EDICTE

La Comissió de Govern de la Junta d'Aigües, en la sessió de 15 de març de 1993, atès el greu dèficit en matèria de recursos hidràulics a les conques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès qTarragonèsue ha portat a la sobreexplotació dels aqüífers del Baix Francolí i del Bloc del Gaià, i vistos els decrets 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeolrgiques, ha adoptat l'acord següent: Aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies a les zones declarades sobreexplotades pel Decret 329/1988, d'11 d'octubre, a les conques hidrogràfiques dels rius Francolí i Gaià, amb aquest text: El greu dèficit en matèria de recursos hidràulics -i molt especialment els subterranis- a les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès, no ha permès fins al present un explotació racional dels aqüífers adequada als recursos renovables a escala anyal o hiperanyal. La necessitat de satisfer la demanda sense disposar de recursos addicionals o alternatius ha conduit a una situació generalitzada de buidatge dels aqüífers amb importants descensos dels nivells freàtics o piezomètrics i pèrdua de la productivitat de les captacions, a mès a mès d'una greu contaminació de les aigües per intrusió marina a totes les zones costaneres. En l'actual horitzó, sent ja una realitat el transvasament d'aigües del riu Ebre a les comarques de Tarragona, es el moment d'emprendre la recuperació dels aqüífers i dels seus recursos malmesos amb els objectius següents: - Iniciar un pla de recuperació dels aqüífers aths el seu valor estratègic, complementari i de seguretat, tal com es preceptiu segons les normes vigents que fan referència a la qualitat de les aigües, especialment les utilitzades en abastaments urbans ("Reglamentación Técnico Sanitaria para el Abastecimiento y Control de Calidad de las Aguas Potables de Consumo Público", amb data 14.9.1990, i Directriu 80/778 de la CEE). - Una vegada solucionats els abastaments urbans i industrials amb aigües importades, cal anar retornant a les zones implicades els recursos hidràulics subterranis propis, amb prioritat per a l'ús agrícola, tal com preveu en aquest sentit l'acord pres pel Parlament de Catalunya (debat del 12 al 23.12.1980), i - Fixar en l'espai la densitat d'explotació d'aigües subterrànies óptima que s'ajusti als recursos renovables mitjans. Cap de les mesures que es prenguin per aconseguir els objectius abans esmentats no serà efectiva ni operativa sense la constitució urgent de les comunitats d'Usuaris d'Aigües Subterrànies que tècnicament convinguin i tal com preveu la Llei d'aigües vigent (articles 79 de la Llei d'aigües i 171.5 del RDPH) en aqüífers o zones declarades sobreexplotades, aspectes que ja despleguen els decrets 328/1988 i 329/1988 de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, a les zones a quh fa referhncia aquest Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies, is determinant la funcis de les dites comunitats per donar resposta i lluitar col7lectivament contra la deteriorada situació de les condicions d'explotació i qualitat qummica de les aigües. El present Pla d'ordenació d'extraccions als aqüífers anomenats del Baix Francolí i Bloc del Gaià, declarats sobreexplotats pel Decret 329/1988 (DOGC de 30.11.1988), s'ha de considerar com a segona fase de l'ordenació que preveu l'esmentat Decret, és a dir, comptant ja amb el transvasament de les aigües procedents de l'Ebre a les comarques tarragonines. 

Article 1 

Àmbit territorial del Pla d'ordenació d'extraccions L'àmbit territorial d'aplicacis del present Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies són els sectors dels aqüífers anomenats del Baix Francolí i Bloc del Gaià declarats específicament com a sobreexplotats pel Decret Decret 329/1988 (DOGC de 30.11.1988). 

Article 2 

Zonificació del Pla 

    2.1 Dins la zona declarada sobreeexplotada pel Decret 329/1988, es crea l'àrea delimitada en l'annex 1, que s'anomenarà Zona A. 

    2.2 La resta de territori de l'àmbit d'aplicació del Pla no compresa en el punt 2.1 s'anomenarà Zona B, amb dues subzones B1 i B2, delimitades a l'annex 2. 

    2.3 Seran d'aplicacis els recursos hidràulics existents en ambdues zones definides en els punts anteriors, a més de les determinacions fixades en el Decret 328/1988, les quals s'especifiquen als articles que segueixen. 

