalunya (art. 26). En general aquestes inversions representen una aportació del 70% de la Generalitat de Catalunya en les obres de noves zones regables o del 60% en les obres de millora de reg existents. Els usuaris han d’aportar el percentatge restant fins a completar el pressupost, si bé en cas de nous regs aquesta aportació no ha de fer-se necessàriament abans de l’inici del reg de cada finca, i l’Administració facilitarà fórmules de finançament que permetin el pagament ajornat.

Article 53

Règim de finançament de les inversions en col·lectors bàsics d’aigües pluvials

El règim de finançament de les inversions en col·lectors bàsics d’aigües pluvials, el recull la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya (art. 5.2 C). En general aquestes inversions comporten una aportació del 25% de la Generalitat de Catalunya. Els usuaris han d’aportar el percentatge restant fins a completar el pressupost.

Article 54

Règim de finançament de les inversions en obres de sanejament

Les obres de sanejament són competència de la Junta de Sanejament, i tenen un règim de finançament propi i finalista. En aquest Pla no s’esmenten les obres de sanejament perquè les recull el Pla de sanejament.

Capítol V

Normativa específica del Sistema Nord

Article 55

Àmbit territorial

El Sistema Nord comprèn les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera i les conques litorals compreses entre els termes municipals de Portbou i Arenys de Mar, ambdós inclosos.

Es divideix en tres subsistemes:

Subsistema Muga-Fluvià, que comprèn les conques de la Muga i el Fluvià i les conques litorals entre els termes municipals de Portbou i l’Escala, ambdós inclosos.

Subsistema Ter, que comprèn les conques del Ter i el Daró, i les conques litorals entre els termes municipals de Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols, ambdós inclosos.

Suubsistema Tordera, que comprèn les conques de la Tordera i les conques litorals entre els termes municipals de Tossa de Mar i Arenys de Mar, ambdós inclosos. Per fixar determinacions en aquest Pla es distingeix entre la Costa Brava sud, fins al límit de la conca de la Tordera, i l’Alt Maresme.

Article 56

Prioritat entre els diferents usos en el Sistema Nord

56.1  En el Subsistema Tordera es modifica l’ordre de prioritat entre els diferents usos previstos a l’article 58 de la Llei i a l’article 15 d’aquesta normativa, i s’anteposa l’ús industrial a l’ús agrícola, motiu pel qual aquest queda situat en el cinquè lloc de preferència, en comptes del segon lloc de preferència que se li atribueix en els citats articles.

56.2  En el Subsistema Muga-Fluvià i en el Subsistema Ter, es conserva l’ordre de prioritat adoptat amb caràcter general a l’article 15 d’aquesta normativa i a l’article 58 de la Llei.

Article 57

Prioritats i limitacions en l’atorgament de noves concessions en el Sistema Nord

57.1  En el Subsistema Tordera les noves concessions que s’atorguin seran per a ús exclusiu d’abastament dels usos integrats en les xarxes municipals i per a ús industrial. No s’atorgaran noves concessions per a reg, excepte les que aprofitin cabals de reutilització i les que sol·licitin menys de 7.000 m3/any.

57.2  En el Subsistema Muga-Fluvià i en el Subsistema Ter, les noves concessions d’aprofitament de cabals dels aqüífers, amb destinació a abastament, tindran prioritat sobre les restants sol·licituds i usos en competència, respectant les concessions de reg existents.

57.3  En el Subsistema Muga-Fluvià, en el Subsistema Ter i en el Subsistema Tordera, les noves concessions per a reg que aprofitin directament recursos reutilitzables tindran prioritat sobre qualsevol altra sol·licitud en competència.

Article 58

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Muga-Fluvià

58.1  En el Subsistema Muga-Fluvià es declara classificat segons les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, l’aqüífer dels deltes de la Muga i el Fluvià; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes en l’apartat 2 de l’annex 2 de l’esmentat Decret.

Article 59

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Ter

59.1  En el Subsistema Ter es declaren classificats segons les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, els aqüífers següents.

59.1.1  Aqüífer del Riudaura; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 6 de l’annex 1 del Decret esmentat.

59.1.2  Aqüífers del Baix Ter; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 3 de l’annex 2 del Decret esmentat.

59.1.3  Aqüífers de les rieres d’Aubí i Calonge; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 4 de l’annex 2 del Decret esmentat.

59.1.4  Aqüífers de la Fossa de Palafrugell; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 5 de l’annex 2 del Decret esmentat.

