Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.  Núm. 2632 - 05.05.1998

Departament de la Presidència

 

Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya    
El President
de la Generalitat de Catalunya

Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que  el   Parlament  de Catalunya  ha  aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que  estableix  l'article  33.2  de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

I


Catalunya  compta  amb  580 km de costa, que tradicionalment han ocupat   un  lloc  preeminent  en  la  seva  projecció mediterrània.

Els ports de Catalunya, de bell antuvi destinats al comerç i a l'activitat   pesquera,  s'han  anat  transformant  com  a resultat   d'un  seguit  de  processos  econòmics  i socials, condicionats  per la funció mateixa que desenvolupen, amb el consegüent   resultat  que  comporta  la  configuració d'unes infraestructures  portuàries  amb caràcter multifuncional al llarg de la nostra costa.

D'altra  banda,  la  llarga  tradició  de  la   pràctica dels esports  nàutics  a Catalunya, propiciada principalment pels clubs   nàutics,   i   l'increment    progressiu  del  nombre d'afeccionats  a  la nàutica esportiva, va significar en una primera   etapa  la  utilització   i  l'aprofitament  de  les infraestructures  dels ports comercials per a la construcció de  dàrsenes  destinades  a   embarcacions esportives, que va evolucionar  en  una etapa posterior cap a la construcció de ports  específicament  destinats  a la navegació esportiva i d'esbarjo. En  aquest  sentit,  la  pràctica   esportiva, que inicialment  es  va  situar  dins  els   ports  comercials  i pesquers,  amb les activitats dels quals encara ara en molts d'aquests   es  compagina,  s'ha  anat   consolidant  amb  la construcció   de  ports   expressament  destinats  a  aquesta finalitat,  fruit  de la utilització creixent d'embarcacions menors.

El  conjunt dels ports i de les instal·lacions nàutiques del nostre  litoral   constitueix un sistema portuari que cobreix les  necessitats del transport marítim en la triple vessant, comercial,  pesquera  i  esportiva,  i que es pot configurar bàsicament en dos grups d'acord amb la gestió corresponent: els   ports  gestionats directament per l'Administració de la Generalitat    els  i  ports  i  les  dàrsenes  construïts   i explotats  en règim de concessió administrativa, fruit de la promoció i de la inversió privades.

Des   d'aquesta   perspectiva,  aquesta  Llei  pretén   donar resposta   a   les   necessitats    reals  que  demanden  els destinataris  del  servei   portuari,  ja siguin usuaris dels ports  gestionats  per l'Administració mateixa, ja ho siguin dels   ports  que  gestionen   els  titulars  de  concessions administratives,  amb  les   especificitats  pròpies  de cada sector.

Es  crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, a la  qual   corresponen  les  funcions  assignades per aquesta Llei.

Pel  que  fa  als  ports  de  promoció privada, construïts i gestionats  a  través  de  concessió administrativa i que es destinen  principalment  a  les  embarcacions  esportives  i d'esbarjo, la Llei pretén incidir d'una manera significativa no  solament  en l'obra pública que ells mateixos impliquen, sinó  també  en  la prestació del servei al qual l'obra dóna suport. Les    funcions     administratives   encaminades   a l'atorgament   de  la  concessió  i també al seu control i la
seva  tutela es mantenen a favor del Departament de Política Territorial  i   Obres  Públiques  per  mitjà  de la direcció general competent en matèria de ports.

En  la regulació del procediment d'atorgament de concessions per a la construcció i l'explotació dels ports, les dàrsenes i  les  instal·lacions marítimes, s'estableix la coordinació necessària   entre   les    diferents   administracions   amb competències    concurrents,   i  també  els  mecanismes  que garanteixin  la viabilitat de la construcció i explotació de l'obra.

En  relació  amb  els  usos  permesos en les zones de servei portuàries,  la  Llei reconeix la singularitat que revesteix llur   gestió. Els ports constitueixen una realitat econòmica i  social  i   un  element  dinamitzador  de  l'economia  del municipi i de la seva àrea d'influència i, en aquest sentit, han  anat incorporant una considerable oferta complementària que,  estretament  vinculada i complementària de l'activitat principal, en contribueix a la rendibilitat.

D'altra   banda,   s'ha  considerat  necessari  regular   les urbanitzacions  maritimoterrestres  equiparant-les als ports convencionals,   amb   les   especificacions  pròpies   d'una instal·lació d'aquestes característiques.

Finalment,  es  regula  el  règim  de policia tipificant les infraccions i les sancions en l'àmbit portuari.

II

L'article  9.15  de  l'Estatut  d'autonomia  atribueix  a la Generalitat  la  competència  exclusiva en matèria de ports, sens   perjudici  d'allò que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució,   que reserva a l'Estat la competència exclusiva en  relació  amb   els  ports  d'interès  general,  la marina mercant,   l'abanderament  de  vaixells,  la  il·luminació de costes   i  els senyals marítims. Així mateix, correspon a la Generalitat  la potestat d'execució de la legislació estatal en  relació  amb els ports d'interès general quan l'Estat no se'n  reservi la gestió directa, en virtut de l'article 11.8 de l'Estatut d'autonomia.

D'acord amb les disposicions constitucionals i estatutàries, mitjançant el Reial decret 876/1980, del 12 de desembre, es va  procedir  als  traspassos  de   funcions  i de serveis de l'Administració  de  l'Estat  a la Generalitat en matèria de ports,  i  es  transferí  la   titularitat de tots els ports, subjectes  o no subjectes a règim de concessió, existents en el  litoral  català,  llevat  dels   ports  de Barcelona i de Tarragona. També    es   va    traspassar   tota   la   resta d'instal·lacions  portuàries  menors  de  caràcter  esportiu existents a Catalunya.

Mitjançant  la  Llei  4/1982,  del  5  d'abril,  es   creà la Comissió de Ports de Catalunya, organisme autònom encarregat de  la   gestió  del  servei públic portuari. Aquesta Llei va ésser    desenvolupada  posteriorment  mitjançant  el  Decret 325/1992,  que  aprovava  el  Reglament de gestió dels ports adscrits a la Comissió de Ports de Catalunya.

La   necessitat   de   regular   d'una   manera  unitària  la competència  assumida  estatutàriament   avala  l'oportunitat d'elaborar  una  normativa  pròpia que reguli tant els ports gestionats directament per l'Administració de la Generalitat com els ports i les dàrsenes construïts i explotats en règim de concessió administrativa.

Llibre I

Títol preliminar

Organització  administrativa  portuària  de la Generalitat i creació de l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat

Article 1
Objecte de la Llei
1. Aquesta  Llei  té  per  objecte d'establir l'organització portuària  de  la  Generalitat i regular la planificació, la construcció,  la modificació, la gestió, la utilització i el règim  de   policia dels ports, de les marines interiors i de la  resta d'obres o construccions nàutiques i portuàries que són competència de la Generalitat.
2. Aquesta Llei és d'aplicació:
a) Als  ports  marítims  del  litoral  català  que   no  són d'interès general.
b) A  les  dàrsenes  pesqueres,  esportives  i  comercials situades en els ports marítims del litoral català que no són d'interès general.
c) A  les  instal·lacions  marítimes  de  competència de la Generalitat.
d) A les marines interiors situades a la costa catalana.
3. L'establiment  i  el  desenvolupament  de  l'organització portuària   esmentada   són   subjectes   als   principis  de sostenibilitat,    de    respecte     al   medi   ambient   i d'aplicabilitat de l'avaluació d'impacte ambiental.

Article 2
Definicions
Als  efectes  d'aquesta  Llei,  es  defineixen els conceptes següents:
a) S'entén  per  port marítim el conjunt d'aigües marítimes abrigades,    d'espais  terrestres  qui  hi  són  contigus   i d'instal·lacions  i  d'accessos  terrestres  que  tenen   les condicions  físiques  naturals  o artificials i, si s'escau, d'organització  necessàries per a fer les operacions pròpies de  cada port i requerides, per raó de l'ús particular a què es  destini,  per  la   flota mercant, pesquera o esportiva i pels usuaris respectius.
b) S'entén per dàrsena el conjunt de superfícies de terra i aigua  incloses   a la zona de servei d'un port preexistent i destinades  al  servei   de  la  flota  mercant,  pesquera  o esportiva  o   a  les  activitats  turístiques  o recreatives complementàries.
c) S'entén  per  instal·lació  marítima  tota  obra   fixa o instal·lació  desmuntable  que,  sense complir els requisits necessaris  per  a  ésser  considerada  port   marítim, ocupa espais  de domini públic maritimoterrestre no inclosos en la zona  de  servei  dels  ports  i  es destina exclusivament o principalment  a  l'ús  d'embarcacions  mercants, de pesca i esportives o d'esbarjo.
d) S'entén  per  marina  interior  el  conjunt  d'obres   i d'instal·lacions  necessàries  per a comunicar permanentment el   mar  territorial  amb  terrenys  interiors  de propietat privada   o   de   l'Administració  pública,   urbanitzats  o susceptibles d'urbanització, a través d'una xarxa de canals, amb   la   finalitat   de   permetre  la   navegació  de  les embarcacions  esportives  a  peu de parcel·la, dins del marc d'una urbanització maritimoterrestre.

Article 3
Classificació
1. Els  ports  que  regula aquesta Llei es classifiquen, per raó  de   llur  origen, en artificials i naturals, segons que requereixin  per   a existir la realització d'obres d'abric o bé  no les requereixin. En particular, als efectes d'aquesta Llei,  són  ports  naturals  els   constituïts per les aigües abrigades  per  la  mateixa disposició natural del terreny o els  parcialment  abrigats  que es destinen a l'ancoratge de temporada d'embarcacions de pesca i esportives o d'esbarjo.
2. Els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes es classifiquen,    per   raó   de  llur  ús  o   destinació,  en comercials,   industrials,  pesquers,   esportius  i  mixtos, segons  que es destinin, respectivament, de manera exclusiva o principal, a una d'aquestes activitats o a diverses.

Article 4
Elements i característiques tècniques
Sens   perjudici   del   que   disposa    aquesta  Llei,  les característiques  tècniques,  els   elements,  els  serveis i altres  requisits  que  amb   caràcter mínim han de tenir els ports,  les  dàrsenes,  les   instal·lacions  marítimes i les marines   interiors  es   determinen  per  via  reglamentària d'acord amb llur naturalesa o destinació.

Títol I
Organització

Article 5
Estructura administrativa
1. Les competències que en matèria de ports corresponen a la Generalitat s'exerceixen   per  mitjà  del  Departament  de Política  Territorial   i  Obres Públiques i per l'entitat de dret  públic  Ports  de   la  Generalitat, d'acord amb el que estableixen  aquesta Llei i les normes reglamentàries que la desenvolupin.
2. Als   efectes   d'aquesta  Llei,  tenen  la   consideració d'Administració   portuària   el    Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Ports de la Generalitat.

Article 6
Òrgans competents
1. Correspon   al   Govern  de  la  Generalitat   l'aprovació definitiva  dels  projectes  que comporten la construcció de nous  ports  i  l'atorgament, si s'escau, de les concessions per a llur construcció i explotació.
2. Correspon  al Departament de Política Territorial i Obres Públiques:
a) L'aprovació  definitiva  dels projectes d'ampliació d'un port    que   impliquin   una  ampliació  del   domini  públic maritimoterrestre ocupat.
b) L'aprovació  definitiva dels projectes de construcció de dàrsenes,   d'instal·lacions marítimes i de marines interiors de   competència   de  la  Generalitat,  i  l'atorgament,  si s'escau,    de   la   concessió  per  a  llur   construcció  i explotació.
c) L'aprovació   definitiva  dels  ancoratges  dels  ports naturals,   d'acord   amb  els  plans  d'usos  de   temporada redactats pels municipis, amb l'informe previ vinculant dels òrgans   competents  en  matèria  de  marina  mercant,  i   la resolució  sobre llur gestió. El departament de Medi ambient ha   d'emetre  un  informe  amb  caràcter  preceptiu abans de l'aprovació definitiva.
3. Correspon  al Departament de Política Territorial i Obres Públiques,   mitjançant  la  direcció  general  competent  en matèria  de  ports,  la  tutela i el control dels ports, les dàrsenes,   les   instal·lacions  marítimes  i  les   marines interiors   subjectes   a   concessió    de   construcció   i d'explotació,  d'acord   amb  les  disposicions  del títol de concessió  respectiu   i amb plena subjecció a aquesta Llei i al   seu  desenvolupament   reglamentari  i,  en  particular, l'autorització  per  a fer obres i activitats congruents amb els usos portuaris en les respectives zones de servei.
4. L'aprovació  dels projectes i les obres a què es refereix aquest  article   s'entén  sens perjudici de les competències urbanístiques  municipals   i,  d'acord  amb el que estableix l'article   30,    sens   perjudici  de  l'atorgament  de  la corresponent llicència d'obres.

Títol II
L'entitat de dret públic Ports de la Generalitat

Capítol I
Creació i les funcions de Ports de la Generalitat

Article 7
Naturalesa
1. Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, amb  personalitat   jurídica  pròpia,  de  les  regulades per l'article   1.b)  de  la  Llei  4/1985,  del  29  de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, la qual és adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, té
com  a  finalitat  gestionar el domini públic portuari de la Generalitat   que  se  li  encomani  i els fons que li siguin adscrits,   en  la forma establerta per aquesta Llei i ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general. Això no obstant, en resta sotmès al dret públic:
a) El règim de funcionament dels òrgans col·legiats.
b) Les relacions amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i amb altres ens públics.
c) Les relacions jurídiques externes que es derivin d'actes de  limitació,   intervenció,  control  i  sancionadors,  els expropiatoris   i,  en  general,  qualsevol acte que impliqui actuació     de    sobirania    o   exercici    de   potestats administratives.
2. Ports  de  la  Generalitat  té  personalitat  jurídica   i patrimoni  propis,  autonomia  administrativa  i econòmica i capacitat  d'obrar per al compliment de les seves finalitats de  manera que garanteixi l'eficàcia i la diligència màximes en  el  compliment  de   les seves funcions i en la prestació dels seus serveis.
3. D'acord  amb  les  normes  per  les  quals es regeix, pot adquirir,   fins  i  tot  com  a  beneficiari   d'expropiació forçosa,  posseir,  reivindicar,  permutar, gravar o alienar tota   classe  de  béns,  concertar  crèdits   i  contractes, establir  i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos,   exercir   accions   judicials    i  executar  les activitats regulades per les lleis.

Article 8
Funcions
Per  a  la  consecució  dels  seus  objectius,  Ports   de la Generalitat exerceix les funcions següents:
a) L'organització,  la gestió i l'administració dels ports, les  dàrsenes,   les  instal·lacions  marítimes i les marines interiors  que   gestioni  directament  o indirectament l'ens públic,  i també la planificació, la confecció de projectes, l'execució   i   la    conservació   de  les  seves  obres  i instal·lacions,   d'acord   amb   la  normativa   urbanística aprovada.
b) L'ordenació  dels  usos  dins  les zones portuàries i la formulació   dels   instruments   de    planejament  portuari establerts per aquesta Llei que, d'acord amb la planificació urbanística, prevegin llur desenvolupament.
c) La  direcció,  l'organització  i  la gestió dels serveis afectats  al  domini públic portuari que tingui adscrits, la direcció    de   serveis   complementaris   i   especials;  el practicatge,  el  remolcament i l'amarratge; la recollida de residus procedents dels vaixells, i el règim de policia i de circulació pels molls i la zona de servei.
d) La   formulació   de   plans   d'emergència   del  port, conjuntament  amb  els  municipis  i  de   conformitat amb la normativa sectorial aplicable.
e) La gestió de la senyalització portuària i l'atorgament de les concessions de la retirada de residus Marpol.
f) En  general,  qualsevol  altra  funció  necessària per a facilitar   el  tràfic  marítim  portuari  i   aconseguir  la rendibilitat  i  la productivitat de l'explotació del domini públic portuari que tingui adscrit.

Article 9
Zones portuàries
1. Per  a  dur  a  terme  les  seves  funcions,   Ports de la Generalitat  s'organitza  territorialment  en  les   següents zones portuàries:
a) Zona portuària nord, que té com a límits territorials des de la frontera de França fins al riu Tordera.
b) Zona  portuària centre, que té com a límits territorials des  del riu Tordera fins al terme municipal de Cubelles amb Cunit.
c) Zona portuària sud, que té com a límits territorials des del terme municipal de Cunit fins al riu Sénia.
2. Les zones portuàries de Ports de la Generalitat definides per l'apartat 1 s'han d'agrupar organitzativament.

Article 10
Domini  públic  portuari  adscrit  a Ports de la Generalitat
Integren  el  domini  públic  portuari adscrit a Ports de la Generalitat  els  ports,  les  dàrsenes i les instal·lacions marítimes  que s'enumeren en l'annex i els que per acord del Govern se li adscriguin.

Capítol II
Organització

Article 11
Òrgans
Els  òrgans de l'entitat Ports de la Generalitat són els següents:
a) De govern:
President o presidenta.
Vicepresident o vicepresidenta.
Comitè Executiu.
b) De gestió:
Gerent.
c) De consulta i assistència:
Consell de Govern.

