-
- El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans
que el Parlament de Catalunya ha
aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix
l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
Catalunya compta amb 580 km de costa, que
tradicionalment han ocupat un lloc
preeminent en la seva projecció mediterrània.
Els ports de Catalunya, de bell antuvi destinats al comerç i a
l'activitat pesquera, s'han anat
transformant com a resultat d'un
seguit de processos econòmics i socials,
condicionats per la funció mateixa que desenvolupen, amb el
consegüent resultat que comporta la
configuració d'unes infraestructures portuàries amb
caràcter multifuncional al llarg de la nostra costa.
D'altra banda, la llarga tradició
de la pràctica dels esports nàutics
a Catalunya, propiciada principalment pels clubs nàutics,
i l'increment progressiu del
nombre d'afeccionats a la nàutica esportiva, va
significar en una primera etapa la
utilització i l'aprofitament de les
infraestructures dels ports comercials per a la construcció
de dàrsenes destinades a
embarcacions esportives, que va evolucionar en una
etapa posterior cap a la construcció de ports específicament
destinats a la navegació esportiva i d'esbarjo. En
aquest sentit, la pràctica
esportiva, que inicialment es va situar
dins els ports comercials i
pesquers, amb les activitats dels quals encara ara en molts
d'aquests es compagina, s'ha
anat consolidant amb la construcció
de ports expressament destinats a
aquesta finalitat, fruit de la utilització creixent
d'embarcacions menors.
El conjunt dels ports i de les instal·lacions nàutiques
del nostre litoral constitueix un sistema
portuari que cobreix les necessitats del transport marítim
en la triple vessant, comercial, pesquera i
esportiva, i que es pot configurar bàsicament en dos grups
d'acord amb la gestió corresponent: els ports
gestionats directament per l'Administració de la
Generalitat els i ports i
les dàrsenes construïts i explotats
en règim de concessió administrativa, fruit de la promoció i de
la inversió privades.
Des d'aquesta perspectiva, aquesta
Llei pretén donar resposta a
les necessitats reals que
demanden els destinataris del servei
portuari, ja siguin usuaris dels ports gestionats
per l'Administració mateixa, ja ho siguin dels ports
que gestionen els titulars de
concessions administratives, amb les
especificitats pròpies de cada sector.
Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, a
la qual corresponen les funcions
assignades per aquesta Llei.
Pel que fa als ports de
promoció privada, construïts i gestionats a través
de concessió administrativa i que es destinen
principalment a les embarcacions
esportives i d'esbarjo, la Llei pretén incidir d'una manera
significativa no solament en l'obra pública que ells
mateixos impliquen, sinó també en la prestació
del servei al qual l'obra dóna suport. Les
funcions administratives
encaminades a l'atorgament de la
concessió i també al seu control i la
seva tutela es mantenen a favor del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques per
mitjà de la direcció general competent en matèria de
ports.
En la regulació del procediment d'atorgament de concessions
per a la construcció i l'explotació dels ports, les dàrsenes i
les instal·lacions marítimes, s'estableix la coordinació
necessària entre les
diferents administracions amb competències
concurrents, i també els mecanismes
que garanteixin la viabilitat de la construcció i explotació
de l'obra.
En relació amb els usos permesos en
les zones de servei portuàries, la Llei reconeix la
singularitat que revesteix llur gestió. Els ports
constitueixen una realitat econòmica i social i
un element dinamitzador de l'economia
del municipi i de la seva àrea d'influència i, en aquest sentit,
han anat incorporant una considerable oferta complementària
que, estretament vinculada i complementària de
l'activitat principal, en contribueix a la rendibilitat.
D'altra banda, s'ha considerat
necessari regular les urbanitzacions
maritimoterrestres equiparant-les als ports convencionals,
amb les especificacions pròpies
d'una instal·lació d'aquestes característiques.
Finalment, es regula el règim de
policia tipificant les infraccions i les sancions en l'àmbit
portuari.
II
L'article 9.15 de l'Estatut d'autonomia
atribueix a la Generalitat la competència
exclusiva en matèria de ports, sens perjudici
d'allò que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució,
que reserva a l'Estat la competència exclusiva en relació
amb els ports d'interès general,
la marina mercant, l'abanderament de
vaixells, la il·luminació de costes i
els senyals marítims. Així mateix, correspon a la Generalitat
la potestat d'execució de la legislació estatal en relació
amb els ports d'interès general quan l'Estat no se'n
reservi la gestió directa, en virtut de l'article 11.8 de
l'Estatut d'autonomia.
D'acord amb les disposicions constitucionals i estatutàries,
mitjançant el Reial decret 876/1980, del 12 de desembre, es va
procedir als traspassos de funcions
i de serveis de l'Administració de l'Estat a la
Generalitat en matèria de ports, i es transferí
la titularitat de tots els ports, subjectes o no
subjectes a règim de concessió, existents en el litoral
català, llevat dels ports de
Barcelona i de Tarragona. També es
va traspassar tota la
resta d'instal·lacions portuàries menors de
caràcter esportiu existents a Catalunya.
Mitjançant la Llei 4/1982, del 5
d'abril, es creà la Comissió de Ports de
Catalunya, organisme autònom encarregat de la
gestió del servei públic portuari. Aquesta Llei va
ésser desenvolupada posteriorment
mitjançant el Decret 325/1992, que
aprovava el Reglament de gestió dels ports adscrits a
la Comissió de Ports de Catalunya.
La necessitat de regular
d'una manera unitària la competència
assumida estatutàriament avala
l'oportunitat d'elaborar una normativa pròpia
que reguli tant els ports gestionats directament per
l'Administració de la Generalitat com els ports i les dàrsenes
construïts i explotats en règim de concessió administrativa.
Llibre I
Títol preliminar
Organització administrativa portuària de
la Generalitat i creació de l'entitat de dret públic Ports de la
Generalitat
Article 1
Objecte de la Llei
1. Aquesta Llei té per objecte d'establir
l'organització portuària de la Generalitat i
regular la planificació, la construcció, la modificació,
la gestió, la utilització i el règim de
policia dels ports, de les marines interiors i de la resta
d'obres o construccions nàutiques i portuàries que són competència
de la Generalitat.
2. Aquesta Llei és d'aplicació:
a) Als ports marítims del litoral
català que no són d'interès general.
b) A les dàrsenes pesqueres, esportives
i comercials situades en els ports marítims del litoral
català que no són d'interès general.
c) A les instal·lacions marítimes de
competència de la Generalitat.
d) A les marines interiors situades a la costa catalana.
3. L'establiment i el desenvolupament de
l'organització portuària esmentada són
subjectes als principis de
sostenibilitat, de
respecte al medi
ambient i d'aplicabilitat de l'avaluació d'impacte
ambiental.
Article 2
Definicions
Als efectes d'aquesta Llei, es
defineixen els conceptes següents:
a) S'entén per port marítim el conjunt d'aigües marítimes
abrigades, d'espais terrestres qui
hi són contigus i d'instal·lacions
i d'accessos terrestres que tenen
les condicions físiques naturals o artificials
i, si s'escau, d'organització necessàries per a fer les
operacions pròpies de cada port i requerides, per raó de
l'ús particular a què es destini, per la
flota mercant, pesquera o esportiva i pels usuaris respectius.
b) S'entén per dàrsena el conjunt de superfícies de terra i
aigua incloses a la zona de servei d'un port
preexistent i destinades al servei de
la flota mercant, pesquera o esportiva
o a les activitats turístiques
o recreatives complementàries.
c) S'entén per instal·lació marítima
tota obra fixa o instal·lació
desmuntable que, sense complir els requisits
necessaris per a ésser considerada
port marítim, ocupa espais de domini públic
maritimoterrestre no inclosos en la zona de servei
dels ports i es destina exclusivament o
principalment a l'ús d'embarcacions
mercants, de pesca i esportives o d'esbarjo.
d) S'entén per marina interior el
conjunt d'obres i d'instal·lacions necessàries
per a comunicar permanentment el mar territorial
amb terrenys interiors de propietat privada
o de l'Administració pública,
urbanitzats o susceptibles d'urbanització, a través d'una
xarxa de canals, amb la finalitat
de permetre la navegació de
les embarcacions esportives a peu de parcel·la,
dins del marc d'una urbanització maritimoterrestre.
Article 3
Classificació
1. Els ports que regula aquesta Llei es
classifiquen, per raó de llur origen, en
artificials i naturals, segons que requereixin per
a existir la realització d'obres d'abric o bé no les
requereixin. En particular, als efectes d'aquesta Llei, són
ports naturals els constituïts per les
aigües abrigades per la mateixa disposició
natural del terreny o els parcialment abrigats
que es destinen a l'ancoratge de temporada d'embarcacions de pesca
i esportives o d'esbarjo.
2. Els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes es
classifiquen, per raó
de llur ús o destinació, en
comercials, industrials, pesquers,
esportius i mixtos, segons que es destinin,
respectivament, de manera exclusiva o principal, a una d'aquestes
activitats o a diverses.
Article 4
Elements i característiques tècniques
Sens perjudici del que
disposa aquesta Llei, les característiques
tècniques, els elements, els
serveis i altres requisits que amb
caràcter mínim han de tenir els ports, les dàrsenes,
les instal·lacions marítimes i les marines
interiors es determinen per via
reglamentària d'acord amb llur naturalesa o destinació.
Títol I
Organització
Article 5
Estructura administrativa
1. Les competències que en matèria de ports corresponen a la
Generalitat s'exerceixen per mitjà del
Departament de Política Territorial i
Obres Públiques i per l'entitat de dret públic Ports
de la Generalitat, d'acord amb el que
estableixen aquesta Llei i les normes reglamentàries que la
desenvolupin.
2. Als efectes d'aquesta Llei,
tenen la consideració d'Administració
portuària el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i Ports de la Generalitat.
Article 6
Òrgans competents
1. Correspon al Govern de la
Generalitat l'aprovació definitiva dels
projectes que comporten la construcció de nous ports
i l'atorgament, si s'escau, de les concessions per a llur
construcció i explotació.
2. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques:
a) L'aprovació definitiva dels projectes d'ampliació
d'un port que impliquin
una ampliació del domini públic
maritimoterrestre ocupat.
b) L'aprovació definitiva dels projectes de construcció de
dàrsenes, d'instal·lacions marítimes i de marines
interiors de competència de la
Generalitat, i l'atorgament, si s'escau,
de la concessió per a
llur construcció i explotació.
c) L'aprovació definitiva dels ancoratges
dels ports naturals, d'acord amb
els plans d'usos de temporada
redactats pels municipis, amb l'informe previ vinculant dels òrgans
competents en matèria de marina
mercant, i la resolució sobre llur gestió.
El departament de Medi ambient ha d'emetre un
informe amb caràcter preceptiu abans de
l'aprovació definitiva.
3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, mitjançant la direcció
general competent en matèria de ports,
la tutela i el control dels ports, les dàrsenes,
les instal·lacions marítimes i
les marines interiors subjectes
a concessió de
construcció i d'explotació, d'acord
amb les disposicions del títol de concessió
respectiu i amb plena subjecció a aquesta Llei i al
seu desenvolupament reglamentari i,
en particular, l'autorització per a fer obres i
activitats congruents amb els usos portuaris en les respectives
zones de servei.
4. L'aprovació dels projectes i les obres a què es
refereix aquest article s'entén sens
perjudici de les competències urbanístiques
municipals i, d'acord amb el que estableix
l'article 30, sens
perjudici de l'atorgament de la
corresponent llicència d'obres.
Títol II
L'entitat de dret públic Ports de la Generalitat
Capítol I
Creació i les funcions de Ports de la Generalitat
Article 7
Naturalesa
1. Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, amb
personalitat jurídica pròpia, de
les regulades per l'article 1.b) de
la Llei 4/1985, del 29 de març, de
l'Estatut de l'empresa pública catalana, la qual és adscrita al
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, té
com a finalitat gestionar el domini públic
portuari de la Generalitat que se li
encomani i els fons que li siguin adscrits, en
la forma establerta per aquesta Llei i ajusta la seva activitat al
dret privat, amb caràcter general. Això no obstant, en resta
sotmès al dret públic:
a) El règim de funcionament dels òrgans col·legiats.
b) Les relacions amb el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques i amb altres ens públics.
c) Les relacions jurídiques externes que es derivin d'actes de
limitació, intervenció, control i
sancionadors, els expropiatoris i, en
general, qualsevol acte que impliqui actuació
de sobirania o
exercici de potestats
administratives.
2. Ports de la Generalitat té
personalitat jurídica i patrimoni propis,
autonomia administrativa i econòmica i capacitat
d'obrar per al compliment de les seves finalitats de manera
que garanteixi l'eficàcia i la diligència màximes en el
compliment de les seves funcions i en la
prestació dels seus serveis.
3. D'acord amb les normes per les
quals es regeix, pot adquirir, fins i tot
com a beneficiari d'expropiació forçosa,
posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota
classe de béns, concertar crèdits
i contractes, establir i explotar obres i serveis,
obligar-se, interposar recursos, exercir
accions judicials i executar
les activitats regulades per les lleis.
Article 8
Funcions
Per a la consecució dels seus
objectius, Ports de la Generalitat exerceix les
funcions següents:
a) L'organització, la gestió i l'administració dels
ports, les dàrsenes, les instal·lacions
marítimes i les marines interiors que gestioni
directament o indirectament l'ens públic, i també la
planificació, la confecció de projectes, l'execució
i la conservació de
les seves obres i instal·lacions,
d'acord amb la normativa
urbanística aprovada.
b) L'ordenació dels usos dins les zones
portuàries i la formulació dels
instruments de planejament
portuari establerts per aquesta Llei que, d'acord amb la
planificació urbanística, prevegin llur desenvolupament.
c) La direcció, l'organització i la
gestió dels serveis afectats al domini públic
portuari que tingui adscrits, la direcció de
serveis complementaris i
especials; el practicatge, el remolcament i
l'amarratge; la recollida de residus procedents dels vaixells, i
el règim de policia i de circulació pels molls i la zona de
servei.
d) La formulació de plans
d'emergència del port, conjuntament amb
els municipis i de conformitat amb
la normativa sectorial aplicable.
e) La gestió de la senyalització portuària i l'atorgament de
les concessions de la retirada de residus Marpol.
f) En general, qualsevol altra funció
necessària per a facilitar el tràfic marítim
portuari i aconseguir la rendibilitat
i la productivitat de l'explotació del domini públic
portuari que tingui adscrit.
Article 9
Zones portuàries
1. Per a dur a terme les seves
funcions, Ports de la Generalitat s'organitza
territorialment en les següents zones
portuàries:
a) Zona portuària nord, que té com a límits territorials des de
la frontera de França fins al riu Tordera.
b) Zona portuària centre, que té com a límits
territorials des del riu Tordera fins al terme municipal de
Cubelles amb Cunit.
c) Zona portuària sud, que té com a límits territorials des del
terme municipal de Cunit fins al riu Sénia.
2. Les zones portuàries de Ports de la Generalitat definides per
l'apartat 1 s'han d'agrupar organitzativament.
Article 10
Domini públic portuari adscrit a Ports de
la Generalitat
Integren el domini públic portuari
adscrit a Ports de la Generalitat els ports, les
dàrsenes i les instal·lacions marítimes que s'enumeren en
l'annex i els que per acord del Govern se li adscriguin.
Capítol II
Organització
Article 11
Òrgans
Els òrgans de l'entitat Ports de la Generalitat són els
següents:
a) De govern:
President o presidenta.
Vicepresident o vicepresidenta.
Comitè Executiu.
b) De gestió:
Gerent.
c) De consulta i assistència:
Consell de Govern.
Secció primera
Òrgans de Govern
Article 12
Comitè executiu
1. El Comitè Executiu és l'òrgan rector col·legiat de
Ports de la Generalitat, i és constituït pels membres següents:
a) El president o presidenta.
b) El vicepresident o vicepresidenta.
c)El gerent o la gerent, amb veu i sense vot.
d)Cinc vocals, dels quals
dos són designats en representació
de Ports de la
Generalitat, un en representació de la direcció
general competent en matèria de ports i dos
en representació dels municipis en el terme
municipal dels quals hi ha situats ports adscrits a Ports de la
Generalitat. La forma d'elecció dels diferents
vocals s'ha de determinar per via reglamentària.