Article 60

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Tordera

60.1  En el Subsistema Tordera es declaren classificats segons les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, els aqüífers següents:

60.1.1  Aqüífer de la Baixa Tordera; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 4 de l’annex 1 del Decret esmentat.

60.1.2  Aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 9 de l’annex 1 del Decret esmentat.

60.1.3  Aqüífer de la riera de Santa Coloma; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 6 de l’annex 2 del Decret esmentat.

60.1.4  Aqüífer de l’Alt Maresme; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 7 de l’annex 2 del Decret esmentat.

60.1.5  Aqüífer de la riera d’Arbúcies, sobre el qual l’Administració dictarà les disposicions oportunes per a la seva delimitació i regulació administrativa.

Article 61

Regulació superficial en el Sistema Nord

Dins del període de vigència en el Pla, es preveu l’increment de la regulació superficial de les conques següents:

61.1  En el Subsistema Muga-Fluvià

61.1.1  Regulació del Fluvià, per satisfer els increments de demanda en segona fase. També té com a finalitat la laminació d’avingudes. L’objectiu és aconseguir un increment de recursos de 96 hm3/any.

61.1.2  Regulació dels afluents del marge esquerre de la Muga amb l’objectiu d’assolir un increment de recursos regulats de 5 hm3/any.

62.2  En el Subsistema Tordera.

62.2.1  Regulació de la Tordera, amb l’objectiu d’aconseguir en primera fase un increment de recursos de 9 hm3/any, i en segona fase uns altres 7 hm3/any addicionals.

Article 62

Xarxes d’abastament del Sistema Nord

62.1  En el Subsistema Muga-Fluvià, es constitueix la xarxa d’abastament, de la Costa Brava nord, per al subministrament dels municipis de la zona, des de la conca de la Muga.

62.2  En el Subsistema Ter es constitueix la xarxa d’abastament de la Costa Brava centre, per al subministrament als municipis de la zona, que aprofitarà els recursos de la conca del Ter reservats pel Decret de 14 de novembre de 1958.

62.3  En el Subsistema Tordera es constitueixen les xarxes d’abastament de la Costa Brava sud i de l’Alt Maresme, per al subministrament als municipis de la zona, des de Tossa fins a Arenys, que s’abastarà aprofitant els recursos del delta de la Tordera.

Article 63

Recarrega dels aqüífers del Subsistema Tordera

63.1  Els recursos regulats superficialment tindran com a destinació prioritària la recarrega dels aqüífers de la Tordera.

63.2  La conducció el Pasteral-Cardedeu aportarà fins a 30 hm3/any per a complementar l’equilibri del Subsistema Tordera en el moment i en la mesura que no representin un increment del dèficit existent en el Sistema Centre.

En primera fase es podran utilitzar, per a recàrrega i abastament a la conca de la Tordera, els excedents que no utilitzi el sistema Cardedeu i que no representin increment de la concessió de 8 m3/s.

Article 64

Balanç quantitatiu del Sistema Nord

64.1  Als efectes del Pla, els recursos disponibles en el Sistema Nord són els que figuren a l’annex; s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema o subsistema corresponent.

64.2  Als efectes del Pla, les demandes existents en el Sistema Nord són les que figuren en l’annex; s’entén que els valors expressats pertanyen al total del sistema o subsistema corresponent.

64.3  Als efectes del Pla, les demandes ecològiques avaluades constitueixen els valors de la desembocadura que es consideren com a necessitats del riu com a ecosistema tractades als articles 12 i 13 d’aquesta normativa.

A través dels IDP (plans de normalització, plans zonals, etc.) es determinaran en cada tram els valors ajustats a la realitat del medi natural de què es tracti i a l’estacionalitat hidrològica natural de la conca.

64.4  Als efectes del Pla, els balanços del Sistema Nord són els que figuren a l’annex; s’entén que els valors expressats pertanyen al total del sistema o subsistema corresponent.

Encara que el balanç és globalment positiu, no ho és en tots i en cadascun dels àmbits territorials que el componen. El Subsistema Tordera i determinades àrees dels altres subsistemes tenen en l’actualitat dèficits en el seu balanç hidràulic local. En aquestes àrees i, si fa al cas, en les que en un futur es puguin veure afectades per una situació de dèficit transitori, l’Administració haurà de regular la gestió dels recursos existents distribuint-los segons criteris de cost social, drets preexistents, proporcionalitat i economia mentre es mantingui la situació deficitària, donant prioritat a les accions tendents a equilibrar els balanços negatius.