Secció primera
Òrgans de Govern

Article 12
Comitè executiu
1. El  Comitè Executiu és l'òrgan rector col·legiat de Ports de la Generalitat, i és constituït pels membres següents:
a) El president o presidenta.
b) El vicepresident o vicepresidenta.
c)El gerent o la gerent, amb veu i sense vot.
d)Cinc   vocals,   dels   quals   dos  són   designats  en representació   de   Ports   de    la   Generalitat,   un  en representació de la direcció general competent en matèria de ports  i  dos  en   representació  dels municipis en el terme municipal dels quals hi ha situats ports adscrits a Ports de la  Generalitat. La  forma  d'elecció  dels diferents vocals s'ha de determinar per via reglamentària.
2. S'ha   de   nomenar  vicepresident  o   vicepresidenta  el director o directora general competent en matèria de ports.
El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta  en cas de vacant, absència o malaltia i exerceix les   funcions  que  li   són  encomanades  o  delegades  pel president o presidenta.
3. A les reunions del Comitè executiu assisteix un secretari o  secretària, amb veu i sense vot, designat pel president o presidenta.
4. Quan   l'ordre   del   dia   de  la   sessió  inclogui  la consideració  específica  d'un   tema  que  pugui  afectar un col·lectiu  determinat, s'ha de consultar algun representant d'aquest col·lectiu.

Article 13
Funcions del Comitè Executiu
1. Correspon al Comitè Executiu:
a) Fixar  les  directrius  generals d'actuació de l'ens, de conformitat amb els objectius generals de política portuària del Govern de la Generalitat.
b) Aprovar   l'avantprojecte   de   programa    d'actuació, d'inversions  i  de  finançament  de Ports de la Generalitat corresponent a l'exercici següent.
c) Aprovar  l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital  de   l'ens, el balanç anual i la memòria de Ports de la Generalitat.
d) Proposar  al  president  o  presidenta  l'aprovació dels contractes.
e) Autoritzar  la  inscripció  en  el  cens de l'entitat de consignataris  de les empreses d'estiba i comercialitzadores de peix, tenint en compte el cens actual, o d'altres.
f) Aprovar la plantilla i el règim retributiu del personal.
g) Acordar  la constitució de consorcis, amb l'autorització prèvia del Govern de la Generalitat.
h) Atorgar concessions i autoritzacions per a l'ocupació de superfície de domini públic en les zones portuàries i per al dret  d'utilització de les instal·lacions i procedir-ne a la modificació,  el  rescat,  la  reversió  i   la  caducitat  o l'extinció,  d'acord  amb  els   plecs de condicions generals aprovats  pel  Departament  de   Política Territorial i Obres Públiques.
i) Aprovar   provisionalment,  d'acord  amb  la  normativa urbanística  corresponent,  els projectes d'obres a executar per Ports de la Generalitat.
j) Emetre  informe sobre les tarifes dels diferents serveis portuaris que es prestin.
k) Proposar  al Departament de Política Territorial i Obres Públiques   l'aprovació de noves normes relatives als serveis portuaris.
l) Emetre  informe  sobre les normes generals relatives als serveis portuaris.
m) Formular i proposar al conseller o consellera de política Territorial  i   Obres  Públiques,  amb  l'informe  municipal previ,   l'aprovació  del  pla  de  delimitació de la zona de servei   portuària  i,  si escau, el pla especial del sistema portuari.
n) Exercir  les  funcions de policia que siguin necessàries per al compliment dels seus fins i controlar, en l'operativa portuària  de  competència  de la Generalitat, el compliment dels  reglaments de mercaderies perilloses, els de seguretat i  higiene  i  els  dels sistemes de seguretat i d'incendis, sens  perjudici  de  les  competències  que  corresponguin a altres departaments de la Generalitat.
2. El Comitè Executiu pot delegar en el gerent o la gerent i en  el  president   o  presidenta  les funcions atribuïdes en l'apartat 1, llevat de les que per llei siguin indelegables.
3. El  Comitè Executiu es reuneix en sessions ordinàries amb una periodicitat trimestral. També es pot reunir en sessions extraordinàries,   sempre   que  ho  acordi  el  president  o presidenta  o   a  petició,  almenys, d'una tercera part dels seus membres.
4. El  Comitè Executiu  ha  de  constituir  una  comissió permanent  per  a  la  preparació  dels aspectes tècnics del afers  que  s'hagin  de  sotmetre al Consell, i també per al seguiment  dels estudis, dels projectes i de les obres de la forma que s'estableixi per via reglamentària.

Article 14
La Presidència
El  president  o presidenta de Ports de la Generalitat és el conseller  o   consellera  de  Política  Territorial  i Obres Públiques. El    president   o   presidenta   nomena    com  a vicepresident  o  vicepresidenta  de  l'ens   el  director  o directora general competent en matèria de ports.

Article 15
Funcions
1. El  president  o presidenta de Ports de la Generalitat ho és    també  del  seu  Comitè executiu  i li corresponen   les funcions següents:
a) Exercir la representació de Ports de la Generalitat i del Comitè Executiu.
b) Convocar les reunions del Comitè Executiu, assenyalant-ne el lloc, el dia, l'hora i l'ordre del dia.
c) Presidir  i dirigir les  sessions del Comitè Executiu  i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.
d) Autoritzar amb la seva signatura l'acta de sessions i de certificacions.
e) Acordar   contractes   i   convenis,  com  a   òrgan  de contractació de Ports de la Generalitat.
f) Acordar  l'exercici  de  les  accions i els recursos que corresponen  a  l'entitat  en  defensa  dels seus interessos davant  de les administracions públiques i dels tribunals de justícia.
g) Les que, si escau, li delegui el Comitè Executiu.
h) Qualsevol altra funció que no sigui assignada per aquesta Llei als altres òrgans de l'ens.
2. El  president o presidenta de Ports de la Generalitat pot delegar   les    seves   funcions   en   el  vicepresident   o vicepresidenta.

Secció segona
Òrgans de gestió

Article 16
La Gerència
1. El  gerent  o la gerent porta a terme la gestió ordinària de  Ports de la Generalitat sota la direcció del president o presidenta  i del Comitè Executiu, el qual el proposa per al seu   nomenament  al  conseller  o   consellera  de  Política Territorial i Obres Públiques.
2. Correspon  al  gerent  o  la  gerent  l'exercici  de   les funcions següents:
a) Gestionar i dirigir l'ens en els aspectes administratius i tècnics.
b) Dirigir  els  recursos  humans,  i  també  organitzar el funcionament  intern  de  Ports de la Generalitat i executar els acords del Comitè Executiu en aquesta matèria.
c) Gestionar  els  recursos  econòmics  i  ordenar-ne  les despeses  i  els  pagaments,  dins els límits establerts pel Comitè Executiu.
d) Proposar al Comitè Executiu l'aprovació de la plantilla i el règim retributiu del personal.
e) Aprovar en els aspectes tècnics els projectes d'obres.
f) Proposar al president o presidenta, a petició del Comitè Executiu, la formalització de contractes i de convenis.
g) Elaborar  i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte de  pressupost   d'explotació  i de capital, els comptes i la memòria anual de Ports de la Generalitat.
h) Elaborar  i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte de programa d'actuació, d'inversió i de finançament.
i) Elaborar  i  proposar  al  Comitè  Executiu  les   normes generals dels serveis portuaris.
Proposar al Comitè Executiu la constitució de consorcis.
j) Impulsar  els  expedients sancionadors que en l'àmbit de Ports  de   la  Generalitat es puguin tramitar i elevar-ne la proposta  de   resolució  als òrgans competents per a imposar sancions.
k) Exercir les facultats que li siguin delegades pel Comitè Executiu i per la Presidència.

Secció tercera
Òrgans de consulta i assistència

Article 17
Consell de Govern
1. El  Consell  de  Govern  de  Ports  de  la Generalitat és l'òrgan  en  el  qual  hi  ha  representats tots els sectors interessats  en l'àmbit portuari català, a fi de cooperar en la consecució dels objectius que li són propis.
2. El  Consell  de  Govern  de  Ports  de  la Generalitat és integrat   pel   president   o    presidenta  de  l'ens,  pel vicepresident o vicepresidenta, pel gerent o la gerent i per un   nombre   de  vocals  que   s'han  de  designar  per  via reglamentària     i    que   ha   d'incloure    necessàriament representants  del  Departament  de   Política  Territorial i Obres  Públiques,  del  Departament   de  Medi  Ambient,  del Departament    d'Agricultura,    Ramaderia   i   Pesca,   del Departament   d'Indústria, Comerç i Turisme, dels ajuntaments en  el  terme   municipal  dels  quals hi hagi situat un port adscrit a Ports de la Generalitat, de les cambres de Comerç, Indústria  i  Navegació,  dels   sectors  marítim, comercial, pesquer i esportiu, i dels sindicats més representatius.
3. El  secretari o secretària del Consell de Govern de ports de la Generalitat és el mateix que el del Comitè Executiu de l'ens i assisteix a les sessions amb veu i sense vot.
4. El  Consell  de  Govern  es  reuneix  en sessió ordinària almenys  dues vegades l'any, i extraordinàriament sempre que ho   sol·licitin  el  president  o  presidenta o un terç dels membres.

Article 18
Funcions
1. Correspon al Consell de Govern:
a) Informar sobre l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital de Ports de la Generalitat.
b) Proposar  al  Comitè  Executiu l'aprovació de les normes generals relatives als serveis portuaris.
c) Informar  sobre  el programa d'actuació, d'inversió i de finançament de Ports de la Generalitat.
d) Informar  sobre el balanç i la memòria anual de Ports de la Generalitat.
e) Informar sobre la fixació de les tarifes i els cànons que ha d'aplicar Ports de la Generalitat.
f) Informar sobre la constitució de consorcis.
g) Informar  sobre les operacions de crèdit concertades per l'entitat.
h) Assessorar l'ens en totes les qüestions relacionades amb les  activitats  de Ports de la Generalitat i emetre informe sobre  qualsevol  assumpte  sobre el qual sigui consultat en l'àmbit de les seves competències.
i) Proposar  l'aprovació de les tarifes dels serveis que es prestin   i    del   cànon  que  ha  d'aplicar  Ports   de  la Generalitat.
j) Qualsevol altra que li pugui ésser conferida d'acord amb la legislació vigent.

Secció quarta
Zones portuàries

Article 19
Estructura funcional
1. Per al desenvolupament de les seves funcions, Ports de la Generalitat compta amb l'estructura orgànica suficient per a atendre  els  seus  objectius i d'acord amb les zones en què
s'organitza territorialment.
2. El  cap  o la cap de cada zona portuària porta a terme la gestió   directa  de  la zona portuària corresponent, d'acord amb  les   directrius que imparteixi el gerent o la gerent de Ports  de la Generalitat, i exerceix les funcions assignades reglamentàriament.

Capítol III
Règim econòmic

Article 20
Recursos
1. Els recursos de Ports de la Generalitat són:
a) Els  productes  de  les  tarifes  per serveis que presti directament, que tenen la consideració de preus privats.
b) Els   productes   dels   cànons   per    concessions   i autoritzacions  administratives  en els ports, les dàrsenes, les  instal·lacions  marítimes  i  les   marines interiors de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
c) Les quantitats obtingudes per l'alienació d'actius fixos i  pel rendiment dels béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.
d) Les  dotacions  o  subvencions  que  es consignin en els pressupostos  de la Generalitat, la resta de les subvencions i  dels auxilis de qualsevol tipus que puguin rebre d'altres entitats  públiques i la resta de subvencions i d'auxilis de qualsevol altre tipus que pugui rebre.
e) Els  procedents  dels crèdits, els préstecs i les altres operacions   financeres  que  es  puguin concertar i estiguin reflectides en la Llei de pressupostos de la Generalitat.
f) El   producte  de  l'aplicació  del  règim   sancionador establert per aquesta Llei
g) La resta d'ingressos que s'autoritzin.

2. Els  recursos  de  Ports de la Generalitat tenen caràcter finalista,   atès  que  són  destinats  a  la consecució dels objectius  de  l'entitat,  i  per  tant  a  la   millora, les inversions  i desenvolupament del sistema portuari català de la competència de la Generalitat.

Article 21
Règim pressupostari i de comptabilitat
1. El  pressupost  de  Ports de la Generalitat és anual i se subjecta   a  les  disposicions  sobre  pressupostos  de  les entitats  de dret públic que han d'ajustar llur activitat al dret  privat,   conforme  a  allò  que  disposa  la  Llei  de l'estatut de l'empresa pública catalana.
2. Ports   de   la   Generalitat   ha    d'ordenar   la  seva comptabilitat  d'acord  amb   el Pla general de comptabilitat pública  i  resta  sotmesa  al   control  financer mitjançant auditories,  d'acord  amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques.
3. Ports   de   la  Generalitat  ha  de   subscriure  amb  la Generalitat,   mitjançant   el    Departament   de   Política Territorial  i   Obres  Públiques  i amb l'informe previ dels departaments  de   la Presidència i d'Economia i Finances, un conveni  que  ha   d'incloure,  com  a  mínim,  les clàusules recollides   per  l'article  53  del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La durada del conveni és de quatre  anys,  sens   perjudici  d'una actualització anual en funció de les previsions pressupostàries o dels objectius.

Capítol IV
Règim jurídic

Article 22
Règim jurídic públic i privat
L'activitat  de  Ports  de  la  Generalitat  es   regeix, amb caràcter  general,  pel dret privat en els termes establerts per  l'article 7 i amb les especificacions determinades pels articles 23, 24, 25 i 26.

Article 23
Contractació
La contractació d'obres, serveis i subministraments de Ports de  la   Generalitat  s'ha de regir pel que estableix la Llei 13/1995,  de   contractes de les administracions públiques, i ha  de  garantir   els  principis  de  publicitat i de lliure concurrència.

Article 24
Personal
1. Les  relacions  entre  Ports  de  la Generalitat i el seu personal  es regeixen pel dret laboral, llevat de les places que  en   atenció  a  la  naturalesa de llur contingut queden reservades a funcionaris i funcionàries públics.
2. La  selecció  de personal de Ports de la Generalitat s'ha de  fer   dins  dels límits pressupostaris, i d'acord amb els principis  de   mèrit  i  capacitat  i,  llevat  del personal directiu i de confiança, mitjançant publicitat.

Article 25
Regim patrimonial
El  patrimoni  de Ports de la Generalitat és constituït pels béns  que   li són adscrits i els que adquireixi en virtut de qualsevol  títol   d'acord  amb  aquesta  Llei. La gestió del patrimoni  s'ajusta   al que disposen la Llei de l'estatut de l'empresa  pública  catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat.

Article 26
Recursos i reclamacions administratives
1. Els  actes  de  Ports  de la Generalitat sotmesos al dret administratiu  són susceptibles de recurs ordinari davant el conseller  o   consellera  de  Política  Territorial  i Obres Públiques.
2. El  recurs  extraordinari  de  revisió  s'ha d'interposar davant  del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.
3. Les  reclamacions  sobre  aplicació  i  efectivitat   dels cànons  s'han d'ajustar a la legislació vigent en matèria de reclamacions economicoadministratives.
4. Les  reclamacions  prèvies  a  la  interposició d'accions civils  i  laborals s'han de presentar davant el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

Llibre II

Ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes

Títol I
Zona de servei portuària

Article 27
Definició
1. Als  efectes  d'aquesta  Llei, s'entén per zona de servei portuària   la  formada  per les superfícies de terra i aigua necessàries  per   a  dur  a  terme  les activitats pròpies i complementàries dels  ports,  les dàrsenes  i  les instal·lacions marítimes.
2. Les  superfícies  d'aigua incloses dins la zona de servei són  tant   les  aigües  portuàries  interiors  arrecerades o delimitades   per  instruments  de senyalització marítima com les  exteriors immediatament adjacents a les obres d'abric i de bocana.

Article 28
Destinació
1. La  zona  de  servei  dels  ports,  les  dàrsenes   i  les instal·lacions  marítimes  regulades  per   aquesta  Llei  es destina  principalment a la prestació del servei portuari, i la  seva  utilització i explotació s'ha de realitzar d'acord amb   les  prescripcions  d'aquesta  Llei, amb el planejament urbanístic,   els  plans especials elaborats pels municipis i les normes que la desenvolupin.
2. Les  zones  corresponents  a vials d'accés al port, vials interiors   de  lliure  accés, i qualsevol zona on no hi hagi restricció  per   a l'accés de vianants, i també les obres de defensa   no    utilitzables,   tenen  en  qualsevol  cas  la consideració de zones d'aprofitament públic i gratuït. Aquestes  zones  són   exemptes  d'acreditar l'impost de béns immobles,  de conformitat amb la normativa reguladora de les finances locals.

Article 29
Delimitació
1. Els  projectes  de construcció dels ports, les dàrsenes i les   instal·lacions marítimes han de contenir la delimitació concreta  del   perímetre  de  la  respectiva  zona de servei portuària i han d'incloure els usos i les activitats pròpies i complementàries. Així    mateix,  els  projectes  han  de preveure  la   incidència  de  les obres portuàries sobre les zones    immediates   i   l'estudi   d'accessibilitat   a  les instal·lacions.
2. Correspon   al   conseller   o   consellera   de  Política Territorial i Obres Públiques, a proposta de l'Administració portuària,  l'aprovació  del corresponent Pla de delimitació de  la   zona  portuària  en  els  ports,  les dàrsenes i les instal·lacions   marítimes  ja  existents. El  Pla  n'ha   de definir  el  perímetre  i  ha  d'incloure  els   usos  i  les activitats   relacionats   amb    la  instal·lació  portuària previstos en l'esmentada zona de servei.
3. Per  a  l'aprovació del Pla s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu   de  les  administracions  competents  en  matèria d'urbanisme,  de  pesca  i  de medi ambient. Si els informes esmentats   no  s'emeten en el termini de dos mesos a comptar de  la  recepció   de  la  proposta,  es  pot  prosseguir  el procediment, excepte en els casos en què sigui manifestament incompatible amb el planejament urbanístic.

