Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 2936 - 22.07.1999
Departament de la Presidència

LLEI 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

Annex: modificacions segons la llei 21/2001 de
28 de desembre, de mesures fiscals i administratives

El President de la Generalitat de Catalunya  

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent 

LLEI  

Exposició de motius 

La Generalitat ha assumit les competències en matèria d’aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient en el marc establert pels articles 149.1.23 i 149.1.24 de la Constitució i els articles 9.13, 9.16, 10.1.6 i 11.10 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 

En l’exercici d’aquestes competències, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d’evacuació i tractament d’aigües residuals, que va significar la creació d’un tribut propi per a finançar les despeses d’inversió i explotació de les infraestructures de sanejament i depuració, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l’Administració hidràulica de Catalunya. Aquesta legislació va ésser objecte de refosa mitjançant el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.  

Posteriorment, es va establir un règim legal específic en dos àmbits fonamentals d’actuació de l’Administració hidràulica catalana: el de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona, que, per la seva singularitat, va ésser objecte d’un tractament diferenciat per mitjà de la Llei 4/1990, de 9 de març, i el de les infraestructures hidràuliques de Catalunya, regulat per la Llei 5/1990, de 9 de març, que introdueix un nou règim econòmic i financer per a l’execució d’infraestructures hidràuliques generals i d’abastament, amb la creació d’un nou tribut de la Generalitat per a finançar-ho. 

La Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, reconverteix aquest organisme autònom en una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, de les regulades per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, per tal d’assumir les funcions de planificació i execució de les obres i la prestació dels serveis de sanejament amb instruments d’empresa. 

El balanç en l’aplicació de la normativa esmentada i els nous principis i objectius de la Unió Europea sobre l’ús racional i sostenible de l’aigua i el control del recurs, per tal de garantir-ne la disponibilitat en bona qualitat i en quantitat suficient per als diferents usos, aconsellaven modificar el marc normatiu vigent.  

El primer pas en el vessant organitzatiu ha estat la creació, per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, de l’Agència Catalana de l’Aigua, com a entitat de dret públic que es constitueix en administració hidràulica única de la Generalitat, per tal de donar resposta a l’objectiu de tractament integral del cicle hidràulic, el qual s’ha d’assolir en el marc d’una estructura administrativa que garanteixi la gestió integradora de les aigües pertanyents al mateix sistema ecològic i hidrològic, amb independència que les aigües siguin superficials o subterrànies. 

La present Llei continua la reforma del marc normatiu en matèria d’aigües duent a terme una reordenació dels principis i les competències que informen l’actuació de l’Administració hidràulica, reformant el règim de la planificació hidrològica i modificant la tributació sobre l’aigua, per donar resposta als nous requeriments. 

Així, en el títol preliminar, aquesta Llei proclama els principis bàsics que han de regir l’actuació de la Generalitat en aquesta matèria, els quals es fonamenten en la consideració de l’aigua com un recurs natural escàs i indispensable per al desenvolupament harmònic i sostenible de les activitats econòmiques, que ha d’ésser optimitzat i que requereix una gestió eficient mitjançant la introducció de tècniques d’estalvi d’aigua i de foment de la reutilització planificada del recurs. 

Com que cal prendre les decisions al nivell més pròxim a les situacions concretes d’ús i degradació del recurs, en el títol I aquesta Llei possibilita la creació d’entitats locals de l’aigua (ELA), a les quals atribueix competències i recursos econòmics de l’Agència Catalana de l’Aigua i també dels ens locals, quan sigui procedent, en matèria d’abastament d’aigua i de sanejament d’aigües residuals per a la gestió més eficient dels recursos hídrics; alhora que fomenta la constitució d’entitats locals de l’aigua per a la gestió integrada de l’aigua en l’àmbit de conca o de porció de conca fluvial. 

Per incrementar el control sobre les fonts d’abastament a poblacions, el títol II reconeix a la Generalitat, com a titular de les competències d’ordenació del cicle de l’aigua, la intervenció necessària per a garantir l’abastament i la redistribució del recurs. 

En el títol III es crea el sistema de sanejament com a unitat bàsica per a la prestació del servei integral de tractament i evacuació de les aigües residuals i en trasllada la gestió a les ELA que han assumit competències de sanejament, establint, alhora, un règim sancionador específic. L’Agència Catalana de l’Aigua manté l’alta inspecció i la intervenció administrativa de l’abocament del sistema al medi receptor. 

El títol IV regula el nou règim de planificació hidrològica atenent el Districte de Conca Fluvial com a unitat bàsica de gestió. Integren la planificació un conjunt de plans i programes de base territorial i sectorial dirigits a assolir la disponibilitat i la qualitat del recurs i la preservació dels ecosistemes fluvials. 

El nou règim de programació atén els objectius de la planificació i s’hi determina la participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació. 

Aquesta Llei, a més, crea en el títol V, com a ingrés específic del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, el cànon de l’aigua, un impost de naturalesa ecològica sobre l’ús de l’aigua o la càrrega contaminant abocada. 

La nova ordenació del tribut recull, en essència, les demandes socials formulades per tal de garantir el subministrament domèstic a un preu assequible. 

El cànon de l’aigua, l’impost que substitueix el cànon d’infraestructura hidràulica, l’increment de tarifa de sanejament i el cànon de sanejament de la Generalitat, resta afectat a l’activitat de l’Agència Catalana de l’Aigua i és exigible a tots els usuaris, llevat de les entitats públiques pel que fa als usos que en fan per a neteges de carrers o regs de parcs i jardins, pel que fa als usos en cas d’incendi o de catàstrofe i pel que fa al reg agrícola quan no hi ha contaminació. Aquesta darrera excepció s’estableix a reserva del que pugui determinar la Unió Europea en relació amb la futura política agrària comuna i amb les directrius sobre política hidrològica.  

Informen el nou impost els principis tradicionals de l’ordenament juridicotributari. Així, i pel que fa als usuaris domèstics, es protegeix un nivell bàsic de consum atenent el nombre d’usuaris d’aigua de l’habitatge. També s’adopten mesures transitòries que permeten una adaptació en el temps al nou impost. 

Finalment, l’Ens d’Abastament d’Aigua, creat per la Llei 4/1990, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona, s’adscriu al mateix departament que l’Agència Catalana de l’Aigua, la qual n’assumeix les funcions de planificació, d’assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i de relació amb els ens locals per a incorporar-los a la xarxa. 

Títol preliminar 

Disposicions generals 

Article 1 

Objecte de la Llei 

Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques, regular, en l’àmbit d’aquestes competències, l’organització i el funcionament de l’Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic. 

Article 2 

Definicions 

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per: 

1) Conca hidrogràfica o fluvial: la zona terrestre a partir de la qual tota l’escorrentia superficial flueix a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta, i les aigües subterrànies i costaneres associades. 

2) Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial: la zona administrativa marina i terrestre, composta per una o més conques fluvials veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades. 

3) Subconca: la zona terrestre a partir de la qual tota l’escorrentia superficial flueix a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un punt particular d’un curs d’aigua, que, generalment, és un llac o una confluència. 

4) Ús sostenible de l’aigua: l’ús que permet un equilibri entre la demanda existent i previsible i la disponibilitat del recurs en el temps, tot garantint el manteniment dels cabals ecològics i la qualitat de l’aigua necessària per al funcionament dels ecosistemes aquàtics. 

5) Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l’aigua i els sediments, les característiques del flux de l’aigua i l’estructura física de la massa d’aigua, però se centra en la condició dels elements biològics de l’ecosistema. 

6) Estat químic: una expressió del grau de contaminació d’una massa d’aigua. 

7) Gestió integrada de l’aigua: l’abastament en alta, el subministrament domiciliari o en baixa, el sanejament de les aigües residuals, tant en alta com en baixa, i el retorn de l’aigua al medi. 

8) Entitat subministradora d’aigua: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, faci un subministrament d’aigua en baixa. 

9) Entitat local de l’aigua bàsica (ELA bàsica): l’ens local o l’agrupació d’ens locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per a gestionar un o més sistemes públics de sanejament d’aigües residuals i el sistema o sistemes d’abastament d’aigua en alta i de subministrament d’aigua en baixa dels municipis que el componen. 

10) Entitat local de l’aigua qualificada (ELA qualificada): l’ens local supramunicipal o l’agrupació d’ens locals amb personalitat jurídica pròpia adequats per a la gestió integrada de l’aigua en una conca o una porció de conca fluvial, l’àmbit territorial dels quals és definit per la planificació hidrològica. Aquesta adequació dels ens no implica, necessàriament, la gestió efectiva de tots els serveis compresos en la gestió integrada de l’aigua. 

11) Obra hidràulica: les obres i les infraestructures vinculades a la regulació, la conducció, la potabilització i la dessalinització dels recursos hidràulics, i al sanejament i la depuració de les aigües residuals i qualsevol altra acció reconeguda com a tal per la legislació d’aigües. 

12) Xarxes bàsiques d’abastament: el conjunt d’instal·lacions situades en el territori de Catalunya afectades a la captació i l’adducció, les plantes de potabilització, les conduccions, les estacions de bombament i els dipòsits reguladors que siguin susceptibles de portar aigua fins als dipòsits de capçalera o punts de connexió d’un o més sistemes municipals de subministrament d’aigua en baixa, amb independència de la titularitat i la gestió. 

13) Sistema públic de sanejament d’aigües residuals: el conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació depuradora d’aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, amb l’objecte de recollir, conduir fins a l’estació i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en un o més municipis. 

14) Ús i consum de l’aigua: 

a) La captació, la distribució i el consum d’aigües superficials o subterrànies. 

b) L’emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d’aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor. 

c) Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l’estat de les aigües, com ara la generació d’energia elèctrica i la refrigeració.  

15) Consum bàsic: el volum d’aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per a cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d’una persona en un context social determinat. 

16) Usos de l’aigua: 

a) Usos domèstics de l’aigua: els usos particulars que es corresponen amb l’ús de l’aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, per a neteges, regs de parcs i jardins, refrigeració i condicionaments domiciliaris sense activitat industrial, i amb d’altres usos de l’aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l’activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni ramadera. 

b) Usos agrícoles i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.1, 01.3, 01.4 i la divisió 0.2 de la secció A de la Classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-93), aprovada pel Decret 97/1995, de 21 de febrer. 

c) Usos ramaders i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.2 i 01.5 de la secció A de la CCAE-93. 

d) Usos industrials i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E de la CCAE-93. Es consideren usos assimilables als industrials els corresponents a la resta d’activitats econòmiques, sempre que no estiguin inclosos en les lletres a, b o c d’aquest apartat. 