Article 65

Assignació i reserva dels recursos del Sistema Nord

Tots els subsistemes tenen assignats els recursos locals generats per a la satisfacció interna de les seves demandes. Els recursos excedentaris cedits al Sistema Centre, 8 m3/s equivalents a 252 hm3/any, s’han de mantenir reservats amb la destinació actual, si bé els excedents que no ultrapassin aquesta xifra podran destinarse a recàrrega i abastament a la Tordera. No obstant això, sense oblidar el que diu la Llei (art. 59) i el Reglament (art. 99) sobre la facultat de l’Administració de variar l’origen dels recursos adscrits a una concessió.

En la mesura que existeixin sobrants temporals dels 252 hm3 es podran destinar 30 hm3/any per complementar l’abastament del Subsistema Tordera (art. 62.3.1.). Aquesta modificació s’ha de fer a mesura que les necessitats del Subsistema Tordera ho requereixin, i sempre que no representin un increment del dèficit existent en cada moment en el Sistema Centre.

Capítol VI

Normativa específica del Sistema Centre

Article 66

Àmbit territorial

El Sistema Centre comprèn les conques del Besòs, el Llobregat i el Foix i les conques litorals compreses entre el terme municipal d’Arenys de Mar (exclòs) i la conca de la riera de la Bisbal.

Es divideix en quatre subsistemes:

66.1  Subsistema Llobregat, que comprèn la conca del Llobregat excepte la conca de l’Anoia. Per l’anàlisi de demandes aquest subsistema se subdivideix en dos subsistemes parcials:

66.1.1  Subsistema Alt Llobregat, que comprèn la conca del Llobregat des de la seva capçalera fins a Monistrol de Montserrat (exclòs).

66.1.2  Subsistema Baix Llobregat, que comprèn la conca del Llobregat des de Monistrol de Montserrat (inclòs) fins a la seva desembocadura al mar.

66.2  Subsistema Anoia, que comprèn la conca de l’Anoia completa.

66.3  Subsistema Besòs-Maresme, que comprèn la conca del Besòs i les conques litorals compreses entre el terme municipal d’Arenys de Mar (exclòs) i la conca del Besòs.

66.4  Subsistema Garraf-Penedès, que comprèn la conca del Foix i les conques litorals situades entre la del Foix i la del Llobregat.

Article 67

Prioritat entre els diferents usos en el Sistema Centre

En el Sistema Centre es modifica l’ordre de prioritat entre els diferents usos previstos a l’article 58 de la Llei, i en l’article 15 d’aquesta normativa, donant prioritat a l’ús industrial respecte de l’ús agrícola, motiu pel qual aquest queda situat en el cinquè lloc de preferència, en comptes del segon lloc de preferència que se li atribueix en els esmentats articles.

Resten, però, limitats els usos industrials de gran consum, que no podran obtenir concessions si no es tracta de reutilització o de zones manifestament excedentàries.

En el Sistema Centre la regulació de la conca del Llobregat se supeditarà a les necessitats de subministrament dels subsistemes deficitaris que formen part del sistema.

Es redactarà un Pla especial de protecció del riu de Foix, per tal d’aconseguir-ne la recuperació, i possibilitar en el futur el seu aprofitament integral.

Article 68

Prioritats i limitacions en l’atorgament de noves concessions en el Sistema Centre

68.1  En el Sistema Centre, el Subsistema Alt Llobregat es diferencia de la resta de subsistemes perquè disposa de recursos suficients i en conseqüència no li és d’aplicació cap de les restriccions d’ús que per al Sistema Centre es defineixen, excepte les derivades del que ha estat especificat en l’article 67 precedent.

68.2  En el Sistema Centre, exclòs el Subsistema Alt Llobregat, les concessions per a reg existents podran ser substituïdes per unes altres que aprofitin directament recursos reutilitzables, tot alliberant recursos que seran destinats a l’abastament. Les zones regables afectades per aquesta substitució tindran prioritat en l’obtenció dels ajuts de l’Administració per condicionar les seves instal·lacions i cultius a la nova situació.

68.3  En el Sistema Centre, tenint en compte els balanços existents, no s’instal·laran indústries de gran consum d’aigua.

Article 69

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Besòs-Maresme

En el Subsistema Besòs-Maresme es declaren classificats segons les determinacions contingudes al Decret 328/1988, d’11 d’octubre, els aqüífers següents:

69.1  Aqüífer de la riera d’Argentona; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 3 de l’annex 1 del Decret esmentat.