Article 30
Activitats, instal·lacions i construccions permeses
1. A  la  zona  de  servei  dels  ports,  les dàrsenes i les instal·lacions  marítimes  es  poden dur a terme activitats, instal·lacions  i  construccions  ajustades  a la destinació pròpia   de  cada  port,  dàrsena  o instal·lació marítima, i també totes les que siguin complementàries de les activitats essencials.
2. A  la  zona  de  servei  també es poden autoritzar usos i instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives   vinculades amb l'activitat portuària o marítima que  afavoreixin   l'equilibri  econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes.
3. En   el   domini  públic  portuari  o  adscrit   es  poden autoritzar:
a) Les  ocupacions  i  les  utilitzacions que es destinin a residència  o  habitació,  en  els  termes  que   disposa  la normativa estatal aplicable.
b) La  instal·lació  de  senyals  informadors  i  de rètols indicadors   d'establiments  o empreses  autoritzats  per l'Administració  portuària,  i  els  que  corresponguin a la realització  de  determinats  actes esportius i culturals de caràcter temporal, convenientment autoritzats.
4. El  conjunt  d'edificacions que es construeixin a la zona de  servei   portuària  i  les  que  tinguin  relació amb les activitats  comercials,  culturals,  esportives,  lúdiques o recreatives  a  què es refereix l'apartat 2 estan sotmeses a la   llicència  municipal  prèvia,  d'acord amb la legislació urbanística.
5. Les   obres   d'infraestructura   i   de   superestructura relacionades amb la instal·lació portuària no estan sotmeses als   actes  de control preventiu municipal a què es refereix l'article  220 de la Llei 8/1987, del 5 d'abril, municipal i de  règim  local  de Catalunya. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l'autoritat judicial.
6. El  règim de prohibicions establert per la Llei de costes per  a la utilització del domini públic maritimoterrestre no és  aplicable  a  les   instal·lacions  i  les  activitats  a realitzar en el domini públic portuari.

Títol II
Planificació portuària

Capítol I
Pla de ports de Catalunya

Article 31
Objecte, caràcter i vigència
1. El Pla de ports de Catalunya és un instrument d'ordenació del  litoral   català  dins  del  marc  de  les directrius de l'ordenació territorial, i té per objecte l'establiment dels criteris  per a la utilització portuària adequada i racional de  la costa catalana, i també l'atenció preferent envers la conservació  del  litoral  i  la   gestió  correcta  del medi ambient.
2. El   Pla  de  ports  de  Catalunya  té   caràcter  de  pla territorial  sectorial,  de conformitat amb la Llei 23/1983, del  21  de  novembre,  de  política   territorial,  i  ha de justificar  el seu grau d'adequació a les directrius del Pla territorial general de Catalunya.
3. La  vigència  del Pla és indefinida, sens perjudici de la seva   modificació  o  revisió  quan  les  circumstàncies   ho aconsellin  o  quan  es modifiquin les directrius formulades pel Pla territorial general.

Article 32
Contingut
El   Pla   de   ports   ha   de   contenir  l'estudi  de  les característiques  del   litoral  de  Catalunya,  l'anàlisi  a nivell  indicatiu   de  la  demanda  d'embarcacions  i  punts d'amarratge,    les  previsions  d'evolució,  l'anàlisi  dels diferents   trams  de  la costa catalana i els criteris per a protegir-la des d'un punt de vista ecològic i ambiental.

Article 33
Redacció i aprovació
1. La formulació i la redacció del Pla de ports de Catalunya i  de  les   seves  modificacions  o  revisions  correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
2. L'aprovació  del  Pla  i  de  les  seves   modificacions o revisions   correspon  al  Govern  de   la  Generalitat,  amb l'obertura  prèvia d'un període de consulta institucional de dos  mesos,  durant  el qual s'han de requerir informes dels departaments competents i de les administracions públiques i els    organismes   afectats. Paral·lelament   al  tràmit   de consulta s'ha d'obrir un període d'informació pública per un termini de trenta dies.

Article 34
Actualització
1. El  Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'actualitzar els estudis i les dades que formen part del contingut  del  Pla  de ports mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, en la forma que es determini, per via reglamentària.
2. Aquesta   actualització   no   té   la    consideració  de modificació o revisió del Pla.

Capítol II
Consideració  urbanística  dels  ports,  les  dàrsenes i les instal·lacions marítimes

Article 35
Coordinació amb el planejament urbanístic
1. Els  instruments de planejament urbanístic que afecten la zona  litoral   de  Catalunya,  un  cop aprovats inicialment, s'han de trametre a la direcció general competent en matèria de  ports  perquè  informi   sobre  les  qüestions de la seva competència.
2. El  règim  jurídic aplicable a aquests informes és el que regula  la   legislació urbanística per a les administracions sectorials  que  han   d'informar  sobre  els  instruments de planejament,  si   bé el termini per a emetre'ls no pot ésser en cap cas superior a dos mesos.

Article 36
Planificació urbanística general
Els  instruments  de planejament general del municipi han de qualificar  la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions  marítimes   existents  objecte d'aquesta Llei com  a  sistema general portuari. A més, han de contenir les determinacions    bàsiques    relatives   a  accessibilitat, connectivitat, edificabilitat, volumetria, usos i altres que es   considerin   d'interès   general,  en  el  marc  de  les competències    urbanístiques,  a  l'efecte  de  garantir  la coherència  amb  el  model  territorial  i  amb l'estructura general  i  orgànica  del  pla  en el qual s'integri la zona portuària.

Article 37
Plans especials
1. El   sistema   general   portuari  s'ha  de   desenvolupar mitjançant  un  pla  especial, que poden redactar, amb acord previ, l'Administració portuària o la corporació municipal.
Se  n'ha  de  fer la tramitació i l'aprovació d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.
2. Aprovat   inicialment   el   pla,   s'ha   de  trametre  a l'Administració  de l'Estat perquè pugui informar en matèria de  la  seva  competència  en  la  forma   i  amb els efectes determinats  per  la legislació de costes. Així mateix, s'ha de sol·licitar l'informe dels departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i de pesca.
3. En  el  supòsit  que  el  pla  hagi estat formulat per la corporació municipal, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha de  trametre  a   l'Administració portuària, que disposa d'un termini  de  dos   mesos  per  a  emetre informe, de caràcter preceptiu  i   vinculant  pel  que  fa a les matèries l'àmbit portuari.
4. Si   el   pla   ha  estat  formulat  per   l'Administració portuària,   abans   d'aprovar-lo    definitivament  s'ha  de trametre  a  les   corporacions locals afectades perquè en el mateix termini informin preceptivament.
5. L'acord  d'aprovació  definitiva del pla especial s'ha de notificar  al municipi afectat i, si escau, al promotor o al concessionari  i  s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. El  pla especial ha d'incloure, com a determinacions, les mesures  i   les  previsions  necessàries  per  a garantir el funcionament   eficaç  de la zona de servei portuària, el seu desenvolupament  futur,   la  seva  connexió  amb la xarxa de transports  terrestres i la obertura adequada de la demanda de serveis portuaris i mediambientals.

Títol III
Construcció i explotació

Capítol I
Iniciativa pública

Article 38
Iniciativa pública
1. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb els criteris del Pla  de  ports de Catalunya i el planejament urbanístic, pot construir   i   explotar   els  ports,  les  dàrsenes  i  les instal·lacions   marítimes  objecte  d'aquesta Llei, per ella mateixa    mitjançant   Ports   de   la    Generalitat   o  en col·laboració  amb  altres entitats públiques o privades, en qualsevulla de les formes permeses per la llei.
2. La  Generalitat  pot  adoptar  les més diverses formes de participació,   promoció   pública   i   foment   en  matèria portuària.
3. La  construcció  de nous ports, dàrsenes o instal·lacions marítimes   per la Generalitat i l'ampliació o la modificació dels  existents,   quan  sigui  rellevant  i  d'acord amb les característiques   que  es  determinin per via reglamentària, requereix     la   realització   del   projecte    constructiu corresponent  i  dels  estudis tècnics exigits per l'article 41, la petició dels informes, el tràmit d'informació pública i  la declaració d'impacte mediambiental a què fa referència aquesta Llei. Així mateix cal que en elaborar-se el projecte es  justifiqui  l'equilibri entre l'oferta i la demanda dels punts  d'amarratge  en  els  mateixos  termes   que estableix l'apartat 2 de l'article 40.

Article 39
Convocatòria de concursos
1. La Generalitat, d'acord amb la normativa reguladora de la contractació  de les administracions públiques, pot convocar concursos públics amb els objectes següents:
a) La  selecció  de  projectes de construcció de ports i de dàrsenes.
b) L'atorgament  d'una  concessió per a la construcció o bé per a la construcció i l'explotació d'un port o una dàrsena.
2. Durant la tramitació d'una sol·licitud de concessió, i en tot   cas    abans   de  l'aprovació  tècnica  del   projecte, l'Administració  pot  convocar un concurs en el mateix àmbit territorial. En aquest cas queda suspesa la tramitació de la sol·licitud. S'han  de   determinar per via reglamentària els supòsits en què es pot preveure el reemborsament a càrrec de l'adjudicatari  de  les despeses del projecte, en el supòsit que  finalment el sol·licitant no resulti ésser adjudicatari del concurs.

Capítol II
Iniciativa privada: concessió administrativa

Article 40
Iniciativa privada
1. La  Generalitat de Catalunya, d'acord amb el Pla de ports de    Catalunya,   i   sens  perjudici  de  les   competències municipals,  pot  atorgar concessions administratives per a la   construcció,   l'explotació  i  l'ampliació  de   ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes de la seva competència a persones   jurídiques  públiques o privades, amb subjecció al que  disposen   aquesta Llei, els seus reglaments i els plecs de clàusules administratives de la concessió.
2. Les  sol·licituds  que es presentin han de justificar que l'oferta  i   la demanda de punts d'amarratge existents en el tram  de  costa  on   es  projecti  construir  nous  ports és equilibrada,   cosa que s'ha de tenir en compte a l'efecte de resoldre les sol·licituds de noves concessions.

Secció primera
Ports artificials

Subsecció primera
Iniciació del procediment

Article 41
Sol·licitud de la concessió
1. Perquè  una  persona jurídica privada pugui ésser titular d'una   concessió  per  a  la construcció i l'explotació d'un port   ha  d'adoptar qualsevol forma societària o de caràcter associatiu     autoritzada    per   l'ordenament    vigent. La identificació  dels seus accionistes, en el cas de societats mercantils,   i   la  dels  socis  promotors,  en   la  resta d'entitats, és una condició indispensable. Qualsevol canvi o modificació  en la composició de l'accionariat, en el cas de societats,  o   dels  òrgans directius ha d'ésser comunicat a l'Administració que ha atorgat la concessió.
2. S'ha   d'adjuntar   a   les   sol·licituds   de  concessió l'avantprojecte  o  el projecte bàsic corresponent, redactat pel  personal tècnic competent, un estudi economicofinancer, la proposta del reglament d'explotació i de les tarifes i el resguard  acreditatiu  d'una fiança provisional per l'import del   2   per   100   del  pressupost  de  les  obres  i  les instal·lacions.
3. L'avantprojecte o el projecte bàsic ha de contenir, com a mínim,  un   estudi  d'impacte  mediambiental  i un estudi de dinàmica del litoral.

Article 42
Adequació i viabilitat
1. Presentada  la sol·licitud, la direcció general competent en  matèria   de ports n'ha d'efectuar la confrontació prèvia sobre  el  terreny, a fi de determinar-ne l'adequació al Pla de ports i al planejament urbanístic.
2. Si,  en  el termini màxim de tres mesos, s'estima que les sol·licituds   presentades  són  incompatibles  amb el Pla de ports  o   amb  el planejament urbanístic o inviables d'acord amb  el  que disposa l'apartat 1, les dites sol·licituds han d'ésser  arxivades  per   la  direcció  general amb audiència prèvia a l'interessat.

Subsecció segona
Tramitació

Article 43
Sol·licitud d'informes
1. El  projecte  presentat  s'ha  de  trametre, perquè sigui objecte de l'informe preceptiu, als organismes següents:
a) Els   departaments   de  la  Generalitat  de   Catalunya competents   per  raó  de  la  matèria, en  funció  de  les activitats a desenvolupar al port de nova construcció.
b) Els  ens  locals  en  l'àmbit  territorial dels quals es preveu la construcció del port.
c) Els  òrgans  de l'Administració de l'Estat competents en matèria  de   defensa  i  de marina mercant, en les qüestions pròpies de llur competència.
2. Si  transcorregut  el termini de dos mesos no s'han rebut els    informes   sol·licitats,   es  pot  prosseguir   en  la tramitació del procediment.

Article 44
Informe d'adscripció
1. S'ha  de  requerir  un  informe vinculant al Ministeri de Medi   Ambient,  en  relació amb les seves competències sobre els  béns   de domini públic maritimoterrestre de titularitat estatal.
2. L'informe a què es refereix l'apartat 1 s'entén favorable si  no s'emet de forma expressa en el termini de dos mesos a comptar de la recepció de la petició.

Article 45
Aprovació tècnica
1. A  la  vista  dels informes rebuts o havent transcorregut els   terminis  establerts  per a emetre'ls sense que s'hagin rebut,  el director o directora general competent en matèria de  ports  ha de resoldre expressament sobre l'aprovació del projecte en el termini de quatre mesos.
2. Contra  la  denegació expressa de l'aprovació tècnica, el sol·licitant    pot  interposar  recurs  ordinari  davant  el conseller  o  consellera  de  Política  Territorial  i Obres Públiques.

Article 46
Informació pública
El  projecte,  un  cop  notificada  per  resolució  la   seva aprovació   tècnica,  conjuntament  amb  l'estudi   d'impacte mediambiental i la relació de béns i drets afectats a què fa referència  l'article  51.2,  s'ha  de  sotmetre  al   tràmit d'informació  pública durant un termini no inferior a trenta dies   hàbils  mitjançant  un  anunci  publicat  en  el Diari Oficial  de  la  Generalitat de Catalunya i ha de tenir tota l'altra publicitat que es determini per via reglamentària.

Article 47
Declaració d'impacte mediambiental
Un  cop  finit  el  termini  d'informació  pública i després d'haver  estat  valorades  les  al·legacions per la direcció general  competent  en matèria de ports, l'expedient s'ha de lliurar   a l'òrgan competent del Departament de Medi Ambient perquè   elabori    la   declaració  d'impacte  mediambiental corresponent d'acord amb la normativa vigent.

Article 48
Projecte constructiu
Un   cop   efectuada   la  declaració  d'impacte   ambiental, l'interessat  ha  de  presentar  a l'Administració portuària competent,  en  el  termini  de  cinc mesos, el corresponent projecte  constructiu  de  les  obres  o  les instal·lacions objecte   de   la   concessió    amb  les  condicions  i  les modificacions que puguin resultar del tràmits establerts per l'article  43,  de  la informació pública i de la declaració d'impacte ambiental.

Article 49
Oferta de condicions
1. Un  cop  s'han  dut  a  terme  les  actuacions   a  què es refereixen  els  articles  d'aquesta subsecció, i a la vista del  resultat,  la  direcció general competent en matèria de ports ha d'oferir a l'interessat les condicions en les quals es  pot  atorgar   la  concessió,  perquè siguin acceptades o rebutjades en el termini d'un mes.
2. Sens  perjudici  de  les  singularitats  pròpies  de cada concessió,  les  condicions  s'han  d'adequar  als   plecs de clàusules   generals   per  a  l'atorgament   de  concessions aprovats  pel  Departament  de  Política Territorial i Obres Públiques.
3. Qualsevol  interessat  o  interessada  pot desistir de la seva   sol·licitud  abans  de  l'acceptació de les condicions ofertes. Aquest  desistiment comporta la pèrdua de la fiança dipositada,  llevat   que  obeeixi  a  l'excessiva onerositat sobrevinguda   del    projecte  com  a  conseqüència  de  les modificacions imposades per l'Administració.

Article 50
Pluralitat de sol·licituds
1. Quan    concorri    una    pluralitat    de   sol·licituds incompatibles  entre  elles,  bé   perquè  es refereixen a la mateixa  obra  o instal·lació, bé perquè ocupen una part del mateix  domini públic, les sol·licituds s'han de tramitar en competència,  amb  el  requisit  dels informes que estableix l'article 43.
2. A  la  vista  dels  informes  rebuts, la direcció general competent  en  matèria  de ports ha d'aprovar tècnicament el projecte   que  reporti una major utilitat pública. Únicament si  hi  ha   una identitat entre les sol·licituds presentades s'ha  de  tenir   en  compte la data de presentació i s'ha de donar preferència a la primera de les presentades.
3. Les  sol·licituds  incompatibles que es presentin després de  la   sol·licitud  d'informes  que  estableix l'article 43 s'han de tramitar independentment.
4. Els    sol·licitants    concurrents   que    no   resultin adjudicataris  de  la  concessió   tenen  dret a recuperar la fiança provisional que han prestat.