2. S'ha de nomenar vicepresident
o vicepresidenta el director o directora general
competent en matèria de ports.
El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o
presidenta en cas de vacant, absència o malaltia i exerceix
les funcions que li són
encomanades o delegades pel president o
presidenta.
3. A les reunions del Comitè executiu assisteix un secretari o
secretària, amb veu i sense vot, designat pel president o
presidenta.
4. Quan l'ordre del dia
de la sessió inclogui la
consideració específica d'un tema
que pugui afectar un col·lectiu determinat,
s'ha de consultar algun representant d'aquest col·lectiu.
Article 13
Funcions del Comitè Executiu
1. Correspon al Comitè Executiu:
a) Fixar les directrius generals d'actuació de
l'ens, de conformitat amb els objectius generals de política
portuària del Govern de la Generalitat.
b) Aprovar l'avantprojecte de
programa d'actuació, d'inversions i
de finançament de Ports de la Generalitat
corresponent a l'exercici següent.
c) Aprovar l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de
capital de l'ens, el balanç anual i la memòria
de Ports de la Generalitat.
d) Proposar al president o presidenta
l'aprovació dels contractes.
e) Autoritzar la inscripció en el
cens de l'entitat de consignataris de les empreses d'estiba
i comercialitzadores de peix, tenint en compte el cens actual, o
d'altres.
f) Aprovar la plantilla i el règim retributiu del personal.
g) Acordar la constitució de consorcis, amb l'autorització
prèvia del Govern de la Generalitat.
h) Atorgar concessions i autoritzacions per a l'ocupació de
superfície de domini públic en les zones portuàries i per al
dret d'utilització de les instal·lacions i procedir-ne a
la modificació, el rescat, la reversió
i la caducitat o l'extinció,
d'acord amb els plecs de condicions
generals aprovats pel Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
i) Aprovar provisionalment, d'acord amb
la normativa urbanística corresponent, els
projectes d'obres a executar per Ports de la Generalitat.
j) Emetre informe sobre les tarifes dels diferents serveis
portuaris que es prestin.
k) Proposar al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques l'aprovació de noves normes relatives als
serveis portuaris.
l) Emetre informe sobre les normes generals relatives
als serveis portuaris.
m) Formular i proposar al conseller o consellera de política
Territorial i Obres Públiques, amb
l'informe municipal previ, l'aprovació
del pla de delimitació de la zona de
servei portuària i, si escau, el pla
especial del sistema portuari.
n) Exercir les funcions de policia que siguin necessàries
per al compliment dels seus fins i controlar, en l'operativa portuària
de competència de la Generalitat, el compliment dels
reglaments de mercaderies perilloses, els de seguretat i
higiene i els dels sistemes de seguretat i
d'incendis, sens perjudici de les competències
que corresponguin a altres departaments de la Generalitat.
2. El Comitè Executiu pot delegar en el gerent o la gerent i en
el president o presidenta les
funcions atribuïdes en l'apartat 1, llevat de les que per llei
siguin indelegables.
3. El Comitè Executiu es reuneix en sessions ordinàries
amb una periodicitat trimestral. També es pot reunir en sessions
extraordinàries, sempre que ho
acordi el president o presidenta o
a petició, almenys, d'una tercera part dels seus
membres.
4. El Comitè Executiu ha de constituir
una comissió permanent per a la
preparació dels aspectes tècnics del afers que
s'hagin de sotmetre al Consell, i també per al
seguiment dels estudis, dels projectes i de les obres de la
forma que s'estableixi per via reglamentària.
Article 14
La Presidència
El president o presidenta de Ports de la Generalitat
és el conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques. El
president o presidenta
nomena com a vicepresident o
vicepresidenta de l'ens el director
o directora general competent en matèria de ports.
Article 15
Funcions
1. El president o presidenta de Ports de la
Generalitat ho és també del seu
Comitè executiu i li corresponen les funcions
següents:
a) Exercir la representació de Ports de la Generalitat i del
Comitè Executiu.
b) Convocar les reunions del Comitè Executiu, assenyalant-ne el
lloc, el dia, l'hora i l'ordre del dia.
c) Presidir i dirigir les sessions del Comitè
Executiu i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.
d) Autoritzar amb la seva signatura l'acta de sessions i de
certificacions.
e) Acordar contractes i
convenis, com a òrgan de
contractació de Ports de la Generalitat.
f) Acordar l'exercici de les accions i els
recursos que corresponen a l'entitat en
defensa dels seus interessos davant de les
administracions públiques i dels tribunals de justícia.
g) Les que, si escau, li delegui el Comitè Executiu.
h) Qualsevol altra funció que no sigui assignada per aquesta Llei
als altres òrgans de l'ens.
2. El president o presidenta de Ports de la Generalitat pot
delegar les seves
funcions en el vicepresident
o vicepresidenta.
Secció segona
Òrgans de gestió
Article 16
La Gerència
1. El gerent o la gerent porta a terme la gestió
ordinària de Ports de la Generalitat sota la direcció del
president o presidenta i del Comitè Executiu, el qual el
proposa per al seu nomenament al conseller
o consellera de Política Territorial i
Obres Públiques.
2. Correspon al gerent o la gerent
l'exercici de les funcions següents:
a) Gestionar i dirigir l'ens en els aspectes administratius i tècnics.
b) Dirigir els recursos humans, i
també organitzar el funcionament intern de
Ports de la Generalitat i executar els acords del Comitè Executiu
en aquesta matèria.
c) Gestionar els recursos econòmics i
ordenar-ne les despeses i els pagaments,
dins els límits establerts pel Comitè Executiu.
d) Proposar al Comitè Executiu l'aprovació de la plantilla i el
règim retributiu del personal.
e) Aprovar en els aspectes tècnics els projectes d'obres.
f) Proposar al president o presidenta, a petició del Comitè
Executiu, la formalització de contractes i de convenis.
g) Elaborar i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte
de pressupost d'explotació i de capital,
els comptes i la memòria anual de Ports de la Generalitat.
h) Elaborar i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte
de programa d'actuació, d'inversió i de finançament.
i) Elaborar i proposar al Comitè
Executiu les normes generals dels serveis
portuaris.
Proposar al Comitè Executiu la constitució de consorcis.
j) Impulsar els expedients sancionadors que en l'àmbit
de Ports de la Generalitat es puguin
tramitar i elevar-ne la proposta de resolució
als òrgans competents per a imposar sancions.
k) Exercir les facultats que li siguin delegades pel Comitè
Executiu i per la Presidència.
Secció tercera
Òrgans de consulta i assistència
Article 17
Consell de Govern
1. El Consell de Govern de Ports
de la Generalitat és l'òrgan en el qual
hi ha representats tots els sectors interessats
en l'àmbit portuari català, a fi de cooperar en la consecució
dels objectius que li són propis.
2. El Consell de Govern de Ports
de la Generalitat és integrat pel
president o presidenta de
l'ens, pel vicepresident o vicepresidenta, pel gerent o la
gerent i per un nombre de vocals
que s'han de designar per via
reglamentària i que
ha d'incloure necessàriament
representants del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, del
Departament de Medi Ambient, del
Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, del
Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, dels
ajuntaments en el terme municipal
dels quals hi hagi situat un port adscrit a Ports de la
Generalitat, de les cambres de Comerç, Indústria i
Navegació, dels sectors marítim,
comercial, pesquer i esportiu, i dels sindicats més
representatius.
3. El secretari o secretària del Consell de Govern de ports
de la Generalitat és el mateix que el del Comitè Executiu de
l'ens i assisteix a les sessions amb veu i sense vot.
4. El Consell de Govern es reuneix
en sessió ordinària almenys dues vegades l'any, i
extraordinàriament sempre que ho sol·licitin
el president o presidenta o un terç dels
membres.
Article 18
Funcions
1. Correspon al Consell de Govern:
a) Informar sobre l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de
capital de Ports de la Generalitat.
b) Proposar al Comitè Executiu l'aprovació de
les normes generals relatives als serveis portuaris.
c) Informar sobre el programa d'actuació, d'inversió
i de finançament de Ports de la Generalitat.
d) Informar sobre el balanç i la memòria anual de Ports de
la Generalitat.
e) Informar sobre la fixació de les tarifes i els cànons que ha
d'aplicar Ports de la Generalitat.
f) Informar sobre la constitució de consorcis.
g) Informar sobre les operacions de crèdit concertades per
l'entitat.
h) Assessorar l'ens en totes les qüestions relacionades amb les
activitats de Ports de la Generalitat i emetre informe sobre
qualsevol assumpte sobre el qual sigui consultat en l'àmbit
de les seves competències.
i) Proposar l'aprovació de les tarifes dels serveis que es
prestin i del cànon
que ha d'aplicar Ports de la
Generalitat.
j) Qualsevol altra que li pugui ésser conferida d'acord amb la
legislació vigent.
Secció quarta
Zones portuàries
Article 19
Estructura funcional
1. Per al desenvolupament de les seves funcions, Ports de la
Generalitat compta amb l'estructura orgànica suficient per a
atendre els seus objectius i d'acord amb les
zones en què
s'organitza territorialment.
2. El cap o la cap de cada zona portuària porta a
terme la gestió directa de la zona portuària
corresponent, d'acord amb les directrius que
imparteixi el gerent o la gerent de Ports de la Generalitat,
i exerceix les funcions assignades reglamentàriament.
Capítol III
Règim econòmic
Article 20
Recursos
1. Els recursos de Ports de la Generalitat són:
a) Els productes de les tarifes per
serveis que presti directament, que tenen la consideració de
preus privats.
b) Els productes dels cànons
per concessions i autoritzacions
administratives en els ports, les dàrsenes, les
instal·lacions marítimes i les
marines interiors de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
c) Les quantitats obtingudes per l'alienació d'actius fixos i
pel rendiment dels béns i els valors que constitueixen el seu
patrimoni.
d) Les dotacions o subvencions que
es consignin en els pressupostos de la Generalitat, la resta
de les subvencions i dels auxilis de qualsevol tipus que
puguin rebre d'altres entitats públiques i la resta de
subvencions i d'auxilis de qualsevol altre tipus que pugui rebre.
e) Els procedents dels crèdits, els préstecs i les
altres operacions financeres que es
puguin concertar i estiguin reflectides en la Llei de pressupostos
de la Generalitat.
f) El producte de l'aplicació del
règim sancionador establert per aquesta Llei
g) La resta d'ingressos que s'autoritzin.
2. Els recursos de Ports de la Generalitat tenen
caràcter finalista, atès que són
destinats a la consecució dels objectius de
l'entitat, i per tant a la
millora, les inversions i desenvolupament del sistema
portuari català de la competència de la Generalitat.
Article 21
Règim pressupostari i de comptabilitat
1. El pressupost de Ports de la Generalitat és
anual i se subjecta a les disposicions
sobre pressupostos de les entitats de dret
públic que han d'ajustar llur activitat al dret
privat, conforme a allò que
disposa la Llei de l'estatut de l'empresa pública
catalana.
2. Ports de la Generalitat
ha d'ordenar la seva
comptabilitat d'acord amb el Pla general
de comptabilitat pública i resta sotmesa
al control financer mitjançant auditories,
d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de
finances públiques.
3. Ports de la Generalitat ha
de subscriure amb la Generalitat,
mitjançant el Departament
de Política Territorial i Obres
Públiques i amb l'informe previ dels departaments
de la Presidència i d'Economia i Finances, un conveni
que ha d'incloure, com a mínim,
les clàusules recollides per l'article 53
del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La
durada del conveni és de quatre anys, sens
perjudici d'una actualització anual en funció de les
previsions pressupostàries o dels objectius.
Capítol IV
Règim jurídic
Article 22
Règim jurídic públic i privat
L'activitat de Ports de la
Generalitat es regeix, amb caràcter
general, pel dret privat en els termes establerts per
l'article 7 i amb les especificacions determinades pels articles
23, 24, 25 i 26.
Article 23
Contractació
La contractació d'obres, serveis i subministraments de Ports de
la Generalitat s'ha de regir pel que estableix
la Llei 13/1995, de contractes de les
administracions públiques, i ha de garantir
els principis de publicitat i de lliure concurrència.
Article 24
Personal
1. Les relacions entre Ports de la
Generalitat i el seu personal es regeixen pel dret laboral,
llevat de les places que en atenció a
la naturalesa de llur contingut queden reservades a
funcionaris i funcionàries públics.
2. La selecció de personal de Ports de la Generalitat
s'ha de fer dins dels límits
pressupostaris, i d'acord amb els principis de mèrit
i capacitat i, llevat del personal
directiu i de confiança, mitjançant publicitat.
Article 25
Regim patrimonial
El patrimoni de Ports de la Generalitat és constituït
pels béns que li són adscrits i els que
adquireixi en virtut de qualsevol títol d'acord
amb aquesta Llei. La gestió del patrimoni
s'ajusta al que disposen la Llei de l'estatut de
l'empresa pública catalana i la legislació de
patrimoni de la Generalitat.
Article 26
Recursos i reclamacions administratives
1. Els actes de Ports de la Generalitat
sotmesos al dret administratiu són susceptibles de recurs
ordinari davant el conseller o consellera
de Política Territorial i Obres Públiques.
2. El recurs extraordinari de revisió
s'ha d'interposar davant del conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques.
3. Les reclamacions sobre aplicació i
efectivitat dels cànons s'han d'ajustar a la
legislació vigent en matèria de reclamacions
economicoadministratives.
4. Les reclamacions prèvies a la
interposició d'accions civils i laborals s'han de
presentar davant el conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques.
Llibre II
Ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes
Títol I
Zona de servei portuària
Article 27
Definició
1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per zona
de servei portuària la formada per les
superfícies de terra i aigua necessàries per a
dur a terme les activitats pròpies i complementàries
dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions
marítimes.
2. Les superfícies d'aigua incloses dins la zona de
servei són tant les aigües portuàries
interiors arrecerades o delimitades per
instruments de senyalització marítima com les
exteriors immediatament adjacents a les obres d'abric i de bocana.
Article 28
Destinació
1. La zona de servei dels ports,
les dàrsenes i les instal·lacions
marítimes regulades per aquesta
Llei es destina principalment a la prestació del
servei portuari, i la seva utilització i explotació
s'ha de realitzar d'acord amb les prescripcions
d'aquesta Llei, amb el planejament urbanístic,
els plans especials elaborats pels municipis i les normes
que la desenvolupin.
2. Les zones corresponents a vials d'accés al
port, vials interiors de lliure accés, i
qualsevol zona on no hi hagi restricció per a
l'accés de vianants, i també les obres de defensa
no utilitzables, tenen en
qualsevol cas la consideració de zones d'aprofitament
públic i gratuït. Aquestes zones són
exemptes d'acreditar l'impost de béns immobles, de
conformitat amb la normativa reguladora de les finances locals.
Article 29
Delimitació
1. Els projectes de construcció dels ports, les dàrsenes
i les instal·lacions marítimes han de contenir la
delimitació concreta del perímetre de
la respectiva zona de servei portuària i han
d'incloure els usos i les activitats pròpies i complementàries.
Així mateix, els projectes
han de preveure la incidència de
les obres portuàries sobre les zones immediates
i l'estudi d'accessibilitat a
les instal·lacions.
2. Correspon al conseller o
consellera de Política Territorial i Obres Públiques,
a proposta de l'Administració portuària, l'aprovació
del corresponent Pla de delimitació de la zona
portuària en els ports, les dàrsenes i
les instal·lacions marítimes ja
existents. El Pla n'ha de definir el
perímetre i ha d'incloure els
usos i les activitats relacionats
amb la instal·lació portuària
previstos en l'esmentada zona de servei.
3. Per a l'aprovació del Pla s'ha de sol·licitar
l'informe preceptiu de les administracions
competents en matèria d'urbanisme, de
pesca i de medi ambient. Si els informes
esmentats no s'emeten en el termini de dos mesos
a comptar de la recepció de la
proposta, es pot prosseguir el
procediment, excepte en els casos en què sigui manifestament
incompatible amb el planejament urbanístic.