69.2  Aqüífer del Baix Maresme; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 8 de l’annex 2 del Decret esmentat.

69.3  Aqüífer del delta del Besòs; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 9 de l’annex 2 del Decret esmentat.

69.4  Aqüífer de la cubeta del Besòs i afluents, sobre el qual l’Administració dictarà les disposicions oportunes per a la seva delimitació i regulació administrativa.

Article 70

Aqüífers declarats sobreexplotats en el Subsistema Besòs-Maresme

En el Subsistema Besòs-Maresme es declara sobreexplotat l’aqüífer del delta del Besòs. L’Administració ha de promulgar les disposicions pertinents en compliment del que disposen la Llei (art. 54) i el Reglament (art. 171), i ha de promulgar, així mateix, l’aixecament de la declaració de sobreexplotat quan les circumstàncies ho permetin.

Article 71

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Baix Llobregat

En el Subsistema Baix Llobregat es declaren classificats segons les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, els aqüífers següents:

71.1  Aqüífer de la cubeta de Sant Andreu de la Barca; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 1 de l’annex 1 del Decret esmentat.

72.2  Aqüífers de la vall baixa i delta del Llobregat; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 2 de l’annex 1 del Decret esmentat.

Mereix una especial atenció la defensa de la intrusió marina del delta i la protecció i millora de la seva recàrrega.

73.1  Aqüífer de la cubeta d’Abrera; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 10 de l’annex 2 del Decret esmentat.

Article 72

Aqüífers declarats classificats en el Subsistema Anoia

En el Subsistema Anoia es declara classificat segons les determinacions contingudes en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, l’aqüífer de Carme-Capellades; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 5 de l’annex 1 del Decret esmentat.

Es regularà l’explotació d’aquest aqüífer donant prioritat als drets existents, a mantenir les surgències de Capellades i Sant Quintí de Mediona, i als abastaments de les xarxes municipals. Les concessions es distribuiran de manera que s’eviti l’explotació concentrada de l’aqüífer i es fixarà un règim d’explotació. No s’admetran noves concessions de reg.

Article 73

Regulació superficial en el Sistema Centre

Dins del període de vigència del Pla, es preveu l’increment de la regulació superficial de les conques següents:

73.1  En el Subsistema Llobregat, completar la regulació del Cardener, amb la posada en servei de l’embassament de la Llosa de Cavall (en construcció) i la regulació complementària del Llobregat amb els embassaments apropiats. L’objectiu és aconseguir un increment de recursos regulats de 85 hm3/any.

73.2  En el Subsistema Anoia, regulació de l’Anoia amb la construcció d’embassaments superficials (Jorba, Sant Jaume Sesoliveres i Carme) amb l’objectiu d’aconseguir un increment de recursos regulats d’11 hm3/any.

Es declara urgent l’explotació conjunta del sistema aqüífer i embassament de Carme, amb l’objectiu prioritari d’abastament a la comarca de l’Anoia.

Posteriorment caldrà definir les alternatives entre l’embassament de Jorba o la connexió amb el sistema del Llobregat des de Masquefa.

Article 74

Xarxes d’abastament del Sistema Centre

En el Sistema Centre, la xarxa d’abastament de l’àrea de Barcelona està regulada per la Llei 4/1990, de 9 de març, d’ordenació de l’abastament a l’àrea de Barcelona.

Passen a formar part íntegrament d’aquesta normativa totes les disposicions d’aquesta Llei que s’hi relacionen. Aquesta Llei es recull en la seva totalitat en l’annex 1: Disposicions legals.

Article 75

Balanç quantitatiu del Sistema Centre

75.1  Als efectes del Pla, els recursos disponibles en el Sistema Centre són els que figuren a l’annex, i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema o subsistema corresponent.

75.2  Als efectes del Pla, les demandes existents en el Sistema Centre són les que figuren a l’annex, i s’entén que els valors expressats pertanyen al total del sistema o subsistema corresponent.

75.3  Als efectes del Pla, les demandes ecològiques avaluades constitueixen els valors en la desembocadura que es consideren com a necessitats del riu com a ecosistema tractades als articles 12 i 13 d’aquesta normativa.

Per mitjà dels IDP (plans de normalització, plans zonals, etc.) es determinaran en cada tram els valors ajustats a la realitat del medi natural de què es tracti i l’estacionalitat hidrològica natural de la conca.