17) Població: 

a) Població permanent d’un municipi o un nucli de població: el nombre d’habitants residents a cada municipi o nucli de població segons el padró municipal d’habitants. 

b) Població estacional d’un municipi o un nucli de població: la capacitat d’acolliment de cada municipi o nucli de població afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d’hoteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d’acord amb la taula d’equivalències següent: 

b1) Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència. 

b2) Hotels i pensions: un habitant per plaça. 

b3) Càmpings: 2,5 habitants per unitat d’acampada, d’acord amb la capacitat nominal del càmping. 

b4) Altres instal·lacions d’alberg: un habitant per plaça d’allotjament. 

c) Població estacional ponderada d’un municipi o un nucli de població: la que resulta d’aplicar la proporció d’estacionalitat 0,4 a la població estacional calculada segons la definició de la lletra b. 

d) Població base d’un municipi o un nucli de població: la que resulta de la suma de la població permanent i la població estacional ponderada. 

Article 3 

Principis 

1. La Generalitat exerceix les seves competències en matèria d’aigües i obres hidràuliques, vetllant per l’ús sostenible, l’estalvi, la reutilització, l’optimització i l’eficiència en la gestió dels recursos hídrics, i fent possible un nivell bàsic de l’ús domèstic a un preu assequible. Amb aquesta finalitat, ordena la seva actuació d’acord amb els principis següents: 

a) Unitat de gestió, tractament integral, economia de l’aigua, descentralització, desconcentració, coordinació, col·laboració i eficàcia. 

b) Respecte a la unitat de conca i subconca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.  

c) Coresponsabilització, transparència, informació i participació del públic, en general, i dels usuaris, en particular. 

d) Compatibilitat de la gestió pública de l’aigua amb l’ordenació del territori, la preservació, la protecció, la millora i la restauració del medi i dels ecosistemes vinculats al medi hídric. 

e) Prevenció de la contaminació, protecció i millora de la qualitat i sanejament de l’aigua. 

f) Planificació com a instrument per a economitzar i racionalitzar l’ús dels recursos hídrics. 

g) Promoció de les actuacions necessàries per a pal·liar els dèficits i els desequilibris hídrics.  

h) Subsidiarietat, apropant l’acció administrativa allà on resulta més eficient als ciutadans. 

i) Equilibri en el desenvolupament territorial i sectorial. 

j) Solidaritat interterritorial. 

k) Pagament per l’ús de l’aigua i per la contaminació de l’aigua. 

l) Suficiència financera per a afrontar els costos associats al cicle hídric. 

m) Garantia d’un preu assequible per als consums domèstics de tipus familiar no sumptuaris. 

2. L’Administració hidràulica, particularment, desenvolupa les funcions dimanants de les competències de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent, tenint en compte la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya. 

Article 4 

Competències 

1. Correspon a la Generalitat:  

a) La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l’Administració general de l’Estat, particularment en la que afecti la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer. 

b) L’ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot l’aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d’administració i control de qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l’atermenament i la modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya. 

c) L’administració, la gestió i el control de qualitat dels aprofitaments hídrics corresponents a conques hidrogràfiques situades al territori de Catalunya compartides amb altres comunitats autònomes, inclòs l’exercici de la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i la tramitació fins a la proposta de resolució dels expedients que s’hi refereixen, en els termes establerts per la legislació vigent en la matèria, llevat de l’atorgament de concessions d’aigua. 

d) La programació, la promoció, l’aprovació, l’execució i l’explotació dels aprofitaments hídrics i de les obres hidràuliques que es facin a Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general de l’Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma. 

e) L’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal i les d’àmbit supracomunitari que li deleguin o encomanin amb la transferència de les dotacions econòmiques corresponents. 

f) La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes. 

g) L’exercici de les atribucions que aquesta Llei li confereix en relació amb les xarxes bàsiques d’abastament i els sistemes de sanejament. 

h) La regulació i l’establiment d’auxilis econòmics i l’atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització dels objectius de la planificació hidrològica. 

i) La determinació de la política d’abastament i de sanejament d’aigües i la coordinació de les administracions competents. 

j) La promoció i l’execució, si escau, de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per a pal·liar els dèficits i els desequilibris que hi ha a Catalunya. 

k) L’establiment de normes de protecció de les zones inundables. 

l) El control i la tutela de les comunitats d’usuaris, en els termes establerts per aquesta Llei. 

m) La prestació, quan sigui procedent, dels serveis públics dependents o derivats d’aprofitaments i obres hidràuliques. 

n) En general, el compliment de les funcions relatives a l’administració i la gestió dels recursos hídrics que estableix la legislació sobre aigües i les que li siguin transferides, delegades o encomanades per l’Administració general de l’Estat. 

2. L’Agència Catalana de l’Aigua és l’autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i obres hidràuliques. 

3. Els actes dictats pel director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua esgoten la via administrativa i poden ésser objecte del recurs potestatiu de reposició, regulat per la Llei de l’Estat 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 

4. Corresponen als ens locals, d’acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d’aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents: 

a) L’abastament d’aigua potable. 

b) El clavegueram i el tractament d’aigües residuals. 

c) El control sanitari de les aigües residuals. 

d) L’exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix. 

Article 5 

Conques hidrogràfiques i Districte de Conca Fluvial de Catalunya 

1. Als efectes d’aquesta Llei, el territori de Catalunya es divideix en: 

a) Conques hidrogràfiques internes, que són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia. 

b) Conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent. 

2. Les conques hidrogràfiques internes constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya. 

3. S’han de determinar per reglament els límits geogràfics de les conques i les subconques hidrogràfiques. 

Títol I 

Administració hidràulica local 

Article 6 

Les entitats locals de l’aigua 

Les entitats locals de l’aigua (ELA), definides per l’article 2, són ens de caràcter territorial i funcional, que es constitueixen per a la gestió més eficient dels recursos hídrics i de les obres i les actuacions hidràuliques i per a la prestació dels serveis relacionats. 

Article 7 

Constitució 

La constitució d’una ELA d’àmbit supramunicipal exigeix als municipis que s’hi integrin l’atribució a l’ELA de l’exercici de totes les seves competències, o d’una part d’aquestes, sobre el cicle hidràulic, i també sobre els serveis i les instal·lacions que hi estan vinculats. 

Article 8 

Registre 

1. La constitució d’una ELA i les seves modificacions han d’ésser comunicades a l’Agència Catalana de l’Aigua, tot adjuntant, quan sigui procedent, la documentació acreditativa de la constitució.  

2. L’Agència Catalana de l’Aigua gestiona un registre de caràcter públic sobre les comunicacions i la documentació rebudes. 

Article 9 

Delegació o assignació de competències 

1. L’Agència Catalana de l’Aigua pot delegar o assignar l’exercici de les competències pròpies a les ELA a petició motivada d’aquestes. 

2. La delegació o l’assignació han d’ésser expresses i responen a motius de capacitat tècnica i de gestió, de garantia de més eficiència, d’extensió territorial i de població. 

Article 10 

Acció de foment 

1. El Govern estableix mesures de foment per a la constitució de les ELA. 

2. Els consells comarcals poden adoptar mesures de foment per a l’impuls i la promoció de les ELA, amb les quals estableixen les relacions de col·laboració necessàries per a l’exercici més eficaç de llurs funcions. 

Títol II 

Abastament d’aigua de municipis 

Article 11 

Destinació dels recursos hídrics 

La Generalitat destina els recursos hídrics disponibles que gestiona cadascuna de les diferents xarxes bàsiques d’abastament de municipis, de forma indistinta, als diversos sistemes de subministrament municipals o supramunicipals connectats amb aquelles xarxes amb independència de la procedència del recurs, tot respectant les competències municipals i en els termes que estableixen la legislació municipal i aquesta Llei.  

Article 12 

Ordenació d’abastaments 

1. La Generalitat, com a titular de les competències d’ordenació del cicle de l’aigua, adopta mesures per a garantir l’abastament dels municipis dins els límits i en els termes establerts per la planificació hidrològica. 

2. Als efectes d’aquesta Llei, les xarxes bàsiques d’abastament, amb independència de llur règim de titularitat i de gestió, estan subjectes al control i la supervisió de la Generalitat, la qual exerceix les potestats establertes per la legislació sectorial d’aigües i, en particular, té atribuïdes les prerrogatives següents:  

a) La policia de l’aprofitament, que comporta el deure del titular de la xarxa de permetre l’accés a les instal·lacions del personal de la Generalitat i facilitar-li de forma periòdica informació sobre els cabals que hi circulen. 

b) La facultat d’imposar, per a totes les concessions i tots els aprofitaments, la substitució de la totalitat o de part dels cabals circulants en les xarxes bàsiques d’abastament per altres de diferent origen o d’un altre punt de presa, tot respectant els drets concessionals i el marc de la planificació hidrològica. En aquest cas, la Generalitat només respon de les despeses derivades de l’obra de substitució, les quals pot repercutir en els beneficiaris. 

c) En situacions de sequera extraordinària o estats de necessitat que requereixin de manera urgent la disponibilitat d’aigua, el Govern adopta mesures amb caràcter temporal en relació amb les xarxes bàsiques d’abastament per a superar les esmentades situacions, d’acord amb el que estableix l’article 56 de la Llei de l’Estat 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües. L’aprovació de les mesures porta implícita la declaració d’utilitat pública de les obres a efectes d’ocupació temporal i la urgent necessitat de l’ocupació.  

Article 13 

Règim de gestió 

1. La construcció, l’explotació, la gestió i la conservació de les xarxes bàsiques d’abastament es porten a terme mitjançant les formes establertes per a la gestió dels serveis públics. 

2. La Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, i les ELA o els ens locals col·laboren en la gestió de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d’abastament.  

Article 14 

Protecció i defensa 

1. Les afeccions que causin danys a les instal·lacions de les xarxes bàsiques d’abastament o que pertorbin la prestació del servei donen lloc a: 

a) L’adopció per l’Administració competent de les mesures provisionals que siguin necessàries per a protegir el domini públic i per a assegurar la prestació del servei públic d’abastament d’aigua regulat en aquest títol. 

b) La imposició de multes coercitives per l’Administració competent per a l’execució dels actes administratius, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu, un cop transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment previ. La quantia de les multes coercitives no pot ésser superior a 5.000.000 de pessetes. Les multes poden ésser reiterades en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment. 

c) La incoació d’un expedient sancionador. 

2. En tot allò que no és regulat per aquesta Llei, pel que fa al règim demanial de les instal·lacions, és aplicable la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat, pel que fa a les instal·lacions de la seva titularitat, o la normativa reguladora del patrimoni dels ens locals pel que fa a les instal·lacions de titularitat local. 