Article 30
Activitats, instal·lacions i construccions permeses
1. A la zona de servei dels
ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes
es poden dur a terme activitats, instal·lacions i
construccions ajustades a la destinació pròpia
de cada port, dàrsena o instal·lació
marítima, i també totes les que siguin complementàries de les
activitats essencials.
2. A la zona de servei també es
poden autoritzar usos i instal·lacions comercials, culturals,
esportives, lúdiques i recreatives vinculades amb
l'activitat portuària o marítima que afavoreixin
l'equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i
les instal·lacions marítimes.
3. En el domini públic
portuari o adscrit es poden
autoritzar:
a) Les ocupacions i les utilitzacions que
es destinin a residència o habitació, en
els termes que disposa la normativa
estatal aplicable.
b) La instal·lació de senyals
informadors i de rètols indicadors
d'establiments o empreses autoritzats per
l'Administració portuària, i els que
corresponguin a la realització de determinats
actes esportius i culturals de caràcter temporal, convenientment
autoritzats.
4. El conjunt d'edificacions que es construeixin a la
zona de servei portuària i les
que tinguin relació amb les activitats
comercials, culturals, esportives, lúdiques o
recreatives a què es refereix l'apartat 2 estan
sotmeses a la llicència municipal prèvia,
d'acord amb la legislació urbanística.
5. Les obres d'infraestructura
i de superestructura relacionades amb la
instal·lació portuària no estan sotmeses als actes
de control preventiu municipal a què es refereix l'article
220 de la Llei 8/1987, del 5 d'abril, municipal i de règim
local de Catalunya. L'execució d'aquestes obres, sempre que
es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser
suspesa per l'autoritat judicial.
6. El règim de prohibicions establert per la Llei de costes
per a la utilització del domini públic maritimoterrestre
no és aplicable a les instal·lacions
i les activitats a realitzar en el domini públic
portuari.
Títol II
Planificació portuària
Capítol I
Pla de ports de Catalunya
Article 31
Objecte, caràcter i vigència
1. El Pla de ports de Catalunya és un instrument d'ordenació del
litoral català dins del marc
de les directrius de l'ordenació territorial, i té per
objecte l'establiment dels criteris per a la utilització
portuària adequada i racional de la costa catalana, i també
l'atenció preferent envers la conservació del
litoral i la gestió correcta
del medi ambient.
2. El Pla de ports de
Catalunya té caràcter de pla
territorial sectorial, de conformitat amb la Llei
23/1983, del 21 de novembre, de política
territorial, i ha de justificar el seu grau
d'adequació a les directrius del Pla territorial general de
Catalunya.
3. La vigència del Pla és indefinida, sens perjudici
de la seva modificació o revisió
quan les circumstàncies ho aconsellin
o quan es modifiquin les directrius formulades pel Pla
territorial general.
Article 32
Contingut
El Pla de ports ha
de contenir l'estudi de les característiques
del litoral de Catalunya, l'anàlisi
a nivell indicatiu de la demanda
d'embarcacions i punts d'amarratge,
les previsions d'evolució, l'anàlisi
dels diferents trams de la costa catalana
i els criteris per a protegir-la des d'un punt de vista ecològic
i ambiental.
Article 33
Redacció i aprovació
1. La formulació i la redacció del Pla de ports de Catalunya i
de les seves modificacions o
revisions correspon al Departament de Política Territorial
i Obres Públiques.
2. L'aprovació del Pla i de les
seves modificacions o revisions correspon
al Govern de la Generalitat,
amb l'obertura prèvia d'un període de consulta
institucional de dos mesos, durant el qual s'han
de requerir informes dels departaments competents i de les
administracions públiques i els organismes
afectats. Paral·lelament al tràmit
de consulta s'ha d'obrir un període d'informació pública per un
termini de trenta dies.
Article 34
Actualització
1. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
ha d'actualitzar els estudis i les dades que formen part del
contingut del Pla de ports mitjançant la
direcció general competent en matèria de ports, en la forma que
es determini, per via reglamentària.
2. Aquesta actualització no té
la consideració de modificació o revisió
del Pla.
Capítol II
Consideració urbanística dels ports,
les dàrsenes i les instal·lacions marítimes
Article 35
Coordinació amb el planejament urbanístic
1. Els instruments de planejament urbanístic que afecten la
zona litoral de Catalunya, un
cop aprovats inicialment, s'han de trametre a la direcció general
competent en matèria de ports perquè
informi sobre les qüestions de la seva
competència.
2. El règim jurídic aplicable a aquests informes és
el que regula la legislació urbanística per a
les administracions sectorials que han
d'informar sobre els instruments de planejament,
si bé el termini per a emetre'ls no pot ésser en cap
cas superior a dos mesos.
Article 36
Planificació urbanística general
Els instruments de planejament general del municipi
han de qualificar la zona de servei dels ports, les dàrsenes
i les instal·lacions marítimes existents
objecte d'aquesta Llei com a sistema general portuari.
A més, han de contenir les determinacions bàsiques
relatives a accessibilitat, connectivitat,
edificabilitat, volumetria, usos i altres que es
considerin d'interès general, en
el marc de les competències
urbanístiques, a l'efecte de garantir
la coherència amb el model territorial
i amb l'estructura general i orgànica del
pla en el qual s'integri la zona portuària.
Article 37
Plans especials
1. El sistema general portuari
s'ha de desenvolupar mitjançant un
pla especial, que poden redactar, amb acord previ,
l'Administració portuària o la corporació municipal.
Se n'ha de fer la tramitació i l'aprovació
d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.
2. Aprovat inicialment el pla,
s'ha de trametre a l'Administració
de l'Estat perquè pugui informar en matèria de la
seva competència en la forma
i amb els efectes determinats per la legislació
de costes. Així mateix, s'ha de sol·licitar l'informe dels
departaments de la Generalitat competents en matèria de medi
ambient i de pesca.
3. En el supòsit que el pla
hagi estat formulat per la corporació municipal, abans
d'aprovar-lo definitivament s'ha de trametre a
l'Administració portuària, que disposa d'un termini de
dos mesos per a emetre informe, de
caràcter preceptiu i vinculant pel
que fa a les matèries l'àmbit portuari.
4. Si el pla ha estat
formulat per l'Administració portuària,
abans d'aprovar-lo definitivament
s'ha de trametre a les corporacions
locals afectades perquè en el mateix termini informin
preceptivament.
5. L'acord d'aprovació definitiva del pla especial
s'ha de notificar al municipi afectat i, si escau, al
promotor o al concessionari i s'ha de publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. El pla especial ha d'incloure, com a determinacions, les
mesures i les previsions necessàries
per a garantir el funcionament eficaç de
la zona de servei portuària, el seu desenvolupament
futur, la seva connexió amb la
xarxa de transports terrestres i la obertura adequada de la
demanda de serveis portuaris i mediambientals.
Títol III
Construcció i explotació
Capítol I
Iniciativa pública
Article 38
Iniciativa pública
1. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb els criteris del Pla
de ports de Catalunya i el planejament urbanístic, pot
construir i explotar els
ports, les dàrsenes i les instal·lacions
marítimes objecte d'aquesta Llei, per ella
mateixa mitjançant Ports
de la Generalitat o
en col·laboració amb altres entitats públiques o
privades, en qualsevulla de les formes permeses per la llei.
2. La Generalitat pot adoptar les més
diverses formes de participació, promoció
pública i foment en matèria
portuària.
3. La construcció de nous ports, dàrsenes o instal·lacions
marítimes per la Generalitat i l'ampliació o la
modificació dels existents, quan sigui
rellevant i d'acord amb les característiques
que es determinin per via reglamentària,
requereix la realització
del projecte constructiu
corresponent i dels estudis tècnics exigits per
l'article 41, la petició dels informes, el tràmit d'informació
pública i la declaració d'impacte mediambiental a què fa
referència aquesta Llei. Així mateix cal que en elaborar-se el
projecte es justifiqui l'equilibri entre l'oferta i la
demanda dels punts d'amarratge en els
mateixos termes que estableix l'apartat 2 de
l'article 40.
Article 39
Convocatòria de concursos
1. La Generalitat, d'acord amb la normativa reguladora de la
contractació de les administracions públiques, pot
convocar concursos públics amb els objectes següents:
a) La selecció de projectes de construcció de
ports i de dàrsenes.
b) L'atorgament d'una concessió per a la construcció
o bé per a la construcció i l'explotació d'un port o una dàrsena.
2. Durant la tramitació d'una sol·licitud de concessió, i en
tot cas abans de
l'aprovació tècnica del projecte,
l'Administració pot convocar un concurs en el mateix
àmbit territorial. En aquest cas queda suspesa la tramitació de
la sol·licitud. S'han de determinar per via
reglamentària els supòsits en què es pot preveure el
reemborsament a càrrec de l'adjudicatari de les
despeses del projecte, en el supòsit que finalment el sol·licitant
no resulti ésser adjudicatari del concurs.
Capítol II
Iniciativa privada: concessió administrativa
Article 40
Iniciativa privada
1. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el Pla de ports
de Catalunya, i sens
perjudici de les competències municipals,
pot atorgar concessions administratives per a la
construcció, l'explotació i l'ampliació
de ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes de la
seva competència a persones jurídiques públiques
o privades, amb subjecció al que disposen
aquesta Llei, els seus reglaments i els plecs de clàusules
administratives de la concessió.
2. Les sol·licituds que es presentin han de
justificar que l'oferta i la demanda de punts
d'amarratge existents en el tram de costa
on es projecti construir nous
ports és equilibrada, cosa que s'ha de tenir en
compte a l'efecte de resoldre les sol·licituds de noves
concessions.
Secció primera
Ports artificials
Subsecció primera
Iniciació del procediment
Article 41
Sol·licitud de la concessió
1. Perquè una persona jurídica privada pugui ésser
titular d'una concessió per a la
construcció i l'explotació d'un port ha
d'adoptar qualsevol forma societària o de caràcter
associatiu autoritzada
per l'ordenament vigent. La
identificació dels seus accionistes, en el cas de societats
mercantils, i la dels socis
promotors, en la resta d'entitats, és una
condició indispensable. Qualsevol canvi o modificació en
la composició de l'accionariat, en el cas de societats,
o dels òrgans directius ha d'ésser comunicat a
l'Administració que ha atorgat la concessió.
2. S'ha d'adjuntar a les
sol·licituds de concessió l'avantprojecte
o el projecte bàsic corresponent, redactat pel
personal tècnic competent, un estudi economicofinancer, la
proposta del reglament d'explotació i de les tarifes i el
resguard acreditatiu d'una fiança provisional per
l'import del 2 per 100
del pressupost de les obres i
les instal·lacions.
3. L'avantprojecte o el projecte bàsic ha de contenir, com a mínim,
un estudi d'impacte mediambiental i
un estudi de dinàmica del litoral.
Article 42
Adequació i viabilitat
1. Presentada la sol·licitud, la direcció general
competent en matèria de ports n'ha d'efectuar
la confrontació prèvia sobre el terreny, a fi de
determinar-ne l'adequació al Pla de ports i al planejament urbanístic.
2. Si, en el termini màxim de tres mesos, s'estima
que les sol·licituds presentades són
incompatibles amb el Pla de ports o amb
el planejament urbanístic o inviables d'acord amb el
que disposa l'apartat 1, les dites sol·licituds han d'ésser
arxivades per la direcció general
amb audiència prèvia a l'interessat.
Subsecció segona
Tramitació
Article 43
Sol·licitud d'informes
1. El projecte presentat s'ha de
trametre, perquè sigui objecte de l'informe preceptiu, als
organismes següents:
a) Els departaments de la
Generalitat de Catalunya competents
per raó de la matèria, en funció
de les activitats a desenvolupar al port de nova construcció.
b) Els ens locals en l'àmbit
territorial dels quals es preveu la construcció del port.
c) Els òrgans de l'Administració de l'Estat
competents en matèria de defensa i
de marina mercant, en les qüestions pròpies de llur competència.
2. Si transcorregut el termini de dos mesos no s'han
rebut els informes sol·licitats,
es pot prosseguir en la tramitació
del procediment.
Article 44
Informe d'adscripció
1. S'ha de requerir un informe vinculant
al Ministeri de Medi Ambient, en relació
amb les seves competències sobre els béns de
domini públic maritimoterrestre de titularitat estatal.
2. L'informe a què es refereix l'apartat 1 s'entén favorable si
no s'emet de forma expressa en el termini de dos mesos a comptar
de la recepció de la petició.
Article 45
Aprovació tècnica
1. A la vista dels informes rebuts o havent
transcorregut els terminis establerts per
a emetre'ls sense que s'hagin rebut, el director o directora
general competent en matèria de ports ha de resoldre
expressament sobre l'aprovació del projecte en el termini de
quatre mesos.
2. Contra la denegació expressa de l'aprovació tècnica,
el sol·licitant pot interposar
recurs ordinari davant el conseller o
consellera de Política Territorial i
Obres Públiques.
Article 46
Informació pública
El projecte, un cop notificada per
resolució la seva aprovació tècnica,
conjuntament amb l'estudi d'impacte
mediambiental i la relació de béns i drets afectats a què fa
referència l'article 51.2, s'ha de
sotmetre al tràmit d'informació pública
durant un termini no inferior a trenta dies hàbils
mitjançant un anunci publicat en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i
ha de tenir tota l'altra publicitat que es determini per via
reglamentària.
Article 47
Declaració d'impacte mediambiental
Un cop finit el termini d'informació
pública i després d'haver estat valorades les
al·legacions per la direcció general competent en
matèria de ports, l'expedient s'ha de lliurar a l'òrgan
competent del Departament de Medi Ambient perquè
elabori la declaració
d'impacte mediambiental corresponent d'acord amb la
normativa vigent.
Article 48
Projecte constructiu
Un cop efectuada la
declaració d'impacte ambiental, l'interessat
ha de presentar a l'Administració portuària
competent, en el termini de cinc
mesos, el corresponent projecte constructiu de
les obres o les instal·lacions objecte
de la concessió amb
les condicions i les modificacions que puguin
resultar del tràmits establerts per l'article 43, de
la informació pública i de la declaració d'impacte ambiental.
Article 49
Oferta de condicions
1. Un cop s'han dut a terme
les actuacions a què es refereixen
els articles d'aquesta subsecció, i a la vista del
resultat, la direcció general competent en matèria
de ports ha d'oferir a l'interessat les condicions en les quals es
pot atorgar la concessió, perquè
siguin acceptades o rebutjades en el termini d'un mes.
2. Sens perjudici de les singularitats
pròpies de cada concessió, les condicions
s'han d'adequar als plecs de clàusules
generals per a l'atorgament de
concessions aprovats pel Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
3. Qualsevol interessat o interessada pot
desistir de la seva sol·licitud abans de
l'acceptació de les condicions ofertes. Aquest desistiment
comporta la pèrdua de la fiança dipositada, llevat
que obeeixi a l'excessiva onerositat
sobrevinguda del projecte com
a conseqüència de les modificacions imposades
per l'Administració.
Article 50
Pluralitat de sol·licituds
1. Quan concorri una
pluralitat de sol·licituds
incompatibles entre elles, bé perquè
es refereixen a la mateixa obra o instal·lació, bé
perquè ocupen una part del mateix domini públic, les sol·licituds
s'han de tramitar en competència, amb el
requisit dels informes que estableix l'article 43.
2. A la vista dels informes rebuts,
la direcció general competent en matèria de
ports ha d'aprovar tècnicament el projecte que
reporti una major utilitat pública. Únicament si hi
ha una identitat entre les sol·licituds presentades
s'ha de tenir en compte la data de
presentació i s'ha de donar preferència a la primera de les
presentades.
3. Les sol·licituds incompatibles que es presentin
després de la sol·licitud d'informes
que estableix l'article 43 s'han de tramitar
independentment.
4. Els sol·licitants
concurrents que no
resultin adjudicataris de la concessió
tenen dret a recuperar la fiança provisional que han
prestat.