75.4  Als efectes del Pla, els balanços del Sistema Centre són els que figuren a l’annex, i s’entén que els valors expressats pertanyen al total del sistema o subsistema corresponent.

El balanç és globalment negatiu amb els valors següents:

1992: -98 hm3/any, relació recursos/demandes = 0,89

2002: -263 hm3/any, relació recursos/demandes = 0,76

2012: -416 hm3/any, relació recursos/demandes = 0,67

Tots els subsistemes tenen els balanços actuals i futurs deficitaris. L’Administració ha de regular la gestió dels recursos existents distribuint-los segons criteris de cost social, drets preexistents, proporcionalitat i economia, mentre es mantingui la situació deficitària, donant prioritat a les accions que tendeixin a equilibrar els balanços negatius.

Article 76

Assignació i reserva dels recursos del Sistema Centre

Tots els subsistemes tenen assignats els recursos locals generats per a la satisfacció interna en les seves demandes. Els recursos cedits al Sistema Centre, 8 m3/s equivalents a 252 hm3/any, s’han de mantenir reservats amb la destinació actual i d’acord amb la Llei 4/1990, de la Generalitat de Catalunya, si bé la part no utilitzada d’aquesta xifra es podrà aplicar a recàrrega i abastament a la conca de la Tordera i sense menyscapte de les disposicions de la Llei (art. 59) i el Reglament (art. 99) sobre la facultat de l’Administració de variar l’origen dels recursos adscrits a una concessió.

Capítol VII

Normativa específica del Sistema Sud

Article 77

Àmbit territorial

El Sistema Sud comprèn les conques dels rius i de les rieres situats entre la conca de la riera de la Bisbal (exclosa), i el barranc del Codolar.

El Sistema Sud no es divideix en subsistemes i constitueix una sola unitat d’anàlisi.

Article 78

Prioritat entre els diferents usos en el Sistema Sud

En el Sistema Sud no es modifica l’ordre de prioritat entre els diferents usos dels recursos locals, previstos a l’article 58 de la Llei, i a l’article 15 d’aquesta normativa, excepte la prioritat de l’ús agrícola en la utilització de recursos locals respecte de l’ús urbà (abastament) quan hi hagi possibilitat de connectar les xarxes d’abastament local a les xarxes d’abastament regional, atesa la no-utilització de recursos importats per a usos agrícoles.

Article 79

Prioritats i limitacions en l’atorgament de noves concessions en el Sistema Sud

En el Sistema Sud, les concessions per a reg existents podran ser complementades per unes altres que aprofitin directament recursos reutilitzables. Les zones regables afectades per aquesta reutilització tindran prioritat en l’obtenció dels ajuts de l’Administració per condicionar les seves instal·lacions i cultius a la nova situació.

Article 80

Aqüífers declarats classificats en el Sistema Sud

En el Sistema Sud es declaren classificats segons les determinacions contingudes en el Decret 328/198, d’11 d’octubre, els aqüífers següents:

80.1  Aqüífers del Baix Penedès; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 7 de l’annex 1 del Decret esmentat.

80.2  Aqüífers del bloc del Gaià; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 8 de l’annex 1 del Decret esmentat.

80.3  Aqüífer del Baix Francolí; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 10 de l’annex 1 del Decret esmentat.

80.4  Aqüífers de Sant Martí Sarroca-Marmellar; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 1 de l’annex 2 del Decret esmentat.

80.5  Aqüífers de l’Alt Camp; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes en l’apartat 11 de l’annex 2 del Decret esmentat.

80.6  Aqüífers del Baix Camp Mont-roig; són d’aplicació les determinacions específiques contingudes a l’apartat 13 de l’annex 2 del Decret esmentat.

Article 81

Aqüífers declarats sobreexplotats en el Sistema sud

En el Sistema sud es declaren sobreexplotats els sectors dels aqüífers, continguts en el Decret 329/1988, d’11 d’octubre.

Aquesta normativa assumeix com a part integrant seva el citat Decret, i també el Pla d’ordenació d’extracció d’aigües subterrànies a les zones declarades sobreexplotades pel Decret 329/1988, d’11 d’octubre, a les conques hidrogràfiques del Francolí i el Gaià. El citat Pla va ser aprovat per acord de la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües de Catalunya de 15 de març de 1993 i publicat per Edicte de 19 d’abril de 1993 (DOGC núm. 1739, de 30.4.1993).