Títol III 

Els sistemes de sanejament 

Article 15 

Gestió 

1. El sistema públic de sanejament d’aigües residuals, definit per l’article 2.13, és gestionat per les ELA que han assumit l’exercici de les competències municipals de sanejament, sens perjudici de la titularitat de les instal·lacions. 

2. La gestió del sistema públic de sanejament d’aigües residuals s’efectua per qualsevol de les formes establertes per als serveis públics. 

3. Mentre les ELA no assumeixin la gestió del sistema de sanejament definit per aquesta Llei, les instal·lacions que en formen part són gestionades per l’Administració competent. 

Article 16 

Intervenció administrativa 

1. Correspon a les ELA d’atorgar les autoritzacions d’abocaments, inspeccionar, sancionar i rescabalar dels eventuals sobrecostos d’explotació en els sistemes públics de sanejament de llur àmbit. 

2. Les ELA han de confeccionar i mantenir un cens de les empreses connectades al sistema i són responsables de l’acompliment dels límits d’abocament del sistema al medi receptor. 

Article 17 

Facultats de l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb els sistemes públics de sanejament 

1. En relació amb els sistemes públics de sanejament, correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua: 

a) Autoritzar els abocaments d’aquests al medi receptor, i també l’eventual reutilització dels seus efluents. 

b) L’alta inspecció i les altres funcions que la legislació atribueix als organismes de conca i a l’autoritat competent de l’Administració de la Generalitat en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya. 

2. L’autorització d’un abocament al medi només eximeix la connexió a un sistema públic de sanejament si aquest no existeix o bé si, encara que n’hi hagi, és autoritzat per l’organisme de conca perquè és més beneficiós per al medi. 

Article 18 

Atribució de recursos 

L’Agència Catalana de l’Aigua atribueix a les ELA els recursos necessaris per a la prestació eficient dels serveis de sanejament. L’atribució s’efectua amb afectació de destinació i pot comprendre les despeses d’inversió, de millores, de manteniment, de reposició d’inversions i d’explotació de l’estació de depuració d’aigües residuals i de les instal·lacions del sistema en alta. També pot comprendre totalment o parcialment les despeses dels sistemes de sanejament gestionats per l’ELA, segons el nombre i la complexitat d’aquestes. 

Article 19 

El Reglament dels serveis públics de sanejament 

1. En els termes continguts en els articles 15, 16, 17 i 18, i tenint en compte les característiques de les conques i subconques, el Govern aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, el qual ha de recollir, entre altres, els aspectes següents: 

a) Formes i terminis de la cessió o la transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament en alta, quan l’Agència Catalana de l’Aigua les executi. 

b) Model estandarditzat de càlcul dels costos d’explotació dels sistemes, en funció del cabal d’aigües a depurar, la càrrega contaminant, les característiques de l’estació depuradora i altres aspectes objectius que es considerin. 

c) Característiques del cens d’abocaments al sistema. 

d) Normes bàsiques per al manteniment, la reposició i l’explotació dels equips del sistema, amb expressió dels abocaments prohibits i dels límits generals d’abocament. 

e) Pla d’emergència del sistema. 

f) Sistemes de relació entre l’Agència Catalana de l’Aigua i les ELA que garanteixin la informació recíproca, l’homogeneïtat tècnica i l’acció conjunta. 

2. En el marc del Reglament dels serveis públics de sanejament, les ELA estableixen regulacions específiques respecte als sistemes de sanejament de llur competència. 

Article 20 

Infraccions i sancions en relació amb el sistema de sanejament 

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei. 

2. Són infraccions lleus: 

a) L’incompliment de les condicions establertes en l’autorització d’abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin les 500.000 pessetes. 

b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 500.000 pessetes. 

c) La realització d’obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir de la preceptiva autorització, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions. 

d) La desobediència dels requeriments de l’Administració en relació amb l’adequació d’abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries, i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l’efluent o les instal·lacions de tractament. 

e) La manca de comunicació dels canvis de titularitat de les autoritzacions. 

f) L’incompliment de qualsevol obligació o prohibició establertes per aquesta Llei que no tingui atribuïda una altra qualificació.  

3. Són infraccions greus: 

a) L’abocament al sistema efectuat sense comptar amb l’autorització corresponent. 

b) Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament. 

c) L’incompliment de les condicions establertes en l’autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 500.000 pessetes i fins a 2.500.000 pessetes. 

d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 500.000 pessetes i fins a 2.500.000 pessetes. 

e) L’obstaculització de la funció inspectora de l’Administració. 

f) L’ocultació o el falsejament de dades determinants de l’atorgament de l’autorització. 

g) La manca de comunicació de les situacions de perill o emergència o l’incompliment de les prescripcions o les ordres de l’Administració derivades de situacions d’emergència. 

h) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus. 

4. Són infraccions molt greus: 

a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l’apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 2.500.000 pessetes. 

b) L’incompliment de les ordres de suspensió d’abocaments no autoritzats o abusius. 

c) La reincidència en la comissió de dues infraccions greus. 

Article 21 

Procediment 

1. El procediment administratiu sancionador s’ha de tramitar d’acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s’ha d’ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 

2. L’exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d’acord amb el que disposen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen. 

Article 22 

Sancions 

1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden ésser sancionades amb les multes següents: 

a) Les infraccions lleus, multa de fins a 1.000.000 de pessetes. 

b) Les infraccions greus, multa d’entre 1.000.001 i 5.000.000 de pessetes. 

c) Les infraccions molt greus, multa d’entre 5.000.001 i 25.000.000 de pessetes. 

2. La imposició de les sancions correspon al president o presidenta de l’ELA gestora del sistema. 

3. Les sancions s’han de graduar d’acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l’existència d’intencionalitat i la reincidència. En cap cas la imposició d’una sanció no pot ésser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides. 

4. La imposició de les sancions és independent de l’obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats a la integritat i al funcionament del sistema. 

Article 23 

Prescripció 

Les infraccions i les sancions prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 

Article 24 

Comunicacions 

Les ELA han de notificar de forma immediata i urgent a l’Agència Catalana de l’Aigua els fets o les actuacions que afecten el domini públic hidràulic. 

Títol IV 

La planificació hidrològica 

Article 25 

Participació en la planificació de l’Estat 

El Govern, per mitjà de l’Agència Catalana de l’Aigua, elabora la planificació de les conques internes, que correspon aprovar inicialment al Govern, i participa, en la forma que determina la legislació vigent, en la planificació hidrològica que correspon a l’Administració de l’Estat, particularment en la que afecta la part catalana de les conques del rius Ebre, Garona i Xúquer. 

Article 26 

Objectius 

La planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya atén els objectius següents: 

a) Garantir la suficiència i l’ús sostenible del recurs. 

b) Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que n’asseguri la protecció i la coordinació de les administracions afectades. 

c) Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en funció de la qualitat requerida. 

d) Garantir el manteniment dels cabals ecològics. 

e) Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades. 

f) Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l’equilibri entre la captació i la recàrrega d’aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades. 

g) Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric. 

Article 27 

Plans i programes integrants 

1. Integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els plans i els programes següents: 

a) El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. 

b) El Programa de mesures. 

c) Els programes de control. 

2. També integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els programes i els plans de gestió específics. 

3. L’Agència Catalana de l’Aigua ha d’elaborar un programa economicofinancer, complementari de la planificació hidrològica. 

Article 28 

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 

1. El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya determina les accions i les mesures necessàries per a assolir els objectius establerts per l’article 24. 

2. El Pla de gestió ha de preveure, a més de les determinacions obligatòries que resulten de la legislació en matèria d’aigües, els requeriments qualitatius, quantitatius i econòmics de la utilització del recurs, els instruments necessaris per a protegir els sistemes hídrics i els criteris per a qualificar un projecte o una obra hidràulica d’interès prioritari per a la Generalitat. 

3. El procediment per a formular el Pla de gestió es determina per reglament, garantint, en tot cas, el tràmit d’informació pública i la participació de les administracions afectades. 

Article 29 

El Programa de mesures 

1. El Programa de mesures forma part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. 

2. El Programa de mesures, de conformitat amb els objectius de planificació hidrològica, concreta les prescripcions del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial i fixa les actuacions dirigides a: 

a) L’obtenció d’un inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat. 

b) L’abastament de les poblacions. 

c) La determinació, la recuperació i la protecció dels cabals ecològics. 

d) La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat de les aigües. 

e) La recuperació, la protecció, la conservació i la millora dels ecosistemes vinculats al medi hídric. 

f) L’establiment d’un registre de zones protegides. 

g) El control de captacions i abocaments. 

h) L’estalvi, l’optimització i la millora de l’eficiència de l’ús de l’aigua. 

i) La prevenció i la defensa contra les inundacions. 

j) El sanejament i la depuració de les aigües residuals, incloent-hi la descàrrega de sistemes unitaris. 

k) La reutilització de l’aigua procedent d’estacions depuradores d’aigües residuals. 

l) La gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d’aigües residuals. 

m) La previsió dels col·lectors bàsics d’aigües pluvials. 

n) L’anàlisi econòmica del cicle de l’aigua, en general i per sectors, desglossant-lo, almenys, en domèstic, industrial i agrícola. 

o) La concreció de l’àmbit territorial de les ELA qualificades. 

p) El foment de la difusió, la formació i la sensibilització en matèria d’ordenació i gestió de l’aigua. 

q) En general, la gestió de les masses d’aigua. 

3. El Programa de mesures conté les previsions d’actuacions i obres hidràuliques estructurals i de gestió a desenvolupar per l’Agència Catalana de l’Aigua i, si escau, per les ELA, desglossades per conques i, si escau, per unitats de prestació de serveis hidràulics.  

4. En el Programa de mesures es determinen les inversions en infraestructures, manteniment i reposició i el règim de participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació. 

5. Les inversions en obres i serveis de competència local incloses en el Programa de mesures s’integren, com a programa específic, en el Pla director d’inversions locals, que estableix l’article 169 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. 

Article 30 

Els programes de control 

1. Els programes de control tenen per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l’estat de les aigües superficials i subterrànies, i han d’incloure les mesures necessàries per a conèixer l’estat ecològic i la composició de les aigües superficials i l’estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies. 

2. En les zones declarades protegides, s’han d’establir també programes de control de l’estat de les aigües superficials i subterrànies, atenent els requeriments fixats per la normativa sectorial a l’empara de la qual s’ha fet la declaració. 