Subsecció tercera
Atorgament de la concessió
Article 51
Resolució d'atorgament i efectes
1. Un cop acceptades, si s'escau, les condicions
a què es refereix l'article 49, l'òrgan
competent ha de resoldre discrecionalment sobre
l'aprovació definitiva del projecte del port i sobre
l'atorgament de la concessió per a la seva construcció i
explotació. Aquesta resolució s'ha de publicar al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
2. L'aprovació del projecte implica la declaració d'utilitat pública
i la necessitat d'ocupació,
als efectes de l'ocupació temporal o
l'expropiació forçosa dels béns o drets
afectats per l'objecte d'aquella. A aquests efectes,
el projecte ha de
comprendre la relació completa i
individualitzada dels béns i els drets que no
formen part del domini públic i que es
considera necessari adquirir o ocupar per a executar-lo.
3. La concessió atorgada no eximeix
el seu titular de l'obligació d'obtenir
les llicències, els permisos i les autoritzacions
exigibles per altres disposicions legals.
4. La resolució que atorga la concessió s'ha de notificar en el
termini de deu dies a la resta de les
administracions públiques que tinguin competències sobre
l'espai en el qual es construirà el port.
5. Atorgada la concessió, aquesta
s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat.
Article 52
Naturalesa i durada
1. Tots els ports construïts
en virtut de concessió administrativa
són instal·lacions de servei
públic i atorguen al concessionari el
dret a l'ocupació del domini públic necessari per
a l'execució i l'explotació de les obres.
2. El termini d'ocupació no pot excedir el màxim
fixat per la legislació aplicable al domini públic portuari.
Article 53
Condicions de l'atorgament
El títol d'atorgament ha de fixar
les condicions de la concessió, que, almenys, són les següents:
a) Les obres i les instal·lacions
a realitzar pel concessionari, amb
referència al projecte constructiu i al termini de començament i
d'acabament.
b) Els serveis portuaris d'existència
obligatòria i opcional.
c) Els terrenys, les obres i les instal·lacions subjectes a
reversió, amb la indicació dels
que són de titularitat particular que s'incorporen a la
zona de servei portuària.
d) El termini pel qual s'atorga la concessió, incloses les
pròrrogues que, si s'escau, puguin concedir-se.
e) Les fiances i d'altres garanties que hagi de constituir
el concessionari.
f) La classe, la quantia, els
terminis i les formes de lliurament i de
devolució, si escau, de subvencions, de bestretes
reintegrables, d'avals i d'altres ajuts públics, quan
s'atorguin. Tractant-se de bestretes
reintegrables, s'han de fer constar al Registre de la Propietat.
g) Els cànons d'ocupació i, si escau, d'explotació a abonar pel
concessionari.
h) El règim d'utilització, pública o privada, dels serveis i
dels espais portuaris, amb
l'obligació del concessionari d'establir i de
mantenir els accessos adequats per a l'ús públic de les zones de
domini públic.
i) Les tarifes màximes que s'han de percebre del públic, amb la
descomposició de llurs factors constitutius.
j) Els poders de direcció, de vigilància
i de policia portuàries o marítimes que es confereixen al
concessionari.
k) L'obligació del concessionari de mantenir en bon estat el
domini públic, les obres i
les instal·lacions, de fer a càrrec seu les
reparacions que siguin necessàries, de
facilitar la tasca d'inspecció i de
control que hi duu a terme l'Administració portuària i de col·laborar-hi.
l) L'obligació del
concessionari de remetre
a l'Administració concedent els
comptes de l'explotació auditats i de
facilitar la resta d'informació que
li sol·liciti l'Administració
sobre els seus resultats econòmics.
m) Les condicions que es considerin
necessàries, com a resultat de l'avaluació
d'efectes, per a no perjudicar el medi, i també
les mesures indispensables per a mantenir la qualitat de les aigües
marítimes.
n) Les causes generals i específiques
d'extinció de la concessió, si es preveuen, i els efectes que
produeixen.
o) Les prescripcions tècniques referents al projecte, si se
n'estableixen.
Article 54
Garanties
1. Un cop notificat
l'atorgament de la concessió,
l'interessat ha d'acreditar
davant el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, en el termini
que per reglament es determini, la
constitució de la fiança definitiva, que ha
de consistir en el 20 per 100
del pressupost total de les obres o
les instal·lacions i que s'ha de prestar
en la forma determinada pel plec
de condicions tot incrementant fins a la
quantia indicada la fiança provisional. Aquesta garantia respon
de l'execució de les obres i les
instal·lacions d'acord amb el projecte aprovat
i dins del termini fixat a la concessió i
de les penalitats imposades al
concessionari per raó de la dita execució.
2. Un cop acabades les obres i les instal·lacions i aprovada
l'acta de reconeixement final d'aquestes per l'Administració
portuària, la fiança definitiva s'ha de mantenir o reduir en la
quantia i la forma que s'assenyali al plec de condicions,
tot subsistint per tot el
temps que duri la concessió i convertint-se en fiança definitiva
de la gestió dels serveis portuaris concedits, la qual en
cap cas no pot superar el 2 per 100 del
pressupost total de les obres. El
plec de condicions ha d'establir la reducció graonada de la fiança
a mesura que s'aprovin parcialment les obres. La part
en què es redueixi la fiança definitiva de la
construcció d'obres ha d'ésser retornada al
concessionari dins del termini que reglamentàriament
s'estableixi.
3. L'incompliment imputable al
concessionari de les obligacions
prescrites pels apartats 1 i 2 pot ser causa de resolució de la
concessió.
4. En el cas que s'imposin penalitats o
indemnitzacions al concessionari per raó
de l'incompliment de les seves
obligacions, aquest ha de reposar o ampliar les garanties en la
quantia corresponent i en el termini que reglamentàriament
s'estableixi. En cas contrari, incorre en causa de resolució.
Subsecció quarta
Obres de construcció i protecció del medi natural
Article 55
Obres i instal·lacions
1. Les obres i les instal·lacions s'han de realitzar d'acord amb
el projecte de construcció aprovat i s'han de començar i acabar
dins dels terminis fixats pel plec
de condicions particulars de la
concessió, sens perjudici de les pròrrogues
que s'escaiguin.
2. Les obres i les instal·lacions compreses en el
projecte aprovat i llurs modificacions
autoritzades de conformitat amb aquesta Llei
han d'ésser dirigides per un tècnic
competent i resten subjectes a
la inspecció tècnica i a l'aprovació del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
3. El Departament pot requerir en
qualsevol moment al concessionari tota la
documentació que calgui per a conèixer l'import
total de les inversions realitzades
i la seva situació economicofinancera real.
Article 56
Protecció del medi natural i de la qualitat de
les aigües marítimes
1. El concessionari ha d'adoptar, a càrrec seu, les mesures
correctores i de protecció del medi
natural i aplicar el programa de vigilància ambiental
fixats a les condicions de la concessió, d'acord amb el que
disposi l'òrgan que tingui atribuït el seguiment i
la vigilància del compliment de la declaració d'impacte
mediambiental, sens perjudici de les funcions que
corresponen al Ministeri de Medi Ambient i al Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, per a la qual cosa
el concessionari els ha de subministrar la
informació necessària.
2. El concessionari ha d'establir i mantenir a càrrec
seu les instal·lacions i la
maquinària necessàries per a assegurar
la qualitat de les aigües marítimes a l'interior del
recinte portuari, d'acord amb les prescripcions del plec de
condicions i la legislació sectorial aplicable en matèria de
protecció del medi ambient. A
aquests efectes, el concessionari ha de permetre la pràctica
dels controls i les inspeccions que realitzi l'òrgan
administratiu competent i de col·laborar-hi, i està
obligat a aplicar, a càrrec seu, les mesures correctores que a
conseqüència de les esmentades actuacions s'assenyalin com a
necessàries.
3. El concessionari té l'obligació
de complir el que estableix
l'article 79 i de disposar de les instal·lacions necessàries
per a la recepció de residus
i aigües de sentines i la neteja
d'olis, greixos i altres productes contaminants.
Subsecció cinquena
Explotació
Article 57
Règim general
1. L'explotació i la conservació del port és
a càrrec del concessionari, que pot dur a
terme aquesta gestió en qualsevol
de les modalitats establertes per la legislació
vigent que sigui aplicable i d'acord
amb el reglament general d'explotació i policia dels
ports de Catalunya i amb el reglament particular d'explotació.
2. En tot cas, el concessionari assumeix la responsabilitat
total de l'explotació i la conservació del port, als efectes
dels seus drets i obligacions,
davant l'Administració portuària.
3. Les funcions tècniques d'explotació i
conservació han d'ésser exercides en cada cas per personal amb
la necessària capacitació professional.
Article 58
Cànon d'ocupació
El concessionari està obligat a
satisfer el cànon per ocupació del
domini públic maritimoterrestre adscrit, en la quantia
fixada en el plec de condicions de la concessió,
d'acord amb les disposicions contingudes
en la legislació vigent que sigui aplicable.
Article 59
Serveis portuaris
En l'àmbit dels ports, tenen la
consideració de serveis portuaris d'ús públic els següents:
a) La utilització dels llocs d'amarratge o ancoratge
d'ús públic tarifat i de les places d'estada a terra.
b) El servei de varada.
c) La utilització de grues i d'altres elements de transport.
d) El subministrament d'aigua, electricitat i carburants.
f) La utilització de les zones
d'aparcament de vehicles establertes als espais portuaris.
g) Els altres serveis portuaris que es determinin per
via reglamentària, o que com a
tals siguin recollits en el projecte definitivament aprovat.
Article 60
Cessió d'elements portuaris
1. Els contractes que es concerten entre el concessionari i
altres persones físiques o jurídiques
i que tenen per objecte la cessió
temporal de l'ús i gaudi d'elements
portuaris no reservats a l'ús públic tarifat s'han de
regir pel dret privat pel que fa a les relacions
entre les parts contractuals. Els contractes esmentats
s'han de subjectar a les clàusules de la concessió, a la
reglamentació general de l'explotació i
policia dels ports de Catalunya
i al reglament particular de cada port que aprovi
l'Administració portuària en atorgar la concessió.
Aquests contractes s'han de formalitzar en
escriptura pública i són inscribibles en el Registre de la
Propietat.
2. Als efectes del que disposa
l'apartat 1, abans de l'atorgament
dels contractes, el concessionari
ha de presentar davant l'Administració
portuària un contracte tipus per a la seva
conformitat, la qual s'entén atorgada en el termini
d'un mes sempre que no hi hagi un pronunciament exprés en
sentit contrari. L'Administració està facultada per a
imposar clausulats mínims que garanteixin els legítims
interessos dels cessionaris.
3. Els contractes pels quals es cedeix l'ús i gaudi de llocs
d'amarratge i de places d'estada a terra confereixen un dret d'ús
preferent, en els termes que estableixi el reglament
general d'explotació i policia dels ports de Catalunya.
4. En la forma que s'estableixi per via
reglamentària per raó de llurs característiques
específiques, en els ports s'ha de reservar un percentatge
de la superfície total dels llocs d'amarratge i
ancoratge i de les places d'estada a terra per a l'ús
públic dels vaixells i de les embarcacions transeünts. En
qualsevol cas, aquest percentatge no
pot ésser inferior al 10%.
5. La construcció, l'ampliació o la reforma
dels espais i les instal·lacions portuaris objecte de
cessió a tercers, i també l'explotació de
les activitats econòmiques que s'hi situïn, han de
comptar amb caràcter preceptiu amb l'informe del
municipi afectat i, si escau, amb
l'obtenció de les llicències corresponents.
Article 61
Control administratiu
1. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques la inspecció i la fiscalització dels ports i
dels serveis portuaris, en relació
amb la conservació i la reparació de les obres
i les instal·lacions, i també pel que fa a l'explotació i la
prestació regular dels serveis.
2. El concessionari ha de remetre anualment al
Departament de Política Territorial i
Obres Públiques una memòria relativa
a l'activitat de l'explotació i als
resultats econòmics de la gestió portuària.
En qualsevol cas, sens perjudici del que disposa l'article
55.3, el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques pot requerir en qualsevol
moment al concessionari els comptes auditats de
l'explotació.
3. Si de l'incompliment de la
concessió imputable al concessionari es
deriva una pertorbació greu dels serveis portuaris o
es produeix una lesió greu dels interessos dels usuaris
o del medi ambient i l'Administració portuària no
decideix la revocació de la
concessió, es pot acordar la seva intervenció, amb
substitució o sense del concessionari en la gestió.
En tot cas, el concessionari ha d'abonar a
l'Administració els danys i perjudicis que per aquest motiu
li hagi causat.
Article 62
Transmissió i constitució de garanties
1. Les concessions per a la construcció i
l'explotació de ports es poden transmetre
amb l'autorització prèvia del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, que pot
exercir els drets de tempteig i retracte en els termes
que s'estableixin per via reglamentària,
després que hagi estat aprovada l'acta de reconeixement
final de les obres i que aquestes hagin estat explotades per espai
d'una cinquena part del termini de la concessió.
2. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
ha d'autoritzar prèviament la
constitució d'hipoteques i altres drets de garantia sobre les
concessions, i també llur embargament eventual. En el supòsit
d'adjudicació dels béns de la concessió
a conseqüència d'un embargament,
la Generalitat pot exercir el dret de retracte en el termini de
tres mesos, a comptar del
moment en què l'Administració portuària tingui coneixement de
l'adjudicació.
Article 63
Modificació
A petició del concessionari i d'acord amb
el que disposa aquesta Llei, es poden
autoritzar modificacions en la concessió
que no comportin l'ampliació de la zona de servei i
l'edificació d'obres i instal·lacions no previstes
en el projecte de construcció. Els procediments de
tramitació de les modificacions s'han de regular per via
reglamentària.
Això s'entén sens perjudici de la necessitat
de modificar prèviament, si s'escau, el
planejament portuari, ni de les prerrogatives legals
que té l'Administració en relació amb la modificació
dels termes de la concessió. Per
via reglamentària, s'han de
regular els procediments de tramitació
de les modificacions i s'han
establir els supòsits en què
aquestes han d'ésser acompanyades d'un
estudi d'impacte ambiental.
Article 64
Extinció de la concessió: causes
1. És causa d'extinció de la
concessió l'acabament del termini.
2. Són causes d'extinció anticipada de la concessió:
a) El rescat de la concessió per l'Administració.
b) La declaració de fallida o l'extinció del concessionari.
c) La suspensió de pagaments del concessionari
quan això impossibilita la realització
de les obres previstes o la prestació dels serveis
portuaris. L'Administració portuària pot permetre la continuïtat
de la concessió si considera que el concessionari
ofereix les garanties suficients per a la seva execució, llevat
que l'Administració no se'n reservi la gestió directa.
d) El mutu acord entre l'
Administració portuària i el concessionari.
e) La revocació de la concessió per incompliment imputable
al concessionari de les clàusules
o de les condicions establertes en el plec.
f) Les altres causes que d'acord amb
la legislació de contractes es determinin i les que
s'estableixin en el plec de condicions.
Article 65
Extinció per causa imputable al concessionari
Un cop extingida la concessió per
causa imputable al concessionari, es produeixen
els efectes següents:
a) L'ocupació per l'Administració de
les obres, les instal·lacions i els elements de
la concessió.
b) L'expedient de taxació de la concessió, amb exclusió dels
beneficis futurs que deixi de percebre el concessionari.
c) La convocatòria de licitació per a adjudicar novament la
concessió amb subjecció al mateix
clausulat que regia anteriorment, amb la taxació
aprovada a aqueste efectes, en el supòsit que
l'Administració no es reservi la gestió
directa.
d) La indemnització dels danys i
perjudicis causats a l'Administració.
e) La pèrdua de les garanties prestades, en cas d'extinció, quan
intervé culpa del concessionari.
f) La sanció corresponent, si el concessionari
incorre en algun dels supòsits tipificats com a infracció.
Article 66
Extinció per mutu acord
Extingida la concessió per mutu acord de
l'Administració i del concessionari, es produeixen
els efectes establerts per les lletres a) i c) de l'article 65, si
bé la licitació s'ha de fer sobre la
base de la indemnització vàlidament
estipulada a aquest efecte.
Article 67
Reversió
1. Reverteixen a l'Administració portuària les
obres, les instal·lacions i la resta dels elements afectats als
serveis portuaris. L'Administració pot
continuar gestionant-les en qualsevol de les formes previstes per
la llei.