Article 3 

Densitat d'explotació 

    3.1 Els permisos d'investigacis d'aigües subterrànies i posteriors autoritzacions o concessions, si s'escau, s'atorgaran o no segons la densitat d'explotació coneguda i registrada a l'inventari d'aprofitaments hidràulics subterranis. 

    3.2 En tot l'àmbit d'aplicacis del Pla s'estableixen les següents densitats d'explotació màxima: 

        Zona A=40.000 m3/km2 i any. 

        Zona B1=80.000 m3/km2 i any. 

        Zona B2=60.000 m3/km2 i any. 3.3 

    Amb caràcter general no s'autoritzaran noves extraccions d'aigües subterrànies quan la densitat d'explotació mitjana per quilòmetre quadrat i any excedeixi les xifres que s'indiquen al punt 3.2. Aquesta densitat s'obtindrà de sumar totes les extraccions localitzades en un quadrat d'un quilrmetre de costat en el centre del qual estigui situada la nova captació demanada. L'orientació de l'esmentat quadrat tindrà els seus costats paral·lels als eixos de coordenades geogràfiques. 

Article 4 

Noves extraccions 

    4.1 Excepcionalment, en tot l'àmbit d'aplicació del Pla d'ordenació d'extraccions, la Junta d'Aigües de Catalunya podrà autoritzar noves extraccions d'aigües subterrànies destinades a l'abastament de poblacions. En l'atorgament d'aquestes autoritzacions es tindrà en compte la possibilitat o no d'obtenir recursos alternatius de procedència externa a l'aqüÍfer dintre d'un radi de 10 km, a mis d'una qualitat adequada de les aigües. 

    4.2 En la zona A, amb caràcter restrictiu i en casos justificats, nomès podran autoritzar-se noves extraccions d'aigües subterrànies per menys de 3.000 m3/any. En l'atorgament d'aquestes autoritzacions es tindrà en compte la possibilitat o no d'obtenir recursos alternatius. 

    4.3 En la zona B, i mentre no siguin constituídes i operatives les comunitats d'usuaris i la Junta d'Explotació a que fa referència l'article 7 d'aquest Pla, podran ser autoritzades noves extraccions d'aigües subterrànies; l'extracció anyal quedarà limitada a 7.000 m3 i l'ordre de prioritat en l'ús serà el que estableix la Llei d'aigües vigent. 

    4.4 Es podran denegar les peticions individualitzades de noves extraccions en zones urbanes, urbanitzades o urbanitzables, que han de disposar del seu servei d'abastament d'aigua mancomunat. 

    4.5 En l'atorgament de nous permisos d'investigació es podran considerar determinats perímetres d'exclusió o protecció de captacions destinades a l'abastament de poblacions. 

Article 5 

Aprofitaments preexistents 

    5.1 A efectes de l'aplicació del present Pla, es consideraran aprofitaments preexistents tots els que el 31 de desembre de 1988 estaven en explotació i inscrits d'acord amb la Llei d'aigües vigents. 

    5.2 Resta prohibida en tota la zona sobreexplotada, zones A i B, sense l'autorització prèvia de la Junta d'Aigües, la modificació de les característiques dels aprofitaments preexistents. Dins d'aquestes modificacions s'inclouen expressament les que consisteixen en la substitució del pou per un altre, reprofunditzacions, rehabilitacions, augments de diàmetre i substitució de l'equip de bombament per un altre de característiques extractives majors. Les variacions de l'ús de l'aigua o dels seus beneficiaris i la variació del règim d'explotació de l'aprofitament a l'alga seran objecte, si s'escau, de nova concessió. 

    5.3 En qualsevulla de les zones delimitades en el Pla, es tramitaran concessions d'aigües subterrànies derivades d'un canvi d'ús o de cabal de captacions preexistents quan la densitat d'explotació mitjana sigui inferior a la màxima fixada, segons preveu l'article 3, i tenint en compte l'ordre de prioritats en l'zs que estableix la normativa vigent. Resten exclosos amb caràcter provisional i excepcional els abastaments a poblacions. 