Article 31 

Els plans i els programes de gestió específics 

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es complementa amb l’elaboració de plans i programes de gestió específics per a tractar aspectes individualitzats de la gestió de l’aigua que poden afectar, entre altres, els àmbits següents: 

a) Conques i subconques del Districte de Conca Fluvial. 

b) Sectors particulars de l’economia. 

c) Categories d’aigües o ecosistemes particulars o problemes particulars de les aigües. 

Article 32 

Aprovació, durada i revisió 

1. Correspon al Govern, en l’àmbit de les seves competències, l’aprovació del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans i els programes de gestió específics i llur revisió, a proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

2. Les entitats locals participen en l’elaboració dels plans i els programes per mitjà de llur representació en l’Agència Catalana de l’Aigua i sol·liciten la inclusió d’actuacions i d’obres que siguin de llur interès, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. 

3. El Govern, amb l’informe previ del director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua i després de la deliberació del Consell d’Administració d’aquesta, pot acordar, per raons extraordinàries, la inexecució d’actuacions o obres incloses en el Programa de mesures o en altres plans i programes. 

4. L’Agència Catalana de l’Aigua, per iniciativa pròpia o a petició dels ens locals, proposa al Govern, per raons d’urgència, la inclusió d’actuacions i obres en els programes i els plans ja aprovats. 

5. El procediment d’aprovació, la revisió i la vigència del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans i els programes de gestió específics es determinen per reglament. 

Article 33 

Estudis i projectes hidràulics 

1. Els estudis i els projectes necessaris per a donar compliment a la planificació hidrològica s’aproven d’acord amb el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable.  

2. Els projectes hidràulics s’ajusten a les previsions de la legislació i el planejament urbanístic. 

3. Els projectes hidràulics són executius des de l’aprovació del pla i del programa de què formen part. Aquesta aprovació comporta la declaració d’utilitat pública, la necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats a efectes de l’expropiació forçosa, l’ocupació temporal i la imposició o la modificació de servituds. La declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació es refereixen també als béns i als drets afectats pel replantejament del projecte i per les modificacions d’obres que es puguin aprovar amb posterioritat. 

4. Correspon al Govern declarar d’interès prioritari de la Generalitat, d’acord amb els criteris fixats pels instruments de planificació hidrològica, determinats projectes hidràulics i obres de construcció i explotació d’infraestructura hidràulica. L’execució d’aquestes obres, sempre que es faci d’acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l’autoritat judicial, sens perjudici del que estableixen els articles 23 i 77 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. 

5. Estan subjectes a llicència les obres o les actuacions que no responguin a un interès supramunicipal i n’esgotin la funcionalitat en el terme municipal en el qual es realitzin. 

Article 34 

Contingut dels estudis i els projectes 

1. Els estudis i els projectes hidràulics han de constar dels documents que es determinin per la normativa que hi sigui aplicable. S’hi han de relacionar sempre els béns i els drets afectats per llur execució. 

2. En el cas que el projecte pugui tenir repercussions significatives sobre el medi ambient, s’ha d’incorporar, com a document diferenciat, un estudi d’impacte ambiental amb el contingut que determina la normativa sectorial. En tots els altres supòsits s’ha de presentar un informe dels possibles efectes sobre el medi. 

Article 35 

Execució de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 

1. L’Agència Catalana de l’Aigua és la responsable del compliment de la planificació hidrològica. 

2. L’execució i, si escau, l’explotació i el manteniment, quan corresponguin a l’Agència Catalana de l’Aigua, de les actuacions incloses en els plans i els programes poden ésser encomanades a les ELA en els termes recollits per l’article 9. 

3. L’execució i la gestió es realitzen en la forma establerta per a la gestió dels serveis públics. 

Article 36 

Convenis de col·laboració 

1. La col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i les entitats competents per a executar una actuació es pot formalitzar mitjançant un conveni de col·laboració.  

2. En els convenis de col·laboració s’estableixen les aportacions econòmiques respectives i llur garantia, la titularitat de les instal·lacions, d’acord amb el que estableix l’apartat 3, la responsabilitat de llur manteniment i les que es considerin adequades en relació amb l’execució d’aquestes instal·lacions. 

3. Quan les instal·lacions siguin construïdes sobre terrenys aportats per les entitats beneficiàries, es pot establir la cessió definitiva d’aquestes a favor seu, d’acord amb el règim de titularitat i prestació del servei públic de què es tracti. Això no obstant, quan les instal·lacions s’integrin en la xarxa bàsica d’abastament, l’Agència Catalana de l’Aigua hi ha d’exercir les potestats establertes per l’article 12. En tot cas, el beneficiari està obligat a gestionar les instal·lacions de manera eficient. 

Títol V 

Règim economicofinancer 

Article 37 

Ingrés específic  

1. Es crea el cànon de l’aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica. 

2. En el supòsit de conques intercomunitàries, quan el subjecte passiu del cànon del aigua resti obligat a satisfer algun altre tribut vinculat als abocaments, l’import corresponent a aquest darrer tribut pot reduir-se o deduir-se de l’import a satisfer pel concepte de cànon de l’aigua. 

3. L’aplicació del cànon de l’aigua afecta l’ús de l’aigua facilitada per les entitats subministradores i la procedent de captacions d’aigües superficials o subterrànies, incloses les instal·lacions de recollida d’aigües pluvials que efectuïn directament els mateixos usuaris. 

4. La gestió del cànon de l’aigua correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, que el percep directament dels usuaris o per mitjà d’entitats públiques o privades subministradores d’aigua en funció de la procedència del recurs. 

5. L’exacció del cànon de l’aigua és compatible amb la imposició de contribucions especials i amb la percepció de taxes, quan sigui procedent, pels ens locals. 

6. La factura de l’aigua ha d’incorporar els conceptes directament vinculats al recurs. 

Article 38 

Afectació  

1. El cànon de l’aigua resta afectat a: 

a) La prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics. 

b) L’assoliment dels altres objectius de la planificació hidrològica, i particularment la dotació de les despeses d’inversió i d’explotació de les infraestructures que s’hi preveuen. 

c) Les altres despeses que genera l’acompliment de les funcions que s’atribueixen a l’Agència Catalana de l’Aigua. 

2. El rendiment del cànon de l’aigua s’afecta sense altres condicionaments que els derivats del volum de recaptació i del criteri de la necessitat de finançament de cada despesa, degudament ponderada per l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Article 39 

Fet imposable 

1. Constitueixen el fet imposable del cànon de l’aigua l’ús real o potencial de l’aigua en els termes establerts per aquesta Llei i la contaminació que el seu abocament pot produir, incloent-hi els usos de tipus indirecte provinents d’aigües pluvials o escorrenties, associats o no a un procés productiu. 

2. Resten exempts de pagament del cànon de l’aigua els usos d’aigua següents: 

a) El consum d’aigua fet per l’Agència Catalana de l’Aigua, les ELA i els òrgans de l’Estat per a operacions d’investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres públiques de llur competència.  

b) Els consums fets pels serveis públics d’extinció d’incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.  

c) Els usos corresponents a la utilització de l’aigua que facin les entitats públiques per a alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics. 

d) L’abastament fet a través de les xarxes bàsiques definides per aquesta Llei i, en general, l’abastament en alta d’altres serveis públics de distribució d’aigua potable. 

e) El consum d’aigua per a l’ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d’inspecció de l’Administració competent. 

f) Els usos domèstics de l’aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d’aigua i de xarxa de tractament o evacuació d’aigües residuals. 

Article 40 

Acreditament 

L’acreditament del cànon de l’aigua coincideix amb el moment del consum real o potencial d’aigua, independentment que el compliment de l’obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació. 

Article 41 

Subjectes 

1. L’Agència Catalana de l’Aigua és el subjecte actiu del cànon de l’aigua, però pot delegar en les ELA les competències de gestió i recaptació d’aquest impost amb l’abast i les condicions que es determinin per reglament. Si té lloc aquesta delegació, l’Agència ha de transferir a les ELA afectades els crèdits necessaris per a afrontar les despeses generades per l’exercici d’aquesta gestió. 

2. Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques o jurídiques públiques o privades i les entitats a què fa referència l’article 33 de la Llei general tributària, usuàries d’aigua en baixa que la rebin per mitjà d’una entitat subministradora o la captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment.  

3. Les entitats subministradores són obligades tributàries en substitució del contribuent i, com a tals, han de complir les obligacions formals i materials que aquesta Llei els imposa. No obstant això, no resten obligades al compliment de les obligacions materials que aquesta Llei els imposa respecte als imports repercutits en llurs abonats i no satisfets per aquests. 

Article 42 

Base imposable 

1. La base imposable és constituïda, en general, pel volum d’aigua consumit o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics. 

2. Són mínims de facturació, als efectes del règim economicofinancer que estableix aquesta Llei: 

a) 6 metres cúbics per usuari o usuària i mes. 

b) 3 metres cúbics per plaça i mes per als establiments hotelers. 

c) 3 metres cúbics per unitat d’acampada i mes per als establiments de càmping.  

3. En els casos de comptadors o sistemes d’aforament col·lectius, s’han de considerar tants mínims com habitatges hi siguin connectats. 

4. En els supòsits d’usos industrials d’aigua i assimilables vinculats amb activitats econòmiques de caràcter estacional, i sempre que el període de funcionament de l’activitat sigui inferior a set mesos l’any, els mínims de facturació s’han de fixar d’acord amb les fórmules que es determinin per reglament, i en funció de qualsevol de les magnituds següents: 

a) Tipus d’activitat, segons la CCAE-93. 

b) Nombre de places i d’unitats d’acampada, en el cas d’establiments hotelers i de càmpings. 

c) Nombre de dies d’obertura anuals, justificats documentalment. 

d) Consum anual d’aigua, real o estimat. 

5. La base imposable es determina: 

a) En general i amb caràcter preferent, pel sistema d’estimació directa mitjançant comptadors homologats. A aquests efectes, els subjectes passius resten obligats a instal·lar i mantenir, a llur càrrec, un mecanisme de mesurament directe del volum d’aigua efectivament consumida. 

b) Per estimació objectiva, per a contribuents sense sistemes directes de mesurament, determinats genèricament en atenció a l’ús d’aigua que realitzen i el volum de captació que es determini per reglament en atenció a les característiques i les circumstàncies de l’aprofitament. Es determinen per reglament les fórmules de càlcul de la base imposable del tribut segons el sistema d’estimació objectiva. 

c) Per estimació indirecta, quan l’Administració no pugui determinar la base imposable per mitjà de cap dels sistemes d’estimació anteriors a causa d’algun d’aquests fets: 

c1) L’incompliment de l’obligació d’instal·lar aparells de mesurament establerta per la lletra a, sempre que no s’hagi optat prèviament pel sistema d’estimació objectiva. 

c2) La manca de presentació de declaracions exigibles, o insuficiència o falsedat de les presentades. 

c3) La resistència, l’excusa o la negativa a l’actuació inspectora. 

c4) L’incompliment substancial de les obligacions comptables. 