2. En tot cas, els terrenys, els accessos, les obres i
les instal·lacions i la resta d'elements de la
concessió han de revertir a l'Administració
lliures de càrregues, i resten extingits i
sense efecte tots els drets reals i personals que terceres
persones hi poguessin tenir.
3. Els anteriors titulars de drets
d'ús i gaudi sobre elements portuaris
tenen el dret preferent de continuar
utilitzant-los, com a
usuaris dels serveis públics
corresponents, amb subjecció al
reglament d'explotació aplicable, mitjançant
el pagament de la tarifa respectiva administrativament
aprovada.
4. La Generalitat de Catalunya no assumeix, per
raó de la reversió, cap tipus d'obligació
econòmica o laboral del concessionari.
Article 68
Continuació de l'explotació
1. El concessionari que desitgi continuar l'explotació
del port més enllà del termini de la concessió pot sol·licitar
a l'Administració portuària, un cop
transcorregudes les dues terceres parts del
termini de la concessió, l'adjudicació d'un nou contracte de
gestió de la concessió administrativa.
2. Si es produeix la sol·licitud a què es refereix l'apartat 1,
llevat que l'Administració portuària
opti per alguna forma de gestió directa, s'ha d'anunciar en el
Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i se li ha de donar tota l'altra publicitat
que s'estableixi per via reglamentària, a fi que en
un termini de sis mesos puguin presentar altres sol·licituds
terceres persones interessades en la gestió.
Finit aquest termini, s'ha d'obrir un
concurs restringit entre els qui hagin
presentat una sol·licitud per a
l'adjudicació del contracte de la concessió.
3. En aquest concurs s'ha d'atorgar un dret de
tempteig a l'antic concessionari, sempre
que compleixi els requisits següents:
a) No haver incorregut en incompliment de les clàusules de
la concessió.
b) Haver gestionat satisfactòriament la instal·lació durant el
termini de la concessió, i haver procedit a corregir les deficiències
observades per l'Administració de la manera i en els
terminis indicats per aquesta.
4. Per via reglamentària s'han de desenvolupar els
criteris de valoració establerts per la lletra b) de l'apartat 3,
que en tot cas han de fer referència al manteniment i la millora
de les instal·lacions durant tot el període de la concessió, al
foment de les activitats marítimes
i portuàries, a l'obtenció de guardons i premis
relacionats amb la cura i la qualitat de les
instal·lacions i a l'oferta de serveis i activitats
suplementaris destinats a fomentar i dinamitzar la nàutica
esportiva. Per via reglamentària s'ha d'establir la manera
d'acreditar aquests extrems a l'efecte d'obtenir l'esmentat dret
de tempteig.
5. En el cas que el concurs no
es resolgui a favor de l'antic concessionari, aquest
no manté cap dret sobre la concessió, i
s'aplica a tots els efectes el règim que hi hagi
determinat en finalitzar el termini de la concessió. Si la
gestió de la concessió
s'atorga a l'anterior concessionari,
l'Administració pot variar les clàusules i les
condicions reguladores del nou contracte de gestió, les quals han
d'ésser acceptades pel concessionari.
6. En el cas que l'antic
concessionari, si resulta adjudicatari del
concurs, o bé el guanyador d'aquest, no accepti
les condicions de gestió i explotació establertes
per l'Administració, s'han
d'iniciar les gestions necessàries
encaminades a atorgar el contracte de gestió de la concessió
al següent classificat, sense que
calgui convocar un nou concurs.
Secció segona
Dàrsenes i instal·lacions marítimes de la Generalitat
Article 69
Concessió per a la construcció i explotació
1. Les concessions administratives per a la construcció o la
modificació de dàrsenes i d'instal·lacions
marítimes de competència de la Generalitat es
regeixen, pel que fa a la sol·licitud, la
tramitació, l'atorgament, les obligacions del
concessionari i l'explotació, per
la secció primera d'aquest capítol en
tot allò que no s'oposa al seu règim específic,
i en la forma que es
determini per via reglamentària.
2. Qualsevol persona física o jurídica, pública o
privada, pot ésser titular d'una concessió
administrativa per a la construcció i l'explotació d'una dàrsena
o una instal·lació marítima.
Títol IV
Gestió del domini públic portuari
adscrit a Ports de la Generalitat
Capítol I
Utilització del domini públic portuari
Secció primera
Disposicions generals
Article 70
Domini públic portuari de la Generalitat
1. Són béns de domini públic portuari de la Generalitat
els afectats al servei
portuari de competència de
la Generalitat.
2. Pertanyen al domini públic portuari de la Generalitat:
a) Els terrenys, les obres i les
instal·lacions fixes afectes als ports traspassats a
la Generalitat d'acord amb el Reial decret 2876/1980, del 12 de
desembre.
b) Els terrenys, les obres i les instal·lacions adscrits o
que en el futur s'adscriguin a la
Generalitat per a usos portuaris.
3. Ports de la Generalitat gestiona
el domini públic portuari adscrit a la
Generalitat de conformitat amb el que estableix l'article 7.
Article 71
Utilització del domini públic portuari adscrit a Ports de la
Generalitat
1. Per a la utilització del domini públic portuari adscrit a
Ports de la Generalitat per a
usos en què concorrin circumstàncies
especials d'exclusivitat, d'intensitat, de
perillositat o de rendibilitat, o que requereixin l'execució
d'obres o d'instal·lacions,
s'ha d'exigir sempre l'atorgament
de l'autorització o concessió administrativa
corresponent, que n'ha d'acreditar el cànon o els cànons, de
conformitat amb el que disposa aquesta Llei.
2. En qualsevol cas, tota utilització
del domini públic portuari ha d'ésser compatible amb el
planejament portuari i congruent amb els
usos i les finalitats pròpies d'aquest domini públic.
L'Administració portuària conserva en tot
moment les facultats de control
i de policia per tal de garantir l'ús adequat
del demani. A aquests efectes, el titular
de la utilització o de l'activitat resta obligat a
informar-la de les incidències que es produeixin en relació
al domini públic i a complir les instruccions que li
dicti l'Administració.
Article 72
Procediment d'atorgament
1. El procediment per a l'atorgament
de concessions i autoritzacions en el
domini públic portuari adscrit a Ports de la
Generalitat es pot iniciar d'ofici mitjançant
la convocatòria del concurs corresponent o a
instància d'una persona física o jurídica interessada.
2. El procediment d'atorgament de les
autoritzacions i concessions a instància
d'una persona interessada ha de constar de
les fases de sol·licitud, informes preceptius, informació
pública i resolució, en la forma que es determini per via
reglamentària. Amb la sol·licitud s'ha d'adjuntar el resguard
acreditatiu d'una fiança provisional per import del 2
per 100 del pressupost
de les obres i de les instal·lacions.
3. Quan un mateix interessat sol·licita usos
diferents del domini públic portuari i
aquests usos es relacionen entre si, s'han de tramitar en un sol
expedient, sens perjudici de la documentació tècnica que
correspongui a cada un d'ells.
Article 73
Títol d'atorgament
El títol d'atorgament ha de
fixar les condicions de l'autorització
o de la concessió, que, com a mínim, són les següents:
a) L'objecte i l'extensió de la utilització o de l'ocupació.
b) Les obres o les instal·lacions que, si escau, ha de fer
l'adjudicatari, amb referència al
projecte constructiu, i també els terminis de començament i
d'acabament.
c) El termini de l'atorgament i, si escau, la possibilitat
de pròrroga.
d) Les fiances que ha de constituir l'adjudicatari.
e) Els cànons d'ocupació i, si escau,
d'activitat, i les taxes a satisfer per l'adjudicatari.
f) El règim d'utilització dels espais
portuaris, amb l'obligació de l'adjudicatari
d'establir i de mantenir els accessos adequats per a l'ús públic
del demani.
g) Les tarifes o els preus màxims a percebre del públic, si
escau, amb el detall dels factors constitutius com a base de
futures revisions.
h) Les facultats de policia que es deleguen a l'adjudicatari.
i) L'obligació de mantenir en bon estat el domini públic,
les obres i les instal·lacions, i de fer
a càrrec seu les reparacions que siguin necessàries.
j) L'adopció de mesures específiques, segons els casos, per a
no perjudicar el medi
ambient, i les mesures
indispensables que garanteixin la
qualitat de les aigües marítimes a l'interior
del recinte portuari i als seus voltants.
k) L'obligació de l'adjudicatari, si escau, de constituir un dipòsit
suficient per a les despeses
de reparació o d'aixecament i
retirada, parcial o total de les obres i de les instal·lacions
fixes o desmuntables a càrrec seu, en el moment de
l'extinció del títol corresponent, llevat d'una decisió
contrària de l'òrgan competent de l'Administració
portuària.
l) Les causes generals i específiques de resolució,
si es preveuen, i els efectes que produeixen.
m) Les prescripcions tècniques al projecte, si escau.
Article 74
Fiança definitiva
1. Un cop atorgada
l'autorització o la concessió,
l'adjudicatari ha de constituir la fiança
definitiva, tot incrementant la provisional fins al 5 per 100 del
pressupost corresponent de les obres o de les instal·lacions.
2. Quan el peticionari ha prestat fiança per a l'adjudicació
d'altres títols administratius atorgats per la
Generalitat que siguin exigibles per a la realització de
l'activitat que motiva la sol·licitud
d'utilització del domini públic, la quantia total
acumulada de les fiances esmentades no pot excedir de
la més gran de les fiances legalment exigides per a qualsevol
dels títols d'utilització concurrents.
3. La fiança definitiva s'ha de retornar un cop acabades les
obres o les instal·lacions
i aprovada l'acta de
reconeixement final.
Article 75
Modificació, extinció i revocació
1. Sens perjudici de les especialitats
assenyalades per aquesta Llei, les
autoritzacions i les concessions es
modifiquen, s'extingeixen i es revoquen
per les causes establertes en la
legislació reguladora del domini públic maritimoterrestre.
2. Un cop extingit el dret a
la utilització del domini públic portuari,
l'Administració portuària no assumeix cap obligació laboral o
econòmica del titular.
3. L'incompliment de les clàusules o de les
condicions del títol d'atorgament
per causes imputables al
titular determina, amb l'audiència prèvia d'aquest, la
resolució de l'autorització o de
la concessió, sens perjudici de
l'expedient sancionador que sigui procedent.
4. Un cop iniciat l'expedient de revocació, l'Administració
portuària pot disposar, amb l'audiència prèvia del titular i
segons els casos, la paralització
de les obres o la suspensió dels usos o
de l'explotació de les instal·lacions.
5. La suspensió de l'execució de la revocació requereix
del titular la presentació d'un dipòsit previ en la
quantia que en resulti aplicable segons els criteris que reglamentàriament
s'estableixin.
6. Sens perjudici de les indemnitzacions
que en cada cas s'escaiguin, la declaració de
revocació i la renúncia a l'autorització o a
la concessió comporten la pèrdua de la fiança, si n'hi ha.
Article 76
Registre d'usos
Per via reglamentària s'ha de crear un registre
d'usos del domini públic portuari de la
Generalitat i establir-ne el funcionament i l'organització.
Secció segona
Autoritzacions
Article 77
Àmbit
1. Cal l'autorització administrativa prèvia per a ocupar
el domini públic portuari amb
instal·lacions desmuntables o béns mobles i
per a desenvolupar en els espais portuaris activitats
industrials, comercials o de serveis al públic,
encara que no requereixin obres
o instal·lacions de cap tipus.
2. La durada màxima de les autoritzacions és de tres anys, i en
cap cas no se'n pot admetre la pròrroga.
3. Les autoritzacions s'atorguen amb caràcter personal i no
són transferibles inter vivos.
4. Les autoritzacions que impliquen
ocupació del domini públic portuari s'atorguen a títol de
precari.
5. La construcció, l'ampliació o la reforma
dels espais i les instal·lacions portuaris objecte de
cessió a tercers, i també l'explotació de
les activitats econòmiques que s'hi situïn, són
subjectes, si escau, a l'obtenció
de les llicències municipals corresponents
d'obres i d'activitat i al pagament dels
impostos i les taxes municipals, quan ho estableixi la legislació
de règim local.
Article 78
Extinció i revocació
1. L'Administració portuària pot revocar unilateralment
les autoritzacions mitjançant resolució motivada i audiència
del titular, quan són
incompatibles amb obres, plans o
normatives aprovats posteriorment,
quan obstaculitzen l'explotació portuària
o quan impedeixen la utilització de l'espai portuari
en activitats de major interès.
La revocació, en aquestes circumstàncies,
no dóna dret a indemnització.
2. Un cop extingida o revocada l'autorització, el titular té
dret a retirar els
materials, els equips i
les instal·lacions de la seva
propietat, i té l'obligació de fer-ho quan ho
determini l'Administració portuària. En aquest
darrer cas, si la retirada no es duu a terme en el
termini i en les condicions assenyalats,
s'ha de fer amb càrrec al titular. En tot cas, el titular té
l'obligació de restaurar la realitat física alterada i de
deixar el domini públic en el seu estat anterior.
Article 79
Prohibició d'abocaments
1. Als ports, a les dàrsenes
o a les instal·lacions marítimes
és prohibit abocar aigües que continguin olis,
hidrocarburs, matèries en suspensió, plàstics o
qualssevol altres matèries o productes
contaminants, i llençar-hi terres,
escombraries, deixalles, restes de
la pesca, enderrocs o qualsevol
altre material, i així mateix els productes
resultants de la neteja de les
sentines dels vaixells i altres embarcacions.
2. Quan s'aboquin materials no autoritzats, l'Administració
portuària pot ordenar als responsables que els recullin o en
netegin les aigües immediatament. En
cas d'incompliment,
l'Administració ha de procedir a l'execució
subsidiària a càrrec dels responsables.
Article 80
Recepció de residus
Les instal·lacions situades dins la zona de servei portuari
i especialment les que utilitzen substàncies
petrolíferes, químiques i petroquímiques o combustibles líquids,
qualsevol que sigui la seva activitat, i
també les drassanes i les instal·lacions de
reparació naval, han de
disposar d'instal·lacions per a la
recepció i el tractament de residus
d'aquesta naturalesa i d'aigües de sentines i per a la
neteja d'olis, de
greixos i d'altres productes contaminants.
A més, han de disposar dels mitjans suficients per a prevenir i
combatre els abocaments.
Article 81
Obres de dragatge
1. Les obres de dragatge
al domini públic portuari requereixen
autorització de l'Administració portuària.
L'òrgan competent en matèria de marina mercant ha
d'emetre informe previ vinculant quan
les obres projectades poden afectar la seguretat de la
navegació i els canals d'accés a la zona de
servei portuari o la determinació de les zones d'ancoratge o de
maniobra.
2. El projecte d'obres de dragatge,
en especial les de bocana o exteriors, ha
de contenir els estudis tècnics i d'avaluació d'efectes
en relació a la sedimentologia i la dinàmica
litoral, la possible localització
de restes arqueològiques i els biomes marí i submarí.
3. El projecte, juntament amb els estudis esmentats, s'ha de
trametre als departaments de Medi Ambient i
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i,
si s'escau, al de Cultura perquè n'emetin
informe. L'òrgan competent en matèria de costes ha d'autoritzar,
si escau i amb l'informe preceptiu previ dels municipis afectats,
la destinació de les sorres dragades als ports, les dàrsenes
o les instal·lacions marítimes i llur dipòsit o abocament.
Secció tercera
Concessions
Article 82
Àmbit i durada
1. Tota ocupació del domini públic portuari per un
termini superior a tres anys o
per un altre d'inferior però amb obres o
instal·lacions no desmuntables s'ha
de fer mitjançant una concessió administrativa.
2. Tota concessió s'entén atorgada sens perjudici de tercers i
salvant els drets preexistents.
3. El títol d'atorgament ha de determinar la
durada de la concessió sense que en
cap cas el termini d'ocupació
excedeixi el màxim fixat en la
legislació en matèria de domini públic marítim
terrestre-portuari.
4. Abans de l'atorgament de les concessions administratives
corresponents s'ha de demanar l'informe preceptiu
al municipi afectat.
Article 83
Transmissió i gravamen
1. Les concessions són transmissibles per actes inter vivos,
d'acord amb els requisits establerts per
la legislació de contractes de
les administracions públiques,
amb l'autorització prèvia de l'Administració portuària,
que pot exercir els drets de tempteig i retracte.