    5.4 Les sol·licituds de concessions a que fa referència el punt anterior inclouran en la seva tramitació la competència de projectes entre els usuaris del perímetre que en cada cas determini la Junta d'Aigües. 5.5 Tots els aprofitaments preexistents, a excepció dels pous d'ús exclusivament agrícola, que tinguin unes extraccions anyals superiors a 20.000 m3, resten obligats a fer una declaració anyal d'extraccions a la Junta d'Aigües en el primer trimestre de cada any, la qual podrà ser objecte de comprovació. 

Article 6 

Control i seguiment del Pla 

    6.1 Per a l seguiment de les mesures de protecció del present Pla, la Junta d'Aigües establirà un pla de vigilància continuat de noves captacions, nivells piezomètrics dels aqüífers, volums extrets i qualitat de les aigües, a mes d'una actualització permanent de l'inventari d'aprofitaments hidràulics subterranis. 

    6.2 Els resultats del Pla de vigilància s'integraran en els estudis hidrogeològics que s'hauran de fer per avaluar l'efectivitat i evolució del Pla. 

    6.3 La tasca de policia de les aigües subterrànies, la desenvoluparà la Junta d'Aigües mitjançant la seva Guarderia Fluvial, amb la col·laboració dels usuaris i les comunitats d'usuaris que es puguin formar. 

Article 7 Comunitat d'usuaris i Junta d'Explotació 

    7.1 Dins de l'àmbit territorial del Pla es constituiran les corresponents comunitats d'usuaris d'aigües per tal de possibilitar la participació dels usuaris en la seva gestió, i d'acord amb el que disposen la Llei d'aigües, el Reglament del domini públic hidràulic i l'article 2 del Decret 328/1988. 

    7.2 El municipi serà l'àmbit de les comunitats d'usuaris, les quals s'integraran, així mateix, en unes comunitats generals que la Junta d'Aigües determinarà en funció dels límits tècnics dels aqüífers. 

    7.3 La Junta d'Aigües nomenarà una junta d'explotació formada per membres de l'administració hidràulica i representants de les diferents comunitats d'usuaris dins de l'àmbit territorial del Pla, la finalitat de la qual serà vetllar pel compliment del Ple i redefinir en el temps les condicions d'explotació. 

    7.4 La Junta d'Explotació estarà constituída per: El director de la Junta d'Aigües, que actuarà com a president i que podrà delegar per a sessions concretes la presidhncia en els membres d'aquest organisme a que es refereix l'apartat següent. Els membres del personal de la Junta d'Aigües que, fins a un màxim de tres, siguin designats pel president de l'organisme. Un o més representants de cada comunitat d'usuaris, d'acord amb l'ús a que es destini l'aigua -abstament, reg, indústria- escollits per les mateixes comunitats. Actuarà com a secretari, amb veu i sense vot, de la Junta d'Explotació un membre de la Junta d'Aigües designat pel director. Amb caràcter provisional, mentre es constitueixen les comunitats d'usuaris, aquestes podran estar representades en la Junta d'Explotació pels ajuntaments inclosos dintre de l'àmbit territorial del Pla. 

    7.5 La Junta d'Explotació es reunirà amb caràcter ordinari una vegada l'any i amb caràcter extraordinari cada vegada que ho determini el seu president o un terç dels seus membres. 

    7.6 Cada any la Junta d'Explotació podrà fixar normes específiques referents a les extraccions d'aigües subterrànies amb caràcter temporal o estacional per al millor fi del Pla i segons l'evolució dels diferents sectors i aqüífers existents dins de l'àmbit territorial del Pla. 

    7.7 La Junta d'Explotació elaborarà un informe anyal sobre la marxa del Pla (article 171.8 del Reglament del domini hidràulic). 

Article 8 

Infraccions i sancions administratives. Competències 

    8.1 En l'àmbit territorial delimitat per aquesta resolució, l'aprofitament o la investigació d'aigües subterrànies, així com qualsevol modificació de les condicions o règim d'explotació dels aprofitaments inscrits al Registre d'aigües, serà, sempre que es facin sense autorització o concessió, una infracció administrativa en matèria d'aigües tipificada a l'article 108.b) de la Llei 29/1985, d'aigües. Per a la qualificació de la infracció es tindrà sempre en compte la declaració d'aqüífer sobreexplotat com a circumstància agreujant o constitutiva de delicte si els danys produíts al domini públic hidràulic així ho determinen. Aquestes sancions seran independents de les que, d'acord amb els seus Estatuts, puguin fixar les comunitats d'usuaris a que es refereixen els punts 7.1 i 7.2. 