6. Poden utilitzar el sistema d’estimació objectiva, determinat per l’apartat 5.b, amb caràcter voluntari, els subjectes passius que ho sol·licitin, i són a llur càrrec les despeses que l’aplicació d’aquest sistema de càlcul de la base pugui generar. 

7. Per a l’estimació indirecta de la base imposable, l’Administració ha de tenir en compte els signes, els índexs o els mòduls propis de cada activitat i, a més, qualsevol dada, circumstància o antecedent del subjecte passiu o d’altres contribuents que pugui resultar indicatiu del volum d’aigua captada. 

8. En qualsevol cas, l’Administració pot imposar la instal·lació de dispositius de control de cabal o de contaminació quan calgui per a la planificació hidrològica i l’assoliment d’objectius d’estalvi i de qualitat de l’aigua. En aquest cas, s’han d’establir les mesures de foment i les línies d’ajut compensatòries. 

Article 43 

Tipus de gravamen 

El tipus de gravamen del cànon de l’aigua s’expressa en pessetes i euros per metre cúbic, d’acord amb la base imposable a la qual s’aplica. 

Article 44 

Tipus de gravamen aplicable als usos domèstics d’aigua 

1. El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics d’aigua és, amb caràcter general, de 42,3 pessetes per metre cúbic. 

2. En els supòsits d’usos domèstics d’aigua i en el cas d’habitatges, el tipus s’afecta dels coeficients següents, en funció del tram de consum mensual de l’abonat al qual s’apliquen: 

a) Consum mensual igual o inferior a 12 metres cúbics: 1. 

b) Consum mensual superior a 12 metres cúbics: 1,5. 

3. En el cas que el nombre de persones per habitatge sigui superior a quatre, el primer tram de consum a què fa referència l’apartat 2 s’ha d’incrementar en 3 metres cúbics per mes per cada persona addicional que hi convisqui. 

4. S’aplica un coeficient de concentració demogràfica 1 als usuaris domèstics les aigües residuals dels quals siguin abocades a un sistema de sanejament públic. 

5. En la fixació del tipus de gravamen aplicable a la utilització d’aigua per a usos domèstics, s’utilitzen, per a tenir present la càrrega contaminant, els coeficients de concentració demogràfica següents: 

Coeficient de concentració demogràfica 
 
Municipi / població base
Coeficient
Fins a 2.000 habitants
0,662
Entre 2.001 i 10.000 habitants
0,819
Entre 10.001 i 50.000 habitants
0,978
Més de 50.000 habitants
1

Article 45 

Tipus de gravamen aplicable als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders 

En els supòsits d’usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l’aigua, el tipus de pessetes per metre cúbic aplicable sobre la base imposable fixada resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació.  

Article 46 

Tipus de gravamen general en els usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders 

1. El tipus de gravamen general és de 13,14 pessetes per metre cúbic. 

2. En els usos agrícoles de l’aigua que no restin exempts d’acord amb l’article 39.2.e, el tipus s’afecta del coeficient 0. 

3. En els usos ramaders de l’aigua, el tipus s’afecta d’un coeficient 0. 

4. En els usos industrials de l’aigua per a la producció d’energia, refrigeració en circuits oberts o mixtos i aqüicultura, el tipus s’afecta d’un coeficient 0. 

5. La reutilització directa d’aigües residuals s’afecta d’un coeficient 0. 

Article 47 

Tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders  

1. El valor aplicable per a determinar el tipus específic en els supòsits d’usos industrials i assimilables és de 43,41 pessetes per metre cúbic. Als efectes de la determinació del tipus específic de manera individualitzada, els valors dels paràmetres de contaminació són: 
 
Matèries en suspensió (MES)
39,75 ptes./kg
Matèries inhibidores (MI)
795,19 ptes./equitox
Matèries oxidables (MO)
79,52 ptes./kg
Sals solubles (SOL)
636,16 ptes./Sm/cm
Increment de temperatura (IT),
només aplicable quan se superin els 3C
0,008420 ptes./m/C
Nitrogen (N)
50,9 ptes./kg
Fòsfor (P)
101,8 ptes./kg

2. Per tal d’adequar les unitats dels preus a les unitats de mesura dels valors dels paràmetres de contaminació, s’han d’aplicar els factors de conversió que es determinin per reglament. 

3. L’Agència Catalana de l’Aigua, d’ofici o a instància del subjecte passiu, aplica el tipus de gravamen específic a cada usuari o usuària industrial de l’aigua segons una de les modalitats següents: 

a) D’acord amb el valor determinat amb caràcter general per l’apartat 1 per a tots els usos industrials sobre el volum d’aigua considerat. 

b) Segons quantitats individuals, en funció de la contaminació produïda. 

4. La determinació del grau de contaminació s’efectua per mesurament directe de la càrrega contaminant i segons la declaració de càrrega contaminant abocada que el subjecte passiu del tribut resta obligat a presentar. 

5. La modalitat aplicable i el tipus de gravamen específic es concreten en la resolució que dicta l’Agència Catalana de l’Aigua prèviament a la liquidació del cànon o a la notificació a l’entitat subministradora que n’efectua el proveïment. 

6. En els consums industrials, la quantia del tribut ha de respondre sempre al principi que qui més contamina ha de satisfer un gravamen específic major. 

7. El càlcul de la tarifa individualitzada basada en la càrrega contaminant correspon a l’expressió següent: 

P = [S i (Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi ) x Ka x Cr x F] x Kr 

On: 

C: és la concentració de cada un dels paràmetres de contaminació establerts. 

Pu: és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts. 

Cp: és el coeficient punta de cada paràmetre; expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i els valors de concentració de contaminació màxima, obtinguts a partir de la declaració de càrrega contaminant presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l’Administració; s’entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s’aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d’acord amb el que estableix l’annex 4. 

Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 100 metres cúbics per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de les sals solubles equivalent a 0,1. 

Kd: és el coeficient de dilució, aplicable als abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l’apartat 1 d’aquest article: 

Paràmetre. Coeficient de dilució. 

Sals solubles: 0. 

Nitrogen: 0. 

Fòsfor: 0. 

Matèries inhibidores: 1. 

Resta de paràmetres: coeficient de dilució resultant de l’aplicació dels barems que s’indiquen en l’annex 6. 

Ka: és el coeficient d’abocament a sistema; el tipus del gravamen específic determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, aplicable als subjectes passius en relació amb abocaments a xarxes de clavegueram i col·lectors generals connectats a sistemes públics de sanejament, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst per als usos domèstics del municipi, resta afectat d’un coeficient d’1,5. El tipus resultant no pot superar en cap cas l’establert per als usos domèstics. 

Cr: és el coeficient de regulació; la utilització pels contribuents de dispositius que permetin efectuar una distribució temporal del cabal abocat pot donar lloc a l’aplicació d’un coeficient de regulació, segons la relació establerta per l’annex 5. 

F: és el coeficient de fertirrigació; el consum amb destinació final a la reutilització pròpia, amb finalitats agrícoles, d’aigües residuals amb alts continguts de matèria orgànica i nutrients, en les condicions que autoritzi l’Agència Catalana de l’Aigua, gaudeix d’un coeficient reductor (F) del tipus específic, individualitzat en funció de la càrrega contaminant de 0,75. 

Kr: és el coeficient corrector de volum que expressa la relació entre el volum d’aigua abocat i el volum d’aigua de subministrament; per a poder aplicar aquest coeficient, cal que l’establiment disposi de les instal·lacions i dels aparells descrits per l’annex 3; també es pot determinar aquest coeficient per estimació indirecta, acceptant la declaració del coeficient corrector de volum basada en dades i justificacions tècniques aportades pel subjecte passiu, que han d’ésser valorades adequadament per l’Administració. 

8. Per a obtenir el preu final s’han de ponderar en funció del cabal els diversos preus de cada conducte d’evacuació o tipus d’abocament considerant el coeficient corrector de volum. 

9. En el cas d’ús de l’aigua amb destinació a la refrigeració efectuat per centrals tèrmiques, amb un volum anual superior a 1.000 hectòmetres cúbics, s’aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum, un coeficient R= 0,00046.  

10. En el supòsit que l’ús agrícola o ramader o assimilable de l’aigua generi contaminació, el tipus específic es determina en funció dels paràmetres establerts per l’article 47.1 o d’altres paràmetres que s’estableixin per llei. 

Article 48 

Substitució per exaccions 

1. En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l’Administració construeixi instal·lacions de tractament o d’evacuació per a atendre concretament un focus de contaminació, el Govern pot acordar la substitució del tipus de gravamen específic del tribut per l’aplicació d’una o més exaccions al pagament de les quals és obligat aquell subjecte passiu, determinada en la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents: 

a) El total previst de despeses de funcionament i de conservació d’aquelles instal·lacions. 

b) El 8% del valor de les inversions realitzades per l’Administració, actualitzat correctament tenint en compte l’amortització tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda, en la manera que es determini per reglament. 

2. L’Agència Catalana de l’Aigua liquida directament el cànon de l’aigua en la part corresponent al tipus de gravamen general. 

Article 49 

Quota tributària 

1. La quota tributària resulta de l’aplicació a la base imposable del tipus de gravamen calculat segons el que determinen els articles 44, 45, 46 o 47. 

2. En particular, per als supòsits d’usos agrícoles o ramaders, no exempts d’acord amb el que estableix l’article 39.e, i en què el tipus específic no es pugui calcular segons el sistema establert per l’article 47.6, la quota s’ha de fixar d’acord amb un sistema de determinació objectiva, basat en qualsevol de les següents magnituds característiques de l’activitat: 

a) Capacitat productiva de l’explotació, en nombre, volum o pes. 

b) Nombre i característiques dels caps de bestiar. 

c) Extensió de l’explotació agropecuària, sistemes de depuració propis i sistemes de gestió dels productes fitosanitaris. 

3. Es determinen per reglament les fórmules per a l’aplicació del sistema de determinació de la quota a què fa referència l’apartat 1.  

Article 50 

Facturació i cobrament per mitjà d’entitats subministradores 

1. Les entitats subministradores resten obligades a cobrar als abonats l’import del cànon de l’aigua mitjançant la inclusió d’aquest en la factura. A aquests efectes, l’import del tribut s’ha d’incorporar necessàriament a les factures rebut que emeten les entitats subministradores com un cost més del cicle hidràulic i de manera diferenciada de qualsevol altre concepte. Les condicions en què s’ha d’efectuar la repercussió són les que es fixin per reglament. 