Subsecció tercera
Atorgament de la concessió

Article 51
Resolució d'atorgament i efectes
1. Un  cop  acceptades,  si s'escau, les condicions a què es refereix   l'article  49,  l'òrgan  competent  ha de resoldre discrecionalment  sobre  l'aprovació definitiva del projecte del  port i sobre l'atorgament de la concessió per a la seva construcció i explotació. Aquesta resolució s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. L'aprovació del projecte implica la declaració d'utilitat pública   i    la   necessitat  d'ocupació,  als  efectes  de l'ocupació  temporal  o  l'expropiació  forçosa  dels béns o drets  afectats  per l'objecte d'aquella. A aquests efectes, el    projecte   ha  de  comprendre  la  relació   completa  i individualitzada  dels  béns  i els drets que no formen part del  domini  públic  i que es considera necessari adquirir o ocupar per a executar-lo.
3. La  concessió  atorgada  no  eximeix  el  seu   titular de l'obligació  d'obtenir  les  llicències,  els permisos i les autoritzacions exigibles per altres disposicions legals.
4. La resolució que atorga la concessió s'ha de notificar en el  termini  de   deu  dies a la resta de les administracions públiques  que tinguin competències sobre l'espai en el qual es construirà el port.
5. Atorgada   la  concessió,  aquesta  s'ha  d'inscriure   al Registre de la Propietat.

Article 52
Naturalesa i durada
1. Tots   els   ports  construïts  en  virtut  de   concessió administrativa   són   instal·lacions  de   servei  públic  i atorguen  al  concessionari  el dret a l'ocupació del domini públic  necessari  per  a  l'execució  i l'explotació de les obres.
2. El  termini  d'ocupació no pot excedir el màxim fixat per la legislació aplicable al domini públic portuari.

Article 53
Condicions de l'atorgament
El  títol  d'atorgament  ha  de  fixar  les condicions de la concessió, que, almenys, són les següents:
a) Les   obres   i  les  instal·lacions  a   realitzar  pel concessionari,  amb  referència al projecte constructiu i al termini de començament i d'acabament.
b) Els   serveis   portuaris  d'existència  obligatòria   i opcional.
c) Els terrenys, les obres i les instal·lacions subjectes a reversió,  amb  la   indicació  dels  que  són de titularitat particular que s'incorporen a la zona de servei portuària.
d) El  termini pel qual s'atorga la concessió, incloses les pròrrogues que, si s'escau, puguin concedir-se.
e) Les  fiances i d'altres garanties que hagi de constituir el concessionari.
f) La  classe,  la  quantia,  els  terminis i les formes de lliurament  i  de  devolució,  si  escau, de subvencions, de bestretes  reintegrables,  d'avals i d'altres ajuts públics, quan   s'atorguin. Tractant-se  de  bestretes  reintegrables, s'han de fer constar al Registre de la Propietat.
g) Els cànons d'ocupació i, si escau, d'explotació a abonar pel concessionari.
h) El règim d'utilització, pública o privada, dels serveis i dels  espais   portuaris,  amb  l'obligació del concessionari d'establir  i   de  mantenir els accessos adequats per a l'ús públic de les zones de domini públic.
i) Les tarifes màximes que s'han de percebre del públic, amb la descomposició de llurs factors constitutius.
j) Els  poders  de  direcció,  de  vigilància  i de policia portuàries o marítimes que es confereixen al concessionari.
k) L'obligació del concessionari de mantenir en bon estat el domini  públic,   les  obres  i  les instal·lacions, de fer a càrrec  seu   les  reparacions  que  siguin  necessàries,  de facilitar   la  tasca  d'inspecció  i de control que hi duu a terme l'Administració portuària i de col·laborar-hi.
l) L'obligació    del    concessionari   de    remetre   a l'Administració   concedent   els   comptes  de  l'explotació auditats  i  de  facilitar   la  resta  d'informació  que  li sol·liciti    l'Administració   sobre   els   seus   resultats econòmics.
m) Les  condicions  que  es  considerin  necessàries, com a resultat  de  l'avaluació  d'efectes, per a no perjudicar el medi,  i   també les mesures indispensables per a mantenir la qualitat de les aigües marítimes.
n) Les  causes  generals  i  específiques  d'extinció de la concessió, si es preveuen, i els efectes que produeixen.
o) Les prescripcions tècniques referents al projecte, si se n'estableixen.

Article 54
Garanties
1. Un   cop   notificat   l'atorgament   de    la  concessió, l'interessat   ha   d'acreditar   davant  el  Departament  de Política  Territorial  i   Obres Públiques, en el termini que per  reglament  es  determini,   la  constitució de la fiança definitiva,  que  ha  de   consistir  en  el  20  per 100 del pressupost  total   de  les  obres o les instal·lacions i que s'ha  de  prestar   en  la  forma  determinada  pel  plec  de condicions   tot  incrementant  fins a la quantia indicada la fiança provisional. Aquesta garantia respon de l'execució de les  obres  i  les   instal·lacions  d'acord  amb el projecte aprovat  i  dins   del  termini fixat a la concessió i de les penalitats  imposades   al  concessionari  per raó de la dita execució.
2. Un cop acabades les obres i les instal·lacions i aprovada l'acta de reconeixement final d'aquestes per l'Administració portuària, la fiança definitiva s'ha de mantenir o reduir en la quantia i la forma que s'assenyali al plec de condicions, tot   subsistint  per  tot  el  temps que duri la concessió i convertint-se en fiança definitiva de la gestió dels serveis portuaris  concedits, la qual en cap cas no pot superar el 2 per  100  del  pressupost   total  de  les  obres. El plec de condicions ha d'establir la reducció graonada de la fiança a mesura  que  s'aprovin parcialment les obres. La part en què es  redueixi  la fiança definitiva de la construcció d'obres ha  d'ésser  retornada al concessionari dins del termini que reglamentàriament s'estableixi.
3. L'incompliment   imputable   al   concessionari    de  les obligacions  prescrites pels apartats 1 i 2 pot ser causa de resolució de la concessió.
4. En  el  cas que s'imposin penalitats o indemnitzacions al concessionari    per  raó  de  l'incompliment  de  les  seves obligacions, aquest ha de reposar o ampliar les garanties en la quantia corresponent i en el termini que reglamentàriament  s'estableixi. En cas contrari, incorre en causa de resolució.

Subsecció quarta
Obres de construcció i protecció del medi natural

Article 55
Obres i instal·lacions
1. Les obres i les instal·lacions s'han de realitzar d'acord amb el projecte de construcció aprovat i s'han de començar i acabar  dins  dels  terminis   fixats  pel plec de condicions particulars   de   la    concessió,  sens  perjudici  de  les pròrrogues que s'escaiguin.
2. Les  obres  i les instal·lacions compreses en el projecte aprovat  i   llurs  modificacions autoritzades de conformitat amb  aquesta  Llei   han  d'ésser  dirigides  per  un  tècnic competent   i  resten  subjectes  a  la inspecció tècnica i a l'aprovació  del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
3. El  Departament  pot  requerir  en  qualsevol  moment   al concessionari tota la documentació que calgui per a conèixer l'import   total  de  les  inversions  realitzades  i la seva situació economicofinancera real.

Article 56
Protecció  del  medi  natural i de la qualitat de les aigües marítimes
1. El  concessionari ha d'adoptar, a càrrec seu, les mesures correctores  i   de  protecció  del medi natural i aplicar el programa  de vigilància ambiental fixats a les condicions de la  concessió, d'acord amb el que disposi l'òrgan que tingui atribuït  el  seguiment i la vigilància del compliment de la declaració  d'impacte  mediambiental,  sens perjudici de les funcions  que  corresponen al Ministeri de Medi Ambient i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per a la  qual  cosa  el   concessionari  els ha de subministrar la informació necessària.
2. El  concessionari  ha  d'establir i mantenir a càrrec seu les    instal·lacions  i  la  maquinària  necessàries   per  a assegurar  la  qualitat de les aigües marítimes a l'interior del recinte portuari, d'acord amb les prescripcions del plec de condicions i la legislació sectorial aplicable en matèria de   protecció  del  medi   ambient. A  aquests  efectes,  el concessionari ha de permetre la pràctica dels controls i les inspeccions  que  realitzi l'òrgan administratiu competent i de  col·laborar-hi,  i està obligat a aplicar, a càrrec seu, les mesures correctores que a conseqüència de les esmentades actuacions s'assenyalin com a necessàries.
3. El   concessionari  té  l'obligació  de  complir   el  que estableix  l'article  79 i de disposar de les instal·lacions necessàries  per  a  la  recepció  de   residus  i  aigües de sentines  i  la  neteja   d'olis,  greixos i altres productes contaminants.

Subsecció cinquena
Explotació

Article 57
Règim general
1. L'explotació  i  la  conservació del port és a càrrec del concessionari,  que  pot  dur  a  terme  aquesta   gestió  en qualsevol  de  les  modalitats establertes per la legislació vigent  que  sigui  aplicable  i  d'acord  amb   el reglament general d'explotació i policia dels ports de Catalunya i amb el reglament particular d'explotació.
2. En  tot cas, el concessionari assumeix la responsabilitat total de l'explotació i la conservació del port, als efectes dels   seus  drets  i   obligacions,  davant  l'Administració portuària.
3. Les  funcions  tècniques  d'explotació  i conservació han d'ésser exercides en cada cas per personal amb la necessària capacitació professional.

Article 58
Cànon d'ocupació
El  concessionari  està  obligat  a  satisfer  el   cànon per ocupació  del domini públic maritimoterrestre adscrit, en la quantia  fixada  en  el  plec de condicions de la concessió, d'acord   amb  les  disposicions contingudes en la legislació vigent que sigui aplicable.

Article 59
Serveis portuaris
En  l'àmbit  dels  ports,  tenen  la consideració de serveis portuaris d'ús públic els següents:

a) La  utilització  dels llocs d'amarratge o ancoratge d'ús públic tarifat i de les places d'estada a terra.
b) El servei de varada.
c) La utilització de grues i d'altres elements de transport.
d) El subministrament d'aigua, electricitat i carburants.
f) La  utilització  de  les  zones d'aparcament de vehicles establertes als espais portuaris.
g) Els  altres  serveis portuaris que es determinin per via reglamentària,   o  que  com  a  tals  siguin recollits en el projecte definitivament aprovat.

Article 60
Cessió d'elements portuaris
1. Els  contractes que es concerten entre el concessionari i altres  persones   físiques  o  jurídiques  i  que  tenen per objecte   la  cessió  temporal  de  l'ús  i  gaudi d'elements portuaris  no reservats a l'ús públic tarifat s'han de regir pel  dret   privat pel que fa a les relacions entre les parts contractuals. Els   contractes esmentats s'han de subjectar a les clàusules de la concessió, a la reglamentació general de l'explotació   i  policia  dels  ports   de  Catalunya  i  al reglament particular de cada port que aprovi l'Administració portuària  en atorgar la concessió. Aquests contractes s'han de   formalitzar  en escriptura pública i són inscribibles en el Registre de la Propietat.
2. Als  efectes  del  que  disposa  l'apartat  1,   abans  de l'atorgament   dels   contractes,  el   concessionari  ha  de presentar  davant  l'Administració   portuària  un  contracte tipus per a la seva conformitat, la qual s'entén atorgada en el  termini  d'un mes sempre que no hi hagi un pronunciament exprés  en  sentit  contrari. L'Administració està facultada per a imposar clausulats mínims que garanteixin els legítims interessos dels cessionaris.
3. Els contractes pels quals es cedeix l'ús i gaudi de llocs d'amarratge i de places d'estada a terra confereixen un dret d'ús  preferent,  en  els termes que estableixi el reglament general d'explotació i policia dels ports de Catalunya.
4. En  la  forma  que s'estableixi per via reglamentària per raó  de   llurs  característiques  específiques, en els ports s'ha  de reservar un percentatge de la superfície total dels llocs  d'amarratge  i   ancoratge  i de les places d'estada a terra  per a l'ús públic dels vaixells i de les embarcacions transeünts. En  qualsevol  cas,  aquest   percentatge  no pot ésser inferior al 10%.
5. La  construcció,  l'ampliació  o la reforma dels espais i les   instal·lacions portuaris objecte de cessió a tercers, i també   l'explotació  de  les activitats econòmiques que s'hi situïn,   han de comptar amb caràcter preceptiu amb l'informe del  municipi   afectat  i,  si  escau, amb l'obtenció de les llicències corresponents.

Article 61
Control administratiu
1. Correspon  al Departament de Política Territorial i Obres Públiques  la inspecció i la fiscalització dels ports i dels serveis  portuaris,  en   relació  amb  la  conservació  i la reparació de les obres i les instal·lacions, i també pel que fa a l'explotació i la prestació regular dels serveis.
2. El  concessionari  ha de remetre anualment al Departament de  Política   Territorial  i  Obres  Públiques  una  memòria relativa   a  l'activitat  de  l'explotació  i  als resultats econòmics  de  la  gestió  portuària. En qualsevol cas, sens perjudici  del que disposa l'article 55.3, el Departament de Política   Territorial  i  Obres  Públiques  pot  requerir en qualsevol  moment  al  concessionari els comptes auditats de l'explotació.
3. Si   de  l'incompliment  de  la  concessió   imputable  al concessionari  es  deriva  una pertorbació greu dels serveis portuaris  o es produeix una lesió greu dels interessos dels usuaris   o  del  medi ambient i l'Administració portuària no decideix  la   revocació  de  la concessió, es pot acordar la seva  intervenció, amb substitució o sense del concessionari en  la  gestió. En  tot   cas, el concessionari ha d'abonar a l'Administració  els danys i perjudicis que per aquest motiu li hagi causat.

Article 62
Transmissió i constitució de garanties
1. Les  concessions  per  a la construcció i l'explotació de ports   es  poden  transmetre  amb  l'autorització prèvia del Departament  de  Política Territorial i Obres Públiques, que pot  exercir   els drets de tempteig i retracte en els termes que  s'estableixin  per   via reglamentària, després que hagi estat  aprovada l'acta de reconeixement final de les obres i que aquestes hagin estat explotades per espai d'una cinquena part del termini de la concessió.
2. El  Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha  d'autoritzar   prèviament  la  constitució d'hipoteques i altres drets de garantia sobre les concessions, i també llur embargament  eventual. En el supòsit d'adjudicació dels béns de   la   concessió  a   conseqüència  d'un  embargament,  la Generalitat pot exercir el dret de retracte en el termini de tres  mesos,  a  comptar  del   moment en què l'Administració portuària tingui coneixement de l'adjudicació.

Article 63
Modificació
A  petició  del  concessionari  i d'acord amb el que disposa aquesta   Llei,  es  poden  autoritzar  modificacions  en  la concessió  que no comportin l'ampliació de la zona de servei i  l'edificació   d'obres i instal·lacions no previstes en el projecte  de  construcció. Els procediments de tramitació de les modificacions s'han de regular per via reglamentària.
Això  s'entén  sens  perjudici de la necessitat de modificar prèviament,   si  s'escau, el planejament portuari, ni de les prerrogatives  legals   que té l'Administració en relació amb la   modificació    dels  termes  de  la  concessió. Per  via reglamentària,   s'han   de   regular  els   procediments  de tramitació   de  les  modificacions   i  s'han  establir  els supòsits  en  què  aquestes   han  d'ésser  acompanyades d'un estudi d'impacte ambiental.

Article 64
Extinció de la concessió: causes
1. És  causa  d'extinció  de  la  concessió  l'acabament del termini.
2. Són causes d'extinció anticipada de la concessió:
a) El rescat de la concessió per l'Administració.
b) La declaració de fallida o l'extinció del concessionari.
c) La  suspensió  de  pagaments del concessionari quan això impossibilita   la  realització  de  les obres previstes o la prestació  dels serveis portuaris. L'Administració portuària pot permetre la continuïtat de la concessió si considera que el  concessionari  ofereix les garanties suficients per a la seva execució, llevat que l'Administració no se'n reservi la gestió directa.
d) El  mutu  acord  entre  l'  Administració portuària i el concessionari.
e) La  revocació de la concessió per incompliment imputable al  concessionari   de  les  clàusules  o  de  les condicions establertes en el plec.
f) Les  altres  causes  que  d'acord  amb  la legislació de contractes  es determinin i les que s'estableixin en el plec de condicions.

Article 65
Extinció per causa imputable al concessionari
Un  cop  extingida  la  concessió  per  causa   imputable  al concessionari, es produeixen els efectes següents:
a) L'ocupació   per  l'Administració  de  les  obres,   les instal·lacions i els elements de la concessió.
b) L'expedient de taxació de la concessió, amb exclusió dels beneficis futurs que deixi de percebre el concessionari.
c) La convocatòria de licitació per a adjudicar novament la concessió  amb   subjecció  al  mateix  clausulat  que  regia anteriorment,  amb la taxació aprovada a aqueste efectes, en el  supòsit   que  l'Administració  no  es  reservi la gestió directa.
d) La  indemnització  dels  danys  i  perjudicis  causats a l'Administració.
e) La pèrdua de les garanties prestades, en cas d'extinció, quan intervé culpa del concessionari.
f) La  sanció  corresponent, si el concessionari incorre en algun dels supòsits tipificats com a infracció.

Article 66
Extinció per mutu acord
Extingida  la  concessió per mutu acord de l'Administració i del   concessionari, es produeixen els efectes establerts per les lletres a) i c) de l'article 65, si bé la licitació s'ha de   fer  sobre  la  base   de  la  indemnització  vàlidament estipulada a aquest efecte.