2. Per a la constitució d'hipoteques i
d'altres drets de garantia sobre les
concessions s'ha d'exigir, igualment, l'autorització
prèvia de l'Administració portuària. En
aquest supòsit s'ha d'aplicar la
regulació que estableix l'apartat 3 de
l'article 62, pel que fa a la transmissió i la constitució de
garanties.
3. El concessionari resta
obligat a comunicar a
l'Administració portuària la cessió
d'ús de determinats elements o de l'explotació total o
parcial de la concessió.
Article 84
Especialitats de la tramitació
1. Es pot obviar el tràmit
d'informació pública si la concessió
es refereix a la utilització
d'edificacions preexistents sense modificació de l'estructura
exterior i és destinada als usos permesos pels instruments de
planificació portuària.
2. Un cop atorgades, les concessions s'han
d'inscriure al Registre de la Propietat,
sens perjudici del que disposa l'article 76.
Article 85
Declaració d'utilitat pública
1. Si l'atorgament de la concessió determina, mitjançant
el projecte corresponent, la necessitat
de fer l'ocupació temporal o la
incorporació al domini públic de nous béns o drets,
l'aprovació definitiva del projecte
comporta la declaració d'utilitat pública
als efectes d'ocupació temporal o expropiació
forçosa d'aquells béns o drets.
2. La utilitat pública es pot declarar d'ofici o a instància del
peticionari. En aquest darrer cas, el projecte bàsic ha de
recollir la relació concreta i individualitzada dels béns o els
drets que es consideri necessari expropiar.
3. Els béns i els drets expropiats s'incorporen
al domini públic portuari des que són ocupats
en la forma establerta per la legislació
d'expropiació forçosa i pel títol de concessió,
sense que el titular de la concessió
estigui obligat al pagament del cànon
d'ocupació pels terrenys expropiats a càrrec seu.
Article 86
Títol d'atorgament
A més de les condicions mínimes determinades per
l'article 73, el títol d'atorgament de les concessions ha
de contenir les especificacions següents:
a) Els terrenys, les obres o les instal·lacions subjectes a
reversió, si escau.
b) L'expressió dels drets i dels deures del
concessionari envers l'Administració concedent.
Article 87
Reversió
1. Un cop extingida la
concessió, reverteixen a
l'Administració els terrenys, les obres i les instal·lacions
assenyalats al títol d'atorgament, que han d'ésser
lliurats sense càrregues i en estat de conservació i
de funcionament adequats.
2. En extingir-se la concessió, l'Administració
portuària pot acordar el manteniment o la
retirada d'altres obres o instal·lacions
autoritzades, no expressades al
títol d'atorgament, que en el primer supòsit
reverteixen en les mateixes condicions que les
establertes per l'apartat 1. No obstant això,
el concessionari pot
retirar les instal·lacions que no figurin en el
títol d'atorgament i que no estiguin unides a l'immoble.
3. La retirada de les obres i les instal·lacions, i també la
dels materials i els
equips, es fa per compte del
concessionari. Si aquesta no l'efectua en el
termini i en les condicions establerts,
l'ha de fer l'Administració a càrrec d'aquell.
Capítol II
Prestació dels serveis portuaris en domini públic
adscrit a Ports de la Generalitat
Secció primera
Serveis portuaris
Article 88
Concepte de serveis portuaris
1. Són serveis portuaris les prestacions que s'ofereixen al
públic per a satisfer les
operacions i les necessitats marítimes i
portuàries, d'acord amb el que
estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.
2. En tot cas, tenen el caràcter de serveis
portuaris les prestacions següents:
a) Posar a disposició dels usuaris i usuàries les aigües del
port, la dàrsena o la instal·lació
marítima, els canals d'accés, les obres d'abric i les zones
d'ancoratge.
b) Autoritzar l'ús de les obres d'atracada i els
elements fixos d'amarratge i d'ancoratge.
c) Posar a disposició dels passatgers i les mercaderies les aigües
del port, la dàrsena o la instal·lació marítima, les vies
de circulació, les zones de manipulació i els serveis
generals de policia.
d) Posar a disposició dels vaixells pesquers en activitat i dels
productes de la pesca marítima fresca les aigües
del port, els molls, les dàrsenes, les zones de
manipulació i els serveis generals del port, la dàrsena o
la instal·lació marítima.
e) Posar disposició de les embarcacions
esportives o de lleure i llurs
tripulacions i passatgers les aigües del port,
les zones d'ancoratge, els serveis generals del port i, si
escau, les dàrsenes i les instal·lacions d'amarratge i
d'atracada en molls o molls de pilons.
f) Fer el practicatge o l'assessorament per a la realització de
les maniobres necessàries per a l'entrada, l'ancoratge, els
moviments interiors o la sortida dels ports.
g) Posar a disposició dels usuaris i usuàries superfícies
cobertes o descobertes, i també de maquinària i
d'utillatge portuari.
h) Posar a disposició dels usuaris i usuàries els
mitjans mecànics terrestres o flotants
per a la manipulació de mercaderies en el port.
i) Donar el subministrament d'aigua, de
gel, d'energia elèctrica o de productes
similars, juntament amb les instal·lacions
per a llur conducció.
j) Donar els serveis destinats a la
reparació i la conservació d'embarcacions.
k) Autoritzar l'ús de les zones d'aparcament de
vehicles establertes als espais portuaris.
l) Donar el servei de remolc portuari.
m) Donar els serveis d'amarratge, de
desamarratge o d'amarres a flor d'aigua.
3. Els serveis establerts per les lletres a), b), c),
d) i e) de l'apartat 2 es poden prestar
juntament amb altres de caràcter addicional,
com els d'atracada amb amarra a mort, preses
d'aigua i d'energia
elèctrica, recollida d'escombraries,
vigilància i atracada en passarel·les de
temporada.
Secció segona
Règim de prestació dels serveis portuaris
Article 89
Règim de prestació
1. Correspon a Ports de la
Generalitat, conforme al que estableix l'article 8, la
gestió dels serveis portuaris en l'àmbit del domini públic
portuari que tingui adscrit.
2. La prestació dels serveis portuaris pot ésser
realitzada directament per Ports de
la Generalitat o bé per gestió indirecta
per qualsevol procediment establert
per la legislació vigent,
sempre que no impliqui
exercici d'autoritat. No obstant això, la
gestió directa es pot encomanar a una organització
especial desconcentrada o a una entitat autònoma o
bé a una empresa pública que pertanyi íntegrament o
majoritàriament a la Generalitat.
3. Els contractes que concerta Ports de la Generalitat per a la
prestació per gestió indirecta dels serveis portuaris es regulen
per l'ordenament privat, llevat dels aspectes que en garanteixen
la publicitat i la concurrència en la preparació i
l'adjudicació, que s'han d'ajustar als criteris que dicti el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i al
que disposi en últim terme la
legislació vigent en matèria de contractes.
4. Si per a la gestió indirecta del
servei es requereix l'atorgament de concessió o
l'autorització d'ocupació del domini públic
portuari, ambdues relacions han d'ésser
objecte d'un expedient únic i llur eficàcia resta
vinculada de manera recíproca
5. Correspon a l'òrgan de contractació
de Ports de la Generalitat
l'aprovació dels plecs de clàusules
dels contractes per a la prestació
de serveis portuaris, amb l'informe previ del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
En aquests plecs han de
figurar les condicions, les garanties,
els preus i, si escau, la
productivitat mínima exigible per a cada
activitat o tipus d'operació, i també les penalitats que
s'estableixin en cas d'incompliment.
6. Ports de la Generalitat, sens perjudici de
mantenir la titularitat del domini públic
portuari i dels serveis portuaris,
pot concertar convenis
amb d'altres administracions o
d'altres entitats públiques amb la
finalitat de gestionar els serveis portuaris.
Capítol III
Règim econòmic
Secció primera
Normes generals
Article 90
Principi de rendibilitat
1. Els ingressos a percebre per Ports de la Generalitat pels
serveis que presta en els
ports, les dàrsenes i les instal·lacions
marítimes han d'ésser suficients
perquè siguin rendibles, de manera que amb llur producte es
puguin cobrir, almenys, les despeses següents:
a) L'explotació, la conservació,
la depreciació, l'amortització i les despeses
generals.
b) Les càrregues econòmiques, administratives i financeres,
inclosos els reemborsaments de préstecs
i els pagaments d'interessos i d'impostos.
c) Les inversions i les despeses de
primer establiment destinades a la creació,
l'ampliació i la millora de les obres, les instal·lacions i els
equipaments.
d) Un rendiment raonable de la
inversió neta en actius fixos.
e) Les destinades al manteniment i
la millora de les condicions mediambientals
2. Correspon a Ports de la Generalitat, dintre dels límits
d'aquesta Llei, fixar el nivell de rendibilitat de cadascuna de
les explotacions portuàries, tenint
en compte llurs característiques i condicionaments
específics i l'equilibri territorial.
Secció segona
Cànons
Article 91
Cànon per ocupació o aprofitament del domini públic portuari
1. L'ocupació o l'aprofitament del domini públic portuari en
virtut de concessió o
d'autorització acredita el
corresponent cànon en favor de Ports de la Generalitat.
2. Són subjectes passius del cànon, segons que sigui el cas, el
concessionari o la persona autoritzada.
3. La base imposable del cànon consisteix en el valor del bé
ocupat o aprofitat, que es determina de la manera següent:
a) Ocupació de terrenys. Consisteix en el
valor dels terrenys, que es determina
segons criteris de mercat. A aquest efecte, la
zona de servei s'ha de dividir en àrees funcionals i
s'ha d'assignar als terrenys inclosos en cada una un
valor prenent com a referència altres terrenys del
terme municipal en els quals es desenvolupen usos similars,
especialment els que estan qualificats com a usos comercials
o industrials. En la valoració final cal tenir
presents les obres d'infraestructura portuària
i el grau d'urbanització dels terrenys i de les superfícies,
i reflectir-hi també el grau de centralitat i de
connexió amb els altres mitjans i infraestructures de transport i
llur localització.
b) Ocupació de les aigües del port. És el valor del
mirall d'aigua, que es determina per
referència als terrenys contigus o,
si escau, a les àrees de la zona de servei amb una
finalitat o un ús similar. En la
valoració s'han de prendre en
consideració les condicions
d'abric, la profunditat i l'emplaçament.
c) Ocupació d'obres i d'instal·lacions. És constituïda pels
conceptes de l'anualitat comptable d'amortització, el valor
del sòl ocupat i el valor de les obres i les instal·lacions.
d) Aprofitament del domini públic portuari. El valor és el
dels materials aprofitats en relació
amb la mitjana dels preus de mercat.
4. En el supòsit d'ocupació de terrenys i d'aigua del
port, el tipus de gravamen és del 6% del valor
de la base. En el cas d'ocupació d'obres i
d'instal·lacions, el tipus és del 100% de l'anualitat
d'amortització i el 6% del valor del sòl i del valor
de les obres i instal·lacions. En el supòsit
d'aprofitament, el tipus de gravamen és del 100% del
valor dels materials aprofitats.
5. Ports de la Generalitat ha de remetre al
Departament de Política Territorial i
Obres Públiques, amb l'informe preceptiu
del Departament d'Economia i
Finances, la valoració de terrenys i
del mirall d'aigua a l'efecte de fixar el cànon.
Aquesta valoració s'ha de publicar en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, i pot ésser
revisada cada cinc anys o bé
abans, si es produeixen modificacions en la zona
de servei del port.
6. Ports de la Generalitat ha de fixar en les condicions de
la concessió o de l'autorització la quantia
del cànon, que s'ha d'actualitzar anualment en la mateixa
proporció que la variació experimentada per l'índex
general de preus al consum (IPC) en l'any natural
anterior, i s'ha de revisar de conformitat amb
les noves valoracions que aprovi
el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
7. El cànon s'acredita a partir de la data de notificació de la
resolució d'atorgament de la concessió o autorització. És
exigible per avançat en la quantia que correspongui, amb les
actualitzacions i les
revisions que, si és el cas,
s'efectuïn i en els terminis que figurin en les clàusules de la
concessió o autorització i que en cap cas no poden ésser
superiors a un any.
8. El cànon pot ésser afectat per les
reduccions següents sobre la base imposable:
a) Quan l'objecte de la concessió és l'activitat
pesquera, el 35%.
b) Quan l'objecte de la concessió és la nàutica esportiva:
En superfícies inferiors a 1.000 m2, el 15%
En superfícies entre 1.000
m2 i 5.000 m2, el 20%
En superfícies superiors a 5.000 m2, el 30%
9. Són exempts del pagament del cànon
els òrgans i les entitats de les administracions públiques que
porten a terme activitats de vigilància,
de repressió del contraban, de salvament i
de lluita contra la contaminació marina i les
relacionades amb la defensa nacional.
10. En tot allò que no és previst per aquesta Llei, el règim
jurídic aplicable és l'establert
per la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat.
Article 92
Cànon per prestació de serveis al públic i
desenvolupament d'activitats comercials i industrials
1. La prestació de serveis al públic
i el desplegament d'activitats comercials o industrials en l'àmbit
portuari en virtut d'autorització són subjectes a cànon a favor
de Ports de la Generalitat.
2. En el cas que les activitats comercials
o industrials impliquin l'ocupació o
l'aprofitament del domini públic portuari,
l'autorització d'activitat s'entén implícita en la corresponent
concessió o autorització
d'ocupació o d'aprofitament del
domini públic, sens perjudici
de l'exigència dels cànons que
siguin exigibles per ambdós conceptes.
3. Són subjectes passius del
cànon el titular de l'autorització
d'activitat o, si escau, el titular de la
concessió o de l'autorització d'ocupació o
d'aprofitament del domini públic.
4. Ports de la Generalitat aplica la
quantia del cànon tenint en compte els
objectius econòmics i els criteris comercials de
l'entitat, el tipus d'activitat i el
seu interès portuari, la quantia de la inversió
i el volum de tràfic, d'acord amb un dels criteris següents:
a) S'estableix sobre el volum de tràfic
portuari, en una quantia fins a 40, 80 i 160 pessetes per tona a
doll líquid, sòlid o mercaderia general,
respectivament, quan aquest tràfic és objectivament
mesurable.
b) S'estableix sobre el volum de negoci en una quantia fins
al 10% de la facturació, quan no hi ha un
volum de tràfic mesurable, en la prestació
de serveis al públic o en el desenvolupament de les
activitats comercials i industrials.
5. El criteri i el tipus establerts
per Ports de la Generalitat han de figurar
expressament en les condicions de l'autorització d'activitat o,
si escau, de la concessió o de l'autorització
d'ocupació o d'aprofitament del
domini públic. Quan la quantia del cànon s'estableix sobre el
volum de tràfic, les quantitats
assenyalades en la lletra a) de l'apartat 4 han
d'ésser actualitzades anualment en la
mateixa proporció que la variació experimentada per
l'índex general de preus al consum en l'any natural anterior.
6. El cànon s'acredita a partir de la data de notificació de la
resolució d'atorgament de
la concessió o de
l'autorització d'activitat o, si escau, de la concessió o de
l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic
portuari.
7. El cànon és exigible en la quantia que
correspongui, de conformitat amb el que
estableixin les clàusules de la concessió,
sense que es pugui establir un
termini de liquidació superior a un
any. En el supòsit que el cànon sigui exigible per avançat, la
seva quantia s'ha de calcular per al primer exercici
sobre les estimacions efectuades del volum de tràfic o de
negoci i, en els exercicis successius, sobre les dades reals dels
anys anteriors.
Secció tercera
Tarifes per serveis portuaris
Article 93
Àmbit i determinació
1. Ports de la Generalitat pot exigir
l'abonament de les tarifes corresponents pels
serveis portuaris que presta directament. Aquestes
tarifes tenen el caràcter de preus privats.
2. Correspon al conseller o
consellera de Política Territorial i
Obres Públiques, a proposta de Ports de la
Generalitat, aprovar les tarifes a aplicar pels
diferents serveis que aquest
presta. Aquestes tarifes s'han
d'actualitzar amb periodicitat anual d'acord amb l'evolució
dels diferents components del cost del servei.