2. No hi ha obligació de repercutir el cànon de l’aigua en els abonats que acreditin, en les condicions que es fixin per reglament, la procedència de l’aplicació d’alguna de les exempcions establertes per aquesta Llei. 

3. Les entitats subministradores declaren i autoliquiden el cànon de l’aigua a l’Agència Catalana de l’Aigua en la forma i en els terminis que es fixin per reglament. L’Agència Catalana de l’Aigua pot, si es considera convenient, liquidar directament el cànon que han de satisfer les entitats subministradores. 

4. Les entitats subministradores estan obligades al pagament de les quantitats corresponents al cànon de l’aigua que no han repercutit en llurs abonats. 

5. Les quantitats repercutides per les entitats subministradores en llurs abonats en concepte de tribut que no siguin pagades per aquests han d’ésser comunicades i documentades per les entitats esmentades a l’Agència Catalana de l’Aigua, en la forma i en els terminis que es determin per reglament. 

6. L’Agència Catalana de l’Aigua liquida directament als abonats les quantitats repercutides per les entitats subministradores que no han estat satisfetes per aquests en el termini establert per reglament per a fer-ho.  

7. L’exigibilitat del cànon de l’aigua coincideix, en el supòsit a què fa referència l’apartat 6, amb la data d’expedició de les factures o els rebuts pel subministrament d’aigua emesos però no pagats. En el cas de l’apartat 4, l’exigibilitat se situa en la data d’emissió de les factures que es determini per reglament. 

8. Les accions per l’eventual impagament del cànon de l’aigua són les que determina la legislació tributària vigent. 

9. L’Agència Catalana de l’Aigua comprova i investiga les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon de l’aigua, com ara el consum d’aigua, la facturació i la percepció d’aquest. 

Article 51 

Liquidació del cànon de l’aigua en el cas d’aigua procedent de fonts pròpies de subministrament 

L’Agència Catalana de l’Aigua fa la liquidació del cànon de l’aigua i ho notifica directament als subjectes passius titulars o usuaris reals dels aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies i d’instal·lacions de recollida de les aigües pluvials. 

Article 52 

Règim de gestió. Infraccions i sancions tributàries 

1. L’Agencia Catalana de l’Aigua gestiona i recapta el cànon de l’aigua i els altres que estableix aquesta Llei, d’acord amb les seves determinacions i les disposicions reglamentàries que hi són aplicables. Supletòriament, regeix la legislació general aplicable a la percepció, a la comprovació i a la inspecció dels tributs de la Generalitat. 

2. Els subjectes passius i la resta d’obligats tributaris, als quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s’hi regulen, resten subjectes a les determinacions que en matèria d’inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària. 

3. El règim d’infraccions i de sancions aplicables en la gestió de l’exacció a què fa referència l’apartat 2 és el vigent per a la resta de tributs de la Generalitat de Catalunya, amb les especialitats que estableix aquesta Llei.  

4. En particular, cal tenir en compte que la manca de repercussió del cànon de l’aigua per les entitats subministradores d’aigua constitueix una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària del 50 al 150% de la quantia que s’hauria de repercutir. La manca de repercussió no eximeix les entitats subministradores de pagar el cànon de l’aigua. 

5. La manca de declaració i ingrés del cànon de l’aigua per les entitats subministradores és una infracció greu, sancionable amb una multa pecuniària del 50 al 150% de l’import que s’havia d’ingressar. 

6. L’incompliment de les obligacions que aquesta normativa imposa als subjectes passius i obligats tributaris, quan no és constitutiu d’infracció greu, es qualifica com a infracció simple, sancionable amb multa de 1.000 a 150.000 pessetes. En particular, constitueixen infraccions simples: 

a) L’omissió en les declaracions de dades que estiguin en poder del subjecte passiu contribuent o substitut, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 1.000 a 150.000 pessetes per cada dada omesa quan es tracti de dades significatives per a la determinació del deute tributari i la identificació del contribuent, l’acreditament o el període de liquidació. 

b) La repercussió del cànon de l’aigua en un document separat de la factura o el rebut del subministrament, que ha d’ésser sancionable amb una multa de 1.000 a 10.000 pessetes per document emès. 

c) La repercussió incorrecta del cànon de l’aigua per les empreses subministradores, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 1.000 a 10.000 pessetes per cada factura amb un màxim del 3% de la facturació total de l’aigua subministrada en l’exercici immediatament anterior. 

d) La presentació de rebuts impagats de les empreses subministradores amb errors que afectin la identificació dels contribuents o la determinació del deute tributari, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 5.000 a 10.000 pessetes per cada dada omesa o incorrecta. 

e) L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació, que ha d’ésser sancionat amb una multa de 25.000 pessetes per liquidació. 

f) La manca d’instal·lació d’aparells de mesurament per al càlcul de la base imposable segons el sistema d’estimació directa amb incompliment de l’obligació a què fan referència els apartats 5.a i 7 de l’article 42, que ha d’ésser sancionable amb una multa de 25.000 a 150.000 pessetes. Aquesta conducta no és constitutiva d’infracció quan el subjecte passiu hagi optat, amb caràcter previ, pels sistemes d’estimació objectiva per a determinar la base imposable. 

7. Les sancions per infraccions greus i per infraccions simples s’han de graduar dins els límits establerts per la Llei general tributària i les normes que la desenvolupen i s’han d’aplicar en funció d’aquestes normes i de les que es puguin dictar en desenvolupament d’aquesta Llei. 

Article 53 

Cànon de regulació 

1. Té també, particularment, la consideració d’ingrés propi de l’Agència Catalana de l’Aigua el cànon de regulació establert per l’article 106 de la Llei de l’Estat 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües, si la Generalitat explota les obres hidràuliques de regulació i específiques, per mitjà de l’Agència, amb càrrec al seu pressupost. 

2. Els beneficiaris d’obres de regulació d’aigües superficials o subterrànies i d’altres obres específiques són els subjectes passius obligats al pagament de l’exacció. 

3. L’Agència Catalana de l’Aigua liquida i recapta el cànon de regulació d’acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües. Supletòriament, s’apliquen les normes que regulen la percepció de tributs de la Generalitat. 

Article 54 

Cànon d’ocupació 

1. En l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació o la utilització dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l’article 104 de la Llei de l’Estat 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l’aplicació del qual fa pública l’Agència Catalana de l’Aigua. Els concessionaris d’aigües estan exempts del pagament del cànon per l’ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.  

2. La base imposable de l’exacció a què fa referència l’apartat 1 és el valor del bé utilitzat, tenint en compte el rendiment que reporti. El tipus de gravamen anual és el 4% sobre el valor de la base imposable. 

3. L’Agència Catalana de l’Aigua gestiona i recapta el cànon d’ocupació d’acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües.  

Article 55 

Actualització 

1. Els valors base per unitat de volum, el valor de la unitat de contaminació, els coeficients i les fórmules per a determinar-los i la xifra o la quantia de qualsevol altre element de quantificació del tribut poden ésser modificats per les lleis de pressupostos de la Generalitat. 

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, la modificació dels coeficients a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 46 requereixen la modificació d’aquesta Llei. La modificació eventual de la Llei ha de tenir en compte, a efectes de la determinació dels esmentats coeficients, la Classificació d’activitats econòmiques continguda en la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. 

Disposicions addicionals 

Primera 

L’Agència Catalana de l’Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de les ELA i sobre els de constitució de societats agràries de transformació que tinguin per objecte social la realització d’obres per a la captació i la utilització de l’aigua. 

Segona  

1. És objecte de l’Ens d’Abastament d’Aigua, creat per la Llei 4/1990, de 9 de març, d’ordenació de l’abastament a l’àrea de Barcelona, la gestió conjunta i coordinada de les concessions per a abastament en alta de poblacions incloses en l’àmbit territorial definit per aquesta Llei, i l’Ens és el responsable de la construcció, la conservació, la gestió i l’explotació de la xarxa Ter-Llobregat. 

2. La gestió de les instal·lacions pot ésser directa o bé indirecta, per mitjà dels corresponents contractes administratius de gestió de serveis públics. 

3. S’atribueixen a l’Agència Catalana de l’Aigua les funcions de planificació, l’autorització de l’adopció de decisions sobre el repartiment i l’assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de col·laboració amb les entitats locals dirigides a la incorporació d’aquestes entitats a l’abastament des de la xarxa bàsica, sens perjudici de les relacions d’assistència i col·laboració que en el seu àmbit territorial i en exercici de les seves funcions porti a terme l’Ens d’Abastament d’Aigua.  

4. El Consell d’Administració de l’Ens d’Abastament d’Aigua s’integra amb una representació paritària de l’Administració de la Generalitat i de les corporacions locals destinatàries de l’abastament. El nombre de membres que componen aquest Consell i la forma de designació s’han d’establir per decret, el qual ha d’ésser aprovat dins els tres mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 

5. L’Ens d’Abastament d’Aigua resta adscrit al departament competent en matèria de medi ambient. 

6. L’Ens d’Abastament d’Aigua exerceix les funcions que aquesta Llei li atribueix en relació amb els béns i les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat i que s’enumeren en l’annex 1, sens perjudici del règim de titularitat i gestió que tinguin.  

7. Les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat enumerades en l’annex 1 que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d’abastament d’aigua, de concessions per a l’aprofitament del domini públic hidràulic o per qualsevol altra situació vinculada a la prestació del servei d’abastament de poblacions mantenen la titularitat actual, amb submissió a les potestats administratives a què fa referència aquesta Llei. Aquestes instal·lacions resten subjectes a reversió de la Generalitat, lliures de càrregues i amb afecció al servei d’abastament d’aigua de la seva competència.  

8. Les referències a la xarxa bàsica d’abastament i a les xarxes secundàries contingudes en la Llei 4/1990, de 9 de març, s’han d’entendre fetes a les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat.  

Tercera  

1. En el termini de sis mesos a comptar de la publicació d’aquesta Llei, el Govern aprova les característiques tècniques de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d’abastament. 

2. Les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d’abastament de titularitat pública o privada poden ésser objecte de transferència o cessió a la Generalitat, i mantenen en tot cas la seva afectació al servei bàsic d’abastament a municipis. 

Quarta 

Dins l’àmbit d’aplicació de la Llei de l’Estat 18/1981, d’1 de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, és deduïble del tipus de gravamen general del cànon de l’aigua la part corresponent al tipus aplicat durant el mateix exercici o període de liquidació pel concepte de cànon de derivació de l’aigua establert per l’article 3.1 de la Llei damunt dita. 