Article 67
Reversió
1. Reverteixen  a  l'Administració  portuària les obres, les instal·lacions i la resta dels elements afectats als serveis portuaris. L'Administració   pot  continuar gestionant-les en qualsevol de les formes previstes per la llei.
2. En  tot  cas, els terrenys, els accessos, les obres i les instal·lacions   i la resta d'elements de la concessió han de revertir  a   l'Administració  lliures de càrregues, i resten extingits  i   sense  efecte tots els drets reals i personals que terceres persones hi poguessin tenir.
3. Els  anteriors  titulars  de  drets  d'ús  i  gaudi sobre elements  portuaris  tenen  el  dret  preferent de continuar utilitzant-los,   com   a   usuaris    dels  serveis  públics corresponents,   amb   subjecció  al  reglament  d'explotació aplicable,   mitjançant  el  pagament de la tarifa respectiva administrativament   aprovada.
4. La  Generalitat  de  Catalunya no assumeix, per raó de la reversió,   cap  tipus  d'obligació  econòmica  o laboral del concessionari.

Article 68
Continuació de l'explotació
1. El  concessionari  que desitgi continuar l'explotació del port més enllà del termini de la concessió pot sol·licitar a l'Administració  portuària,   un cop transcorregudes les dues terceres  parts  del  termini de la concessió, l'adjudicació d'un nou contracte de gestió de la concessió administrativa.
2. Si es produeix la sol·licitud a què es refereix l'apartat 1,  llevat  que   l'Administració  portuària  opti per alguna forma de gestió directa, s'ha d'anunciar en el Diari Oficial de  la  Generalitat  de  Catalunya   i se li ha de donar tota l'altra publicitat que s'estableixi per via reglamentària, a fi  que  en  un termini de sis mesos puguin presentar altres sol·licituds terceres persones interessades en la gestió.
Finit  aquest  termini,  s'ha  d'obrir un concurs restringit entre   els  qui  hagin  presentat  una  sol·licitud  per   a l'adjudicació del contracte de la concessió.
3. En  aquest  concurs  s'ha d'atorgar un dret de tempteig a l'antic   concessionari,  sempre  que compleixi els requisits següents:
a) No  haver incorregut en incompliment de les clàusules de la concessió.
b) Haver gestionat satisfactòriament la instal·lació durant el  termini de la concessió, i haver procedit a corregir les deficiències  observades  per l'Administració de la manera i en els terminis indicats per aquesta.
4. Per  via  reglamentària s'han de desenvolupar els criteris de valoració establerts per la lletra b) de l'apartat 3, que en tot cas han de fer referència al manteniment i la millora de les instal·lacions durant tot el període de la concessió, al  foment  de  les  activitats  marítimes  i   portuàries, a l'obtenció de guardons i premis relacionats amb la cura i la qualitat  de  les  instal·lacions  i a l'oferta de serveis i activitats  suplementaris  destinats a fomentar i dinamitzar la  nàutica esportiva. Per via reglamentària s'ha d'establir la  manera  d'acreditar aquests extrems a l'efecte d'obtenir l'esmentat dret de tempteig.
5. En  el  cas  que  el  concurs  no  es resolgui a favor de l'antic  concessionari,  aquest  no  manté cap dret sobre la concessió,  i  s'aplica  a  tots els efectes el règim que hi hagi determinat en finalitzar el termini de la concessió. Si la   gestió    de   la   concessió   s'atorga   a   l'anterior concessionari,  l'Administració  pot  variar les clàusules i les  condicions reguladores del nou contracte de gestió, les quals han d'ésser acceptades pel concessionari.
6. En   el   cas   que  l'antic  concessionari,   si  resulta adjudicatari  del  concurs,  o  bé el guanyador d'aquest, no accepti  les  condicions  de gestió i explotació establertes per    l'Administració,   s'han    d'iniciar   les   gestions necessàries  encaminades a atorgar el contracte de gestió de la  concessió  al  següent   classificat,  sense  que  calgui convocar un nou concurs.

Secció segona
Dàrsenes i instal·lacions marítimes de la Generalitat

Article 69
Concessió per a la construcció i explotació
1. Les concessions administratives per a la construcció o la modificació  de   dàrsenes  i  d'instal·lacions  marítimes de competència  de   la Generalitat es regeixen, pel que fa a la sol·licitud,  la   tramitació,  l'atorgament, les obligacions del  concessionari  i   l'explotació,  per  la secció primera d'aquest  capítol  en   tot  allò que no s'oposa al seu règim específic,   i    en  la  forma  que  es  determini  per   via reglamentària.
2. Qualsevol  persona  física o jurídica, pública o privada, pot  ésser   titular  d'una concessió administrativa per a la construcció  i l'explotació d'una dàrsena o una instal·lació marítima.

Títol IV
Gestió  del  domini  públic  portuari  adscrit a Ports de la Generalitat

Capítol I
Utilització del domini públic portuari

Secció primera
Disposicions generals

Article 70
Domini públic portuari de la Generalitat
1. Són  béns de domini públic portuari de la Generalitat els afectats    al   servei   portuari   de    competència  de  la Generalitat.
2. Pertanyen al domini públic portuari de la Generalitat:
a) Els  terrenys,  les  obres  i  les  instal·lacions fixes afectes  als  ports traspassats a la Generalitat d'acord amb el Reial decret 2876/1980, del 12 de desembre.
b) Els  terrenys, les obres i les instal·lacions adscrits o que  en  el   futur  s'adscriguin a la Generalitat per a usos portuaris.
3. Ports   de  la  Generalitat  gestiona  el  domini   públic portuari  adscrit a la Generalitat de conformitat amb el que estableix l'article 7.

Article 71
Utilització del domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat
1. Per a la utilització del domini públic portuari adscrit a Ports  de  la   Generalitat  per  a  usos  en  què  concorrin circumstàncies  especials  d'exclusivitat,  d'intensitat, de perillositat o de rendibilitat, o que requereixin l'execució d'obres    o     d'instal·lacions,   s'ha   d'exigir    sempre l'atorgament  de  l'autorització  o concessió administrativa corresponent, que n'ha d'acreditar el cànon o els cànons, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.
2. En  qualsevol  cas,  tota  utilització  del domini públic portuari ha d'ésser compatible amb el planejament portuari i congruent  amb   els  usos  i les finalitats pròpies d'aquest domini  públic. L'Administració  portuària  conserva  en tot moment  les   facultats  de  control  i de policia per tal de garantir  l'ús   adequat  del  demani. A  aquests efectes, el titular  de   la utilització o de l'activitat resta obligat a informar-la  de les incidències que es produeixin en relació al  domini  públic i a complir les instruccions que li dicti l'Administració.

Article 72
Procediment d'atorgament
1. El  procediment  per  a  l'atorgament  de  concessions   i autoritzacions  en el domini públic portuari adscrit a Ports de  la   Generalitat  es  pot  iniciar  d'ofici mitjançant la convocatòria  del  concurs  corresponent o a instància d'una persona física o jurídica interessada.
2. El  procediment  d'atorgament  de  les  autoritzacions  i concessions  a  instància  d'una  persona  interessada ha de constar  de  les  fases de sol·licitud, informes preceptius, informació pública i resolució, en la forma que es determini per via reglamentària. Amb la sol·licitud s'ha d'adjuntar el resguard acreditatiu d'una fiança provisional per import del 2   per   100   del   pressupost  de   les  obres  i  de  les instal·lacions.
3. Quan  un  mateix interessat sol·licita usos diferents del domini   públic  portuari  i aquests usos es relacionen entre si, s'han de tramitar en un sol expedient, sens perjudici de la documentació tècnica que correspongui a cada un d'ells.

Article 73
Títol d'atorgament
El   títol  d'atorgament  ha  de  fixar  les   condicions  de l'autorització  o de la concessió, que, com a mínim, són les següents:
a) L'objecte i l'extensió de la utilització o de l'ocupació.
b) Les  obres o les instal·lacions que, si escau, ha de fer l'adjudicatari,   amb  referència  al projecte constructiu, i també els terminis de començament i d'acabament.
c) El  termini de l'atorgament i, si escau, la possibilitat de pròrroga.
d) Les fiances que ha de constituir l'adjudicatari.
e) Els  cànons  d'ocupació  i, si escau, d'activitat, i les taxes a satisfer per l'adjudicatari.
f) El  règim  d'utilització  dels  espais  portuaris,  amb l'obligació  de  l'adjudicatari d'establir i de mantenir els accessos adequats per a l'ús públic del demani.
g) Les tarifes o els preus màxims a percebre del públic, si escau, amb el detall dels factors constitutius com a base de futures revisions.
h) Les facultats de policia que es deleguen a l'adjudicatari.
i) L'obligació  de  mantenir en bon estat el domini públic, les  obres   i  les instal·lacions, i de fer a càrrec seu les reparacions que siguin necessàries.
j) L'adopció de mesures específiques, segons els casos, per a   no    perjudicar   el   medi   ambient,   i   les  mesures indispensables  que  garanteixin  la   qualitat de les aigües marítimes  a  l'interior  del  recinte   portuari  i als seus voltants.
k) L'obligació de l'adjudicatari, si escau, de constituir un dipòsit    suficient  per  a  les  despeses  de   reparació  o d'aixecament  i  retirada, parcial o total de les obres i de les  instal·lacions fixes o desmuntables a càrrec seu, en el moment   de  l'extinció  del títol corresponent, llevat d'una decisió   contrària  de  l'òrgan competent de l'Administració portuària.
l) Les  causes  generals i específiques de resolució, si es preveuen, i els efectes que produeixen.
m) Les prescripcions tècniques al projecte, si escau.

Article 74
Fiança definitiva
1. Un   cop   atorgada   l'autorització   o    la  concessió, l'adjudicatari  ha  de  constituir la fiança definitiva, tot incrementant la provisional fins al 5 per 100 del pressupost corresponent de les obres o de les instal·lacions.
2. Quan el peticionari ha prestat fiança per a l'adjudicació d'altres  títols   administratius atorgats per la Generalitat que siguin exigibles per a la realització de l'activitat que motiva  la  sol·licitud  d'utilització del domini públic, la quantia  total  acumulada  de  les fiances esmentades no pot excedir de la més gran de les fiances legalment exigides per a qualsevol dels títols d'utilització concurrents.
3. La fiança definitiva s'ha de retornar un cop acabades les obres   o    les   instal·lacions   i   aprovada    l'acta  de reconeixement final.

Article 75
Modificació, extinció i revocació
1. Sens  perjudici  de  les  especialitats  assenyalades per aquesta  Llei,  les  autoritzacions  i  les  concessions   es modifiquen,  s'extingeixen  i  es  revoquen  per   les causes establertes  en  la  legislació reguladora del domini públic maritimoterrestre.
2. Un  cop  extingit  el  dret  a  la utilització del domini públic  portuari,  l'Administració portuària no assumeix cap obligació laboral o econòmica del titular.
3. L'incompliment  de  les clàusules o de les condicions del títol    d'atorgament   per   causes  imputables  al   titular determina,  amb l'audiència prèvia d'aquest, la resolució de l'autorització   o   de  la  concessió,  sens   perjudici  de l'expedient sancionador que sigui procedent.
4. Un  cop iniciat l'expedient de revocació, l'Administració portuària pot disposar, amb l'audiència prèvia del titular i segons  els  casos,  la   paralització  de  les  obres  o  la suspensió dels usos o de l'explotació de les instal·lacions.
5. La  suspensió de l'execució de la revocació requereix del titular  la presentació d'un dipòsit previ en la quantia que en resulti aplicable segons els criteris que reglamentàriament s'estableixin.
6. Sens  perjudici  de  les  indemnitzacions que en cada cas s'escaiguin,  la  declaració  de  revocació  i la renúncia a l'autorització  o  a  la concessió comporten la pèrdua de la fiança, si n'hi ha.

Article 76
Registre d'usos
Per  via  reglamentària s'ha de crear un registre d'usos del domini   públic  portuari  de la Generalitat i establir-ne el funcionament i l'organització.

Secció segona
Autoritzacions

Article 77
Àmbit
1. Cal  l'autorització administrativa prèvia per a ocupar el domini  públic   portuari  amb  instal·lacions desmuntables o béns  mobles  i   per  a desenvolupar en els espais portuaris activitats  industrials,   comercials o de serveis al públic, encara  que  no  requereixin   obres  o instal·lacions de cap tipus.
2. La durada màxima de les autoritzacions és de tres anys, i en cap cas no se'n pot admetre la pròrroga.
3. Les  autoritzacions s'atorguen amb caràcter personal i no són transferibles inter vivos.
4. Les  autoritzacions  que  impliquen  ocupació  del domini públic portuari s'atorguen a títol de precari.
5. La  construcció,  l'ampliació  o la reforma dels espais i les   instal·lacions portuaris objecte de cessió a tercers, i també   l'explotació  de  les activitats econòmiques que s'hi situïn,   són  subjectes,  si  escau,  a  l'obtenció  de   les llicències  municipals corresponents d'obres i d'activitat i al   pagament  dels  impostos i les taxes municipals, quan ho estableixi la legislació de règim local.

Article 78
Extinció i revocació
1. L'Administració  portuària pot revocar unilateralment les autoritzacions mitjançant resolució motivada i audiència del titular,   quan    són   incompatibles  amb  obres,  plans  o normatives   aprovats   posteriorment,   quan   obstaculitzen l'explotació  portuària  o quan impedeixen la utilització de l'espai   portuari   en   activitats   de  major  interès. La revocació,  en  aquestes   circumstàncies,  no  dóna  dret  a indemnització.
2. Un cop extingida o revocada l'autorització, el titular té dret   a    retirar   els   materials,   els    equips  i  les instal·lacions  de  la  seva   propietat, i té l'obligació de fer-ho   quan  ho  determini   l'Administració  portuària. En aquest  darrer  cas,  si la retirada no es duu a terme en el termini  i  en  les  condicions assenyalats, s'ha de fer amb càrrec  al titular. En tot cas, el titular té l'obligació de restaurar  la realitat física alterada i de deixar el domini públic en el seu estat anterior.

Article 79
Prohibició d'abocaments
1. Als   ports,  a  les  dàrsenes  o  a  les   instal·lacions marítimes  és  prohibit  abocar  aigües que continguin olis, hidrocarburs,  matèries  en suspensió, plàstics o qualssevol altres  matèries  o  productes  contaminants,  i   llençar-hi terres,   escombraries,   deixalles,  restes   de  la  pesca, enderrocs  o  qualsevol  altre   material,  i així mateix els productes  resultants  de  la   neteja  de  les sentines dels vaixells i altres embarcacions.
2. Quan  s'aboquin materials no autoritzats, l'Administració portuària pot ordenar als responsables que els recullin o en netegin  les  aigües   immediatament. En  cas d'incompliment,
l'Administració  ha  de  procedir a l'execució subsidiària a càrrec dels responsables.

Article 80
Recepció de residus
Les  instal·lacions situades dins la zona de servei portuari i  especialment   les que utilitzen substàncies petrolíferes, químiques i petroquímiques o combustibles líquids, qualsevol que  sigui  la  seva  activitat, i també les drassanes i les instal·lacions   de   reparació    naval,   han  de  disposar d'instal·lacions  per   a  la  recepció  i  el  tractament de residus   d'aquesta naturalesa i d'aigües de sentines i per a la   neteja    d'olis,   de   greixos  i  d'altres   productes contaminants. A més, han de disposar dels mitjans suficients per a prevenir i combatre els abocaments.

Article 81
Obres de dragatge
1. Les   obres   de   dragatge  al  domini   públic  portuari requereixen autorització de l'Administració portuària.
L'òrgan  competent  en matèria de marina mercant ha d'emetre informe   previ  vinculant  quan  les obres projectades poden afectar  la seguretat de la navegació i els canals d'accés a la  zona  de  servei portuari o la determinació de les zones d'ancoratge o de maniobra.
2. El  projecte  d'obres  de  dragatge,  en  especial les de bocana  o  exteriors,  ha  de contenir els estudis tècnics i d'avaluació  d'efectes  en  relació a la sedimentologia i la dinàmica    litoral,   la  possible  localització  de   restes arqueològiques i els biomes marí i submarí.
3. El projecte, juntament amb els estudis esmentats, s'ha de trametre  als   departaments de Medi Ambient i d'Agricultura, Ramaderia  i  Pesca   i,  si  s'escau,  al  de Cultura perquè n'emetin   informe. L'òrgan competent en matèria de costes ha d'autoritzar,  si escau i amb l'informe preceptiu previ dels municipis afectats, la destinació de les sorres dragades als ports,  les  dàrsenes  o les instal·lacions marítimes i llur dipòsit o abocament.

Secció tercera
Concessions

Article 82
Àmbit i durada
1. Tota  ocupació  del domini públic portuari per un termini superior  a   tres  anys  o  per un altre d'inferior però amb obres   o    instal·lacions   no  desmuntables  s'ha  de   fer mitjançant una concessió administrativa.
2. Tota concessió s'entén atorgada sens perjudici de tercers i salvant els drets preexistents.
3. El  títol  d'atorgament  ha de determinar la durada de la concessió   sense  que  en  cap  cas  el  termini   d'ocupació excedeixi  el  màxim  fixat  en  la legislació en matèria de domini públic marítim terrestre-portuari.
4. Abans  de l'atorgament de les concessions administratives corresponents s'ha de demanar  l'informe  preceptiu  al municipi afectat.