3. Els serveis portuaris que es
presten en règim de concessió
administrativa són subjectes al pagament a Ports de
la Generalitat de les
corresponents tarifes que s'estableixin en
les clàusules de concessió, amb
les exempcions i les bonificacions que s'hi puguin determinar.
4. Quan la gestió de serveis portuaris es
faci per mitjà d'algun instrument jurídic o figura
que impliqui l'exercici de potestats administratives, com en
el cas dels consorcis, les tarifes corresponents tenen el caràcter
de taxes i s'han de fixar d'acord amb el
que estableix la Llei de taxes i preus públics vigent.
Llibre III
Marines interiors
Article 94
Elements
1. Les marines interiors o
zones de servei portuari d'urbanitzacions
maritimoterrestres, definides per l'article 2.4, es componen dels
elements següents:
a) Els dics d'abric, la bocana i el
canal o els canals d'entrada.
b) Els canals interiors, amb les
respectives aigües i reclaus o entrants de parcel·la.
c) La franja de servei nàutic adjacent als canals.
d) Les dàrsenes esportives.
e) Les superfícies de terra necessàries per a instal·lacions i
serveis.
2. El projecte de construcció de la marina interior n'ha de
delimitar perfectament el perímetre, en les
seves porcions d'aigua i terra, i incloure els diferents elements
de què es compon.
3. Les marines interiors es regeixen per les
disposicions d'aquest llibre III i, en allò que no
reguli i no s'oposi a la seva
regulació específica, per les altres
normes d'aquesta Llei que siguin aplicables.
Article 95
Franja de servei nàutic
La franja de servei nàutic comprèn els terrenys confrontants amb
els canals en una franja de tres a sis metres d'amplada, a
comptar des de la vora del
canal, afectada al servei portuari de la
marina interior. La utilització privativa d'aquesta
zona pel titular de la parcel·la
confrontant requereix l'autorització prèvia del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Article 96
Concessió de les marines interiors
1. La construcció, la gestió i
l'explotació d'una marina interior requereix el
corresponent títol de concessió, que es tramita de conformitat
amb el que regula aquesta Llei per al ports artificials.
2. Les sol·licituds de concessió de
marina interior han d'anar acompanyades de
l'avantprojecte o el projecte bàsic corresponent amb
el contingut establert per l'article 41.2, d'un estudi
economicofinancer, de la proposta del reglament d'explotació
i les tarifes i el règim
jurídic de la comunitat d'usuaris
de la marina interior. Igualment, la sol·licitud
s'ha d'acompanyar dels
instruments de planejament que
desenvolupin les previsions
fixades prèviament pel pla
general municipal en l'àmbit
maritimoterrestre i que s'han
de tramitar de manera paral·lela d'acord
amb la legislació urbanística.
3. Per a l'atorgament de la concessió, el sol·licitant ha de
presentar el projecte constructiu
corresponent, que s'ha d'ajustar al planejament urbanístic
vigent.
Article 97
Tipus d'amarratges
1. Els amarratges poden ser d'ús privatiu, vinculats o no a
una parcel·la confrontant, o d'ús públic tarifat.
2. Els propietaris de les parcel·les
confrontants amb la xarxa de canals tenen un dret
preferent a la cessió de l'ús i gaudi dels
punts d'amarratge vinculats a les parcel·les esmentades
segons el projecte de construcció, en els termes que
reglamentàriament es determinin.
Els successius concessionaris de la marina interior
han de respectar aquest dret preferent sempre que el seu titular
es trobi al corrent de les obligacions derivades de la cessió de
l'ús i gaudi de l'amarratge.
3. Els amarratges d'ús públic no poden ésser
inferiors al percentatge que sobre el total dels
existents en la marina interior es determini reglamentàriament.
Article 98
Registre d'usuaris
Els titulars dels drets d'ús han de constar inscrits
en un registre d'usuaris de la marina interior,
amb indicació de si estan o no vinculats a una parcel·la
confrontant.
Article 99
Ús turístic dels canals
L'ús turístic dels canals de les
marines interiors ha d'ésser previst i regulat en el
reglament d'explotació de la marina interior. A
aquest efecte, l'empresa turística ha d'ésser
considerada, si escau, subjecte passiu de la tarifa corresponent.
Aquest ús turístic ha d'ésser autoritzat per
les autoritats competents en transport marítim.
Article 100
Inscripció registral i divisió d'elements
1. El concessionari ha d'inscriure la
concessió en el Registre de
la Propietat, juntament amb el
reglament d'explotació i el règim jurídic de la comunitat
d'usuaris de la marina interior, amb indicació
dels elements en què es divideix, les zones
d'instal·lacions i d'edificacions, els punts
d'amarratge i la superfície d'aigua
abrigada de cadascuna, distingint, a
aquests efectes, els amarratges destinats a la cessió d'ús
permanent dels que es reserven al trànsit i el
coeficient que correspon a cada unitat de
repartiment de despeses, segons els criteris
establerts en el reglament.
2. Les transferències dels drets d'ús
de les diferents unitats de repartiment
s'han de formalitzar mitjançant
escriptura pública, que ha d'ésser inscrita al
Registre de la Propietat.
Llibre IV
Règim de policia
Títol I
Potestat inspectora
Article 101
Inspecció i vigilància
1. Sense perjudici de les
competències municipals, s'atribueix
a l'Administració portuària
la potestat d'inspecció i de vigilància en relació amb
els serveis i les operacions que es desenvolupen
en els ports i en la resta d'instal·lacions incloses
en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, qualsevol que sigui
el règim d'utilització del domini públic portuari o la forma de
prestació dels serveis.
2. L'actuació inspectora ha d'ésser
feta pel personal designat per l'Administració
portuària. En qualsevol cas els inspectors tenen
el caràcter i la potestat d'autoritat en l'exercici de
llurs funcions.
3. La potestat inspectora comprèn, entre
d'altres, les atribucions següents:
a) Visitar les obres, les construccions, les instal·lacions i
la resta dels serveis en els
quals es fan activitats portuàries.
b) Accedir a la documentació
administrativa, financera, comptable o de qualsevol
altra naturalesa, necessària per a l'exercici de la
funció inspectora, amb la possibilitat de requerir a
aquest efecte els informes, els documents i els antecedents que
s'estimin pertinents.
c) Comprovar el compliment dels requisits
i de la resta d'exigències previstes per la legislació
aplicable.
d) Verificar que les activitats portuàries
es fan amb adequació a la normativa aplicable.
e) Accedir als terrenys de propietat privada on s'han de fer les
comprovacions i actuacions corresponents.
f) Aixecar les actes de denúncia que es formulin en matèria
portuària.
4. En els ports adscrits a Ports
de la Generalitat, el personal que fa de
guardamolls té com a missió prevenir, evitar i
denunciar les infraccions que es puguin cometre en relació
amb el que disposa aquesta
Llei, i ha de donar compte de les seves
actuacions a les diverses autoritats competents per raó de la matèria.
5. En els ports en règim de concessió les tasques
definides per l'apartat 4 s'han de
prestar d'acord amb el que estableix la
legislació de seguretat privada.
6. Al règim de policia portuària
li és aplicable el reglament disposat per
la disposició final segona.
Títol II
Infraccions i sancions
Capítol I
Infraccions
Article 102
Tipificació
1. Tenen la consideració d'infracció
administrativa en l'àmbit portuari les
accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta
Llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus,
greus i molt greus.
3. Són infraccions lleus les que, no tenint la consideració
de greus o molt greus, queden
tipificades en algun dels supòsits següents:
a) L'incompliment de la normativa portuària vigent.
b) L'incompliment del reglament general d'explotació
i de policia dels ports de Catalunya, i també
l'incompliment del reglament d'explotació de cada
port, dàrsena, instal·lació marítima o
marina interior. L'incompliment de
les instruccions i de les ordres de les autoritats portuàries en
execució dels reglaments
i en l'exercici de llurs competències.
c) La realització d'operacions marítimes que posin en perill les
obres, les instal·lacions, els equips
portuaris, els vaixells o les persones, o en les quals
no es prenguin les mesures de seguretat necessàries.
d) Qualsevol acció o omissió que causi danys o perjudicis en els
béns del domini públic portuari o
maritimoterrestre adscrit, o en
llur ús o explotació, sempre
que no n'impedeixi el normal funcionament.
e) Qualsevol acció o omissió que causi,
per culpa o per negligència, danys en les
obres, les instal·lacions, els equips, els mitjans de
transport marítims o terrestres, les mercaderies, els
contenidors o qualssevol altres elements situats en
l'espai portuari, i també llur
utilització indeguda o sense permís quan aquest sigui necessari.
f) L'ocupació del domini públic portuari o del domini públic
maritimoterrestre adscrit amb obres o instal·lacions
sense el títol corresponent,
sempre que no s'obstaculitzi l'activitat
normal del port, la dàrsena, la instal·lació
marítima o la marina interior.
g) La realització d'activitats en el domini públic portuari o
adscrit sense l'autorització corresponent.
h) La realització d'obres, instal·lacions o activitats en el
domini públic portuari o adscrit
amb incompliment de les condicions del títol
atorgat, sense perjudici de la seva revocació, si és el
cas.
i) L'omissió o l'aportació
de forma defectuosa, voluntàriament
o per negligència inexcusable, de qualsevol informació
que s'hagi de subministrar a
l'Administració portuària, ja sigui per
prescripció legal o a requeriment seu.
j) L'abocament de substàncies i de residus no contaminants
en les aigües del port.
4. Són infraccions greus:
a) Les infraccions tipificades com a lleus quan
provoquin lesions a les persones o
llur baixa laboral per un temps inferior a set
dies, o bé causin danys i perjudicis que
impedeixin parcialment el funcionament
dels béns o de les instal·lacions.
b) L'ocupació del domini públic portuari o adscrit sense el títol
corresponent, quan es destorbi l'activitat normal del port,
la dàrsena, la instal·lació marítima
o la marina interior, o bé quan
s'hagi desatès un requeriment exprés dels òrgans
portuaris competents per al cessament de la
conducta abusiva.
c) El falsejament de qualsevol informació
aportada a l'Administració portuària en
compliment d'una obligació legal o a requeriment
d'aquesta.
d) L'obstrucció de les funcions de control i de policia de
l'Administració o la negativa dolosa a col·laborar-hi.
e) L'emissió d'abocaments o substàncies
contaminants, i qualsevol altra incidència
o actuació negatives per a l'entorn
terrestre o marí o per al medi ambient.
f)La reincidència en qualsevol de les faltes lleus
abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.
5. Són infraccions molt greus:
a) Les infraccions tipificades com a lleus i com
a greus quan provoquin lesions a les persones
determinants de baixa laboral per un temps superior a
set dies, o bé quan causin danys i perjudicis que
impedeixin totalment el funcionament o la utilització del bé o
de la instal·lació.
b) La reincidència en qualsevol de les faltes greus
abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.
Article 103
Prescripció de les infraccions
El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per
a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a
les lleus. Aquest termini es comença a comptar des de la
data en què ha estat comesa la
infracció. Si aquesta és continuada, des de la
data en què s'ha realitzat l'últim acte amb què
ha estat consumada. Si els fets, els actes o les omissions
constitutius d'infracció són desconeguts per manca
de signes externs, el termini comença a
comptar a partir de la data en què aquests es manifestin.
Capítol II
Procediment
Article 104
Responsabilitat
1. Són responsables de les infraccions
administratives les persones físiques o jurídiques següents:
a) Amb caràcter solidari, l'autor o responsable de l'acció o de
l'omissió i, si escau, l'empresa amb la qual té
relació de dependència, si
la infracció ha estat comesa en
compliment de les seves funcions.
b) En el cas d'incompliment de les condicions d'un contracte o
d'un títol administratiu, el titular d'aquest.
c) En el cas d'infraccions
relacionades amb les embarcacions,
els armadors i els consignataris respectius amb
caràcter solidari i, subsidiàriament,
els capitans o patrons.
d) En cas d'obres, instal·lacions i activitats sense títol
suficient, el promotor de
l'activitat o l'empresari que l'executa i el tècnic
director.
2. Si les infraccions són imputables a una persona jurídica,
poden ésser considerades com a responsables subsidiàries les
persones físiques que n'integren
els òrgans rectors o de direcció, llevat de
les que hagin dissentit dels acords adoptats.
3. Les sancions imposades als
diferents subjectes a conseqüència d'una
mateixa infracció tenen entre si caràcter independent.
Article 105
Iniciació i tramitació
1. El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar
d'acord amb el que disposen
aquesta Llei i la normativa sobre procediment
sancionador aplicable als àmbits de
competència de la
Generalitat, i s'ha d'ajustar als
principis establerts en la legislació
vigent de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. L'exercici de la potestat sancionadora en l'àmbit
dels ports, les dàrsenes i les
instal·lacions marítimes de la Generalitat correspon
als òrgans competents d'acord amb el que
disposen aquesta Llei i
els reglaments que la desenvolupen.
3. Davant el coneixement o les denúncies
de possibles actuacions infractores
presentades pels serveis
de vigilància en els ports
objecte de concessió o pels guardamolls,
els òrgans competents tenen
l'obligació de formular i de
tramitar els expedients sancionadors
corresponents. En aquest sentit,
un cop advertida l'existència
d'una possible infracció, l'òrgan competent de l'Administració
portuària, després d'haver
fet les diligències prèvies
oportunes, ha d'incoar al presumpte infractor
un expedient sancionador. En qualsevol
cas, és preceptiva la notificació del plec de
càrrecs al presumpte infractor perquè
pugui formular les al·legacions que
consideri pertinents abans que es dicti la resolució.
4. En la tramitació de procediments
sancionadors per fets succeïts en l'àmbit
dels ports subjectes a concessió, és preceptiva l'audiència
al concessionari.
Article 106
Mesures cautelars
1. Un cop incoat l'expedient sancionador,
l'Administració portuària pot
adoptar, a proposta de l'instructor
o instructora de l'expedient i mitjançant acord
motivat, les mesures cautelars de caràcter
provisional que calguin per a assegurar l'eficàcia de la
resolució que pugui recaure, per a preservar els
interessos generals o per a evitar
el manteniment dels efectes de la infracció.
2. L'Administració portuària pot ordenar
la paralització immediata de les obres o
de les instal·lacions i la suspensió
dels usos i de les activitats que no disposen del títol
administratiu corresponent o que no s'ajusten a les
condicions del títol atorgat.
3. L'Administració portuària pot acordar el
precintatge de les obres o de les
instal·lacions i la retirada dels materials, de
la maquinària o dels equips que s'utilitzen en les obres
o activitats a càrrec de
l'interessat, per assegurar l'efectivitat
de la resolució a què es refereix l'apartat
2. A aquests efectes, pot requerir,
si ho considera convenient, la col·laboració de la
força pública.
4. En el termini que fixi la
notificació de l'ordre de suspensió, la persona
interessada ha de sol·licitar a
l'Administració el títol corresponent o, si escau,
ajustar les obres o l'activitat al que tingui atorgat.
5. Si transcorre el termini a què es refereix
l'apartat 4 sense que l'interessat hagi complert
el que s'hi prescriu, l'Administració portuària
pot ordenar la demolició de les obres o el
desmantellament de les instal·lacions, a costa i càrrec
de la persona
interessada, i ha d'impedir definitivament
els usos o les activitats no autoritzats.
L'Administració portuària ha de procedir d'igual manera quan el
títol sigui denegat perquè no s'ajusta a
la normativa vigent.
6. Així mateix, l'Administració
portuària pot ordenar l'adopció
immediata de les mesures necessàries per a evitar els
danys que pugui provocar un vaixell
o una altra embarcació en perill
d'enfonsament o en situació de causar danys a béns o elements
portuaris o a altres embarcacions.
També pot ordenar la
immediata retenció, per causa
justificada, dels vaixells i de
les embarcacions per a garantir les
possibles responsabilitats administratives o econòmiques de
llurs propietaris, representants autoritzats, capitans
o patrons, sense perjudici que
aquesta mesura cautelar pugui ésser substituïda
per la constitució d'un aval suficient.