Cinquena 

El coeficient establert per l’article 44.4 s’aplica a partir del dia primer de l’any següent al de l’entrada en funcionament del Servei de Sanejament, i s’assoleix gradualment en un termini de dos o quatre anys, segons si la població base del municipi és d’entre 2.001 i 10.000, o inferior a 2.000 habitants. 

Sisena 

En els supòsits d’utilització de l’aigua per a usos industrials, el tipus de gravamen general s’ha d’afectar durant els períodes que s’indiquen dels coeficients següents, en funció del volum d’aigua utilitzada i de la seva procedència. Cada coeficient s’aplica al tram de volum que s’indica. 
 
Volum d’aigua
Coeficient
Període transitori
Fins a 50.000 m3/any
1
No hi ha període transitori
de 50.001 a 500.000 m3/any
0,5
4 anys; 0,5, 5è i 6è anys: 0,75, 7è any: 1
de 500.001 a 5.000.000 m3/any
0,134
anys: 0,13, 5è i 6è: 0,5, 7è i 8è anys: 0,75, 9è any: 1
de 5.000.001 a 10.000.000 m3/any
0,013
4 anys: 0,013, 5è i 6è anys: 0,13, 7è i 8è anys: 0,5, 9è i 10è anys: 0,75, 11è any: 1
més de 100.000.000 m3/any
0,0013
4 anys: 0,0013, 5è i 6è anys: 0,013, 7è i 8è anys: 0,13, 9è any: 0,50, 10è any: 0,75, 11è any: 1

Les empreses que facin un ús industrial de l’aigua en els termes de l’article 2.16.d que acreditin que el volum d’aigua utilitzat en un centre de producció es correspon amb el que determina un ús racional, eficaç i eficient d’aigua han de mantenir els coeficients reductors establerts per al primer any. Els criteris per a determinar si es donen aquestes circumstàncies s’han d’establir per reglament tenint en compte el que disposi la transposició de la Directiva 96/61, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació, pel que fa als aspectes d’ús d’energia i aigua. 

Setena 

El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics i assimilables, establert per l’article 44, s’afecta d’un coeficient 0,7 en l’àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, fins que el Govern aprovi el programa d’obres hidràuliques que incorpori la relació d’actuacions a realitzar en aquell àmbit, dins el marc dels plans hidrològics de les conques de l’Ebre i el Xúquer.  

Vuitena  

1. El tipus de gravamen general establert per l’article 46 per als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders s’afecta d’un coeficient 0 en l’àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, fins que s’aprovi el programa d’obres hidràuliques que incorpori la relació d’actuacions a realitzar en aquell àmbit, dins el marc dels plans hidrològics de les conques de l’Ebre i el Xúquer. 

2. L’exigibilitat del gravamen ha d’ésser efectiva a partir del primer dia de l’any següent d’haver estat aprovat, llevat que el Govern determini un altre termini. 

Novena 

1. Als efectes del que estableix l’article 2.15, es fixa el consum bàsic en 100 litres per persona i dia. 

2. S’habilita el Govern per a modificar el consum bàsic establert per l’apartat 1 quan sigui procedent. 

Desena 

L’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, creada per la Llei 7/1987, del 4 d’abril, té la condició d’ELA bàsica de subministrament d’aigua en baixa i de sanejament als efectes d’aquesta Llei. Així mateix, té la consideració d’entitat supramunicipal als efectes del que estableix l’article 81 de la Llei 29/1985, del 2 d’agost, i d’ens públic representatiu dels municipis de l’aglomeració urbana que conforma el seu àmbit territorial als efectes del que estableix l’article 13 del Reial decret llei 11/1995, del 28 de desembre. 

Disposicions transitòries 

Primera 

1. Fins que s’aprovi la planificació hidrològica que estableix el títol IV d’aquesta Llei, la participació percentual de l’Agència Catalana de l’Aigua en el finançament de cada tipus d’actuació en infraestructures hidràuliques ha d’ésser de manera ordinària, si manca la determinació expressa del seu Consell d’Administració, la següent: 

a) Obres d’infraestructura general: 

a1) Obres d’infraestructura general amb interès global: 100%. 

a2) Obres d’infraestructura general que beneficiïn una àrea específica: 75%. 

a3) Normalització de llits fluvials i programes d’ús lúdic: la que estableixi el programa en cada cas. 

a4) Obres de millora de l’eficiència de les infraestructures de regadius: 70%. 

b) Obres de sanejament en alta: 100%. 

c) Obres d’infraestructura d’abastament en alta d’àmbit municipal o supramunicipal: 50%. 

d) Instal·lacions per a la descàrrega de sistemes unitaris (DSU) i col·lectors bàsics d’aigües pluvials: 25%. 

2. El règim d’aportacions econòmiques establert és compatible amb la percepció d’ajuts de l’Estat i d’altres entitats públiques, i també amb el recurs al crèdit públic o privat, amb les limitacions establertes per llei. 

Segona 

Fins que no es constitueixi el Consell d’Administració que resulti de la nova regulació establerta per l’apartat 4 de la disposició addicional segona, el Consell d’Administració de l’Ens d’Abastament d’Aigua manté la seva composició actual. 

Tercera  

Els ens locals i els consorcis que tinguin reconegut el caràcter d’administracions actuants en els termes de la normativa reguladora del sanejament d’aigües s’han d’adaptar a les prescripcions d’aquesta Llei sobre les ELA en el termini de sis mesos a partir que entri en vigor. 

Quarta 

1. Els plans i els programes d’obres i actuacions hidràuliques generals i d’abastament i de sanejament vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’ésser revisats i adaptats a les seves prescripcions en el termini d’un any. 

2. Mentre no s’estableixin els criteris a què es refereix l’article 28.2 per a la qualificació d’una obra hidràulica d’interès prioritari de la Generalitat, es consideren incloses en aquesta categoria les obres i les actuacions previstes als plans i programes hidràulics generals, d’abastament i de sanejament. 

Cinquena 

Els deutes pel concepte de cànon de sanejament, l’increment de la tarifa de sanejament, el cànon d’infraestructura hidràulica i el cànon de regulació vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei se segueixen regint per llur normativa específica. 

Disposició derogatòria 

1. Resten derogades les disposicions legals i reglamentàries següents: 

a) Els preceptes vigents del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic. 

b) La Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, en tot allò que s’oposi a la present Llei. 

c) Els articles 2, 3, 7.1, fins al primer punt i seguit, i 7.2, i 12; la disposició addicional primera i els annexos 1, 2 i 3 de la Llei 4/1990, de 9 de març, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona. 

d) Els títols preliminar i primer i la disposició final primera de la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya. 

e) La Llei 13/1994, de 28 de desembre, que estableix coeficients correctors del cànon d’infraestructura hidràulica per a usos domèstics de l’aigua. 

f) L’article 17.4, pel que fa a la possibilitat d’interposició de recurs ordinari contra els actes administratius dictats pel director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua, i l’article 21.1.a de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro. 

g) L’article primer del Decret 265/1992, de 26 d’octubre, pel qual s’atribueixen competències a la Junta de Sanejament en matèria d’abocaments terra-mar en la part relativa a l’atribució a la Direcció General de Ports i Costes de la competència per a autoritzar els abocaments d’aigües pluvials de fonts urbanes. 

h) En general, qualsevol disposició de rang igual o inferior contrària al que disposa aquesta Llei. 

i) Els articles 38 i 39 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro. 

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, mentre no s’aprovi el reglament de desenvolupament del règim economicofinancer previst per aquesta Llei, romanen en vigor els preceptes reguladors del cànon d’infraestructures hidràuliques, l’increment de la tarifa de sanejament i el cànon de sanejament. 

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, els actes de liquidació del cànon d’infraestructura hidràulica emesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han d’ajustar a les definicions dels usos d’aigua contingudes en l’article 2.16. 

Disposicions finals 

Primera 

S’afegeix un paràgraf a l’article 15.1 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, amb el text següent: 

"En conseqüència, l’Agència Catalana de l’Aigua pot adquirir, com a beneficiària, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de mancomunitats i altres modalitats associatives d’ens locals, formalitzar convenis, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions que li corresponen com a Administració hidràulica d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria." 

Segona 

S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any, refongui en un text únic aquesta Llei, les disposicions relatives a la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua establertes per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, i els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona, la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya, i la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament. La refosa ha de comprendre també la regularització, l’aclariment i l’harmonització d’aquestes disposicions. 

Tercera 

S’habilita el Govern per a adaptar les previsions d’aquesta Llei a les que resultin de la normativa estatal o de la Unió Europea. En aquest cas, el Govern ha de donar compte al Parlament de les adaptacions realitzades. 

Quarta 

Es faculten el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient perquè dictin les disposicions necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei. 

Annex 1  

Instal·lacions que integren la xarxa d’abastament del sistema Ter-Llobregat 

La definició es fa conceptualment i d’acord amb la seva configuració actual, seguint el criteri que es tracta d’instal·lacions dins l’àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que compleixen, com a mínim, una de les tres condicions següents: 

a) Aportar recursos hídrics al sistema Ter-Llobregat, segons la definició que en fa la Llei 4/1990, del 9 de març, i el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, dins el sistema centre. 

b) Ésser utilitzades o ésser susceptibles d’ésser utilitzades per a operacions de transport supramunicipal o intermunicipal d’aigua o del seu lliurament a dipòsits de capçalera o punts de connexió a xarxes municipals. 

c) Ésser instal·lacions d’ús alternatiu a les definides als apartats a i b o que en són d’ús complementari. 

Aquesta configuració pot ésser modificada com a conseqüència dels estudis, els projectes o les obres que s’executin. 

Planta potabilitzadora del Ter (situada als municipis de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès), incloses les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral i la conducció de transport fins a l’estació de tractament. 

Artèria de diàmetre 3.000 mm (D 3.000) des de la planta del Ter fins a la central de la Trinitat, a Barcelona. S’hi inclouen el sifó del Besòs, les instal·lacions del cap d’entrada i les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals. 

Central distribuïdora de la Trinitat a Barcelona i artèries pisos 70, 100 i bombament a cota 200. 

Central distribuïdora de Badalona, des de l’artèria D 3.000 des de la planta del Ter a la Trinitat (xarxa planificada ATLL). 

Preses A, B, C, D, E, F, G i P-49 des de l’artèria D 3.000, de l’abastament del Ter, inclosos els desdoblaments i les ampliacions projectats, fins als dipòsits de capçalera municipals. 

Dipòsits reguladors de Granollers. 