Article 83
Transmissió i gravamen
1. Les concessions són transmissibles per actes inter vivos, d'acord  amb  els   requisits establerts per la legislació de contractes    de     les   administracions   públiques,   amb l'autorització  prèvia de l'Administració portuària, que pot exercir els drets de tempteig i retracte.
2. Per  a  la  constitució  d'hipoteques i d'altres drets de garantia   sobre  les  concessions  s'ha d'exigir, igualment, l'autorització    prèvia   de  l'Administració  portuària. En aquest   supòsit  s'ha  d'aplicar  la regulació que estableix l'apartat   3  de l'article 62, pel que fa a la transmissió i la constitució de garanties.
3. El    concessionari   resta   obligat   a    comunicar   a l'Administració  portuària  la   cessió  d'ús  de determinats elements o de l'explotació total o parcial de la concessió.

Article 84
Especialitats de la tramitació
1. Es  pot  obviar  el  tràmit  d'informació  pública   si la concessió   es  refereix  a  la  utilització   d'edificacions preexistents sense modificació de l'estructura exterior i és destinada als usos permesos pels instruments de planificació portuària.
2. Un  cop  atorgades,  les concessions s'han d'inscriure al Registre   de  la  Propietat,  sens perjudici del que disposa l'article 76.

Article 85
Declaració d'utilitat pública
1. Si  l'atorgament de la concessió determina, mitjançant el projecte   corresponent,  la  necessitat  de  fer  l'ocupació temporal  o  la incorporació al domini públic de nous béns o drets,   l'aprovació  definitiva  del  projecte  comporta  la declaració   d'utilitat   pública   als  efectes   d'ocupació temporal o expropiació forçosa d'aquells béns o drets.
2. La utilitat pública es pot declarar d'ofici o a instància del  peticionari. En aquest darrer cas, el projecte bàsic ha de recollir la relació concreta i individualitzada dels béns o els drets que es consideri necessari expropiar.
3. Els  béns  i  els drets expropiats s'incorporen al domini públic   portuari  des que són ocupats en la forma establerta per  la   legislació  d'expropiació  forçosa  i  pel títol de concessió,  sense  que  el  titular  de la concessió estigui obligat  al  pagament  del  cànon  d'ocupació  pels terrenys expropiats a càrrec seu.

Article 86
Títol d'atorgament
A  més  de les condicions mínimes determinades per l'article 73,  el títol d'atorgament de les concessions ha de contenir les especificacions següents:
a)  Els terrenys, les obres o les instal·lacions subjectes a reversió, si escau.
b)  L'expressió  dels  drets i dels deures del concessionari envers l'Administració concedent.

Article 87
Reversió
1. Un    cop   extingida   la   concessió,    reverteixen   a l'Administració els terrenys, les obres i les instal·lacions assenyalats  al títol d'atorgament, que han d'ésser lliurats sense   càrregues i en estat de conservació i de funcionament adequats.
2. En  extingir-se  la  concessió, l'Administració portuària pot   acordar  el  manteniment o la retirada d'altres obres o instal·lacions    autoritzades,   no   expressades  al  títol d'atorgament,  que  en  el primer supòsit reverteixen en les mateixes   condicions que les establertes per l'apartat 1. No obstant    això,     el   concessionari   pot   retirar    les instal·lacions que no figurin en el títol d'atorgament i que no estiguin unides a l'immoble.
3. La retirada de les obres i les instal·lacions, i també la dels   materials    i  els  equips,  es  fa  per  compte  del concessionari. Si  aquesta  no  l'efectua en el termini i en les   condicions  establerts,  l'ha  de fer l'Administració a càrrec d'aquell.

Capítol II
Prestació  dels serveis portuaris en domini públic adscrit a Ports de la Generalitat

Secció primera
Serveis portuaris

Article 88
Concepte de serveis portuaris
1. Són  serveis portuaris les prestacions que s'ofereixen al públic  per   a  satisfer  les  operacions  i les necessitats marítimes   i  portuàries,  d'acord  amb  el  que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.
2. En  tot  cas,  tenen el caràcter de serveis portuaris les prestacions següents:
a) Posar a disposició dels usuaris i usuàries les aigües del port,  la   dàrsena  o  la  instal·lació marítima, els canals d'accés, les obres d'abric i les zones d'ancoratge.
b) Autoritzar  l'ús  de les obres d'atracada i els elements fixos d'amarratge i d'ancoratge.
c) Posar a disposició dels passatgers i les mercaderies les aigües  del port, la dàrsena o la instal·lació marítima, les vies  de  circulació, les zones de manipulació i els serveis generals de policia.
d) Posar a disposició dels vaixells pesquers en activitat i dels  productes  de   la pesca marítima fresca les aigües del port,  els  molls,  les dàrsenes, les zones de manipulació i els  serveis generals del port, la dàrsena o la instal·lació marítima.
e) Posar  disposició  de  les  embarcacions esportives o de lleure   i  llurs  tripulacions  i  passatgers les aigües del port,   les  zones d'ancoratge, els serveis generals del port i, si escau, les dàrsenes i les instal·lacions d'amarratge i d'atracada en molls o molls de pilons.
f) Fer el practicatge o l'assessorament per a la realització de  les  maniobres necessàries per a l'entrada, l'ancoratge, els moviments interiors o la sortida dels ports.
g) Posar  a  disposició dels usuaris i usuàries superfícies cobertes  o descobertes, i també de maquinària i d'utillatge portuari.
h) Posar  a  disposició dels usuaris i usuàries els mitjans mecànics   terrestres  o  flotants  per  a  la manipulació de mercaderies en el port.
i) Donar  el  subministrament  d'aigua,  de  gel, d'energia elèctrica   o  de  productes  similars,  juntament   amb  les instal·lacions per a llur conducció.
j) Donar  els  serveis  destinats  a  la  reparació  i   la conservació d'embarcacions.
k) Autoritzar  l'ús  de  les zones d'aparcament de vehicles establertes als espais portuaris.
l) Donar el servei de remolc portuari.
m) Donar   els  serveis  d'amarratge,  de  desamarratge   o d'amarres a flor d'aigua.
3. Els  serveis  establerts per les lletres a), b), c), d) i e)  de   l'apartat 2 es poden prestar juntament amb altres de caràcter  addicional,   com els d'atracada amb amarra a mort, preses    d'aigua     i    d'energia   elèctrica,    recollida d'escombraries,  vigilància  i  atracada  en passarel·les de temporada.

Secció segona
Règim de prestació dels serveis portuaris

Article 89
Règim de prestació
1. Correspon  a  Ports  de  la  Generalitat, conforme al que estableix  l'article  8, la gestió dels serveis portuaris en l'àmbit del domini públic portuari que tingui adscrit.
2. La  prestació dels serveis portuaris pot ésser realitzada directament  per   Ports  de  la  Generalitat o bé per gestió indirecta    per   qualsevol  procediment  establert  per   la legislació   vigent,   sempre   que    no  impliqui  exercici d'autoritat. No  obstant  això,   la  gestió  directa  es pot encomanar a una organització especial desconcentrada o a una entitat  autònoma  o  bé  a una empresa pública que pertanyi íntegrament o majoritàriament a la Generalitat.
3. Els contractes que concerta Ports de la Generalitat per a la  prestació per gestió indirecta dels serveis portuaris es regulen per l'ordenament privat, llevat dels aspectes que en garanteixen la publicitat i la concurrència en la preparació i   l'adjudicació, que s'han d'ajustar als criteris que dicti el  Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i al  que  disposi  en   últim  terme  la  legislació vigent en matèria de contractes.
4. Si  per  a  la  gestió  indirecta del servei es requereix l'atorgament  de  concessió  o l'autorització d'ocupació del domini    públic  portuari,  ambdues  relacions  han   d'ésser objecte  d'un expedient únic i llur eficàcia resta vinculada de manera recíproca
5. Correspon  a  l'òrgan  de  contractació  de  Ports   de la Generalitat   l'aprovació   dels  plecs  de   clàusules  dels contractes  per  a  la  prestació   de serveis portuaris, amb l'informe  previ  del  Departament de Política Territorial i Obres   Públiques. En  aquests  plecs   han  de  figurar  les condicions,  les  garanties,   els  preus  i,  si  escau,  la productivitat  mínima   exigible per a cada activitat o tipus d'operació,  i també les penalitats que s'estableixin en cas d'incompliment.
6. Ports  de  la  Generalitat, sens perjudici de mantenir la titularitat   del  domini  públic  portuari  i  dels  serveis portuaris,    pot    concertar    convenis     amb   d'altres administracions   o d'altres   entitats  públiques  amb  la finalitat de gestionar els serveis portuaris.

Capítol III
Règim econòmic

Secció primera
Normes generals

Article 90
Principi de rendibilitat
1. Els ingressos a percebre per Ports de la Generalitat pels serveis  que   presta  en  els  ports,  les  dàrsenes  i  les instal·lacions   marítimes  han  d'ésser  suficients   perquè siguin  rendibles, de manera que amb llur producte es puguin cobrir, almenys, les despeses següents:
a) L'explotació,    la   conservació,   la    depreciació, l'amortització i les despeses generals.
b) Les càrregues econòmiques, administratives i financeres, inclosos  els   reemborsaments  de  préstecs  i els pagaments d'interessos i d'impostos.
c) Les  inversions  i  les  despeses  de primer establiment destinades  a  la  creació,  l'ampliació i la millora de les obres, les instal·lacions i els equipaments.
d) Un  rendiment  raonable  de  la  inversió neta en actius fixos.
e) Les  destinades  al  manteniment  i  la  millora  de les condicions mediambientals
2. Correspon  a  Ports de la Generalitat, dintre dels límits d'aquesta Llei, fixar el nivell de rendibilitat de cadascuna de  les  explotacions   portuàries,  tenint  en  compte llurs característiques  i condicionaments específics i l'equilibri territorial.

Secció segona
Cànons

Article 91
Cànon per ocupació o aprofitament del domini públic portuari
1. L'ocupació o l'aprofitament del domini públic portuari en virtut   de    concessió   o   d'autorització   acredita    el corresponent cànon en favor de Ports de la Generalitat.
2. Són subjectes passius del cànon, segons que sigui el cas, el concessionari o la persona autoritzada.
3. La base imposable del cànon consisteix en el valor del bé ocupat o aprofitat, que es determina de la manera següent:
a) Ocupació  de  terrenys. Consisteix  en  el  valor  dels terrenys,  que  es  determina  segons  criteris de mercat. A aquest  efecte,  la  zona de servei s'ha de dividir en àrees funcionals   i  s'ha d'assignar als terrenys inclosos en cada una  un  valor   prenent com a referència altres terrenys del terme  municipal en els quals es desenvolupen usos similars, especialment els que estan qualificats com a usos comercials o   industrials. En la valoració final cal tenir presents les obres   d'infraestructura  portuària i el grau d'urbanització dels  terrenys i de les superfícies, i reflectir-hi també el grau  de  centralitat i de connexió amb els altres mitjans i infraestructures de transport i llur localització.
b) Ocupació  de les aigües del port. És el valor del mirall d'aigua,  que   es  determina  per  referència  als  terrenys contigus   o,  si escau, a les àrees de la zona de servei amb una  finalitat   o  un  ús  similar. En la valoració s'han de prendre    en   consideració   les   condicions   d'abric,  la profunditat i l'emplaçament.
c) Ocupació d'obres i d'instal·lacions. És constituïda pels conceptes  de l'anualitat comptable d'amortització, el valor del sòl ocupat i el valor de les obres i les instal·lacions.
d) Aprofitament  del domini públic portuari. El valor és el dels  materials   aprofitats  en  relació amb la mitjana dels preus de mercat.
4. En  el supòsit d'ocupació de terrenys i d'aigua del port, el  tipus   de gravamen és del 6% del valor de la base. En el cas  d'ocupació   d'obres i d'instal·lacions, el tipus és del 100% de l'anualitat d'amortització i el 6% del valor del sòl i  del  valor  de  les obres i instal·lacions. En el supòsit d'aprofitament,  el  tipus de gravamen és del 100% del valor dels materials aprofitats.
5. Ports  de  la Generalitat ha de remetre al Departament de Política    Territorial  i  Obres  Públiques,  amb  l'informe preceptiu   del   Departament   d'Economia  i   Finances,  la valoració  de  terrenys  i  del mirall d'aigua a l'efecte de fixar  el  cànon. Aquesta  valoració  s'ha de publicar en el Diari  Oficial  de  la Generalitat de Catalunya, i pot ésser revisada  cada  cinc  anys  o  bé  abans,  si   es produeixen modificacions en la zona de servei del port.
6. Ports  de la Generalitat ha de fixar en les condicions de la  concessió   o de l'autorització la quantia del cànon, que s'ha  d'actualitzar anualment en la mateixa proporció que la variació  experimentada  per  l'índex   general  de  preus al consum (IPC) en l'any natural anterior, i s'ha de revisar de conformitat   amb   les  noves  valoracions   que  aprovi  el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
7. El cànon s'acredita a partir de la data de notificació de la resolució d'atorgament de la concessió o autorització. És exigible per avançat en la quantia que correspongui, amb les actualitzacions   i   les  revisions   que,  si  és  el  cas, s'efectuïn i en els terminis que figurin en les clàusules de la  concessió o autorització i que en cap cas no poden ésser superiors a un any.
8. El  cànon  pot  ésser afectat per les reduccions següents sobre la base imposable:
a)  Quan  l'objecte de la concessió és l'activitat pesquera, el 35%.
b) Quan l'objecte de la concessió és la nàutica esportiva:
En superfícies inferiors a 1.000 m2, el 15%
En   superfícies   entre   1.000  m2  i   5.000  m2,  el  20%
En superfícies superiors a 5.000 m2, el 30%
9. Són  exempts  del  pagament  del  cànon  els òrgans i les entitats de les administracions públiques que porten a terme activitats  de   vigilància,  de  repressió del contraban, de salvament  i  de   lluita contra la contaminació marina i les relacionades amb la defensa nacional.
10. En tot allò que no és previst per aquesta Llei, el règim jurídic  aplicable   és  l'establert  per la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat.

Article 92
Cànon  per  prestació de serveis al públic i desenvolupament d'activitats comercials i industrials
1. La  prestació  de  serveis  al  públic  i el desplegament d'activitats comercials o industrials en l'àmbit portuari en virtut d'autorització són subjectes a cànon a favor de Ports de la Generalitat.
2. En  el  cas  que  les activitats comercials o industrials impliquin   l'ocupació  o  l'aprofitament  del  domini públic portuari, l'autorització d'activitat s'entén implícita en la corresponent   concessió    o   autorització   d'ocupació   o d'aprofitament   del   domini   públic,  sens   perjudici  de l'exigència  dels  cànons  que  siguin   exigibles per ambdós conceptes.
3. Són   subjectes   passius   del   cànon    el  titular  de l'autorització  d'activitat  o,  si   escau, el titular de la concessió  o  de  l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic.
4. Ports  de  la  Generalitat  aplica  la  quantia del cànon tenint  en  compte  els  objectius  econòmics i els criteris comercials  de  l'entitat,  el  tipus  d'activitat   i el seu interès  portuari,  la  quantia de la inversió i el volum de tràfic, d'acord amb un dels criteris següents:
a)  S'estableix  sobre  el  volum de tràfic portuari, en una quantia fins a 40, 80 i 160 pessetes per tona a doll líquid, sòlid  o  mercaderia   general,  respectivament,  quan aquest tràfic és objectivament mesurable.
b)  S'estableix sobre el volum de negoci en una quantia fins al  10%  de   la facturació, quan no hi ha un volum de tràfic mesurable,  en  la   prestació  de  serveis al públic o en el desenvolupament de les activitats comercials i industrials.
5. El  criteri  i  el  tipus  establerts  per  Ports   de  la Generalitat han de figurar expressament en les condicions de l'autorització d'activitat o, si escau, de la concessió o de l'autorització    d'ocupació   o  d'aprofitament  del  domini públic. Quan la quantia del cànon s'estableix sobre el volum de  tràfic,  les   quantitats assenyalades en la lletra a) de l'apartat  4  han   d'ésser  actualitzades  anualment  en  la mateixa   proporció que la variació experimentada per l'índex general de preus al consum en l'any natural anterior.
6. El cànon s'acredita a partir de la data de notificació de la   resolució    d'atorgament   de   la   concessió    o   de l'autorització d'activitat o, si escau, de la concessió o de l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic portuari.
7. El  cànon  és exigible en la quantia que correspongui, de conformitat   amb  el  que  estableixin  les  clàusules de la concessió,  sense  que  es  pugui  establir  un   termini  de liquidació  superior  a  un  any. En el supòsit que el cànon sigui exigible per avançat, la seva quantia s'ha de calcular per   al primer exercici sobre les estimacions efectuades del volum  de tràfic o de negoci i, en els exercicis successius, sobre les dades reals dels anys anteriors.

Secció tercera
Tarifes per serveis portuaris

Article 93
Àmbit i determinació
1. Ports  de  la  Generalitat  pot exigir l'abonament de les tarifes   corresponents  pels  serveis  portuaris  que presta directament. Aquestes  tarifes  tenen  el  caràcter de preus privats.
2. Correspon   al   conseller   o   consellera   de  Política Territorial  i  Obres  Públiques,  a proposta de Ports de la Generalitat,  aprovar  les  tarifes a aplicar pels diferents serveis    que   aquest   presta. Aquestes    tarifes   s'han d'actualitzar  amb periodicitat anual d'acord amb l'evolució dels diferents components del cost del servei.
3. Els   serveis  portuaris  que  es  presten  en   règim  de concessió  administrativa  són subjectes al pagament a Ports de   la   Generalitat   de  les   corresponents  tarifes  que s'estableixin   en  les   clàusules  de  concessió,  amb  les exempcions i les bonificacions que s'hi puguin determinar.
4. Quan  la  gestió  de  serveis portuaris es faci per mitjà d'algun   instrument jurídic o figura que impliqui l'exercici de  potestats administratives, com en el cas dels consorcis, les tarifes corresponents tenen el caràcter de taxes i s'han de  fixar  d'acord  amb  el que estableix la Llei de taxes i preus públics vigent.

