El Web de l'Agència Catalana de l'Aigua

Agència Catalana de l'Aigua



Morfodinàmica i sediment fluvial

Sou a:Espais fluvials > Morfodinàmica i sediment fluvial


Darrera actualització, 26 de maig de 2017

Introducció

El règim de crescudes d'un riu implica el trànsit d'aigua, juntament amb sediment i nutrients, i altres arrossegaments. En general, la interacció entre l'aigua (cabal líquid) i el sediment (cabal sòlid) és la que determina els canvis morfològics de les lleres, i, per extensió, l'evolució del substrat físic pels hàbitats fluvials.

Els rius transporten aigua i sediments d'una manera contínua des de la capçalera de les conques fins a les àrees de deposició i són els responsables de l'equilibri entre els processos fluvials i marins en les zones deltaiques i costaneres. Això comporta que siguin sistemes naturals de màxima dinàmica i complexitat, en ajust permanent en l'espai i en el temps en front de les fluctuacions dels cabals líquids i sòlids, la qual cosa es tradueix en mobilitat lateral i vertical. Aquesta mobilitat és un mecanisme d'autoregulació i és també el motor d'una dinàmica ecològica intensa, garantia de riquesa i de diversitat d'aquests sistemes naturals. Però, moltes activitats humanes tenen alta capacitat de modificació del funcionament fluvial. El desconeixement de la dinàmica natural de lleres i riberes ha provocat conseqüències ambientals greus.


Torna a l'índex


Gestió de sediments

Cal emmarcar la gestió dels sediments en una gestió integrada de tots els processos fluvials, i per tant les actuacions no han d'anar deslligades dels objectius i les actuacions d'altres temàtiques de l'espai fluvial i els ecosistemes aquàtics. La gestió ha de tendir a preservar en la mesura del possible una disponibilitat de sediment a la conca i a la llera, i per tant un règim de cabal sòlid, el més proper a la situació natural sense impactes antròpics. Per tant s’ha de minimitzar els efectes sobre aquest règim de cabals de qualssevol nova activitat en l’espai fluvial o en les àrees font de sediment a la conca.

Així doncs s’ha de parlar de minimitzar efectes, ja que en molts casos la restauració dels processos naturals pot esdevenir impossible ja que s'hi han donat impactes considerats com a irreversibles, com ara la urbanització d'una conca o de l'espai fluvial.

Com a eines de suport a la gestió, cal anar desenvolupant estudis i programes de seguiment per a conèixer el balanç sedimentari dels rius, és a dir, les entrades i les sortides de sediment, i els ajustos morfològics que es van produint. Es consideraran com a morfològicament alterats aquells rius en què hi hagi hagut un impacte antròpic, és a dir, realitzat per l'ésser humà, directe o indirecte de tal magnitud que hagi alterat significativament les formes naturals i els hàbitats. Aquestes alteracions es poden quantificar, a més del règim de cabals, en canvis en planta, en alçat (perfil longitudinal) o en granulometria de la llera del riu.


 

Torna a l'índex


Cal domesticar els processos morfodinàmics fluvials o bé conviure-hi?

La visió tradicional sobre els rius, com tants altres sistemes naturals, ha partit d'una concepció funcional i estàtica d’aquests mateixos rius, com a via de desguàs i com a font de recursos (aigua, àrids, pesca, etc). Les capçaleres i les planes d'inundació s'han ocupat menyspreant les seves funcions naturals.

En aquest context, processos morfodinàmics naturals com ara la sedimentació, l'erosió puntual de marges, o bé canvis en planta en el traçat del riu s'han vist com a anomalies que cal evitar, i s'ha exigit a la tècnica solucions d'obra civil, com ara soterraments, endegaments, escollerats, reperfilaments i dragats indiscriminats.

Davant d’aquesta concepció, avui dia la gestió s'ha de centrar en el respecte i la restauració dels processos naturals de la morfodinàmica fluvial. No s'ha de pretendre que el riu tingui un aspecte estàtic i preconcebut, sinó valoritzar els canvis com un element viu i creador de vida del paisatge. Una barra de sediment en un riu no té per què ser un perill per a inundacions o bé una oportunitat lucrativa d'extracció, sinó que compleix el paper com a hàbitat en temps de cabals baixos, i com a matèria primera perquè el riu modeli el paisatge, i atenuï les ànsies erosives en temps de crescudes.

Ara bé, sovint, reaccions morfodinàmiques «violentes» dels rius es deuen a l'alteració antròpica dels factors que controlen la seva resposta, com ara l'ocupació de l'espai fluvial (amb l’estretament de la llera o bé de la plana), l'extracció de sediment de la llera, o l'alteració de cabals líquids i sòlids pels embassaments i rescloses. Cal no oblidar també la impermeabilització de la conca vessant per urbanitzacions, que provoca crescudes d'aigua famolenca (més cabal líquid però sense sediment), amb gran capacitat erosiva.

De manera similar a altres elements dels espais fluvials, les lleres amb una llibertat màxima per desenvolupar processos morfodinàmics són essencials per al desenvolupament d'un seguit de funcions com ara

  • La creació de sòl fèrtil a les planes d’inundació i deltes
  • La dissipació d’energia durant les crescudes
  • La creació i el manteniment d’hàbitats fluvials
  • La dispersió d’espècies de flora i fauna
  • El control d’espècies de flora i fauna al·lòctones
  • Les aportacions a la dinàmica deltaica i litoral
  • La qualitat escènica i la contribució al lleure

Torna a l'índex

Actuacions que es poden desenvolupar per preservar la morfodinàmica fluvial

  • Recuperar espai de plana d'inundació natural, on el riu desborda i sedimenta. Exemples: 
    • Eliminació de motes.
    • Eliminació d'endegaments i murs sobreelevats respecte del marge natural.
    • Rebaix topogràfic de finques amb reompliments artificials de terres, per retornar-les a la cota original inundable.
  • Conservar les formes fluvials, mitjançant: 
    • Control i restricció d'activitats extractives, particularment a la llera.
    • Compensació de propietaris afectats per processos de mobilitat fluvial en planta.
  • Recuperar i conservar la font de sediment dels rius com ara: 
    • Eliminació en capçaleres d'estructures que suposen una retenció de sediment, sempre que sigui compatible amb altres funcionalitats, particularment la protecció d'edificacions consolidades.
    • Gestió del sediment en rescloses i embassaments, per afavorir un règim de cabals sòlids aigües avall.
    • En conques molt urbanitzades, compensació de la pèrdua de superfície erosionable amb l'increment d'erosionabilitat d'altres zones (gestió de vegetació).
    • Control rigorós de les activitats extractives.


Torna a l'índex


Cartografia geomorfològica

La cartografia geomorfològica tracta d'estudis sobre interpretació de les formes naturals del terreny, que poden ser molt útils, entre altres coses, per interpretar la morfodinàmica fluvial present i passada.

L'aplicació de la ciència de la geomorfologia permet identificar i qualificar processos i fenòmens naturals de manera ràpida, que són difícilment abordables amb models i càlculs matemàtics.


Torna a l'índex


Publicacions

Consulta l'apartat Publicacions de morfodinàmica i sediment fluvial o les caracteritzacions i diagnosis dels estudis d'espais fluvials de l'àmbit que us interessi.

Torna a l'índex