Connexions des de l’aqüeducte D 3.000, a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Breda. 

Abastament a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Sant Celoni, en tant que es connectin a la xarxa regional Ter-Llobregat (en estudi per ATLL). 

Planta potabilitzadora d’Abrera, incloses les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat. 

Impulsió des de la planta d’Abrera a Sant Quirze del Vallès, dipòsits reguladors de cota 250, i les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals (Castellbisbal i Rubí). 

Artèria Sant Quirze-riera de Caldes, incloses les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals. 

Ramals de connexió a Caldes de Montbui, Sentmenat i Santa Eulàlia de Ronçana (en projecte). 

Derivacions D 250 i D 600 a Rubí i Sant Cugat del Vallès fins als dipòsits de capçalera municipals. 

Artèria D 400/600 des del dipòsit C-250 de Sant Quirze fins al bombament dels Bellots, a Terrassa. 

Artèria D 1250/1100 des del dipòsit C-250 de Sant Quirze del Vallès a Sabadell i dipòsit de Can Llonch. 

Dipòsits de Serra Galliners i connexions amb les xarxes municipals. 

Conducció des del bombament de Cerdanyola fins al dipòsit de Can Llonch, a Sabadell. 

Artèria des de la planta d’Abrera fins a la planta potabilitzadora gestionada per Mina Pública de Terrassa, SA. 

Planta potabilitzadora MPT al Llobregat, al terme municipal d’Abrera, incloses les instal·lacions de captació. 

Artèria D 700, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada. 

Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada. 

Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Poal. 

Artèria D 500, entre els dipòsits de Can Boada i Can Poal. 

Artèria D 200 i desdoblament des de Terrassa a Matadepera. 

Nou abastament a Esparreguera, a Collbató i als Hostalets de Pierola, fins als dipòsits de capçalera municipals. 

Connexió al Bruc (ampliació pendent). 

Artèria D 1000/700 des de la planta d’Abrera als dipòsits de Martorell, inclosa l’estació de bombament de Can Bros. 

Dipòsits de Martorell. 

Abastament des de Martorell a Sant Esteve Sesrovires i Masquefa. 

Impulsió Abrera-Masquefa, inclòs el dipòsit regulador de Masquefa. 

Xarxa de distribució de l’Alt Penedès i Garraf. 

Xarxa de distribució a l’Anoia (Piera, Igualada i altres municipis) (en projecte). 

Artèria cota 70/55 D 2.400 des de la planta d’Abrera fins a la central de la Fontsanta, inclosos els dipòsits reguladors i altres instal·lacions, les diferents derivacions als municipis fins als dipòsits de capçalera i altres connexions amb les xarxes municipals. 

Artèria planta del Ter-La Llagosta on s’ha de connectar amb l’artèria Sant Quirze-riera de Caldes (en projecte per ATLL).  

Planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, inclosa la captació des del riu Llobregat, instal·lacions de recàrrega i captació per a pous, dipòsits i estacions de bombament. 

Dipòsit d’equilibri, central i dipòsit de relleu i les connexions i els bombaments entre ells, amb la planta potabilitzadora i els dipòsits de la Fontsanta i Esplugues. 

Dipòsit d’Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 800/1400/800 des de la central de relleu fins als dipòsits municipals de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat (núm. 1), Viladecans (núm. 1), Gavà i Begues (núm. 1). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria Castelldefels-el Garraf (Sitges). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria des de la central de relleu fins al dipòsit del Garraf II, inclosa la central de Bellamar i la connexió als dipòsits de Gavà, Can Roca i Mas Jové. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria Fontsanta-Sant Joan Despí-dipòsit de Montjuïc, i derivació al Prat de Llobregat (xarxa planificada). 

Dipòsit de Montjuïc C 70 i artèria des del dipòsit d’Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Pous estrella (8) i la conducció D 1100 fins al dipòsit d’Esplugues. 

Central d’Esplugues i artèria D 800, des del dipòsit d’Esplugues fins al dipòsit de Finestrelles (C 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Dipòsit de Finestrelles (cota 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèries de D 700, inclosa la central des del dipòsit de Finestrelles fins al dipòsit de Sant Pere Màrtir, amb les conduccions de D 250 a Sant Cugat, D 450 a Sabadell (al dipòsit de Serra Galliners). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Dipòsits de Sant Pere Màrtir. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 700 i en paral·lel D 1.100 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Montcada i amb la derivació de D 500 fins a la Llagosta, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria anterior fins al dipòsit de Cerdanyola i amb la derivació de D 200/100 fins al dipòsit de Santa Maria de Montcada, inclosa la central. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Dipòsit de Cerdanyola. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 400/600/650 des de la central del Besòs fins a Badalona. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 550/400/250 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Santa Coloma. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèries D 500 i 800 des del dipòsit de Cerdanyola fins a Ripollet, Sabadell, dipòsit de Bellaterra i derivacions de D 500 i D 300 a Badia del Vallès i Barberà del Vallès, incloses les centrals. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 1000/500/600/400 des de la central de relleu fins al dipòsit de Montgat. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria D 600 des del cap d’entrada al sifó del Besòs, de la conducció D 3.000 de la planta del Ter a la Trinitat, fins a Santa Coloma de Gramenet, amb la derivació cap al dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria C-130, de diàmetres 1600/900/1400/900 i el seu ramal paral·lel de D 1250 des de la central de la Trinitat fins al dipòsit de Finestrelles i la connexió amb la central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria Ter-Llobregat: tram D 2.500 des de la central de La Trinitat fins al Carmel. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria C-100, del dipòsit d’Esplugues a la Trinitat i la central Besòs, de diàmetres variables per trams 1500/1250/1000. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Central Besòs i connexions amb el sifó del Besòs. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Artèria C-70, D 1200, des del dipòsit de la Trinitat fins a l’artèria que uneix la central de relleu i el dipòsit de Montgat, inclosa la derivació de D 400 cap a Santa Coloma de Gramenet. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal. 

Aqüeducte de Dosrius, entre Dosrius i la riera d’Alella, amb les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera (artèria d’aigua rodada a extingir pel que fa a la distribució de cabals de la xarxa Ter-Llobregat). 

Instal·lacions dins l’àmbit de servei de la xarxa bàsica d’abastament Ter-Llobregat i que destinin totalment o parcialment els cabals a l’abastament en alta. 

Altres instal·lacions dins l’àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que destinin totalment o parcialment els cabals a l’abastament en alta. 

Les especificacions tècniques de les instal·lacions que figuren en aquest annex tenen un caràcter purament identificatiu, sens perjudici de les modificacions que puguin produir-se o de la variació de les característiques o les finalitats pel que fa al servei d’abastament d’aigua en alta. 

Annex 2 

Fórmules de determinació de la base imposable del tribut segons el sistema d’estimació objectiva 

En el cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de proveïment, el consum mensual s’avalua d’acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula Q = 37.500 x p/(h + 20), en la qual Q és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics, p és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats, i h és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer en la zona considerada, expressada en metres. 

En el cas de subministraments mitjançant contractes d’aforament, quan no pugui ésser mesurat directament, el volum d’aigua utilitzada en el període considerat s’avalua per aplicació de la fórmula b = I/P, en la qual b és el volum d’aigua estimat, expressat en metres cúbics, I és l’import satisfet com a preu de l’aigua, expressat en pessetes, i P és el preu mitjà ponderat segons les tarifes vigents de l’aigua subministrada per l’entitat en els proveïments mesurats per comptadors dins el terme municipal i corresponent al mateix tipus d’ús, expressat en pessetes per metre cúbic. 

En el cas de recollida d’aigües pluvials pels usuaris amb la finalitat d’utilitzar-les en processos productius, la quantitat d’aigua per any a considerar és l’equivalent al doble del volum dels dipòsits de recollida. 

Annex 3 

Coeficient corrector de volum 

Per a poder mesurar i considerar els valors dels cabals abocats i determinar el coeficient corrector del volum kr, els establiments han de disposar de les instal·lacions i els aparells següents: 

a) Comptadors d’aigua que mesurin tota l’aigua utilitzada per la indústria. 

b) Canals en tots els punts d’abocament que permetin el mesurament i el control dels cabals abocats. Els canals han de complir les normes ISO 1438 (1980) i 4359 (1983) i estar instal·lats segons el que aquestes disposen; en el cas que no es compleixin aquestes normes, cal disposar de la documentació que descrigui la fórmula aplicable al canal instal·lat i les condicions d’utilització. En tot cas, cal disposar dels certificats de calibració i d’instal·lació correcta del canal emesos per la casa fabricant i per la casa instal·ladora, respectivament, o bé per un organisme oficial. 

Annex 4 

Coeficient punta  

Taula per a l’aplicació del coeficient punta 

Els coeficients punta calculats per a cada paràmetre de contaminació en cada abocament o tipus d’abocament s’obtenen amb els barems següents (on el valor RBA de cada paràmetre de contaminació és igual a la relació entre la concentració màxima i la concentració mitjana, i C equival al coeficient punta de cada paràmetre): 

Valors RBAC 

V=V màxims/V mitjans; C=(coeficient punta parcial). 
 
V C
entre 1 i 1,11 1
entre 1,12 i 1,25 1,1
entre 1,26 i 1,50 1,2
entre 1,51 i 1,75 1,5
entre 1,76 i 2,00 1,7
entre 2,01 i 3,00 2,0
entre 3,01 i 4,00 2,5
entre 4,01 i 5,00 3,0
superior a 5,01 igual a la relació entre V.màx./V. mitjans fins a un màxim de 10.
Annex 5 

Coeficient de regulació 

Els coeficients de regulació s’obtenen amb el barem següent (on D és el dispositiu de regulació i C és el coeficient de regulació): 

D=C. 

Dispositius que adeqüin l’abocament a les instruccions de l’Administració que tingui al seu càrrec l’explotació d’una instal·lació de depuració: 0,75. 

Annex 6 

Coeficient de dilució 

Barem del coeficient de dilució, en funció dels valors de dilució inicial d’emissaris submarins. 

Valor de dilució inicial: coeficient per dilució (kd) 

11.000 o més: 0,55. 

Entre 7.000 i menys d’11.000: 0,60. 

Entre 4.000 i menys de 7.000: 0,65. 

Entre 2.000 i menys de 4.000: 0,70. 

Entre 1.000 i menys de 2.000: 0,75. 

Entre 100 i menys de 1.000: 0,80. 

Menys de 100: 1. 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. 

Palau de la Generalitat, 12 de juliol de 1999 

Jordi Pujol 
President de la Generalitat de Catalunya 

Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom 
Conseller de Medi Ambient 

 

inici