Llibre III
Marines interiors

Article 94
Elements
1. Les   marines   interiors  o  zones  de  servei   portuari d'urbanitzacions maritimoterrestres, definides per l'article 2.4, es componen dels elements següents:
a) Els  dics  d'abric,  la  bocana  i el canal o els canals d'entrada.
b) Els  canals  interiors,  amb  les  respectives  aigües i reclaus o entrants de parcel·la.
c) La franja de servei nàutic adjacent als canals.
d) Les dàrsenes esportives.
e) Les superfícies de terra necessàries per a instal·lacions i serveis.
2. El  projecte de construcció de la marina interior n'ha de delimitar   perfectament  el perímetre, en les seves porcions d'aigua i terra, i incloure els diferents elements de què es compon.
3. Les  marines  interiors  es regeixen per les disposicions d'aquest   llibre III i, en allò que no reguli i no s'oposi a la   seva    regulació  específica,  per  les  altres  normes d'aquesta Llei que siguin aplicables.

Article 95
Franja de servei nàutic
La franja de servei nàutic comprèn els terrenys confrontants amb els canals en una franja de tres a sis metres d'amplada, a  comptar  des  de  la   vora  del canal, afectada al servei portuari  de  la  marina   interior. La utilització privativa d'aquesta  zona  pel  titular   de  la  parcel·la confrontant requereix  l'autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Article 96
Concessió de les marines interiors
1. La  construcció,  la  gestió  i l'explotació d'una marina interior  requereix  el corresponent títol de concessió, que es tramita de conformitat amb el que regula aquesta Llei per al ports artificials.
2. Les  sol·licituds  de  concessió  de  marina interior han d'anar  acompanyades  de l'avantprojecte o el projecte bàsic corresponent   amb el contingut establert per l'article 41.2, d'un  estudi economicofinancer, de la proposta del reglament d'explotació  i  les  tarifes  i   el  règim  jurídic  de  la comunitat  d'usuaris  de   la  marina interior. Igualment, la sol·licitud    s'ha    d'acompanyar   dels   instruments   de planejament   que   desenvolupin   les    previsions  fixades prèviament    pel   pla    general   municipal   en   l'àmbit maritimoterrestre   i   que  s'han  de  tramitar   de  manera paral·lela d'acord amb la legislació urbanística.
3. Per a l'atorgament de la concessió, el sol·licitant ha de presentar  el   projecte  constructiu  corresponent, que s'ha d'ajustar al planejament urbanístic vigent.

Article 97
Tipus d'amarratges
1. Els  amarratges poden ser d'ús privatiu, vinculats o no a una parcel·la confrontant, o d'ús públic tarifat.
2. Els  propietaris  de  les  parcel·les confrontants amb la xarxa   de canals tenen un dret preferent a la cessió de l'ús i  gaudi  dels   punts d'amarratge vinculats a les parcel·les esmentades  segons el projecte de construcció, en els termes que    reglamentàriament   es    determinin. Els   successius concessionaris de la marina interior han de respectar aquest dret preferent sempre que el seu titular es trobi al corrent de les obligacions derivades de la cessió de l'ús i gaudi de l'amarratge.
3. Els  amarratges  d'ús  públic no poden ésser inferiors al percentatge   que  sobre el total dels existents en la marina interior es determini reglamentàriament.

Article 98
Registre d'usuaris
Els  titulars  dels drets d'ús han de constar inscrits en un registre   d'usuaris  de la marina interior, amb indicació de si estan o no vinculats a una parcel·la confrontant.

Article 99
Ús turístic dels canals
L'ús  turístic  dels  canals  de  les  marines   interiors ha d'ésser previst i regulat en el reglament d'explotació de la marina   interior. A  aquest  efecte,  l'empresa turística ha d'ésser   considerada, si escau, subjecte passiu de la tarifa corresponent. Aquest  ús   turístic ha d'ésser autoritzat per les autoritats competents en transport marítim.

Article 100
Inscripció registral i divisió d'elements
1. El  concessionari  ha  d'inscriure  la  concessió  en   el Registre   de  la  Propietat,  juntament  amb   el  reglament d'explotació i el règim jurídic de la comunitat d'usuaris de la  marina  interior,  amb indicació dels elements en què es divideix,   les  zones d'instal·lacions i d'edificacions, els punts  d'amarratge   i  la  superfície  d'aigua  abrigada  de cadascuna,   distingint,  a  aquests  efectes, els amarratges destinats a la cessió d'ús permanent dels que es reserven al trànsit  i  el  coeficient   que  correspon  a cada unitat de repartiment  de  despeses, segons els criteris establerts en el reglament.
2. Les  transferències  dels  drets  d'ús  de  les diferents unitats  de  repartiment  s'han  de  formalitzar   mitjançant escriptura  pública,  que ha d'ésser inscrita al Registre de la Propietat.

Llibre IV
Règim de policia

Títol I
Potestat inspectora

Article 101
Inspecció i vigilància
1. Sense   perjudici   de   les   competències    municipals, s'atribueix   a   l'Administració    portuària   la  potestat d'inspecció i de vigilància en relació amb els serveis i les operacions  que  es  desenvolupen en els ports i en la resta d'instal·lacions  incloses  en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei,  qualsevol que sigui el règim d'utilització del domini públic portuari o la forma de prestació dels serveis.
2. L'actuació   inspectora  ha  d'ésser  feta  pel   personal designat per l'Administració portuària. En qualsevol cas els inspectors   tenen  el  caràcter i la potestat d'autoritat en l'exercici de llurs funcions.
3. La  potestat  inspectora  comprèn,  entre  d'altres,   les atribucions següents:
a) Visitar les obres, les construccions, les instal·lacions i  la  resta   dels  serveis  en  els quals es fan activitats portuàries.
b) Accedir  a  la  documentació  administrativa, financera, comptable   o de qualsevol altra naturalesa, necessària per a l'exercici  de  la funció inspectora, amb la possibilitat de requerir  a  aquest efecte els informes, els documents i els antecedents que s'estimin pertinents.
c) Comprovar  el  compliment  dels  requisits i de la resta d'exigències previstes per la legislació aplicable.
d) Verificar  que  les  activitats  portuàries  es  fan amb adequació a la normativa aplicable.
e) Accedir als terrenys de propietat privada on s'han de fer les comprovacions i actuacions corresponents.
f) Aixecar les actes de denúncia que es formulin en matèria portuària.
4. En  els  ports  adscrits  a  Ports  de la Generalitat, el personal  que  fa  de  guardamolls té com a missió prevenir, evitar   i denunciar les infraccions que es puguin cometre en relació  amb  el   que  disposa  aquesta  Llei, i ha de donar compte  de  les   seves  actuacions a les diverses autoritats competents per raó de la matèria.
5. En  els ports en règim de concessió les tasques definides per  l'apartat   4  s'han  de  prestar  d'acord  amb  el  que estableix la legislació de seguretat privada.
6. Al   règim  de  policia  portuària  li  és   aplicable  el reglament disposat per la disposició final segona.

Títol II
Infraccions i sancions

Capítol I
Infraccions

Article 102
Tipificació
1. Tenen   la  consideració  d'infracció  administrativa   en l'àmbit  portuari  les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei.
2. Les  infraccions  es  classifiquen en lleus, greus i molt greus.
3. Són  infraccions lleus les que, no tenint la consideració de  greus  o   molt  greus,  queden tipificades en algun dels supòsits següents:
a) L'incompliment de la normativa portuària vigent.
b) L'incompliment  del  reglament general d'explotació i de policia  dels ports de Catalunya, i també l'incompliment del reglament  d'explotació  de cada port, dàrsena, instal·lació marítima    o   marina    interior. L'incompliment   de   les instruccions i de les ordres de les autoritats portuàries en execució   dels   reglaments    i   en  l'exercici  de  llurs competències.
c) La realització d'operacions marítimes que posin en perill les  obres,  les   instal·lacions,  els equips portuaris, els vaixells  o  les persones, o en les quals no es prenguin les mesures de seguretat necessàries.
d) Qualsevol acció o omissió que causi danys o perjudicis en els  béns  del   domini  públic  portuari o maritimoterrestre adscrit,   o    en  llur  ús  o  explotació,  sempre  que   no n'impedeixi el normal funcionament.
e) Qualsevol  acció  o  omissió  que causi, per culpa o per negligència,  danys  en  les  obres, les instal·lacions, els equips,   els mitjans de transport marítims o terrestres, les mercaderies,  els   contenidors  o qualssevol altres elements situats  en  l'espai   portuari,  i  també  llur  utilització indeguda o sense permís quan aquest sigui necessari.
f) L'ocupació del domini públic portuari o del domini públic maritimoterrestre   adscrit  amb obres o instal·lacions sense el   títol    corresponent,   sempre  que  no  s'obstaculitzi l'activitat  normal  del  port,  la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina interior.
g) La realització d'activitats en el domini públic portuari o adscrit sense l'autorització corresponent.
h) La realització d'obres, instal·lacions o activitats en el domini  públic   portuari  o  adscrit amb incompliment de les condicions  del   títol  atorgat,  sense perjudici de la seva revocació, si és el cas.
i) L'omissió   o   l'aportació   de   forma    defectuosa, voluntàriament  o  per negligència inexcusable, de qualsevol informació  que  s'hagi  de  subministrar  a l'Administració portuària,  ja  sigui  per prescripció legal o a requeriment seu.
j) L'abocament  de substàncies i de residus no contaminants en les aigües del port.
4. Són infraccions greus:
a) Les  infraccions  tipificades com a lleus quan provoquin lesions  a   les  persones  o llur baixa laboral per un temps inferior  a   set  dies,  o  bé causin danys i perjudicis que impedeixin   parcialment  el  funcionament dels béns o de les instal·lacions.
b) L'ocupació del domini públic portuari o adscrit sense el títol  corresponent, quan es destorbi l'activitat normal del port,  la  dàrsena,  la   instal·lació  marítima  o la marina interior,  o  bé   quan  s'hagi desatès un requeriment exprés dels  òrgans   portuaris  competents  per  al cessament de la conducta abusiva.
c) El  falsejament  de  qualsevol  informació  aportada  a l'Administració  portuària  en  compliment  d'una  obligació legal o a requeriment d'aquesta.
d) L'obstrucció  de les funcions de control i de policia de l'Administració o la negativa dolosa a col·laborar-hi.
e) L'emissió  d'abocaments o  substàncies  contaminants,  i qualsevol  altra  incidència  o  actuació  negatives  per   a l'entorn terrestre o marí o per al medi ambient.
f)La  reincidència  en qualsevol de les faltes lleus abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.
5. Són infraccions molt greus:
a) Les  infraccions  tipificades  com a lleus i com a greus quan   provoquin lesions a les persones determinants de baixa laboral  per  un temps superior a set dies, o bé quan causin danys  i perjudicis que impedeixin totalment el funcionament o la utilització del bé o de la instal·lació.
b) La  reincidència  en qualsevol de les faltes greus abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.

Article 103
Prescripció de les infraccions
El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per  a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a  les  lleus. Aquest termini es comença a comptar des de la data  en  què  ha  estat  comesa la infracció. Si aquesta és continuada,  des  de  la  data en què s'ha realitzat l'últim acte  amb  què  ha estat consumada. Si els fets, els actes o les  omissions  constitutius d'infracció són desconeguts per manca   de  signes  externs,  el  termini comença a comptar a partir de la data en què aquests es manifestin.

Capítol II
Procediment

Article 104
Responsabilitat
1. Són  responsables  de les infraccions administratives les persones físiques o jurídiques següents:
a) Amb caràcter solidari, l'autor o responsable de l'acció o de  l'omissió   i, si escau, l'empresa amb la qual té relació de   dependència,    si  la  infracció  ha  estat  comesa  en compliment de les seves funcions.
b) En el cas d'incompliment de les condicions d'un contracte o d'un títol administratiu, el titular d'aquest.
c) En   el   cas   d'infraccions   relacionades    amb  les embarcacions,  els  armadors  i els consignataris respectius amb  caràcter  solidari  i,   subsidiàriament, els capitans o patrons.
d) En  cas d'obres, instal·lacions i activitats sense títol suficient,  el   promotor  de  l'activitat  o l'empresari que l'executa i el tècnic director.
2. Si les infraccions són imputables a una persona jurídica, poden ésser considerades com a responsables subsidiàries les persones  físiques  que  n'integren   els òrgans rectors o de direcció,  llevat  de  les  que   hagin dissentit dels acords adoptats.
3. Les   sancions   imposades   als  diferents   subjectes  a conseqüència d'una mateixa infracció tenen entre si caràcter independent.

Article 105
Iniciació i tramitació
1. El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord  amb  el   que  disposen  aquesta Llei i la normativa sobre   procediment   sancionador  aplicable  als  àmbits  de competència    de   la  Generalitat,  i  s'ha  d'ajustar   als principis  establerts  en  la  legislació  vigent   de  règim jurídic  de  les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. L'exercici  de  la  potestat sancionadora en l'àmbit dels ports,   les  dàrsenes  i  les instal·lacions marítimes de la Generalitat   correspon  als òrgans competents d'acord amb el que   disposen    aquesta   Llei  i  els  reglaments  que   la desenvolupen.
3. Davant  el  coneixement  o  les  denúncies  de   possibles actuacions   infractores  presentades   pels    serveis   de vigilància   en  els  ports   objecte  de  concessió  o  pels guardamolls,  els   òrgans  competents  tenen  l'obligació de formular   i    de   tramitar   els expedients  sancionadors corresponents. En    aquest   sentit,   un    cop   advertida l'existència  d'una possible infracció, l'òrgan competent de l'Administració   portuària,   després    d'haver   fet   les diligències  prèvies   oportunes,  ha  d'incoar  al presumpte infractor  un   expedient  sancionador. En  qualsevol cas, és preceptiva  la   notificació del plec de càrrecs al presumpte infractor   perquè    pugui  formular  les  al·legacions  que consideri pertinents abans que es dicti la resolució.
4. En  la  tramitació  de procediments sancionadors per fets succeïts   en  l'àmbit  dels  ports subjectes a concessió, és preceptiva l'audiència al concessionari.

Article 106
Mesures cautelars
1. Un  cop  incoat  l'expedient sancionador, l'Administració portuària    pot   adoptar,  a  proposta  de  l'instructor   o instructora  de  l'expedient i mitjançant acord motivat, les mesures   cautelars de caràcter provisional que calguin per a assegurar  l'eficàcia de la resolució que pugui recaure, per a  preservar  els  interessos   generals  o  per  a evitar el manteniment dels efectes de la infracció.
2. L'Administració  portuària  pot  ordenar  la paralització immediata  de  les  obres  o  de  les  instal·lacions   i  la suspensió  dels usos i de les activitats que no disposen del títol  administratiu  corresponent  o que no s'ajusten a les condicions del títol atorgat.
3. L'Administració  portuària  pot acordar el precintatge de les  obres   o  de  les  instal·lacions  i  la  retirada dels materials, de la maquinària o dels equips que s'utilitzen en les  obres  o   activitats  a  càrrec  de  l'interessat,  per assegurar   l'efectivitat  de  la resolució a què es refereix l'apartat    2. A   aquests  efectes,  pot  requerir,  si   ho considera convenient, la col·laboració de la força pública.
4. En  el  termini  que  fixi  la  notificació de l'ordre de suspensió,  la  persona  interessada  ha  de   sol·licitar  a l'Administració  el  títol corresponent o, si escau, ajustar les obres o l'activitat al que tingui atorgat.
5. Si  transcorre  el  termini a què es refereix l'apartat 4 sense   que  l'interessat hagi complert el que s'hi prescriu, l'Administració   portuària  pot  ordenar la demolició de les obres  o el desmantellament de les instal·lacions, a costa i càrrec   de   la    persona   interessada,   i  ha  d'impedir definitivament els usos o les activitats no autoritzats.
L'Administració portuària ha de procedir d'igual manera quan el  títol  sigui   denegat  perquè no s'ajusta a la normativa vigent.
6. Així   mateix,   l'Administració  portuària  pot   ordenar l'adopció  immediata de les mesures necessàries per a evitar els   danys  que  pugui  provocar  un  vaixell  o  una   altra embarcació  en  perill d'enfonsament o en situació de causar danys a béns o elements portuaris o a altres embarcacions.
També   pot   ordenar   la  immediata  retenció,   per  causa justificada,  dels  vaixells  i  de  les   embarcacions per a garantir  les  possibles  responsabilitats administratives o econòmiques de llurs propietaris, representants autoritzats, capitans   o  patrons,  sense  perjudici  que  aquesta mesura cautelar  pugui  ésser  substituïda  per la constitució d'un aval suficient.