Capítol III
Sancions i altres mesures
Article 107
Multes i graduació
1. Les infraccions regulades
per aquesta Llei són
sancionables amb les multes següents:
a) Les infraccions lleus, fins a 750.000 pessetes.
b) Les infraccions greus, fins a 20.000.000 de pessetes.
c) Les infraccions molt greus, fins
a 40.000.000 de pessetes.
2. La quantia de les multes s'ha de graduar d'acord
amb la gravetat del fet constitutiu de la
infracció, considerant els danys i perjudicis produïts, el risc
objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància
externa de la conducta infractora, l'existència
d'intencionalitat i la reincidència.
3. Als efectes de la graduació de
sancions, es considera reincidència la comissió
d'una infracció de la mateixa naturalesa abans
que hagi prescrit la infracció anterior.
4. Si un mateix fet o omissió
és constitutiu de dues infraccions o més,
o si de la comissió d'una infracció se'n deriva
necessàriament una altra, s'imposa únicament
la sanció corresponent a la infracció més greu de les comeses.
Article 108
Òrgans competents
1. La competència per a imposar les multes
correspon, amb caràcter indelegable, als òrgans següents:
a) El director o directora general competent en matèria de
ports, fins a 750.000 pessetes.
b) El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques,
fins a 20.000.000 de pessetes.
c)El Govern de la Generalitat, fins
a 40.000.000 de pessetes.
2. El Govern de la Generalitat, a proposta del
conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques, pot actualitzar o
modificar aquests límits i la quantia de les multes.
3. L'import de les multes i de
les indemnitzacions per infraccions als ports,
les dàrsenes, les instal·lacions marítimes o
les marines interiors adscrites a Ports de la Generalitat es
consideren ingrés propi d'aquest ens.
4. La quantia de les sancions que en cada cas
correspongui es pot condonar parcialment
mitjançant acord motivat de l'òrgan competent
per a imposar la multa, en el qual s'han de justificar
les raons objectives que fan
convenient adoptar aquesta mesura. És
requisit imprescindible que l'infractor, amb
el requeriment previ de l'Administració i en el
termini atorgat a aquest efecte, hagi corregit
la situació alterada per la comissió de la infracció.
Article 109
Inhabilitació
En cas d'infraccions greus o molt greus, i
atenent a les circumstàncies que hi concorrin,
l'òrgan competent per a imposar la
sanció corresponent pot acordar
també la inhabilitació de
l'infractor per a ésser
titular d'autoritzacions i de concessions
administratives per un termini no superior
a un any en cas d'infraccions greus i fins a tres anys en les molt
greus. Aquesta sanció es gradua segons els criteris que estableix
aquest capítol.
Article 110
Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen als
tres anys, les imposades per infraccions greus als dos anys
i les imposades per infraccions
lleus a l'any. El termini de prescripció de les sancions s'inicia
l'endemà del dia que ha adquirit fermesa la resolució que les
imposa.
Article 111
Multes coercitives
1. Per a l'execució dels actes administratius que impliquen
una obligació dels destinataris, conforme
a aquesta Llei, l'autoritat portuària
pot imposar multes coercitives, d'acord
amb el que disposa la legislació
administrativa general i amb els corresponents requeriments
i advertiments previs.
2. Les multes coercitives, que poden ésser
reiterades, no poden ésser de quantia superior a 75.000 pessetes
cadascuna.
3. La imposició de multes coercitives és independent
de la imposició de multes en
concepte de sanció, i hi és
compatible.
4. Quan les multes coercitives s'imposin per a impel·lir el
compliment d'una sanció, la competència
per a fixar-la és del mateix òrgan que ha dictat la
resolució de l'expedient sancionador i l'import
de cada una d'elles no pot ésser superior al 20
per 100 de la quantia de la sanció.
Article 112
Responsabilitat per danys causats al domini públic
1. La imposició de sancions és independent de
l'obligació, exigible en qualsevol
moment, de restituir els béns i de reposar la
situació alterada a l'estat anterior
a la comissió de la infracció, i de l'obligació
d'indemnitzar els danys i els perjudicis causats.
2. En el supòsit que la reparació d'un dany sigui urgent per a
garantir el bon funcionament del
port, la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina
interior, el gestor públic o privat encarregat de
l'explotació l'ha de portar a terme de manera
immediata. En aquest cas, les
despeses corresponents són a càrrec del causant.
3. Si la restitució i la reposició a l'estat anterior no
és possible i s'han
produït danys i perjudicis,
els responsables de la
infracció han d'abonar les
indemnitzacions que corresponguin. La
quantia de la indemnització, que en cap
cas no pot ésser inferior al valor del benefici obtingut
per l'infractor, s'ha de fixar segons els següents
criteris, aplicant aquell que proporcioni el valor més
gran:
a) El valor teòric de la restitució i la reposició.
b) El valor dels béns malmesos.
c)El benefici obtingut per l'infractor amb
l'activitat il·legal.
4. Correspon al mateix òrgan competent
per a imposar la sanció d'establir l'obligació de
restituir i de reposar la situació alterada al
seu estat anterior, i també fixar l'import
de la indemnització, amb la instrucció prèvia de
l'expedient administratiu corresponent.
5. Les mesures previstes en aquest article no tenen caràcter de
sanció.
Article 113
Execució forçosa
1. L'import de les multes i de les despeses ocasionades per
l'execució subsidiària de les actuacions de
restitució i de reposició dels béns a l'estat
anterior a la comissió de la infracció, i també l'import de les
indemnitzacions per danys i perjudicis, pot ésser exigit per via
de constrenyiment.
2. La suspensió de les resolucions
dictades en virtut de l'apartat 1
requereix que l'interessat en
garanteixi l'import mitjançant la constitució
d'una fiança o d'un dipòsit suficient.
Disposicions addicionals
Primera
Servei de dragatge i transvasament de sorres dels
ports de Catalunya
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot
establir un servei de dragatges
i de transvasaments de sorres dels ports
de Catalunya, que pot ésser gestionat en qualsevol de
les modalitats directes o indirectes
que estableix la legislació vigent.
Els concessionaris que resultin
beneficiaris del servei
esmentat tenen la consideració de
subjectes passius obligats a satisfer les tarifes
corresponents. Aquesta actividat és
subjecta, si escau, als informes corresponents
del Departament de Medi Ambient i de la demarcació de costes.
Segona
Concessions administratives
La Generalitat manté les competències
plenes sobre les concessions administratives existents
en la zona constanera mentre s'hi mantinguin els usos autoritzats.
Tercera
Relació de llocs de treball
El Govern, per decret, ha d'establir la relació de llocs de
treball de Ports de la Generalitat,
tot especificant les categories i les funcions que corresponen a
cadascun d'ells.
Disposicions transitòries
Primera
Pla de ports de Catalunya
1. Mentre no s'aprovi el Pla de
ports de Catalunya que estableix l'article 31,
continua vigent el Pla de ports esportius aprovat per
acord del Govern de la Generalitat del 10 d'abril
de 1984, publicat al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya el 6 de juny de
1984.
2. El Pla de ports de
Catalunya s'ha de redactar en el termini d'un any a
comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Segona
Concessions existents
1. Les concessions per a la construcció i
l'explotació de ports, dàrsenes i instal·lacions
marítimes que es troben vigents a l'entrada en
vigor d'aquesta Llei es regulen pel règim de continuació de
l'explotació establert pels articles 67.3 i 68.
2. Els titulars de concessions per a
la construcció i l'explotació de ports,
dàrsenes i intal·lacions marítimes que són vigents en el
moment d'entrar en vigor aquesta Llei han d'optar
expressament en un termini màxim de sis mesos entre
mantenir el mateix règim jurídic que els és aplicable o sol·licitar
al departament de Política Territorial i Obres Públiques
l'adaptació a les disposicions d'aquesta Llei. Si no es
sol·licita expressament l'adaptació en
el termini esmentat o si, havent-la
sol·licitada, no s'accepten les condicions i les
prescripcions ofertes per l'Administració en el
termini que aquestes mateixes
indiquin, s'ha d'entendre que el
concessionari opta pel manteniment de l'antic règim
jurídic. L'adaptació no pot comportar en cap cas una ampliació
del termini de la concessió.
Tercera
Legalització i adaptació de les marines interiors
existents
1. En el termini d'un any a comptar de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, les marines interiors
existents a la costa catalana que no
hagin estat legalitzades per a una
utilització nauticoportuària han
de presentar una sol·licitud
que s'adapti a les determinacions que prescriu el llibre III,
a fi i efecte d'obtenir la concessió a què es refereix l'article
96, amb les particularitats següents:
a) La sol·licitud de concessió de gestió i explotació de
la marina ha d'ésser acompanyada:
Primer. Del projecte i del plànol
de les obres i de les instal·lacions nauticoportuàries
existents a la marina, tot delimitant-ne
perfectament el perímetre en les
seves porcions d'aigua i de terra, amb una
descripció dels seus elements conforme al
que disposa l'article 94, i
amb indicació dels amarratges d'ús privatiu,
vinculats o no a una parcel·la confrontant, i dels d'ús
públic tarifat, tot aportant una relació d'usuaris de la marina.
Segon. Dels instruments de
planejament urbanístic que acreditin la
legalitat urbanística de les obres i de les instal·lacions
existents.
Tercer. Del projecte d'obres i d'instal·lacions necessàries
perquè la marina compleixi
totes les característiques tècniques,
els elements, els serveis i els altres requisits exigits
legalment conforme al que disposa l'article 4,
si s'escau. En aquest cas,
la sol·licitud ha d'ésser
acompanyada del resguard
acreditatiu d'una fiança
provisional per import del 2%
del pressupost de les esmentades obres i instal·lacions.
Quart. D'un estudi economicofinancer de la
gestió i de l'explotació de la marina.
Cinquè. De la proposta
del corresponent reglament
d'explotació i tarifes.
Sisè. De la proposta de règim jurídic
de la comunitat d'usuaris de la marina, amb la
indicació del coeficient que correspon a cada unitat de
repartiment de despeses.
b) La sol·licitud s'ha de tramitar de conformitat amb el que
disposa aquesta Llei.
c) Transcorregut el termini indicat
sense que s'hagi presentat la sol·licitud
de concessió per a la legalització i adaptació
de les marines interiors a què fa referència
aquest apartat, s'entén que
el titular concessionari renuncia
a la concessió
administrativa vigent i
l'Administració portuària queda facultada per a gestionar-la en
qualsevol de les formes que la Llei estableix.
2. En el termini de dotze mesos a comptar de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les
marines interiors legalitzades d'acord amb la
legislació anterior han de presentar perquè l'aprovi
l'Administració portuària, un
nou reglament d'explotació i de règim
jurídic de la comunitat d'usuaris adaptat a les prescripcions del
llibre III.
Quarta
Béns i mitjans de la Comissió de Ports de Catalunya i règim
del personal
1. Els béns i els mitjans materials de la Comissió de
Ports de Catalunya queden integrats en
l'entitat de dret públic Ports de la
Generalitat, que es crea, de conformitat amb l'article
1.b) de la Llei 4/1985, del
29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana,
d'acord amb la seva naturalesa jurídica originària
2. El canvi de naturalesa jurídica de la Comissió de
Ports de Catalunya establert per la Llei no afecta les
situacions jurídiques dels béns nascudes
abans de la seva entrada en vigor, les quals es mantenen sense
solució de continuïtat. A partir de la dita entrada
en vigor s'ha d'aplicar el règim jurídic que correspongui
d'acord amb aquesta Llei.
3. El personal laboral que en la data
d'entrada en vigor d'aquesta Llei presti
serveis a la Comissió de Ports de Catalunya
o tingui suspesa la seva relació jurídica laboral amb aquest
organisme queda integrat en l'ens públic Ports de la Generalitat,
que es crea mitjançant aquesta Llei, el qual se subroga
de forma expressa respecte a
les relacions contractuals laborals d'aquest personal.
4. El personal funcionari que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei
estigui prestant serveis a la
Comissió de Ports de Catalunya i hi
estigui destinat definitivament pot optar per:
a) Integrar-se a l'ens públic com a
personal laboral, comportant aquesta incorporació el
reconeixement a tots els efectes de la data d'antiguitat
reconeguda a l'Administració, i restar en
la situació d'excedència voluntària per
a incompatibilitats mentre es donin
les causes previstes a la normativa vigent.
b) Mantenir la seva condició de funcionari en el nou ens, en què
s'ha de crear un lloc de treball a extingir. Aquest lloc
s'extingirà en el moment que obtingui una
altra plaça de funcionari amb caràcter definitiu.
5. Qualsevol de les opcions a què es refereix
l'apartat 4 s'ha de manifestar de manera expressa per escrit i, si
és el cas, mitjançant la formalització
del contracte de treball indefinit corresponent.
6. El personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya
que tingui la condició de fix pot optar per la incorporació
voluntària. En aquest cas ha d'ésser declarat en la situació
d'excedència voluntària per incompatibilitats, establert per
l'article 46.6 del III Conveni únic del personal laboral de
la Generalitat, i se li ha de reconèixer a tots els efectes
la data d'antiguitat reconeguda en l'Administració.
7. El personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya
que tingui la condició de temporal s'ha d'integrar en el nou ens
d'acord amb el que disposa l'article 44 de
l'Estatut dels treballadors.
Cinquena
Moratòria de construcció
S'estableix una moratòria en la construcció de nous ports
i marines interiors per un període
inicial de tres anys a comptar de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Aquesta
moratòria no afecta les instal·lacions la tramitació de
les quals ja s'hagi iniciat abans de
l'entrada en vigor de la Llei, ni tampoc les obres de
remodelació o d'ampliació dels ports, les dàrsenes,
les instal·lacions marítimes o les marines
interiors ja existents. Aquesta moratòria s'ha
de prorrogar automàticament per un
termini de dos anys més, llevat que el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb
un estudi previ sobre l'ocupació del litoral català, la
demanda de llocs d'amarratge i les condicions
mediambientals i amb l'informe preceptiu del Departament de
Medi Ambient, acordi la conveniència d'aixecar-la.
Sisena
Cànons aplicables
Mentre el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques no
hagi procedit a l'aprovació de la valoració dels
terrenys i dels miralls d'aigua a efectes de la fixació
dels cànons que estableix l'article 91, són
aplicables els cànons per
concessions i autoritzacions
que regula l'article10 de la Llei 17/1996, del 27 de
desembre.
Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 4/1982, del 5 d'abril, de creació de
la Comissió de Ports de Catalunya. Igualment, queda derogada
qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que
estableix aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
Es faculten el Govern de la Generalitat i
el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques
perquè dictin les disposicions necessàries per al
desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.
Segona
El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un
reglament de policia portuària que s'ha
d'aplicar tant en els ports adscrits a Ports de
la Generalitat com als ports objecte de la concessió.
Tercera
Sens perjudici de les competències municipals pel que
fa a les urbanitzacions maritimoterrestres,
la regulació del domini públic
portuari, pel que fa als dics d'abric, la bocana,
els canals d'entrada, la xarxa de canals interiors, amb les
seves aigües i reclaus o entrants de
parcel·la, franja de servei nàutic adjacent al canal, dàrsena
esportiva i superfícies a terra necessàries per a les instal·lacions
i serveis portuaris de les marines
interiors s'ha de fer mitjançant un reglament específic.
Quarta
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Annex
Integren el domini públic portuari
adscrit a Ports de la Generalitat els ports, les
dàrsenes i les instal·lacions marítimes que s'enumeren a
continuació:
Embarcador de Portbou, port de Llançà, port de
Port de la Selva, port de Roses, port de l'Escala,
port de l'Estartit, port de Palamós, port
de Sant Feliu de Guíxols, port de Blanes, port
d'Arenys de Mar, port de Mataró, dàrsena
pesquera del Masnou, port del Garraf, port de Vilanova
i la Geltrú, dàrsena pesquera de Torredembarra, port de
Cambrils, port de l'Ametlla de Mar, port de l'Ampolla,
embarcador de Deltebre, embarcador de Sant Jaume
d'Enveja, embarcador de Tortosa, port de Sant Carles de la Ràpita,
port de les Cases d'Alcanar, embarcador
d'Amposta, i ports industrials de Badalona,
Vallcarca i Alcanar.
Per tant, ordeno que tots els
ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i
les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 17 d'abril de 1998
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
|