Article 82

Xarxes d’abastament del Sistema Sud

En el Sistema Sud la xarxa d’abastament regional és constituïda per l’aportació d’aigües excedentàries dels canals de reg del delta de l’Ebre i administrada pel Consorci d’Aigües de Tarragona, regulat per la Llei 18/1981, d’1 de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, i pels seus mateixos Estatuts, aprovats per la Generalitat de Catalunya i el MOPU el 4 de setembre de 1985. El contingut de la Llei es recull en la seva totalitat i totes les disposicions que s’hi relacionen passen a formar part integrant d’aquesta normativa.

Article 83

Assignació prioritària dels recursos subterranis del Sistema Sud

83.1  En el Sistema Sud els recursos subterranis s’assignen prioritàriament per a l’abastament.

83.2  Queden exceptuats d’aquesta determinació aquells aqüífers el territori dels quals sigui abastat per la xarxa regional definida a l’article anterior. En aquest cas els recursos subterranis es reserven per a usos de reg i d’abastament per a usuaris aïllats d’aquella xarxa.

Article 84

Balanç quantitatiu del Sistema Sud

84.1  Als efectes del Pla, els recursos disponibles en el Sistema Sud són els que figuren a l’annex, i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

84.2  Als efectes del Pla, les demandes existents en el Sistema Sud són les que figuren a l’annex, i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

84.3  Als efectes del Pla, els balanços del Sistema Sud són els que figuren a l’annex i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

El balanç és globalment positiu en l’actualitat, gràcies a l’aportació de recursos externs. En canvi es preveu que torni a ser negatiu en un futur pròxim. Si no s’arbitren solucions que eliminin aquest risc, l’Administració haurà de regular la gestió dels recursos existents en el seu moment distribuint-los segons criteris de cost social, drets preexistents, proporcionalitat i economia, mentre es mantingui més d’una situació deficitària, donant prioritat a les accions que tendeixin a equilibrar els balanços negatius.

Capítol VIII

Normativa específica del Sistema Baix Ebre-Montsià

Article 85

Àmbit territorial

El Sistema Baix Ebre-Montsià comprèn les conques de les rieres litorals que desguassen al mar i al delta de l’Ebre situades entre el barranc del Codolar i el riu de la Sénia, com també els aqüífers subterranis i els que desguassen al mar en les citades conques.

Queden òbviament exclosos del sistema i de les conques internes l’Ebre, les seves aigües afluents i el seu delta, com també el riu de la Sénia i les seves aigües afluents.

És constituït per un sol Subsistema Baix Ebre-Montsià.

Article 86

Prioritat entre els diferents usos en el Sistema Baix Ebre-Montsià

En el Sistema Baix Ebre-Montsià es manté l’ordre de prioritat entre els diferents usos previstos a l’article 58 de la Llei i a l’article 15 d’aquesta normativa.

Article 87

Prioritats i limitacions en l’atorgament de noves concessions en el Sistema Baix Ebre-Montsià

En el sistema Baix-Ebre-Montsià per a l’atorgament de les noves concessions no hi ha més restriccions que les derivades de la Llei.

Article 88

Aqüífers declarats classificats en el Sistema Baix Ebre-Montsià

En el Sistema Baix Ebre-Montsià es declara classificat, segons les determinacions contingudes al Decret 328/1988, d’11 d’octubre, l’aqüífer següent:

Aqüífer Montsià-Plana de la Galera, sobre el qual l’Administració dictarà les disposicions oportunes per a la seva delimitació i regulació administrativa.

Article 89

Balanç quantitatiu del Sistema Baix Ebre-Montsià

89.1  Als efectes del Pla, els recursos disponibles al Sistema Baix Ebre-Montsià són els que figuren a l’annex i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

89.2  Als efectes del Pla, les demandes existents al Sistema Baix Ebre-Montsià són les que figuren a l’annex i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

89.3  Als efectes del Pla, els balanços del Sistema Baix Ebre-Montsià són els que figuren a l’annex i s’entén que els valors expressats corresponen al total del sistema.

El balanç és globalment positiu en l’actualitat, gràcies a l’aportació de recursos externs. En canvi, es preveu que torni a ser negatiu en un futur pròxim. Si no s’arbitren solucions que eliminin aquest risc, l’Administració haurà de regular la gestió dels recursos existents en el seu moment distribuint-los segons criteris de cost social, drets preexistents, proporcionalitat i economia, mentre es mantingui més d’una situació deficitària, donant prioritat a les accions que tendeixin a equilibrar els balanços negatius.

 

Inici