    8.2 L'autorització o denegació prèvia de la Junta d'Aigües a qualsevol nova captació o modificació d'una de ja existent prevaldrà per damunt de qualsevol autorització que per altres aspectes poguessin atorgar diferents organismes. 

    8.3 Nomès les aigües minerals i termals, si s'exclouen de forma expressa del cicle hidrològic en els termes de l'article 1.4 de la Llei d'aigües, es regularan per la seva legislació específica. Llevat d'aquests supòsits, cap altra autoritat administrativa que no sigui la Junta d'Aigües podrà intervenir en aquesta matèria (aigües subterrànies i aiguaneixos), atès que els principis d'unitat de gestió i s d'un sol i znic expedient tenen la condicis de bàsics i de fonamentals segons la Llei d'aigües i la de l'Administració hidràulica de Catalunya. 

    8.4 Els pous realitzats sense autorització dins l'àmbit territorial d'aplicació d'aquest Pla seran segellats i clausurats per la Junta d'Aigües en els casos que sigui procedent, i les despeses seran a càrrec del propietari, que, a més, respondrà a les sancions que puguin derivar-se, per danys al domini públic hidràulic. 

Disposicions finals 

-1 Es fixa un termini inicial d'aplicació de les normes d'aquest Pla de dos anys. 

-2 Cada dos anys es podrà revisar, segons la seva efectivitat i grau de compliment, l'ampliació, modificació o derogació de les normes del Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies, objecte d'aquest acord, i al cap dels dos primers anys de la seva entrada en vigor s'estudiarà la possibilitat d'aixecar la declaració de sobreexplotació que estableix el Decret 329/1988, d'11 d'octubre. 

 

Barcelona, 19 d'abril de 1993

 Josep Antoni Delgado Rivera 

Secretari de la Comissió de Govern 

 

Annex 1 

Dins la zona declarada sobreexplotada pel Decret 329/1988 329/1988, d'11 d'octubre, es defineix la zona anomenada A, amb els límits següents: Desguàs a la mar Mediterrània de la riera de Maspujols. Seguint l'esmentada riera fins a la cruïlla amb la carretera N-340. Seguint la carretera N-340 fins a la cruïlla amb la carretera local Reus-Cambrils. Seguint la dita carretera fins a la intersecció dels límits dels termes municipals de Cambrils, Vinyols i Riudoms. Seguint el límit entre els termes municipals de Riudoms i Cambrils fins a la intersecció amb el de Vila-seca. Seguint el límit entre els termes municipals de Cambrils i Vila-seca fins a la intersecció amb el de Salou. Seguint el límit entre els termes municipals de Cambrils i Salou fins a la cruïlla amb l'antic camí de Barenys i seguint aquest fins al barranc del mateix nom. Seguint pel barranc de Barenys fins a la intersecció amb la carretera C-240 i des d'aquest punt seguint l'autovia de Reus a Salou fins a la intersecció amb la línia de ferrocarril de València-Tarragona. Seguint per la línia de ferrocarril fins al límit entre els termes municipals de Vila-seca i Tarragona, i continuant per l'esmentat límit fins a la intersecció dels límits dels termes municipals de Vila-seca, Tarragona i Reus. Seguint el límit entre els termes municipals de Vila-seca i Reus fins a la intersecció amb l'autopista A-7. Seguint per l'autopista A-7 fins a l'última intersecció d'aquesta amb el límit entre els termes municipals de Constantí i Tarragona. Seguint pel límit entre els termes municipals de: Constantí amb Tarragona. Constantí amb els Pallaresos. Els Pallaresos amb Perafort. Els Pallaresos amb la Secuita. Els Pallaresos amb el Catllar de Gaià. El Catllar de Gaià amb Tarragona, fins al punt triple dels termes del Catllar de Gaià, Tarragona i la Riera de Gaià. Seguint pel límit entre els termes municipals de Tarragona i la riera de Gaià, fins a la intersecció amb l'autopista A-7. Des d'aquest punt i seguint l'autopista A-7 fins a la cruïlla amb la línia de ferrocarril de Picamoixons. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la riera de la Bisbal (rodalia del barri de Sant Salvador-Coma-ruga). Continuant la riera de la Bisbal fins a la seva eixida a la mar Mediterrània. línia constanera entre aquest darrer punt i l'esmentat en primer lloc d'aquesta delimitació. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus, Tarragona, Constantí, Altafulla, la Riera de Gaià, Torredembarra, la Pobla de MontornÈs, Creixell, Roda de Berà i el Vendrell.