Capítol III
Sancions i altres mesures

Article 107
Multes i graduació
1. Les   infraccions   regulades   per   aquesta    Llei  són sancionables amb les multes següents:
a) Les infraccions lleus, fins a 750.000 pessetes.
b) Les infraccions greus, fins a 20.000.000 de pessetes.
c) Les  infraccions  molt  greus,  fins  a  40.000.000   de pessetes.
2. La  quantia  de les multes s'ha de graduar d'acord amb la gravetat  del   fet  constitutiu de la infracció, considerant els danys i perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora,     l'existència     d'intencionalitat    i    la reincidència.
3. Als  efectes  de  la  graduació de sancions, es considera reincidència  la  comissió  d'una  infracció  de  la mateixa naturalesa abans que hagi prescrit la infracció anterior.
4. Si  un  mateix  fet  o  omissió  és  constitutiu   de dues infraccions  o més, o si de la comissió d'una infracció se'n deriva   necessàriament  una  altra,  s'imposa  únicament  la sanció corresponent a la infracció més greu de les comeses.

Article 108
Òrgans competents
1. La  competència  per  a imposar les multes correspon, amb caràcter indelegable, als òrgans següents:
a) El  director o directora general competent en matèria de ports, fins a 750.000 pessetes.
b) El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, fins a 20.000.000 de pessetes.
c)El  Govern  de  la  Generalitat,  fins  a  40.000.000 de pessetes.
2. El  Govern  de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera  de   Política  Territorial i Obres Públiques, pot actualitzar  o   modificar aquests límits i la quantia de les multes.
3. L'import  de  les  multes  i  de  les indemnitzacions per infraccions  als  ports,  les  dàrsenes,  les instal·lacions marítimes  o  les  marines interiors adscrites a Ports de la Generalitat es consideren ingrés propi d'aquest ens.
4. La  quantia  de les sancions que en cada cas correspongui es  pot   condonar  parcialment  mitjançant  acord motivat de l'òrgan   competent  per a imposar la multa, en el qual s'han de  justificar   les  raons  objectives  que  fan  convenient adoptar    aquesta  mesura. És  requisit  imprescindible  que l'infractor,  amb  el requeriment previ de l'Administració i en  el   termini  atorgat  a  aquest efecte, hagi corregit la situació alterada per la comissió de la infracció.

Article 109
Inhabilitació
En  cas  d'infraccions  greus  o molt greus, i atenent a les circumstàncies  que  hi  concorrin,  l'òrgan competent per a imposar    la   sanció  corresponent  pot  acordar   també  la inhabilitació   de   l'infractor    per   a   ésser   titular d'autoritzacions   i  de  concessions  administratives per un termini  no   superior  a un any en cas d'infraccions greus i fins a tres anys en les molt greus. Aquesta sanció es gradua segons els criteris que estableix aquest capítol.

Article 110
Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen als  tres  anys, les imposades per infraccions greus als dos anys  i  les  imposades   per  infraccions  lleus a l'any. El termini de prescripció de les sancions s'inicia l'endemà del dia que ha adquirit fermesa la resolució que les imposa.

Article 111
Multes coercitives
1. Per  a l'execució dels actes administratius que impliquen una  obligació   dels  destinataris, conforme a aquesta Llei, l'autoritat    portuària   pot  imposar  multes  coercitives, d'acord  amb  el  que  disposa  la legislació administrativa general  i amb els corresponents requeriments i advertiments previs.
2. Les  multes  coercitives,  que poden ésser reiterades, no poden ésser de quantia superior a 75.000 pessetes cadascuna.
3. La  imposició  de multes coercitives és independent de la imposició    de  multes  en  concepte  de  sanció,  i   hi  és compatible.
4. Quan  les multes coercitives s'imposin per a impel·lir el compliment  d'una   sanció,  la competència per a fixar-la és del  mateix  òrgan que ha dictat la resolució de l'expedient sancionador  i  l'import  de   cada  una d'elles no pot ésser superior al 20 per 100 de la quantia de la sanció.

Article 112
Responsabilitat per danys causats al domini públic
1. La  imposició  de sancions és independent de l'obligació, exigible   en  qualsevol  moment,  de restituir els béns i de reposar  la   situació  alterada  a  l'estat  anterior  a  la comissió de la infracció, i de l'obligació d'indemnitzar els danys i els perjudicis causats.
2. En el supòsit que la reparació d'un dany sigui urgent per a  garantir  el   bon  funcionament  del port, la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina interior, el gestor públic o  privat  encarregat de l'explotació l'ha de portar a terme de   manera   immediata. En   aquest    cas,  les   despeses corresponents són a càrrec del causant.
3. Si  la restitució i la reposició a l'estat anterior no és possible    i   s'han   produït   danys   i   perjudicis,  els responsables    de    la     infracció   han   d'abonar   les indemnitzacions   que   corresponguin. La   quantia    de  la indemnització, que en cap cas no pot ésser inferior al valor del  benefici obtingut per l'infractor, s'ha de fixar segons els  següents   criteris,  aplicant aquell que proporcioni el valor més gran:
a) El valor teòric de la restitució i la reposició.
b) El valor dels béns malmesos.
c)El  benefici  obtingut  per  l'infractor amb l'activitat il·legal.
4. Correspon  al  mateix  òrgan  competent  per a imposar la sanció  d'establir  l'obligació de restituir i de reposar la situació   alterada  al  seu  estat  anterior,  i també fixar l'import  de  la  indemnització, amb la instrucció prèvia de l'expedient administratiu corresponent.
5. Les mesures previstes en aquest article no tenen caràcter de sanció.

Article 113
Execució forçosa
1. L'import  de les multes i de les despeses ocasionades per l'execució   subsidiària de les actuacions de restitució i de reposició  dels   béns a l'estat anterior a la comissió de la infracció, i també l'import de les indemnitzacions per danys i perjudicis, pot ésser exigit per via de constrenyiment.
2. La  suspensió  de  les  resolucions dictades en virtut de l'apartat   1   requereix  que  l'interessat  en   garanteixi l'import  mitjançant  la  constitució  d'una   fiança  o d'un dipòsit suficient.

Disposicions addicionals

Primera
Servei  de  dragatge i transvasament de sorres dels ports de Catalunya
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot establir  un   servei  de  dragatges  i  de transvasaments de sorres   dels  ports de Catalunya, que pot ésser gestionat en qualsevol  de   les  modalitats  directes  o  indirectes  que estableix    la  legislació  vigent. Els  concessionaris  que resultin   beneficiaris   del   servei   esmentat   tenen  la consideració  de  subjectes  passius obligats a satisfer les tarifes  corresponents. Aquesta  actividat  és   subjecta, si escau,  als  informes  corresponents del Departament de Medi Ambient i de la demarcació de costes.

Segona
Concessions administratives
La  Generalitat  manté  les  competències  plenes  sobre les concessions  administratives existents en la zona constanera mentre s'hi mantinguin els usos autoritzats.

Tercera
Relació de llocs de treball
El  Govern, per decret, ha d'establir la relació de llocs de treball  de   Ports  de  la Generalitat, tot especificant les categories i les funcions que corresponen a cadascun d'ells.

Disposicions transitòries

Primera
Pla de ports de Catalunya
1. Mentre  no  s'aprovi  el  Pla  de  ports de Catalunya que estableix  l'article  31,  continua  vigent  el Pla de ports esportius aprovat per acord del Govern de la Generalitat del 10  d'abril  de   1984,  publicat  al  Diari  Oficial  de  la Generalitat de Catalunya el 6 de juny de 1984.
2. El   Pla  de  ports  de  Catalunya s'ha de redactar en el termini  d'un  any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Segona
Concessions existents
1. Les  concessions  per  a la construcció i l'explotació de ports,   dàrsenes  i  instal·lacions  marítimes que es troben vigents   a  l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen pel règim de continuació de l'explotació establert pels articles 67.3 i 68.
2. Els  titulars  de  concessions  per  a  la   construcció i l'explotació  de  ports,  dàrsenes i intal·lacions marítimes que  són vigents en el moment d'entrar en vigor aquesta Llei han   d'optar  expressament  en un termini màxim de sis mesos entre   mantenir el mateix règim jurídic que els és aplicable o sol·licitar al departament de Política Territorial i Obres Públiques  l'adaptació a les disposicions d'aquesta Llei. Si no  es  sol·licita  expressament   l'adaptació  en el termini esmentat  o  si,  havent-la   sol·licitada, no s'accepten les condicions  i  les prescripcions ofertes per l'Administració en   el   termini   que  aquestes   mateixes  indiquin,  s'ha d'entendre  que  el   concessionari  opta  pel manteniment de l'antic  règim   jurídic. L'adaptació no pot comportar en cap cas una ampliació del termini de la concessió.

Tercera
Legalització  i adaptació de les marines interiors existents
1. En  el  termini  d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta   Llei,  les marines interiors existents a la costa catalana   que    no  hagin  estat  legalitzades  per  a  una utilització    nauticoportuària   han   de    presentar   una sol·licitud  que  s'adapti a les determinacions que prescriu el llibre III, a fi i efecte d'obtenir la concessió a què es refereix l'article 96, amb les particularitats següents:
a)  La sol·licitud de concessió de gestió i explotació de la marina ha d'ésser acompanyada:
Primer. Del  projecte  i  del  plànol  de les obres i de les instal·lacions  nauticoportuàries existents a la marina, tot delimitant-ne    perfectament   el  perímetre  en  les  seves porcions  d'aigua  i  de terra, amb una descripció dels seus elements   conforme  al  que  disposa  l'article  94,  i   amb indicació  dels  amarratges  d'ús privatiu, vinculats o no a una  parcel·la  confrontant, i dels d'ús públic tarifat, tot aportant una relació d'usuaris de la marina.
Segon. Dels   instruments   de  planejament  urbanístic   que acreditin  la  legalitat  urbanística  de les obres i de les instal·lacions existents.
Tercer. Del  projecte d'obres i d'instal·lacions necessàries perquè   la   marina  compleixi  totes  les  característiques tècniques,   els elements, els serveis i els altres requisits exigits  legalment   conforme  al que disposa l'article 4, si s'escau. En   aquest    cas,   la   sol·licitud   ha  d'ésser acompanyada    del   resguard   acreditatiu    d'una   fiança provisional   per  import  del   2%  del  pressupost  de  les esmentades obres i instal·lacions.
Quart. D'un  estudi  economicofinancer  de  la  gestió  i de l'explotació de la marina.
Cinquè. De    la   proposta   del    corresponent   reglament d'explotació i tarifes.
Sisè. De  la  proposta  de  règim  jurídic  de  la comunitat d'usuaris  de la marina, amb la indicació del coeficient que correspon a cada unitat de repartiment de despeses.
b) La sol·licitud s'ha de tramitar de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.
c)   Transcorregut  el  termini  indicat  sense  que   s'hagi presentat  la sol·licitud de concessió per a la legalització i   adaptació  de  les  marines interiors a què fa referència aquest    apartat,   s'entén  que  el  titular   concessionari renuncia    a   la   concessió    administrativa   vigent   i
l'Administració portuària queda facultada per a gestionar-la en qualsevol de les formes que la Llei estableix.
2. En  el  termini  de dotze mesos a comptar de l'entrada en vigor   d'aquesta  Llei,  les  marines interiors legalitzades d'acord   amb  la legislació anterior han de presentar perquè l'aprovi    l'Administració   portuària,   un  nou   reglament d'explotació  i  de  règim jurídic de la comunitat d'usuaris adaptat a les prescripcions del llibre III.

Quarta
Béns  i mitjans de la Comissió de Ports de Catalunya i règim del personal
1. Els  béns i els mitjans materials de la Comissió de Ports de  Catalunya   queden  integrats en l'entitat de dret públic Ports  de  la   Generalitat,  que es crea, de conformitat amb l'article  1.b)  de   la  Llei  4/1985,  del  29  de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, d'acord amb la seva naturalesa jurídica originària
2. El  canvi  de naturalesa jurídica de la Comissió de Ports de   Catalunya establert per la Llei no afecta les situacions jurídiques  dels   béns  nascudes abans de la seva entrada en vigor, les quals es mantenen sense solució de continuïtat. A partir  de  la dita entrada en vigor s'ha d'aplicar el règim jurídic que correspongui d'acord amb aquesta Llei.
3. El  personal  laboral  que  en la data d'entrada en vigor d'aquesta   Llei  presti  serveis  a  la Comissió de Ports de Catalunya   o tingui suspesa la seva relació jurídica laboral amb aquest organisme queda integrat en l'ens públic Ports de la Generalitat, que es crea mitjançant aquesta Llei, el qual se  subroga  de  forma  expressa  respecte  a   les relacions contractuals laborals d'aquest personal.
4. El personal funcionari que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei  estigui   prestant  serveis  a  la Comissió de Ports de Catalunya  i   hi  estigui  destinat definitivament pot optar per:
a) Integrar-se  a  l'ens  públic  com  a  personal laboral, comportant  aquesta incorporació el reconeixement a tots els efectes de la data d'antiguitat reconeguda a l'Administració,   i  restar  en  la   situació  d'excedència voluntària  per  a  incompatibilitats   mentre  es  donin les causes previstes a la normativa vigent.
b) Mantenir la seva condició de funcionari en el nou ens, en què s'ha de crear un lloc de treball a extingir. Aquest lloc s'extingirà  en  el  moment  que obtingui una altra plaça de funcionari amb caràcter definitiu.
5. Qualsevol  de  les  opcions a què es refereix l'apartat 4 s'ha de manifestar de manera expressa per escrit i, si és el cas,  mitjançant  la   formalització del contracte de treball indefinit corresponent.
6. El  personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya que  tingui la condició de fix pot optar per la incorporació voluntària. En aquest cas ha d'ésser declarat en la situació d'excedència voluntària per incompatibilitats, establert per l'article  46.6 del III Conveni únic del personal laboral de la  Generalitat, i se li ha de reconèixer a tots els efectes la data d'antiguitat reconeguda en l'Administració.
7. El  personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya que tingui la condició de temporal s'ha d'integrar en el nou ens  d'acord  amb  el  que disposa l'article 44 de l'Estatut dels treballadors.

Cinquena
Moratòria de construcció
S'estableix  una moratòria en la construcció de nous ports i marines   interiors  per  un  període  inicial de tres anys a comptar    de  l'entrada  en  vigor  d'aquesta  Llei. Aquesta moratòria  no afecta les instal·lacions la tramitació de les quals  ja   s'hagi  iniciat abans de l'entrada en vigor de la Llei,  ni tampoc les obres de remodelació o d'ampliació dels ports,  les  dàrsenes,  les   instal·lacions  marítimes o les marines  interiors  ja   existents. Aquesta moratòria s'ha de prorrogar  automàticament  per   un  termini de dos anys més, llevat  que  el  Departament de Política Territorial i Obres Públiques,  amb un estudi previ sobre l'ocupació del litoral català,  la  demanda  de  llocs d'amarratge i les condicions mediambientals  i amb l'informe preceptiu del Departament de Medi Ambient, acordi la conveniència d'aixecar-la.

Sisena
Cànons aplicables
Mentre  el  Departament  de  Política  Territorial  i   Obres Públiques  no  hagi  procedit  a l'aprovació de la valoració dels terrenys i dels miralls d'aigua a efectes de la fixació dels   cànons  que estableix l'article 91, són aplicables els cànons    per   concessions   i   autoritzacions   que  regula l'article10 de la Llei 17/1996, del 27 de desembre.

Disposició derogatòria

Queda  derogada la Llei 4/1982, del 5 d'abril, de creació de la Comissió de Ports de Catalunya. Igualment, queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera
Es  faculten  el  Govern  de la Generalitat i el conseller o consellera  de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictin les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

Segona
El  Govern  de  la Generalitat ha d'elaborar un reglament de policia   portuària  que  s'ha  d'aplicar  tant  en els ports adscrits  a Ports de la Generalitat com als ports objecte de la concessió.

Tercera
Sens  perjudici  de les competències municipals pel que fa a les   urbanitzacions  maritimoterrestres,  la  regulació  del domini   públic  portuari,  pel  que  fa als dics d'abric, la bocana,   els canals d'entrada, la xarxa de canals interiors, amb  les  seves   aigües  i  reclaus o entrants de parcel·la, franja de servei nàutic adjacent al canal, dàrsena esportiva i superfícies a terra necessàries per a les instal·lacions i serveis  portuaris  de  les  marines  interiors   s'ha de fer mitjançant un reglament específic.

Quarta
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex

Integren  el  domini  públic  portuari adscrit a Ports de la Generalitat  els  ports,  les  dàrsenes i les instal·lacions marítimes que s'enumeren a continuació:
Embarcador  de  Portbou,  port de Llançà, port de Port de la Selva,   port de Roses, port de l'Escala, port de l'Estartit, port  de  Palamós,   port  de  Sant Feliu de Guíxols, port de Blanes,  port   d'Arenys  de  Mar,  port  de  Mataró, dàrsena pesquera   del Masnou, port del Garraf, port de Vilanova i la Geltrú, dàrsena pesquera de Torredembarra, port de Cambrils, port  de  l'Ametlla de Mar, port de l'Ampolla, embarcador de Deltebre,  embarcador  de Sant Jaume d'Enveja, embarcador de Tortosa, port de Sant Carles de la Ràpita, port de les Cases d'Alcanar,  embarcador   d'Amposta,  i  ports  industrials de Badalona, Vallcarca i Alcanar.

Per  tant,  ordeno  que  tots  els ciutadans als quals sigui d'aplicació  aquesta  Llei  cooperin al seu compliment i que els   tribunals  i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 17 d'abril de 1998

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

 

Inici