 Annex 2 

Dins la zona declarada sobreexplotada pel Decret 329/1988, d'11 d'octubre, es defineixen les zones B1 i B2, amb els límits següents: 

    Zona B1 Intersecció de la carretera local Reus-Cambrils amb el límit dels termes municipals de Cambrils i Riudoms. Seguint la dita carretera local Reus-Cambrils, que passa per l'ermita de la Misericórdia i l'avinguda de la Misericórdia de la ciutat de Reus fins a la cruïlla amb la línia de ferrocarril Mòra-Casp. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la cruïlla amb la carretera C-240 de Reus a Alcover. Des del darrer punt i per la dita carretera C-240 fins a la intersecció amb el límit entre els termes municipals d'Alcover i la Selva del Camp. Seguint el darrer límit i per les divisòries dels termes municipals següents: Entre Alcover i la Selva del Camp. Entre Alcover i Vilallonga del Camp. Entre l'annex de Perafort i Alcover. Entre el Rourell i Vilallonga del Camp. Entre el Rourell i el Morell. Entre els Garidells i Vallmoll. Entre els Garidells i la Secuita. Entre Perafort i la Secuita. Entre els Pallaresos i Constantí. Entre Constantí i Tarragona fins a la seva intersecció amb l'autopista A-7. Seguint l'autopista A-7 en direccis Vila-seca fins a la cruïlla amb el límit d'aquest terme municipal amb el de Reus. Des del darrer punt seguint el límit entre els termes municipals de Vila-seca i Reus i de Vila-seca i Tarragona fins a la intersecció amb la línia de ferrocarril Tarragona-Valhncia. Seguint l'esmentada autovia fins a la intersecció amb la carretera C-240 i seguint aquesta carretera fins al nus i contacte amb la riera de Barenys. Seguint la riera de Barenys i enllagant amb l'antic camí de Barenys fins que aquesta creua el límit entre els termes municipals de Salou i Cambrils. Continuant des del darrer punt a travis dels límits dels termes municipals de Cambrils amb Salou, de Cambrils amb Vila-seca i de Riudoms amb Cambrils fins al punt esmentat en primer lloc en la delimitació d'aquesta zona B1. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, el Morell, els Garidells i Perafort. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Riudoms, Vila-seca, Salou, Reus, Tarragona, la Selva del Camp i Constantí.

     Zona B2 Punt triple on concorren els límits dels termes municipals de Vallmoll, els Garidells i la Secuita. Des d'aquest punt i seguint els límits municipals: Entre la Secuita i Vallmoll. Entre la Secuita i Nulles. Entre Renau i Vilabella. Entre Vilabella i Vespella (riu Gaià). Entre Vilabella i Saloms (riu Gaià) fins a la intersecció amb la línia de ferrocarril de Picamoixons. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la cruïlla amb l'autopista A-7. Des del carrer punt i seguint l'autopista A-7 fins a la intersecció amb els límits dels termes municipals de la riera de Gaià i Tarragona. Continuant el darrer límit entre la Riera de Gaià i Tarragona fins al punt triple on conflueixen els termes de Tarragona, el Catllar i la Riera de Gaià. Seguint des del darrer punt pel límit entre els termes de: Tarragona i el Catllar. Els Pallaresos i el Catllar. Els Pallaresos i la Secuita. Perafort i la Secuita. Els Garidells i la Secuita fins a arribar al punt triple esmentat en primer lloc d'aquesta delimitació. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació La Secuita, Renau i lel Catllar. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació La Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, la Pobla de Montornhs, Creixell, Roda de Barà, Saloms i Vespella.

Inici